Laboral - Acomiadament fet de forma indeguda i injustificada (TSJC 232/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000232/2016 ORIGEN: 1000284/2015 - 00

NIG: 5300542120150005438

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Puig va presentar demanda laboral contra el Sr. Herrera, titular del negoci O., demanant que se'l condemnés a satisfer-li la suma bruta total de 6.662,75.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Herrera, es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 15-03-2016, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Puig contra el Sr. Herrera condemnant aquest darrer a satisfer a la primera la suma de 6.662,75.- EUR que cal augmentar dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Herrera demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Puig demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 19-07-2016, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Puig mitjançant el seu escrit de contesta als greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en les actuacions que, des del 12-10-2009, la Sra. Puig treballava com a administrativa pel Sr. Herrera, sense que es formalitzi cap contracte de treball, ni que aquesta relació laboral es va acabar el dia 17-04-2015 com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari en base a la carta següent :

"En data 28 de gener de 2013, la direcció de O. li va comunicar que quedava expressament prohibit l'ús dels telèfons i xarxes per efectuar i rebre qualsevol tipus de trucada o tramesa personal (a excepció dels casos d'urgència) i també l'ús dels ordinadors per efectuar consultes privades per internet, la utilització de xarxes socials, joc o qualsevol altre tipus de consulta o connexió que sigui aliena al treball que s'ha de desenvolupar en l'empresa, ja sigui o no en horari laboral.

Així mateix, també se li va notificar que no es podien utilitzar els ordinadors i programes de l'empresa per obrir cap tipus de fitxer personal, i que els únics fitxers que s'hi podien contenir eren els creats o autoritzats per la pròpia empresa, especificant que tant els estris com el seu contingut, son en la seva totalitat propietat de l'empresa i que quedava prohibida la destrucció de qualsevol document, l'esborrat dels historials dels diferents programes o sessions d'activitat, i l'extracció de dades.

En aquella mateixa notificació, se li va comunicar que O. es reservava el dret d'efectuar tots els controls que estimés convenients als efectes de comprovar els compliment d'aquelles condicions.

O. ha pogut comprovar que des de la notificació del comunicat i especialment durant les últimes setmanes, vostè ha utilitzat el telèfon de l'empresa per a efectuar trucades personals, ha esborrat els historials dels navegadors del seu ordinador, ha contactat amb empreses de selecció durant la seva jornada laboral i amb els mitjans de l'empresa, s'ha connectat a plataformes de correu personal via web, s'ha connectat a plataformes de treball online via web tipus Office 365, durant les seves hores laborals, s'ha connectat a la plataforma d'estudis on line de l'UNED, s'ha connectat a diverses webs desvinculades de la seva feina, en el seu benefici personal.

Concretament durant els darrers dies, vostè ha visitat les següents pàgines d'internet entre altres, esborrant a continuació les sessions de treball i els historials (s'enumeren dates i pàgines webs en un total de 3 pàgines entre el 30-03-2015 i el 16-04-2015).

Això ha comportat un perjudici notori per a l'empresa en el marc del seu rendiment i de la qualitat del seu treball.

L'apartat 5 de l'article 103 del Codi de Relacions Laborals del 18 de desembre del 2008 preveu que és una falta greu incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a molt greu.

Així mateix, l'apartat 7 de l'article 104 del mateix Codi preveu que és una falta molt greu la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

L'article 105 del mateix Codi preveu com a sanció per a les faltes molt greus la suspensió de feina i sou d'onze dies a un mes o l'acomiadament disciplinari.

Per aquest motiu li comunico que des d'avui, queda vostè acomiadada per causes disciplinàries."

