Divorci i assignació temporal del domicili conjugal segons pacte successori i normativa de major necessitat

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Cano

Representant: Sr. Suárez

Advocat: Sra. Galan

Apel·lat: Sr. Rius

Representant: Sra. Raya

Advocat: Sr. Espada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: FAMILIA: divorci, atribució ús domicili conjugal. Pacte successori, eficàcia.

SENTÈNCIA 000172/2024

Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 30 d'octubre de 2023, la representació processal del senyor Rius interposà demanda de divorci contra la senyora Cano, tot sol·licitant la dissolució del matrimoni i l'extinció del règim econòmic matrimonial,

2.- En data 1 de desembre de 2023, la representació processal de la senyora Cano contestà la demanda articulada de contrari, no oposant-se al pronunciament del divorci sol·licitat de contrari, formulant però demanda reconvencional per la que sol·licitava li fos atribuït l'ús del domicili conjugal. Per fonamentar la seva pretensió no només invocava que el senyor Rius feia dos anys que havia abandonat el domicili, residint a Espanya, sinó que en data 15 de febrer de 2016 ambdós avui litigants van atorgar escriptura de pacte successori per la que el senyor Rius atribuïa a la senyora Cano les unitats immobiliàries adquirides el 15 de desembre de 2015, tot pactant expressament que el causant només podria disposar de les mateixes amb el consentiment exprés de la senyora Cano i que en cas de defunció del mateix la senyora Cano faria seus els béns immobles mencionats podent-ne prendre possessió per sí mateix, sense necessitat d'altre consentiment. Demanava que es tingués per formulada contesta a la demanda, que s'acordés el divorci entre les parts, que se li atribuís l'ús del domicili conjugal, que es declarés extingit el règim econòmic matrimonial i que no es fes expressa imposició de les costes generades en la instància.

3.- En data 1 de febrer de 2024, la representació processal del senyor Rius contestà la demanda reconvencional formulada de contrari no oposant-se a l'atribució de l'ús de les unitats immobiliàries sol·licitada per la senyora Cano durant el termini d'1 any de la data de la demanda reconvencional o fins que les parts acordessin de mutu acord o contenciosament la divisió de la cosa comuna.

4.- En data 25 d'abril de 2024, el Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"PRIMER.- Decretar la dissolució, per causa de divorci, del matrimoni contret entre el Sr. Rius i la Sra. Cano el 17 de juny del 2011 a S, Espanya.

La fermesa de la present resolució determina l'extinció del règim econòmic del matrimoni si bé els efectes de l'extinció es retrotreuen al moment d'interposició de la demanda.

SEGON.- Atribuir temporalment l'ús del domicili que fou conjugal i radicat al Carrer X, Ed. X, Bloc 2 3r A, P, La Massana, a favor de la Sra. Cano durant el termini d'un any a comptar de la fermesa de la present resolució.

TERCER.- Trametre testimoni de la present sentència a la persona encarregada del Registre civil un cop la mateixa hagi adquirit fermesa.

QUART.- No efectuar especial condemna en costes."

5.- Contra la suara esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Cano en considerar que la mateixa conté un error en la valoració de la prova i en l'aplicació de la llei. Entén que s'ha d'atribuir l'ús del domicili a la seva mandant sense limitació temporal. Fonamenta el seu recurs en la inexistència de prova suficient per determinar que la senyora Cano fos la que tingués menor necessitat en el sentit exigit per l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família. Afirma que a partir del divorci les parts podran abordar la liquidació dels béns i detalla el que la mateixa li pretén reclamar. Considera que l'escriptura de Pacte successori no només estableix l'atribució particular dels béns immobles en cas de defunció del senyor Rius, sinó que també preveu l'atribució immediata al seu favor de les unitats immobiliàries. Destaca que en el mateix també s'hi imposa una prohibició de disposició de les mateixes unitats immobiliàries si no disposa de l'autorització de la senyora Cano. Considera que no li és d'aplicació el contingut de l'article 80 de la Llei de successions per causa de mort. Afirma que el Pacte es va efectuar per protegir a la senyora Cano pel cas de separació o divorci, ja que fou ella qui n'abonà el preu de compra, malgrat consti formalment com a part compradora el senyor Rius. Demana que no s'efectuï una expressa imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada.

6.- La representació processal del senyor Rius s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Entén que s'ha acreditat que la major necessitat que exigeix l'article 142.2 de la Llei qualificada de la persona i família per atribuir l'ús del domicili conjugal l'ostentava el senyor Rius, però que aquest va renunciar-hi, tot permetent que fos atribuït a la senyora Cano durant el termini d'1 any des de la data de la demanda reconvencional. Afirma que la temporalitat de l'atribució de l'ús del domicili ve imposat pel referit article 142.2. en relació al Pacte successori invocat per la part recurrent entén que amb la separació de fet dels cònjuges i posterior divorci, aquest va quedar ineficaç, per aplicació de l'article 80 de la Llei 46/2014. Demana que es desestimi el recurs interposat i que les costes generades en aquesta alçada, siguin imposades a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'únic objecte del recurs d'apel·lació interposat contra la resolució d'instància radica en què es fixi l'atribució de l'ús del domicili conjugal a la senyora Cano, sense limitació temporal.

Segon.- L'article 142 de la llei 30/2022 de la persona i de la família es refereix de forma expressa a l'ús de l'habitatge familiar. En el seu apartat segon estableix que, a manca d'acord, l'autoritat judicial pot atribuir el seu ús a un dels cònjuges en atenció a la seva major necessitat, de no haver-hi fills. A més, en aquest cas d'atribució de l'ús per raó de major necessitat, l'atribució té caràcter temporal, havent-se de fixar la durada.

