Laboral - Requisits de precisió de la carta d'acomiadament disciplinari (7000161/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000207/2021 ORIGEN: 7000161/2019 - 00

NIG: 5300542120190001518

PARTS:

Apel·lant: B, SL

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sra. Marti

Apel·lat: Sr. Yuste

Advocat: Sr. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Laboral - Requisits de precisió de la carta d'acomiadament disciplinari.

SENTÈNCIA 195-2021

Andorra la Vella, el

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El Sr. Yuste treballava com a encarregat d'obra per la societat B, SL, des del 02-01-2015, essent el seu últim salari de 2139,04.-euros bruts, i el seu horari laboral de les 08:00 a les 13:00 i de les 15:00 a les 18:00.

El 22-03-2019, l'empresa el va acomiadar per causa disciplinària a l'empara dels articles 98.1 .c) i 99.1.w) de la Llei de relacions laborals, mitjançant carta que, pel que interessa ara, diu :

"(...) L'empresa ha pogut constatar com no ha complert amb els seus horaris laborals els dies 1, 5 i 6 de març.

L'empresa ha pogut constatar el consum d'alcohol instants previs de la seva jornada laboral i també conduir el vehicle de l'empresa sota els efectes de l'alcohol els dies 1, 5, 6 i 7 de març.

Aquests fets es troben tipificats com a greus i molt greus, i l'empresa el sanciona, per la gravetat dels mateixos, i d'acord amb l'article 100.3 amb un acomiadament disciplinari.(...) ».(la negreta és nostra).

Per carta del 01-04-2019, la representació lletrada del Sr. Yuste, invocant el caràcter indegut de l'acomiadament, va proposar a l'empresa una solució amistosa, en va, i per escrit de data 06-05-2019, l'assalariat va presentar la corresponent demanda laboral invocant l'article 88.3 de la Llei de relacions laborals (l'incompliment de les formalitats de l'acomiadament disciplinari) i el fet que la carta d'acomiadament no respectava les condicions legals de forma pel fet que la mateixa no era prou precisa i que en particular no es precisava en quina franja horària havia consumit alcohol ni el mode de consumició de l'alcohol.

Segon.- Per sentència del 30-04-2021, el Tribunal Unipersonal, Secció civil, va decidir :

"Que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Yuste, s'escau declarar que l'acomiadament practicat per la part demandada en la persona del treballador fou fet en forma indeguda, i que és procedent condemnar la mercantil andorrana B, SL. a:

Primer.- Pagar a la part agent la suma bruta de 13.112,68 EUR, incrementada dels interessos legals comptadors a partir del dia 21 de juny de 2019.

Segon.- Declarar i cotitzar la referida quantitat bruta prop la CASS.

Tercer.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió."

Tercer.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SL.

Demana la seva revocació i que es dictes una nova desestimant íntegrament la demanda presentada pel Sr. Yuste, tot i imposant-li les costes processals de segona instància, inclosos taxes judicials i honoraris d'advocat i de procurador.

El seu recurs es fonamenta sobre la consideració general que el Tribunal ha procedit a una errònia valoració de la prova el que l'ha portat a dictar una sentència que no s'ajusta a dret i en particular a l'article 94 de la Llei de relacions laborals.

Argumenta que no és cert que els fets atribuïts al treballador no s'han connectat amb fets precisos i situats en el temps ni que no ha disposat el treballador de tots els elements de prova ; que al contrari es va notificar al treballador de manera precisa i concisa els motius de l'acomiadament amb la cronologia que permetia perfectament identificar els fets ; que tots els paràmetres que marca la llei i la Jurisprudència han estat escrupolosament respectats per l'empresa ; que el treballador en el moment del seu acomiadament era perfectament coneixedor dels fets que se li van notificar i de fet en la demanda en cap moment és nega cap dels mateixos.

D'altra banda, s'alça en contra de la consideració que s'hauria causat indefensió al treballador en no aportar l'informe del detectiu privat fins el període de proves, ja que tal com consta en l'escrit de contesta a la demanda, aquesta part va manifestar que disposava d'un informe d'un investigador privat i que aquest seria aportat en el període de proves ; que són falses les acusacions de l'adversa quan al·lega que aquesta part ja disposava de la prova en el moment de la contesta i que s'hauria d'haver aportat en aquell moment processal ; que l'empresa disposava d'un primer informe en relació als fets, i en base al qual va procedir a l'acomiadament, però no ha estat sinó en la fase judicial que s'ha encomanat l'informe definitiu final per tal d'aportar-lo en la fase de proves.