II.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) la relació en la carta de comiat de les pàgines web exposa suficientment l'actuació expressa de l'empleada i una certa prolongació en el temps; 2) l'excessiva manca constant de dedicació al treball pactat estableix la reducció del rendiment pactat sense la necessitat de disposar d'un terme de comparació; 3) l'empresari no pot exposar en la carta el treball no efectuat perquè això comporta una prova diabòlica ; 4) no es discuteix que l'assalariada va incomplir les instruccions rebudes durant 15 dies seguits i 5) no és cert que la carta no ha precisat les concretes conseqüències negatives experimentades per l'empresa doncs aquestes es deriven de la inactivitat laboral de la treballadora mentre es dedica a connexions extra laborals.

Tal com s'extreu de la lectura de la carta, dos són els motius del comiat de la Sra. Puig.

D'una banda, la falta molt greu d'haver incomplert les ordres de l'empresa provocant un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors.

D'altra banda, la falta molt greu de disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

Pel que fa a aquest darrer motiu, l'empresa considera que el fet de connectar-se reiteradament a pàgines web de caire personal suposa per si mateix la comissió de la falta de disminució voluntària del rendiment. Però aquesta interpretació no es pot acceptar a l'hora de valorar si el comiat queda justificat per aquesta causa.

El sol fet d'invocar el fet que l'empleada ha dedicat part del seu temps laboral a les consultes internet llistades en la carta és totalment insuficient, primer perquè no correspon a la definició d'aquesta falta la qual com ho hem explicat de manera reiterada (jurisprudència citada per la part agent i el tribunal, i que no cal repetir), exigeix, entre altres requisits, una comparació entre el rendiment normal i pactat i el rendiment suposadament provocat per la baixa voluntària, i segon perquè el referit llistat no dona cap indicació sobre el temps que representen aquestes connexions.

En autes, força és de constatar que no s'ha aportat cap element objectiu que permeti establir per part de l'assalariada una actuació expressa hagin durat en el temps, ni tampoc un terme de comparació, mínimament objectiu, que servís de referència. Al respecte, cal dir que no es por qualificar de prova diabòlica perquè no es tracta de provar un fet inexistent, sinó d'establir tres punts objectius i que poden donar lloc a prova: el rendiment pactat, el rendiment normal proporcionat per l'empleat i el rendiment proporcionat com a conseqüència de la baixa voluntària.

La producció d'un relat de factures pendents de pagament al mes de juny del 2015, és a dir 2 mesos després del comiat, i de les quals 3 són relatives a conceptes posteriors al comiat, és insuficient per establir aquests extrems.

Quant a les referències a la jurisprudència espanyola que fa la part recurrent, només tenen un interès a títol comparatiu ja que és el dret vigent a Andorra (recollit essencialment en el Codi de relacions laborals del 2008 i la seva aplicació pels òrgans jurisdiccionals andorrans, en particular la jurisprudència d'aquesta Sala) que hem d'aplicar.

Pel que fa a la falta molt greu d'haver incomplert els ordres de l'empresa provocant un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, una altra vegada es veu que l'empresa considera que el sol fet d'aportar el relat de les connexions durant 15 dies i que afirma que són totes extra laborals satisfaría a les exigències legals.

Però, pertocava a l'empresa en un primer temps exposar en la carta i en un segons temps provar en què el comportament qualificat d'incompliment de les ordres hauria provocat un perjudici notori per l'empresa.

Força és de constatar que no ho ha fet.

Tampoc es tracta d'una prova diabòlica puix el que s'exigeix és exposar i aportar uns elements objectius i mesurables per determinar l'entitat de l'invocat perjudici i disposar d'elements que el permetin qualificar de notori. No es tracta de provar la inactivitat de l'empleada sinó les conseqüències objectives i mesurables dels invocats incompliments.

Per acabar, cal mencionar que si és cert que el seu Fonament II, la resolució d'instància indica que com a conseqüència de la reducció de la jornada laboral del gener del 2015 el salari va passar a 1.433,75.-euros quan en realitat va passar a 805,85,-euros, es tracta d'un simple lapsus calami que no té cap conseqüència revocatòria puix no ha influït en el càlcul de la indemnització que es va fer en base al salari de 805,85.-euros.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Herrera contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15 mars 2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Herrera, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.