Laboral - Acomiadament injustificat - Repós setmanal - Ordre il·legal (TSJC 322/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000322/2015 ORIGEN:2002004/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 20-12-2012, la Sra. Ayuso va presentar demanda laboral per impugnació de sancions disciplinàries, acomiadament injustificat i reclamació d'havers laborals contra la societat Pina, ORG_0, sol·licitant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 14.812,97.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i havers laborals, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals corresponents, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La demandada va oposar-se a la demanda fent valer que el comiat era justificat i que no endeutava cap concepte, i sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent a pagar totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 27-05-2015, decidint "Que cal estimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Ayuso contra la societat Pina, ORG_0, a qui es condemna a satisfer la quantitat de 14.812,97,.- euros, en concepte d'havers salarials i indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, quantitats que hauran de ser degudament declarades a la CASS a efectes de cotització. Es condemna en costes a la part defenent, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador."

III.- La representació processal de la societat Pina, ORG_0, ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució demanant la seva revocació i que es dictés una nova admetent les seves pretensions, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

La representació processal de la Sra. Ayuso demana la seva confirmació, amb imposició de les costes de segona instància a la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que, des del mes de setembre del 2006, la Sra. Ayuso treballava com a ajudant de cuina per la societat demandada, pel seu salari brut mensual de 1.327.-euros.

En data 29-08-2012, l'empresa li va remetre una primera carta de data 21-06-2012, indicant que se li notificava que se l'amonestava per haver, en data 04-06-2012, comés la falta molt greu de l'article 104.6 del Codi de relacions laborals (Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general.). Per carta de data 06-09-2012, l'empleada va notificar a l'empresa que no estava conforme amb la versió dels fets exposada en la referida carta.

Finalment, la relació laboral es va extingir en data 12-11-2012, quan l'empresari li va remetre una carta d'acomiadament redactada de la manera següent:

"Per la present, us comunico que, atesa la comissió per part vostra dels actes que s'exposaran seguidament, el Pina ha decidit resoldre, amb efectes immediats des de la recepció de la present, el contracte de treball que la vincula amb vostè i, en conseqüència, acomiadar-vos.

En efecte, com us consta perfectament, durant el proppassat dia 26 d'octubre de2012,vau comunicar al vostre cap immediat que -tot i constar i estar perfectament advertida de la vostra obligació de fer el torn al pla de treball- no vindríeu a treballar durant el cap de setmana dels dies 27 i 28 d'octubre sense cap motiu que ho justifiques. Seguidament, quan el director del Pina us va reiterar la vostra obligació de venir a treballar els dies referits, vostè també va reincidir en la vostra decisió de no comparèixer al lloc de treball llevat que se us ordenés expressament per escrit, a la qual cosa, el director es va negar perquè no teníeu cap dret a plantejar aquesta exigència i perquè, com ja us he dit, coneixeu amb una antelació suficient i més enllà del termini exigit per la llei, la vostra obligació d'acudir al lloc de treball.

Finalment, no vau acudir, efectivament, a treballar cap dels dos dies de constant referència, la qual cosa, va obligar a l'empresa a cercar una companya vostra que us substituís i va provocar que, evidentment, aquesta substituta hagués d'alterar el seu dret al descans i la seva vida personal i familiar per solucionar el vostre incompliment.

Aquesta conducta, a més a més, ja la havíeu mantingut amb anterioritat perquè, com us consta igualment, el cap de setmana dels dies 29 i 30 de setembre de 2012, tampoc us vau presentar a treballar ni el dissabte ni el diumenge, malgrat estar perfectament i convenientment advertida de la vostra obligació de fer-ho i també en aquesta ocasió vau manifestar al vostre cap immediat que no acudiríeu al lloc de treball sense cap motiu que ho justifiqués.

Aquests comportaments, no solament són uns incompliments reiterats de les ordres instruccions de l'empresa i dels seus directius en l'exercici de les seves funcions regulars i causa de perjudicis notoris i evidents pel treball, per l'empresa i pels vostres companys sinó que també suposen un acte deslleial amb l'empresa i un abús de confiança en les gestions encomanades, que s'afegeixen a les faltes que ja us van ser comunicades i sancionades mitjançant carta de 21 de juny de 2012.

En qualsevol cas, són unes faltes disciplinàries molt greus i suficient per donar lloc al vostre acomiadament de forma immediata i sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, per concórrer expressament les causes exposades previstes a l'article 103.5 1 i a l'article 104.2 del vigent Codi de Relacions Laborals. Per tot plegat i mitjançant aquesta carta, us comunico formalment el vostre acomiadament disciplinari amb tots els efectes que el vigent Codi de Relacions Laborals preveu per aquesta sanció i, tanmateix, us faig avinent que teniu a la vostra disposició a l'empresa el document de quitança del vostre contracte de treball amb la signatura del qual us seran satisfets els havers laborals que us corresponen...".

