Laboral (TSJC 298/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000298/2015 ORIGEN: 1001703/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella , el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Blasco va presentar demanda laboral contra la societat ORG_1, SA, propietària de la societat A., SA, (A.), demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 15.789,40.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i improcedent, a cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de A., es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva íntegra desestimació, i subsidiàriament fent valer que l'import a pagar no podia superar 7.249,74.-euros donat els diners ja percebuts en concepte de preavís i compensació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 17-11-2015, decidint "Desestimar la demanda interposada pel Sr. Blasco contra la societat ORG_1, S.A., absolent aquesta darrera de les pretensions de la part agent i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Blasco, demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part demandada.

La representació processal de A. demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 13-10-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de A. mitjançant el seu escrit de contesta als greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes de novembre del 2006, el Sr. Blasco treballava per la defenent, encara que no es formalitzi cap contracte de treball fins al dia 18-06-2007.

La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament per causa objectiva, mitjançant carta de data 12-09-2013, indicant: "Mitjançant certificat d'aptitud emès per la Dra. Anaya en data 14 d'agost del 20013, hem tingut coneixement que vostè no és apte per desenvolupar els seu treball habitual com agent de primera intervenció (adjunto a la present carta el referit certificat). Desconeixem el motiu de dita ineptitud, per quan la Llei no ens permet conèixer aquestes dades de caràcter sensible, sabent únicament que vostè no pot donar assistència en cas d'accident, tasca que és inherent i indispensable en el seu lloc de treball.

No sent vostè apte mèdicament per executar les tasques que fins ara venia desenvolupant, la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i salut en el treball, en els seus articles 5, 19 i especialment en el 30, prohibeix expressament que continuï ocupant el seu lloc de treball. En vista d'aquesta impossibilitat, i malgrat no existeixi cap obligació legal, hem intentat reubicar-lo en un altre lloc de treball dins dels altres departaments que conformen l'empresa, però actualment no disposem de cap vacant. A més, els llocs de treball o les seves característiques i aptituds personals, ens han fet impossible la seva reubicació. Adjunto a la present carta, el document que hem elaborat en el qual es recullen els altres llocs de treball existents en l'empresa, el perfil necessari per aquell lloc i els motius pels quals vostè no és adequat a cada un d'ells. Com es recull en el document, no s'han desenvolupat aquells llocs ja ocupats per un responsable de departament o que requereixin d'una sola persona, per quan aquests llocs ja estan coberts.

En vista d'aquesta situació l'empresa es veu obligada a finalitzar la relació laboral que mantenia amb vostè. En mèrits de l'art. 89c) del Codi de Relacions Laborals, trobant-se vostè en una incapacitat total permanent per dur a terme la tasca contractada, ens trobem front un supòsit d'extinció de la relació laboral. Malgrat aquesta clara disposició, atenent als anys de servei i a la bona relació mantinguda amb vostè en els darrers temps, l'empresa ha decidit interpretar la seva situació dins de l'art. 91.1.a) i interpretar que la seva ineptitud ha estat sobrevinguda per haver-se produït una inhabilitat o manca de facultats professionals.

Per aquest motiu, per la present li comunico que la societat A., ha decidit acomiadar-lo per causes objectives i extingir la relació laboral que manté amb vostè des del dia 14 de novembre del 2006, d'acord amb allò que disposa l'article 91.1.a) de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del codi de relacions laborals.

En conseqüència, tenint present que fa 6 anys i 300 dies que treballa per compte de la societat A., li correspon un termini de preavís de vuitanta-dos (82) dies, a partir de l'endemà de la recepció de la present i la meitat de la compensació econòmica prevista a l'art. 90.1 del Codi de Relacions Laborals.

No obstant, en mèrits de l'art. 92.3 del Codi de Relacions Laborals es poden substituir els dies de preavís pel salari corresponent a aquells dies. Per tant, a partir d'aquest precís moment queda extingida la relació laboral, informant-lo que hem optat perquè no compleixi el preavís i no es presenti més a la feina a partir de la data d'avui, substituint els dies de preavís per l'import corresponent."

II.- Els arguments revocatoris de la part recurrent són en essència que:

1) no és cert que la intervenció en accidents és una de les seves funcions essencials; 2) la seva ineptitud no és sobrevinguda i existia anteriorment a l'informe mèdic, fins i tot des de l'inici de la relació laboral, i no l'ha impedit realitzar la seva feina; 3) la metgessa no el va declarar inhàbil o incapaç per exercir la seva feina sinó que va recomanar un canvi de lloc de treball, i només calia eliminar la tasca d'assistència en accidents de les seves tasques; 4) no es pot admetre que no existeixi cap lloc de treball que li correspon en l'empresa; 5) el tribunal ha donat massa importància a la llista dels llocs de treball establerta per l'empresa, i no té cap valor probatori i 6) l'empresa havia de procedir al seu acomiadament no causal.

És incontrovertit en aquesta alçada que és d'aplicació al present cas l'article 89 del codi de relacions laborals relatiu a les causes d'extinció de la relació laboral ( expiració del termini o acabament de l'obra; acord mutu de les parts; mort o incapacitat total permanent de la persona treballadora, mort, incapacitat o jubilació de l'empresari persona física sempre que comporti el tancament de l'empresa de l'obra; privació de llibertat del treballador; fallida; cas fortuït, força major o causa legal que impossibiliti la continuïtat del negoci i que provoqui el tancament de l'empresa).

La qüestió que ha dilucidar aquesta Sala és si l'empresa ha aplicat correctament l'article 91 del mateix codi, el qual disposa que "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents: a) Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora, acabat el període de prova, per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals que té com a origen la persona del treballador per a la realització de les tasques essencials de la seva feina."