Afegeix en conclusió que el Sr. Yuste sempre ha conegut els motius del seu acomiadament i que mai ha negat el consum d'alcohol durant la jornada laboral.

Quart.- El Sr. Yuste sol·licita la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes processals de segona instància, inclosos taxes judicials i honoraris d'advocat i de procurador.

Manté que l'empresa no ha complert amb els deguts requisits formals per tal que ell es pogués assabentar de quins eren els elements que fonamentaven el seu acomiadament disciplinari ; que evidentment nega els motius pels quins se l'ha acomiadat però que sense conèixer amb exactitud els mateixos no pot entrar al fons per defensar-se i discutir-los ; que aquestes mancances de la carta es veuen agreujades pel fet que l'empresa es fonamentà en el resultat d'un informe previ d'un detectiu privat que ni tan sols se l'informà que existia per poder-lo consultar i així poder-se defensar, i que el fet d'aportar aquest informe només en període de proves ha vulnerat el seu dret a la defensa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present cas d'acomiadament disciplinari, l'assalariat va impugnar la decisió de l'empresa només en base a la consideració que l'acomiadament s'havia practicat de manera indeguda sense en cap moment (fins a l'escrit de conclusions), ni de forma subsidiària discutir el fons.

La part empresarial va defensar la correcció de la seva carta i va insistir en que el demandant no nega els fets.

Per tant l'objecte del litigi era la validesa formal del comiat.

La sentència d'instància li dona la raó al demandant i conclou que sí que l'acomiadament practicat per l'empresa ha estat fet en forma indeguda, esdevenint innecessari examinar endemés si les causes al·legades eren justificades o no.

I el tribunal fonamenta aquesta conclusió sobre dos motius essencials. Un, la sola menció que conté la carta no és prou precisa.

Dos, l'empresa no tant sols no va informar el treballador de què disposava d'un informe de seguiment del detectiu privat contractat per ella i encara menys li va mostrar o posar a disposició.

La part empresarial s'alça en contra d'aquests pronunciaments.

Segon.- Pel que fa a la precisió de la carta, els principis legals són coneguts i les exigències formals abans recollides en els articles 94 i 106 CRL es troben ara afirmats en els articles 88.1 i 101.1 de la Llei de relacions laborals.

Quant a la interpretació d'aquests principis per la jurisprudència i en particular aquesta Sala, la sentència d'instància en fa una citació correcta. Ara bé, el que cal determinar és si o no, d'una banda, el treballador amb la carta d'acomiadament en mà, podia tenir el coneixement útil i suficient per defensar-se, i d'altra banda, si dita carta conté els elements suficients per permetre el control jurisdiccional.

Com bé ho diu la sentència, l'única falta que podria fonamentar el comiat és la tipificada per l'article 99. 1. w de la Llei de relacions laborals ("Embriagar-se o consumir drogues tòxiques durant l'horari de treball, o incorporar-se a la feina sota l'efecte de l'alcohol o de drogues tòxiques."). Es tracta d'una falta que no es trobava tipificada com a tal en el CRL sinó que el fet d'embriagar-se durant l'horari laboral era una falta greu.

Fetes aquestes precisions, hem de dir que no compartim la conclusió final del tribunal que la carta no seria prou precisa.

En efecte, en la sentència 462/2015 del 29-04-2016 que s'ha invocat, la carta era molt diferent doncs no contenia cap referència espacio-temporal sinó una exposició molt general de la natura dels fets quan, en el present cas, sí que la carta situa concretament els fets en el temps de tal manera que l'assalariat sabia que se li reprotxava haver consumit alcohol instants previs de la seva jornada laboral i també haver conduit el vehicle de l'empresa sota els efectes de l'alcohol i això els dies 1, 5, 6 i 7 de març.

Per tant, li era del tot possible defensar-se de tals fets puix era en posició de saber si havia pogut cometre'ls.