En data 16-11-2012, la treballadora va formular una denúncia davant del servei del servei d'inspecció de Treball, procediment que es va acabar per una resolució del Ministeri de Justícia i Interior de data 06-05-2013 sancionant l'empresa per un seguit de tres infraccions.

II.- El recurs de l'empresari es fonamenta sobre la consideració que, al seu parer, el Tribunal ha practicat una incorrecta valoració dels elements de les actuacions i que això l'ha portat erròniament a considerar que el comiat és injustificat perquè l'empresa no podia obligar la treballadora a treballar els caps de setmana, quan, i en substància: 1) la qüestió realment transcendental que havia de revisar el tribunal és que la treballadora va desobeir als ordres i transgressar les seves obligacions assumides i pactades; 2) si la treballadora considerava que l'empresa vulnerava els seus drets podia desistir de manera justificada però no desobeir i perjudicar a l'empresa i als seus companys; 3) l'obediència és la primera obligació del treballador i pertany a l'empresari concretar com s'ha de desenvolupar la prestació dels treballadors; 4) no pertany al treballador decidir si les instruccions de l'empresari s'ajusten a dret ni quan decideix obeir o no a les instruccions i 5) l'obligació de treballar els caps de setmana era compensada, i l'actuació de la treballadora és maliciosa i abusiva.

Però, no apareix que el primer jutjador hagi incorregut en una mala valoració dels elements d'autes, i al contrari, s'ha de compartir completament el plantejament i la motivació del Tribunal Unipersonal.

En efecte, recordarem que en matèria disciplinària tota falta, per poder ser qualificada de molt greu, no només ha d'encaixar en alguns dels dotze casos previstos a l'article 104 del Codi de relacions laborals, sinó que han de concórrer tres elements en la seva producció: importància, transcendència i intencionalitat, segons allò previst a l'article 101 del Codi de relacions laborals.

En el present cas, les dues faltes invocades són:

la de l'article 103.5: Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu, i,

la de l'article 104.2: Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa. Aquesta falta suposa un cert mal ús de les facultats confiades amb risc o lesió per l'empresa i una intenció d'ocasionar dany a l'empresa, i apareix allunyada del comportament reprotxat a la Sra. S.

Nogensmenys, la part apel·lant no formula cap greuge ni cap argument específic en relació a cada una de les dues faltes esmentades en la carta d'acomiadament sinó que torna a insistir que el nucli del plet seria determinar si la treballadora tenia dret a desobeir o no les ordres dels seus superiors, i que s'hauria preferentment prendre en consideració el fet que va incomplir conscientment i de mala fe els ordres clars rebuts i que eren conformes als compromisos entre les parts, i que per tant, no seria transcendent l'argument segons el qual no se la podia obligar a treballar per tal de respectar el descans setmanal.

Tal raonament no es pot acceptar de cap manera.

Quant a les consideracions de la part recurrent sobre el deure d'obediència, no entrarem en qualificar la posició de la part recurrent com ho fa la part recorreguda i només recordarem l'exposició del motius de la llei 35- 2008 del 18 de desembre del codi de relacions laborals, que indica que "la moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l'empresari, per concebre- les des del caire del diàleg i de la concertació constants.".

Quant a l'actuació de la treballadora, els fets concrets reprotxats són de no haver anat a treballar durant els caps de setmana del 29 i 30 de setembre de 2012 i del 27 i 28 d'octubre del mateix any, sense motiu que ho justifiqués.

No s'ha discutit mai que efectivament la treballadora tenia d'anar a treballar aquells dies. En efecte s'ha acreditat en autes que com a conseqüència de la jubilació d'un cuiner, els treballadors de la cuina van començar a treballar alternativament els caps de setmana per tal d'atendre els alumnes presents en l'internat.

Però, també s'ha acreditat que en conseqüència de l'organització establerta per l'empresa, els treballadors que ho feien treballaven del dilluns al divendres i seguidament el dissabte i el diumenge, de tal manera que no tenien cap dia de descans durant dotze dies seguits.

Això ressurt tant de les afirmacions de la part agent, que de les constatacions de la inspecció de Treball, com de la confessió en judici del director del Pina el qual ha admès a més que les setmanes precedents els caps de setmana litigiosos (29-30 de setembre i 27 i 28 d'octubre), la Sra. S. havia treballat del dilluns al divendres.

III.- Ara bé, tal situació és totalment i frontalment contrària al dret aplicable.