Es tracta d'un acomiadament per causa objectiva, és a dir, per raons alienes a la voluntat de les parts i que no requereix establir un incompliment contractual per part del treballador. I l'apartat a) del citat article estableix 3 criteris essencials i cumulatius:

una causa d'ineptitud en la persona del treballador que aquesta ineptitud hagi sobrevingut durant la relació laboral que aquesta ineptitud afecti la realització de les tasques habituals del treballador.

En el nostre cas, i pel que fa al primer criteri de la causa d'ineptitud en la persona del Sr. Blasco, apareix efectivament que en data 13-08-2013, en el marc d'un control a l'empara de la llei 34/2008 de la seguretat i la salut en el treball, la Dra. Anaya, metge del treball del servei de prevenció aliè ORG_0, SA, va emetre un certificat d'aptitud segons el qual indicava que resultava de l'examen de salut corresponent al lloc de treball de "AGENT 1ª I.T." del Sr. Blasco, la no aptitud del mateix, i això en aplicació del protocol mèdic relatiu a ASMA LABORAL i POSTURES FORÇADES. La mateixa precisava que el Sr. R. no era apte per treballar com agent de primera intervenció i que calia un canvi de lloc de treball, establint a més la prohibició de donar assistència en cas d'accidents.

De fet, no es discuteix per part de l'assalariat la realitat de les patologies.

Pel que fa al caràcter sobrevingut de la causa d'ineptitud, no ha quedat acreditat de cap manera l'afirmació del treballador segons la qual havia informat l'empresa que patia asma. Al respecte, el fet de posar aquest fet de relleu no es pot analitzar com una obligació que s'imposaria a l'assalariat de comunicar tal informació mèdica a l'empresari, sinó només de constatar que justament, el fet que dit empresari no té coneixement de la ineptitud fins al moment on se li comunica legalment la informació, permet qualificar dita ineptitud com a sobrevinguda, és a dir que ha vingut després de l'inici i del desenvolupament de la relació laboral.

Quant al fet de dir si la ineptitud del Sr. Blasco afecta la realització de les seves tasques habituals, considerem que aquesta darrera noció s'ha de determinar en relació a les funcions que l'assalariat desenvolupava efectivament al moment del seu comiat, amb la precisió que no s'ha de fer de manera massa estricta doncs, de conformitat amb l'article 50.2 del codi de relacions laboral, l'activitat professional habitual no es limita a un determinat lloc de treball sinó a una categoria de treball.

Fetes aquestes precisions, s'han de fer dues series de consideracions.

En primer lloc, el cert és que el metge de prevenció ha conclòs que el Sr. Blasco no era apte com a agent de primera intervenció en túnel i que ressurt del seu contracte que fou contractat com a "agent de camp-unitat intervenció auxiliar". Del certificat mèdic ressurt que la ineptitud concerneix no només unes funcions sinó el seu lloc treball d'agent de primera intervenció en el túnel.

Per tant, no es tracta només de la prohibició de donar assistència als usuaris en cas d'accident, encara que es tracta evidentment d'una tasca essencial, i que l'actor ha reconegut que es tractava d'una de les seves tasques i si bé afirma que en tenia d'altres, no explicita quines.

L'examen dels butlletins de salari no contradiu aquesta realitat doncs en ressurt que del 2006 a març del 2008, portaven una menció relativa al lloc de treball que era "agent de camp" o "agent de camp auxiliar", des del mes d'abril al mes de juny del 2008, la menció "agent de camp de túnels", fins al mes de maig del 2009 "agent auxiliar unitat 1a intervenció de túnels", i que a partir del mes de juny del 2009 no comporten cap indicació relativa al lloc de treball.

En segon lloc, és veritat que el metge va recomanar un canvi de lloc de treball però això no canvia el fet que ha declarat el treballador inapte al seu lloc de treball. En tot cas, a la diferència de sistemes legals del nostre entorn, l'article 91 no institueix cap obligació de reubicació prèvia a l'acomiadament i en el mateix temps la Llei 34/2008 del 18 de desembre de la seguretat i salut en el treball prohibeix fer ocupar a un empleat un lloc de treball en el qual, a causa de les seves característiques personals o del seu estat biològic conegut o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, poden estar exposat a situacions de perill el mateix, altres treballadors o persones alienes a l'empresa, i fins i tot sanciona a l'empresari qui assigna tasques a treballadors que, per les seves característiques personals o per la seva manca de capacitat, no responen a les exigències necessàries per evitar tot risc, i també el fet d'adscriure treballadors a llocs de treball que tinguin unes condicions incompatibles amb les característiques personals conegudes o situacions transitòries que no responen a les exigències psíquiques i físiques del lloc de treball.

En aquestes condicions, la llista dels llocs de treball establerta per l'empresa té una importància relativa doncs com s'acaba de dir no existeix una obligació de reubicació, si bé tal llista permet comprovar que no existeix cap lloc que pugui correspondre al lloc de treball del Sr. R., fins i tot definit de manera ampla en consideració de la seva categoria.

Finalment, ha quedat acreditat que eren reunides les condicions d'aplicació de l'article 91 del Codi de relacions laborals i el comiat practicat per l'empresa s'ha considerar com conforme al dret vigent.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar i s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- A l'igual que el primer jutjador considerem que la present causa justifica no fer cap imposició de costes. En efecte, d'una banda, la dificultat jurídica del cas i la molt escassa jurisprudència al respecte, que constitueixen una iusta causa litigandi, i d'altra banda, la material laboral, ens han de portar a fer aplicació de la possibilitat atorga als jutges la Novel·la 82, Capítol 10.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Blasco contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 17-11-2015 que confirmen íntegrament;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.