Acció de desnonament, d'enriquiment injust i, subsidiàriament de divisió del bé comú, derivada de l'execució del compliment de les obligacions contingudes en el conveni de separació (2000086/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000241/2021 ORIGEN: 2000086/2019 - 00

NIG: 5300542120190000566

PARTS:

Apel·lant: Sra. Salcedo

Advocat: Sr. Jover

Apel·lat: Sr. Bonet

Advocat: Sra. Pulido

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Acció de desnonament, d’enriquiment injust i, subsidiàriament, de divisió del bé comú, derivada de l’execució del compliment de les obligacions contingudes en el conveni de separació

SENTÈNCIA 226-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 9 d’abril de 2019, el senyor Bonet interposà demanda pel procediment ordinari, de desnonament, acció d’enriquiment injust i, subsidiàriament, acció de divisió del bé comú i també d’enriquiment injust contra la senyora Salcedo, tot sol·licitant:

que s’ordenés el compliment de les obligacions contingudes en el conveni de separació, que es declarés extingida l’atribució de l’ús del que fou domicili familiar a la senyora Salcedo i que aquesta deixés lliure, vàcua i expedita la casa, per tal de poder posar-la a la venda en un termini màxim d’1 mes a comptar de la resolució;

que s’imposés a la senyora Salcedo el pagament d’una indemnització al senyor Bonet, corresponent a la meitat del preu de lloguer que corresponia per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa durant el període comprés entre el 27 de febrer de 2016 i fins la data en què la senyora Salcedo deixés d’obstaculitzar l’execució del conveni de separació i notifiqués fefaentment que havia deixat d’ocupar a l’immoble, i / o la data en què s’hagués executat el seu llançament;

la seva condemna al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris d’advocat, de procurador i de pèrits, els quals serien degudament acreditats en període d’execució de sentència.

Subsidiàriament sol·licitava:

la declaració del cessament de la situació d’indivisió, imposant l’adjudicació del bé a la senyora Salcedo amb el pagament al senyor Bonet de la meitat del valor de la casa que resultés de l’import de la pericial que es sol·licitaria en el moment processal oportú, o bé, en cas que la senyora Salcedo no mostrés interès en l’adquisició de la meitat indivisa, l’alienació del bé a tercers en pública subhasta;

la imposició a la senyora Salcedo del pagament d’una indemnització al senyor Bonet, corresponent a la meitat del preu del lloguer que correspondria per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa durant el període comprés entre el 27 de febrer del 2016 i fins la data en què la senyora Salcedo deixés d’obstaculitzar d’execució del conveni de separació i notifiqués fefaentment que havia deixat d’ocupar l’immoble, i / o la data en què s’hagués executat el seu llançament;

la seva condemna al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris advocat, de procurador i de perits, que serien degudament acreditats en període d’execució de sentència.

2.- En data 30 d’abril de 2019, la senyora Salcedo contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i formulant demanda reconvencional per la que sol·licitava la condemna del senyor Bonet a satisfer-li 24.579,02 €, en concepte de despeses d’estudis universitaris dels seus fills, als quals s’hauria d’afegir altres despeses relatives a l’escola del Macias, amb els interessos legals comptar de la contesta a la demanda.

3.- El Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 11 de juny de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, s’estableix:

“DECIDEIX

Primer.- Estimar la demanda presentada el Sr. Bonet i :

Declarar l’extinció del dret d’ús de la senyora Salcedo en relació que havia estat el domicili conjugal.

Condemnar a la senyora Salcedo a abonar la meitat del valor actual de la casa, segons resulti de l’import de la pericial que s’efectuarà en execució de sentència, o bé, en cas que la senyora Salcedo no mostri interès en adquisició de la meitat indivisa, l’alienació del bé en pública subhasta.

Condemnar a la senyora Salcedo a pagar al senyor Bonet la suma de 17.817,00.- euros en concepte d’indemnització pel període que corre d’ençà el dia 27 de febrer del 2016 i fins al mes de desembre del 2019 (data de la pericial). D’ençà de llavors, el preu de lloguer a pagar per part de la Sra. Salcedo al senyor Bonet és de 381,12 .- euros mensuals i fins a la data en què la part defenent deixi d’ocupar l’esmentat pis.

