Laboral - futbolista - perjudici complementari (4000305/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000415/2017 ORIGEN: 4000305/2016 - 00

NIG: 5300542120160002296

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 22-07-2016, la representació lletrada del Sr. Marti va presentar demanda laboral contra el F demanant que se'l condemnés a satisfer-li la suma de 1.536,75.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals i la de 50.000.-euros en concepte d'indemnització pels danys morals soferts, a declarar i cotitzar prop de la CASS, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del F es va oposar a la demanda formulant una excepció peremptòria de manca de representació processal i sobre el fons sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de costes.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 21-09-2017, decidint:

"Estimar molt parcialment la demanda formulada en data 22 de juliol de 2016 pel Sr. V.M.C., actuant en representació del Sr. Marti contra el F; Condemnar al defenent a satisfer al demandant la quantitat de 1.536,75 EUR i costes judicials en els termes del cinquè fonament jurídic. Tanmateix haurà de declarar l'import brut corresponent prop de la CASS."

Per Sentència del 18-10-2017, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir :

"Aclarir, d'acord amb la sol·licitud presentada per la Sra. Castillo, actuant en nom i representació del Sr. Tejera en data 16 d'octubre de 2017, que en la sentència núm. 000098/2017, de data 21 de setembre de 2017, no s'inclou la condemna al F al pagament de la quantitat de 3.900 EUR, així com els corresponents interessos legals generats sobre la quantia global de 5.436,75 EUR i, les cotitzacions corresponents sobre aquesta quantia de 3.900 EUR.

Confirmar així íntegrament els pronunciaments continguts en la sentència núm. 000098/2017, de data 21 de setembre de 2017."

IV.- Contra aquesta resolució del 21-09-2017 ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Marti demanant la seva revocació parcial en el sentit de donar lloc a la seva reclamació en concepte d'indemnització per danys morals, amb imposició de les costes judicials de segona instància a la contrapart.

La representació processal del F demana la desestimació del recurs i la confirmació en tots els seus extrems de la Sentència, amb imposició de la totalitat de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que l'01-01-2016, el F va contractar al Sr. Marti com a jugador professional i el va incorporar a la seva plantilla per la temporada 2015-2016.

Les característiques del contracte firmat per les parts que interessen a la resolució del cas són les següents :

té efecte a partir de l'01-01-2016 per la temporada de futbol 2015- 2016 (fins al 30-04-2016) ampliable si el club entra en competició europea,

es pacta una retribució mensual de 1.000.-euros ampliable a dues mensualitats més si el club juga una competició europea (és a dir 1.000.- euros al mes de maig i 1.000.-euros al mes de juny), més 200.-euros mensuals en concepte de dietes, més una prima de 1.500.-euros si el club es qualifica per la EUROPA LEAGUE i una prima de 2.500.-euros si el club es qualifica per la CHAMPIONS LEAGUE, així com el cost de l'allotjament en un pis del jugador i de la seva família,

segons la clàusula sisena: "si el club procediera a rescindir unilateralmente el presente contrato, sin causa justificada, el jugador tendrá derecho a percibir todas las retribuciones salariales que les correspondiera percibir hasta la fecha de finalización del contrato."

segons la clàusula desena: "el club garantiza todos los derechos laborales como jugador que la legislación ofrece a todos los efectos".

El club va acabar segon de la lliga, qualificant-se per la EUROPA LEAGUE i per tant el termini es va ampliar com previst contractualment. No obstant això, abans d'acabar el referit termini, la relació contractual es va extingir com a conseqüència de la seva rescissió unilateral per part del club, mitjançant carta del 25-05-2016 indicant :

"Per la present carta, el F li comunica, que ha pres la decisió irrevocable de procedir a la finalització del seu contracte de manera unilateral el dia 25 de maig de 2016, sobre la base de la Clàusula SEXTA del seu contracte.

Amb la finalització del contracte sense causa justificada, el jugador tindrà dret a percebre una indemnització econòmica, la quantia de la qual és fixa la totalitat del sou pendent fins a final de temporada més les primes redactades al seu contracte."

El dia 10-06-2016, el servei de policia li va notificar al Sr. Marti l'ordre d'abandonar el país en un termini de vuit dies donat que se l'havia controlat al Principat treballant sense la corresponent autorització.