En efecte, i en primer lloc, l'article 65.1 del codi de relacions laborals (que forma part de la secció tercera del Títol II especialment dedicada al descans dels treballadors) disposa d'una manera que difícilment podria ser més clara que "La persona treballadora té dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal, que és obligatòria i irrenunciable.".

En segon lloc, es tracta d'un dret salarial de gran importància doncs l'article 29 de la Carta Magna reconeix a tota persona el dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades, i que, al firmar la Carta social europea, Andorra s'ha compromès a assegurar als treballadors un repòs setmanal que coincidí en el possible amb el dia de la setmana reconegut com a dia de descans per la tradició i els usos del país o la regió.

L'empresa no ignorava el dret de tot assalariat a gaudir de descans doncs en la carta de comiat reprotxa a la Sra. S. que el fet de fer venir una companya de feina per a substituir-la va alterar el dret al descans de la mateixa.

De fet, conseqüentment a la denúncia de la Sra. S., es va imposar a l'empresa una sanció administrativa en grau mitjà, per un import de 1.001.- euros, per la infracció greu prevista en l'art. 158 apartat 6, per la manca de descans setmanal del personal de la secció de cuina durant una setmana de cada quatre, a partir del mes de setembre del 2011, i posteriorment l'empresari, per respectar les injuncions del Departament de Treball, va canviar el sistema de tal manera que la persona que treballa el cap de setmana fa festa el dilluns o el divendres.

Així les coses, compartim l'afirmació del tribunal segons la qual la Sra. S. era en el seu dret de negar-se a treballar aquells caps de setmana i de complir unes ordres il·legals.

No es tracta de negar els poders de direcció i d'organització de l'empresari contemplat en l'article 46 del codi de relacions laborals (La persona treballadora ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades per l'empresa o els seus representants i amb la diligència deguda), aportant tanmateix tres precisions al respecte.

La primera és que l'article 4 del codi de relacions laborals recorda que els seus manaments són imperatius pels treballadors i els empresaris, i constitueixen uns mínims irrenunciables.

La segona és que l'article 75 disposa que l'exercici del poder de direcció s'ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibició de l'arbitrarietat i de no-discriminació. Per tant, l'empresa sempre té l'obligació de conformar-se al dret, i en particular les disposicions destinades a assegurar la salut i la seguretat dels assalariats. A més, com bé ho recorda la part apel·lada, l'article 46 del Codi de relacions laborals precisa que la persona treballadora pot negar-se a executar les ordres donades per l'empresa quan siguin contràries a la llei, quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i salut en el treball i quan signifiquin una exposició a un risc superior al que sigui inherent a l'exercici de la seva professió.

L'última és que no s'ha de perdre de vista que es tracta d'hores extraordinàries i que en la matèria, si efectivament la iniciativa correspon a l'empresa, i la lliure acceptació o denegació, (llevat de supòsits extraordinaris o de força major), correspon a la persona treballadora, és nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona treballadora al seu dret d'acceptar o refusar la prestació d'hores extraordinàries (article 61).

Des de llavors, ha d'entendre la recurrent que la dificultat no ve de la decisió de la treballadora, sinó la Llei que impedeix a l'empresa imposar condicions de treballs infringint aquestes condicions, i encara més imposar sancions disciplinàries pel fet d' haver refusat sotmetre's a tals condicions.

Per tant, poc importa que el treballador hagi acceptat en un primer temps o que l'empresari li hagi atorgat un dret de vacances superior al normal en forma de compensació, doncs el descans setmanal és un element de la relació laboral del qual no es pot disposar lliurement. Al respecte, l'article 3 del codi de relacions laborals, si bé considera que els drets i obligacions de les parts també es regulen per la voluntat de les parts, això és sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi en perjudici de l'assalariat condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius.

Finalment, no es pot qualificar l'actuació de l'assalariada de maliciosa doncs es tracta de fer respectar un dret protegit per la Llei i que no ha quedat acreditat que hagi actuat per a perjudicar a l'empresa, quan, a més, ressurt de la pròpia carta d'acomiadament que la treballadora havia exigit un escrit i se l'hi va negar.

En aquestes condicions és amb raó que el Tribunal Unipersonal ha jutjat que dit comiat era injustificat.

Per tot l'exposat, i atès que la part recurrent no ha formulat cap altre greuge contra la sentència d'instància (essent precisat que el fet d'afirmar en el recurs que es donen per reproduïts els arguments de primera instància no constitueix cap greuge o argument de recurs en contra de la sentència, qui ha aportat una resposta motivada als mateixos), el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Pina, ORG_0, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 27-05-2015 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat Pina, ORG_0, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.