Segon.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per la senyora Salcedo contra el senyor Bonet i modificar el conveni signat en data 28 de novembre de 2006, en el seu pacte Cinquè i afegir que ambdós progenitors es faran càrrec per meitats, a comptar del dia 30 d’abril de 2019 de les despeses ordinàries dels seus fills majors, mentre aquests continuïn estudiant, amb normal aprofitament.

Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent (i agent reconvencional), incloses aquelles derivades de la intervenció d’advocat, de procurador i pèrits, a acreditar en període d’execució de sentència.”

4.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació la senyora Salcedo en considerar, a mode de síntesi, que no se l’havia de condemnar a satisfer cap indemnització per ocupació indeguda del pis des de la data en què el seu fill menor, Garzón, va assolir la majoria d’edat, i que el senyor Bonet havia de ser condemnat a satisfer la quantitat per ella reclamada. Tot sol·licitant la revocació de la Sentència d’instància en el sentit de desestimar-se la pretensió de la part agent de què se la condemni a abonar-li la suma de 17.817 €, ni cap altra quantitat, i es condemni a la part adversa a abonar-li l’import de 24.579,02 €, en concepte de la meitat de les despeses relatives als estudis dels fills. Demana també que no li siguin imposades les costes d’instància i que les d’aquesta alçada siguin imposades a la part recorreguda, inclosos els honoraris d’advocat.

5.- El senyor Bonet s’oposa al recurs d’apel·lació articulat de contrari tot afirmant haver contribuït a la satisfacció de les despeses generades pels seus fills, considerant que la senyora Salcedo confon l’interès superior del fills amb el seu propi, atenent a la manca de prova acreditativa de la procedència de la reclamació econòmica efectuada per la senyora Salcedo i a la manca d’aprofitament dels estudis superiors cursats el fill Macias. Sol·licita, en conseqüència, la íntegra desestimació del recurs d’apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d’instància, així com també la condemna de la senyora Salcedo al pagament de les costes judicials d’ambdues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’objecte del present recurs d’apel·lació es limita al pronunciament de la resolució d’instància relatiu a la condemna de la senyora Salcedo a satisfer al senyor Bonet una indemnització per ocupació indeguda del domicili familiar des de l’assoliment de la majoria d’edat per part del menor dels fills en comú, en Garzón, i en l’estimació molt parcial de la reclamació per ella introduïda mitjançant demanda reconvencional.

Segon.- Pel que fa a la indemnització per ocupació indeguda del domicili familiar:

Per Sentència de data 7 de febrer de 2007, s’homologà el conveni de separació aportat per les parts litigants de data 28 de novembre de 2006 (folis 21 i ss.) en el qual, entre altres pactes relatius a les mesures paterno-filials, les parts acordaren que el domicili familiar radicat a la XXXX, seria posat a la venda quan el fill petit Garzón arribés a la majoria d’edat, com a data límit (Pacte Sisè. I). Així mateix en el Pacte Segon, les parts havien acordat atribuir el seu ús a la senyora Salcedo, justament fins a la majoria d’edat del fill menor, Garzón.

En Garzón va assolir la majoria d’edat el dia 27 de febrer de 2016, i resta acreditat en autes que des d’un temps abans el senyor Bonet va efectuar diferents requeriments extrajudicials a la senyora Salcedo als efectes de poder procedir a la venda de l’immoble, segons el pactat en el conveni judicialment homologat.

Tercer.- La senyora Salcedo no impugna l’extinció del seu dret d’ús del domicili familiar que estableix la Sentència, per quant així ho havien pactat els consorts en el conveni regulador de la seva separació que va ser homologat judicialment, però en canvi no considera que hagi de satisfer cap quantitat per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa des de la majoria d’edat del seu fill menor (27 de febrer de 2016).