En el cas d'espècie, tot i que la resolució d'instància afirma que la major necessitat empara al senyor Rius, per tenir una capacitat econòmica inferior a la de la senyora Cano, en accedir el mateix a què l'ús dels béns immobles siguin atribuïts a l'esmentada senyora Cano durant 1 any, la resolució d'instància li atribueix amb aquesta temporalitat, a comptar des de la data de la fermesa de la seva resolució.

Tot i així, i tot i que el seu resultat en aquest cas esdevé innocu, per ja haver-se atribuït l'ús del domicili a la senyora Cano i no impugnar-se aquest extrem- sinó només la seva temporalitat-; les parts discuteixen qui dels dos cònjuges té major necessitat per valorar l'atribució de l'ús dels immobles. I en aquest sentit hem d'afirmar que la real situació econòmica actual del senyor Rius no ha quedat acreditada, havent-se acreditat però que el mateix no resideix al Principat sinó a A, Teruel (Espanya), en haver-ho ell mateix manifestat -en el marc de la confessió en judici que li fou practicada en el judici oral, a instància de la seva esposa-, des del mes d'agost de 2023.

En aquesta situació, la major necessitat exigida legalment no es podrà valorar en atenció a la situació econòmica de les parts, sinó que es determinarà en funció de la necessitat de residir en el domicili conjugal, que en aquest cas només té la senyora Cano en ser l'única que actualment resideix al Principat.

Tercer.- En relació a la temporalitat de l'atribució de l'ús del domicili conjugal i que la resolució recorreguda fixa en el termini d'1 any des de la fermesa de la sentència, ja hem vist en el Fonament de dret anterior que la mateixa (la temporalitat) ve imposada per l'apartat 2.- de l'article 142 de la Llei de la persona i de la família.

Als efectes d'oposar-se a la provisionalitat de l'ús del domicili que era conjugal la part recurrent invoca el contingut del Pacte successori que es va atorgar notarialment entre ambdós consorts el 15 de febrer de 2016, afirmant que l'atribució dels immobles a favor de la senyora Cano continguda en el mateix pren efectes de forma immediata i no a partir de la defunció del senyor Rius. Procedirà, en conseqüència, que analitzem el dit Pacte.

Quart.- L'escriptura pública intitulada Pacte Successori, atorgada pels senyors Rius i Cano en data 15 de febrer de 2016 per davant de la Notaria, senyora N, posa de relleu en l'apartat D.- de la seva part expositiva "que és voluntat dels compareixents en tant que residents al Principat d'Andorra, atorgar el present pacte successori d'atribució particular, per tal de regular la successió hereditària del senyor Rius, que es regirà per la Llei 46/2014 del 18 de desembre, de la successió per causa de mort."

Així mateix, en els pactes es posa de relleu que "aquest pacte successori s'atorga donat que els béns immobles que seran objecte del mateix han estat adquirits per part del senyor Rius, però finançats amb diners procedents del patrimoni d'ambdós consorts".

I continua dient:

"El senyor Rius atribueix a la seva esposa Cano el pis planta tercera, porta A, Bloc B i la plaça d'aparcament determinada amb el número 13-A, que formen part de l'edifici "X Fase II, situat a la partida anomenada Terra T, al terme de P, parròquia de la Massana, que va adquirir per compra en escriptura per mi autoritzada el dia quinze de desembre de dos mil quinze (..)"

Els compareixents pacten expressament que:

El causant només podrà disposar dels béns objecte de la present atribució particular amb el consentiment exprés de l'afavorida.

En cas de defunció del causant, l'afavorida farà seus les béns immobles objecte del present pacte successori, i podrà prendre possessió per sí mateixa sense necessitat de cap altre consentiment".

Veiem, doncs, que el perseguit per les parts atorgants era assegurar que produïda la mort del titular dels béns immobles, senyor Rius, aquests passarien a ser de titularitat de la senyora Cano. I als efectes de garantir aquest extrem, s'imposava al senyor Rius una prohibició de disposició dels mateixos sense l'autorització de la beneficiària del Pacte successori. El que, en canvi, no ressurt del seu contingut és l'eficàcia immediata del canvi de titularitat sobre els mateixos.

En tot cas, a data d'avui i de conformitat amb el contingut de l'article 80 de la Llei 46/2014 de la successió per causa de mort, el pacte successori ha esdevingut ineficaç, sense perjudici d'una eventual reconciliació entre els cònjuges i les conseqüències de la mateixa, ja que com diu també la doctrina "la ineficàcia dels pactes successoris sobre la base d'una crisi matrimonial que preveu l'article 80 no s'estableix amb caràcter imperatiu o taxatiu, amb la conseqüència que els interessats podran pactar o convenir mantenir la seva eficàcia, atès que el precepte reconeix eficàcia a la reconciliació."

Cinquè.- En relació ja a l'abast de la temporalitat de l'atribució de l'ús dels immobles a favor de la senyora Cano i que la Sentència impugnada fixa en 1 any des de la seva fermesa -essent bàsicament el que demanava el senyor ALD-, considerem que donades les especials circumstàncies del present supòsit en què l'única que resideix al Principat és la senyora Cano procedirà, a diferència del que es resol en la Sentència impugnada, la fixació de l'atribució de l'ús del domicili conjugal a la mateixa per un període de 2 anys, des de la data de la present resolució.

Sisè.- L'estimació parcial del recurs interposat impedeix que s'efectuï una especial imposició en relació al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, havent d'assumir cada part les pròpies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Cano contra la Sentència dictada pel senyor Batlle d'instància en data 25 d'abril de 2024, en el sentit de fixar el termini d'atribució de l'ús de les unitats immobiliàries que constituïen el domicili conjugal a favor de la senyora Cano per un termini de 2 anys, des de la data de la present resolució.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.