Tres dies més tard, es va presentar al servei d'inspecció de treball per denunciar el fet que des del 25-05-2016 el club no li havia donat ocupació efectiva, que no li havia pagat el salari del mes de maig ni la prima per la qualificació a l'EUROPA LEAGUE i que el club no havia tramitat cap autorització d'immigració i que per tant no estava donat d'alta a la CASS.

Finalment, en data 30-06-2016, el jugador va ser donat de baixa prop de la Federació Andorrana de Futbol.

El Tribunal Unipersonal ha conclòs, d'una part, que l'agent no tenia dret a percebre la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals sinó els conceptes previstos per la clàusula sisena (en el límit de la demanda formulada a l'altura de 1.536,75.-euros), i d'altra part, que no s'havia de donar lloc a la seva reclamació per danys morals.

L'agent no accepta aquesta conclusió i formula recurs d'apel·lació.

II.- Els elements i arguments que segons l'apel·lant justifiquen una indemnització per danys morals no inferior a 50.000.-euros són els següents : el fet de reconèixer l'existència d'una relació laboral "desencadena tota la responsabilitat"; queden constituïts tots els elements per donar lloc a uns danys morals que són un contracte, una negligència i una relació de causa- efecte; durant el sis mesos de la relació el club no va respectar el seu compromís d'aconseguir-li un permís d'immigració i el va deixar sense cobertura sanitària; el contracte preveia que en cas de classificació europea s'havia de complir el dret a seguir una temporada; s'havia de prendre en compte la deslleialtat del club en acabar de manera abrupta la relació laboral sense deixar-lo jugar la competició europea; el club li va fer xantatge i mobbing, prohibint-li entrar al club i li exigint 6.000.-euros si volia jugar a nivell europeu quan justament ell havia marxat del seu club i va venir a Andorra amb l'objectiu de jugar a nivell europeu i millorar el seu CV; no es tracta d'una simple expectativa sinó d'una realitat puix que al final de la temporada i al moment de rescindir la relació, el club estava qualificat per l'EUROPA LEAGUE; la Batlle no ha advertit la diferència important que existeix entre un jugador professional com el Sr. Marti i un jugador amateur que no té les mateixes expectatives.

Però aquests arguments no es poden estimar.

En primer lloc, pel que fa al marc en el qual s'ha d'analitzar l'existència d'uns danys morals indemnitzables, cal dir d'antuvi que si bé existeix una relació laboral aquesta ve regulada per l'article 2.2 d del Codi de relacions laborals segons el qual les relacions laborals dels esportistes professionals es consideren com a relacions laborals de caràcter especial, regulades per aquest Codi amb caràcter no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat.

Ara bé, en el present cas existeix una clàusula expressament pactada per les parts i, abans de valorar els elements que permetrien valorar els danys patits, tota la qüestió era de determinar si el club va aplicar de manera culpable la possibilitat que li donava la clàusula sisena de rescindir unilateralment la relació.

En segon lloc, constatem que la part agent ha modificat les seves pretensions en relació a la primera instància.

En efecte, en la seva demanda exposava clarament que els danys morals dels quals reclamava la indemnització els havia sofert pel fet d'haver deixat la seva carrera a Espanya per venir a Andorra a fi de tenir la possibilitat d'accedir més fàcilment al mercat europeu i pel fet de no haver finalment pogut jugar l'EUROPA LEAGUE a la qual s'havia qualificat el club perquè se li havia exigit 6.000.-euros i s'havia incomplert el contracte, el tot amb l'agreujant que la circumstància de jugar lesionat li havia provocat un mal crònic.

A això el primer jutjador ha contestat que s'havia de prendre en compte que la possibilitat de jugar a l'Europa League no era més que una expectativa i no pas un dret adquirit, que el contracte preveia una clàusula de rescissió unilateral i que el Sr. Marti essent lesionat i patint un mal crònic segons afirmava, difícilment hauria pogut jugar.

Compartim aquesta valoració de les proves i no és veu en que la Batlle no hauria copsat la diferència entre un jugador professional i un amateur.

