Laboral - Cálculs - Prova del gaudiement dels festius - Admissibilitat d'una demanda reconvencional (TSJC 275/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000275/2016 ORIGEN: 6900033/2014 - 00

NIG: 5300542120140000124

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 07-10-2014, el Sr. Castillo va presentar demanda laboral contra la Sra. Narváez, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total bruta de 6.623,02.-euros en concepte de salaris, festius i vacances impagats, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, més la cotització dels salaris des de l'abril del 2013 que no hagin estat cotitzats, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat.

II.- Mitjançant escrit del 19-12-2014, la representació processal de la Sra. Narváez, es va oposar parcialment a la demanda, reconeixent endeutar l'import de 4.440,18.-euros en concepte de salaris pendents, vacances i dies recuperables, tot i sostenint que l'assalariat li endeutava la suma total de 920.-euros a títol d'avançaments de salari i préstecs, i que el seu deute s'havia per conseqüent de fixar finalment en 3.520,18.-euros.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 24-03-2016, decidint "Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada pel Sr. Castillo contra la Sra. Narváez, i condemnar aquesta darrera a pagar la suma neta de 2.701,92.-euros en concepte de vacances guanyades i no remunerades, altre import net de 1.446,23.-euros en concepte de salaris deixats de satisfer i finalment la quantia neta de 1.918,73.-euros en concepte de festius recuperables, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda a saber el dia 18 de desembre del 2014.

Segon.- Condemnar a la Sra. Narváez a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports bruts objecte de condemna a saber les sumes de 2.859,18, 1.530,40 i 2.030,40.-euros, així com a regularitzar prop de dit organisme les cotitzacions impagades del treballador a comptar del mes d'abril del 2013.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que disposa el VI.-CONSIDERANT de la present resolució judicial."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Narváez demanant la seva revocació parcial, dictant-se una nova en el sentit de :

1.- Considerar provats els festius treballats i recuperats per l'adversa acordant l'import endeutat per 4 dies festius treballats en la suma de 511 ,60.- euros

2.- Considerar acreditada la connexió entre les pretensions de les parts i detreure del deute per havers laborals pendents la quantitat de 670,00.-euros avançada per la seva representada.

3.- Xifrar els havers laborals pendents de pagament en la quantitat de 3.962,02.-euros.

La representació processal del Sr. Castillo, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer aspecte del recurs és en relació a la valoració de la prova feta pel tribunal en relació als dies festius. Sosté en resumit que : 1) és cert que el compte d'hores firmat pel treballador seria una prova irrefutable però, en virtut de l'article 157 del CRL, el fet per l'empresa de no disposar d'aquest document només constitueix una infracció lleu ; 2 ) el fet de no disposar d'aquest document no podia fonamentar la decisió de desestimar les seves pretensions i no li pot perjudicar més enllà que una advertència ; 3) s'havia de prendre en compte que l'agent havia demanat inicialment dies festius que en realitat no li corresponien, quan l'empresa ha reconegut els conceptes que devia, i per tant no es pot donar credibilitat al relat de l'assalariat i 4) s'havia de donar ple valor probatori al document emès per la gestoria encarregada de confeccionar les nòmines.

No es discuteix que la relació laboral existent des del 2011 entre el Sr. Castillo i la demandada es va acabar en data 16-08-2014 amb el desistiment de l'empleat.

L'empresari no va negar deure els dies treballats i les vacances reclamats pel demandant i el tribunal va estimar les seves pretensions al respecte, amb la precisió que va condemnar la defenent a pagar els imports nets.

La discussió només versa sobre la qüestió dels dies festius recuperables treballats per l'empleat ja mentre que aquest en reclama el pagament, l'empresari sosté que ja els ha recuperat, salvat 4.

Com bé ho diu la pròpia recurrent, el llibre d'hores firmat pel treballador és una prova fefaent. Per això s'entén que l'article 63 del Codi de relacions laborals preveu que totes les empreses han de tenir el pla de treball horari detallat i un compte d'hores precís on s'inscriuen, entre altres extrems, els dies festius del calendari laboral treballats.

És cert que no canvia les normes de prova el fet que l'article 157 inscrit el capítol relatiu al regim sancionador dels empresaris tipifica com a lleu, el fet de no exposar el pla horari en un lloc visible del centre de treball, la manca d'anotacions o signatures en el document de compte d'hores, o qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals i que no estigui tipificada com a infracció greu o molt greu.

Però això no fa desaparèixer que el legislador ha volgut instituir un sistema de prova per tal de fer respectar els drets dels treballadors i que és l'empresari que en té la responsabilitat. És només aquesta situació de dret que el tribunal recorda en la sentència criticada.

És a l'empresari provar que els dies festius treballats per l'assalariat van ser degudament pagats o recuperats, i la inexistència del pla horari i del compte d'hores si bé no impedeix aportar altres proves, tanmateix no ha de perjudicar a l'assalariat.

Com a única prova del fet que l'empleat hauria recuperat aquells dies, l'empresa ha aportat un quadre establert per la gestoria P.

Però, aquest document sintètic establert de manera no contradictòria sobre unes bases desconegudes, i que no ve recolzat per cap altre document, és totalment insuficient per acreditar que el treballador hauria efectivament recuperat els dies litigiosos.

Per conseqüent, és amb bon criteri i de manera ajustada a dret que el tribunal va donar lloc a la pretensió de l'assalariat.

II.- El segon aspecte del recurs concerneix la decisió del tribunal de no deduir l'import de 670.-euros en concepte de préstec al treballador per no existir vincle suficient, ja que considera la part recurrent que sí que existeix un vincle suficient tota vegada que l'única relació que existia entre les parts era la laboral, independentment del concepte que es vulgui donar a l'entrega dels diners. Afegeix que existeix una connexió entre les peticions de les parts i que s'havien de resoldre en el mateix procediment.

Però, els principis aplicables són ben assentats i, entre altres, en la nostra sentència 176/12 del 17-12-2012 motivàvem : " L'article 1 del Decret sobre procediment laboral de data 9 de març de 1974 reserva al Tribunal unipersonal del Batlle, la competència per resoldre "qualsevol incidència derivada del contracte de treball", és a dir quan existeix un vincle suficientment connex entre la reclamació i el contracte de treball. Si es va realitzar un préstec personal en favor del Sr. X, aquest es va probablement concedir "en ocasió" del contracte laboral, però el primer vincle obligatori resulta aliè a la pròpia execució de la relació de treball, circumstància que impedeix l'anàlisi de la reclamació en el marc del present procés laboral.".

Aquestes consideracions són del tot aplicables al cas d'autes i escau confirmar la solució retinguda per la instància.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Narváez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24-03-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Narváez les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.