Al respecte, la Sala entén que no es pot acceptar que la senyora Salcedo utilitzi el concepte de l’interès superior de l’infant per justificar l’ocupació de la vivenda que des de la majoria d’edat del Garzón havia de deixar d’ocupar, als efectes de procedir-se a la seva venda, segons ella mateixa va pactar amb el senyor Bonet. I no resulta acceptable perquè mitjançant aquest principi -que ja es va tenir en compte per atribuir l’ús de la vivenda a la senyora Salcedo fins a la majoria d’edat del menor dels fills comuns- es vol protegir a l’infant i adolescent per assegurar al màxim el seu lliure desenvolupament. I tot i que convindrem amb la part recurrent que en molts casos els fills majors d’edat requereixen de protecció, sobre tot econòmica, per mentre estudien i no tenen aquest tipus d’independència, assolida la majoria d’edat aquesta protecció que ja no abarca al seu desenvolupament, depèn -en principi i fora de supòsits extrems- de la voluntat dels pares (que poden assumir o no certes obligacions per aquest motiu).

Als efectes d’evidenciar la diferent protecció que en el nostre ordenament s’atorga a les persones menors i majors d’edat, citarem la Sentencia amb número de rotlle TSJC-173/18, on vàrem tractar la diferència entre l’establiment d’aliments entre menors i majors d’edat: “Si bé en aquells processos de crisis familiars en que es troben immersos menors d’edat o persones majors però amb la capacitat judicialment modificada, i per tal d’assegurar un grau de protecció ampli, aquesta Sala ha establert doctrina de la qual en resulta una flexibilització dels principis de congruència i dispositiu (vegi’s a títol il·lustratiu i entre altres TSJC-405/17, TSJC- 464/17); la solució ha de ser diferent quan el que es demana són aliments per a majors d’edat. En efecte, els aliments per als fills majors requereixen d’una petició expressa de part, d’on flueix que els principis generals de rogació i de congruència operen i en definitiva el Jutjador només el podrà pronunciar quan aquesta mesura sigui expressament demanada tot i respectant escrupolosament els principis que vertebren el procés civil”

Quart.- En aquest concret cas analitzat, la senyora Salcedo no disposava de títol d’ocupació de la totalitat de l’habitatge -en ser contrari, recordem, a l’acordat per les parts i que havia estat homologat judicialment- i, en conseqüència, ha de satisfer al senyor Bonet l’import fixat per la Sentència d’instància en concepte de lloguer de la meitat indivisa de la unitat immobiliària.

I això per quant tal i com estableix la resolució d’instància, que la Sala comparteix, en haver-se extingit el dret d’ús de la progenitora sobre l’habitatge, s’ha produït una situació en la que aquesta gaudeix del domicili de forma gratuïta provocant-se en conseqüència un enriquiment injust al seu favor i en perjudici del senyor Bonet.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

Cinquè.- En relació a la reclamació efectuada per la senyora Salcedo de l’import que afirma haver pagat per causa dels estudis dels fills i de la que en reclama la meitat al senyor Bonet, que ascendeix a 24.579,02 €, la Sala també comparteix el criteri de la resolució d’instància segons el qual aquesta pretensió pot ser resolta en aquest mateix procediment, per haver-ho acceptat les parts. Petició que en no haver estat prevista en el conveni de separació judicialment homologat, configura un supòsit de modificació de les circumstàncies previstes en el mateix: ambdós fills en l’actualitat són majors d’edat i continuen estudiant.

Per tant, encara que sigui de forma tàcita, la senyora Salcedo efectua en la seva demanda de reconvenció de data 30 d’abril de 2019, una petició de modificació del conveni subscrit entre les parts, en el sentit de què els pares assumeixin cadascun la meitat del pagament de les despeses ordinàries generades pels seus fills majors, mentre aquests continuïn estudiant amb normal aprofitament. Havent de ser doncs a partir d’aquesta data en què s’ha de tenir en compte la pretensió de modificació de les mesures judicialment establertes, i a patir de la qual els pares s’hauran de fer càrrec de les despeses ordinàries dels seus fills majors mentre aquests continuïn estudiant amb normal aprofitament.

En conseqüència, aquest greuge també ha de ser desestimat.

Sisè.- La desestimació del recurs d’apel·lació interposat ha de comportar la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la senyora Salcedo contra la Sentència dictada en data 11 de juny de 2021 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR a la part recurrent les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.