En tot cas, si bé pretén ara que s'haurien de prendre en compte d'altres elements, el motiu determinant és que la versió de l'agent no s'ha establert i no existeix cap ni una prova per acreditar les seves asseveracions. En particular, res permet considerar que el Club li hauria exigit 6.000.-euros per jugar al nivell europeu i l'únic element respecte d'aquesta qüestió són les manifestacions de l'entrenador, el testimoniatge del qual va interessar la pròpia part agent, i que va indicar:

"... que en realitat el que succeïa al respecte dels 6.000EUR és que tenint en compte que el Sr. Marti referia al Club que si jugava a l'Europa League li oferirien anar a un Club molt bo amb un contracte més solvent, el Club li va comentar que si fos el cas i sense que fos cap proposta en ferm es podria arribar a fer un traspàs pel que es podria arribar a cobrar l'import de 6.000EUR. Aquests detalls els coneix el compareixent com a entrenador però evidentment només s'ocupa de la part tècnica i no de les relacions contractuals entre el Club i el jugador".

El mateix entrenador afirma que en realitat ni el club ni ell el volien més com a jugador donat que havia filtrat informació a un altre entrenador, que les relacions amb el club, l'entrenador i els companys no era bona i que a partir del març el seu rendiment havia baixat.

Ni el xantatge, ni el mobbing, ni tampoc el fet que se li va prohibir l'entrada al club queden acreditats.

D'altra banda, el contracte no preveia que en cas de classificació europea s'havia de complir el dret a seguir una temporada sinó que estipulava l'ampliació del contracte per dues mensualitats més (concretament fins a la primera setmana de juliol). És ben evident que és millor per la carrera d'un jugador poder jugar a nivell europeu però aquesta possibilitat només es podia donar en cas de ser encara vigent el contracte al moment de jugar una competició europea i el contracte no conté cap disposició que impedeix al club invocar la clàusula sisena després de la qualificació.

Tampoc es pot considerar com a provat que se li hauria provocat un mal crònic pel fet de jugar lesionat. En efecte, les proves existent en autes són insuficients al respecte puix si bé permeten constatar que després d'haver sofert un impacte al peu en febrer del 2016 va haver de prendre antiinflamatoris i analgèsics, l'històric clínic del 21-07-2016 refereix que el dolor persisteix però no permet qualificar-ho com una patologia crònica. De totes maneres, no s'ha pretès ni establert que la resolució de la relació contractual tindria un vincle amb l'estat de salut del jugador.

Quant al fet que el club no hauria complert el seu compromís d'aconseguir-li un permís d'immigració, s'ha de dir que no esta acreditat que el club tenia aquest compromís contractual i aquesta circumstància no té res a veure amb les condicions de resolució del contracte.

Així les coses, no existeixen elements per considerar que el club ha resolt el contracte en aplicació de la clàusula sisena de manera negligent, o abusiva o encara deslleial o amb mala fe.

Per conseqüent, no es pot donar lloc a la indemnització reclamada.

III.- El segon aspecte del recurs rau en el fet que la part apel·lant indica que no entén que havent reconegut la Batlle un deute de 3.900.-euros aquest no s'afegeixi a l'import de 1.536,75.-euros.

Però, tal com ho indica el Tribunal Unipersonal en la Sentència d'aclariment el que pretén la part agent i ara recurrent és un pronunciament ultra petita.

En efecte, la demanda de la part agent era que se li pagui en aplicació de l'article 98 del Codi de relacions laborals l'import de 1.536,75.-euros en concepte d'indemnització pel seu acomiadament. Es tracta del fonament escollit pel demandant i s'ha de posar de relleu que aquesta demanda no fa cap esment de la carta del 25-05-2016 en la qual el club invoca la clàusula sisena.

El tribunal ha jutjat que no s'havia d'aplicar l'article 98 sinó la referida clàusula. Constatem que l'apel·lant no presenta cap argument per criticar aquesta conclusió del tribunal que no tenia dret a percebre la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals sinó que s'alça en contra del fet que l'import al qual es condemna el club és inferior al càlcul efectuat pel mateix tribunal de l'import degut en aplicació de la clàusula.

Així les coses, malgrat el càlcul resultant de la clàusula hauria portat a un import superior al reclamat, és aquest import reclamat (i que justament el club ha consignat durant el procés) que constituïa el límit que el tribunal no podia ultrapassar sense estatuir de manera incongruent.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la Sentència apel·lada.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs de l'empresa ha de portar a la condemna d'aquesta darrera al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Marti contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21-09- 2017 que confirmem íntegrament.

IMPOSAR al Sr. Marti les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.