Sempre hem precisat que l'exposició dels fets no havia de ser extensa o detallada a partir del moment on era prou precisa a efectes de la defensa de l'assalariat i del control jurisdiccional. Vam poder afegir molt recentment que fins i tot sense data, una referencia temporal que no deixava cabuda a cap mena de dubte era suficient (TSJC 384-2020 del 29-03-2021).

A més, podem afegir que donat l'efecte de "cristal·lització" que té la carta d'acomiadament, l'exigència de precisió també té com a objectiu impedir que l'empresari invoqui nous fets no exposats en la carta i que la imprecisió de la mateixa permetria introduir amb posterioritat.

Tal supòsit no es dona en el present cas, doncs els fets son prou precisos: haver-se incorporat a la feina després de consumir alcohol i conduir els vehicles de l'empresa sota els efectes de l'alcohol els dies citats.

Tercer.- L'altre aspecte és relatiu a la qüestió de l'informe del detectiu privat.

En efecte, en un moment indeterminat, l'empresa va encarregar un detectiu privat qui va vigilar els desplaçaments i comportaments de l'assalariat.

En el seu escrit de contesta la part defenent va manifestar que la prova dels fets reprotxats venia de les constatacions d'un investigador privat i que aportaria dits elements de prova en el moment processal oportú.

És així que va aportar amb el seu escrit de proposició de proves l'informe emès el 08-03-2019 per part de D. Detectius i relatius a una investigació duta a terme els dies 1, 5, 6 i 7 de març del 2019.

Per providència del 24-07-2019 dita prova es va admetre, però, per aute del 10-01-2020 la Sra. Batlle va estimar el recurs de reposició presentat per la part agent i va decidir inadmetre com a extratemporània la referida prova.

Aquesta decisió, al seu torn, va donar lloc a un escrit de « protesta i oposició » per part de la defenent però per Aute del 11-02-2020 el mateix es va inadmetre.

No s'ha aportat cap informe previ i l'únic informe que s'ha aportat és de data 08-03-2019. És a dir que malgrat les afirmacions de l'empresa al respecte, sí que disposava de l'informe al moment de l'acomiadament.

Així les coses, l'inadmissió d'aquesta prova per part del tribunal és ajustada a dret.

No obstant això, com ho hem precisat abans, la qüestió no era el fons del comiat ni el seu caràcter justificat. La qüestió era de determinar si l'empresa tenia o no l'obligació al moment mateix del comiat de portar al coneixement de l'assalariat l'existència de les constatacions del detectiu privat. I aquesta qüestió és diferent de la del moment en que va aportar aquest element en el decurs del procediment judicial.

Al respecte, s'invoca la sentència 462/2015 del 29-04-2016 a la qual ens hem referit abans, i és veritat que en dit cas, com en el present, existia un informe exterior detallant els fets. Ara bé, si vam exposar aleshores que l'empresa hauria pogut adjuntar dit informe amb la carta o almenys mencionar-lo és perquè justament la carta no comportava cap precisió espacio-temporal i que el fet de donar coneixement a l'assalariat de l'informe al moment de l'acomiadament hauria pogut compensar o arreglar aquesta mancança.

Però de cap manera hem afirmat l'obligació general que l'empresa ha de referir-se a l'informe al moment del comiat. Ho pot aportar en el marc de la fase judicial en les condicions que acabem d'evocar, és a dir respectant els principis rectors del procediment.

El fet que no els ha respectat en el present cas potser li hauria perjudicat en cas d'entrar en l'examen del fons, però no se la podia sancionar pel seu comportament processal posterior a l'acomiadament, qualificant el mateix com practicat de forma indeguda quan això no és cert, i que aquesta qüestió de la forma era la sola qüestió litigiosa per resoldre.

Per tot l'exposat, escau revocar la sentència d'instància i en el seu lloc desestimar totes les pretensions del Sr. Yuste.

Quart.- La desestimació de la demanda implica també la revocació del pronunciament sobre les costes de primera instància que s'han d'imposar al demandant vençut.

Cinquè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar el recurs de la societat B, SL, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 30-04-2021, que revoquem íntegrament en el sentit de desestimar totes les pretensions del Sr. Yuste i d'imposar al mateix les costes judicials de primera instància.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.