Laboral - Reclamació per desistiment justificat - caducitat (6000534/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000186/2021 ORIGEN: 6000534/2019 - 00

NIG: 5300542120190003084

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tur

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sr. Alcalá

Apel·lat: Pina

Representant: Sra. Viñas

Advocat: Sr. Pombo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Laboral - Reclamació per desistiment justificat - Caducitat

SENTÈNCIA 174-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- La representació processal del Sr. Tur va presentar, per escrit de data del registre 26-09-2019, demanda laboral contra la societat Pina, demanant la condemna de la demandada a pagar-li la suma de 48,33.-euros en concepte d'1 dia de salari meritat fins a la baixa i la suma de 21.265,99.- euros en concepte d'indemnització per desistiment injustificat, majorades amb els interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS, i amb condemna en costes, incloent honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 08- 04-2021, estimant l'excepció de caducitat aixecada per la defenent i decidint conseqüentment desestimar la demanda formulada, imposant les costes al demandant.

Tercer.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Tur.

Demana la seva revocació i, a títol principal, que es retrotreguin les actuacions a la Batllia per tal que es pronunciï sobre el fons del litigi amb imposició de les costes de segona instància a la contrapart.

Subsidiàriament, cas de no retornar les actuacions, demana que s'estimés íntegrament la seva demanda, sempre amb imposició de les costes de segona instància a la contrapart.

Els motius del recurs en relació amb la caducitat són en essència que:

la sentència d'instància està en infracció amb la jurisprudència d'aquesta Sala que en certes condicions, especialment quan ha existit un intent de conciliació i que s'ha manifestat clarament la seva voluntat d'exercir una acció judicial, ha equiparat la reclamació extrajudicial amb l'exercici judicial de l'acció per interrompre la prescripció ; que en el present cas han existit discussions entre les parts i que la carta de desistiment manifesta la voluntat de l'assalariat d'exercir les accions judicials ;

existeix una infracció a l'article 6.1 de la Constitució ja que la jurisprudència considera que el fet de presentar una demanda de justícia gratuïta sí que fa obstacle a la caducitat i que comportaria una ruptura de la igualtat entre persones el fet de no reconèixer el mateix efecte el fet per una persona que no pot demanar el benefici de justícia gratuïta d'haver de recórrer als serveis d'un advocat per a finalitzar la relació laboral ja que això el posaria en una pitjor condició ; que l'intent de conciliació prejudicial és obligatori i s'ha de considerar com un acte preparatori a l'acció judicial i que integra la mateixa a l'igual que la petició de justícia gratuïta.

D'altra banda, sosté que existeix incongruència omissiva ja que la sentència no es pronuncia sobre la seva reclamació en concepte de salari la qual no pot haver caducat ja que està sotmesa al termini de prescripció d'un any.

La representació processal de la societat Pina, demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes judicials de segona instància a la part apel·lant.

Argumenta de forma resumida que els arguments presentats per la part recurrent vulneren els principis de contradicció i de dret a la defensa ja que només foren presentats per primera vegada en seu de conclusions i que al contrari la part agent va admetre en el seu escrit de contesta a l'excepció de caducitat que és la reclamació judicial que formalitza l'acció judicial ; que la jurisprudència citada sobre prescripció no és d'aplicació a la prescripció; que a diferència de l'espanyol, el legislador andorrà ha volgut que la conciliació extrajudicial no interrompi el termini de caducitat ; que assimilar la carta de desistiment a un intent de conciliació o a una petició de justícia gratuïta és incongruent ; que no existeix cap vulneració del dret fonamental d'igualtat perquè la situació del demandant que ja tenia advocat no es pot comparar a la d'una persona que sol·licita el benefici de justícia gratuïta per obtenir defensa lletrada indispensable per interposar la demanda, i finalment que no existeix cap omissió perquè el fet d'estimar la caducitat fa que el descompte del preavís efectuat en la quitança és correcte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És pacífic que el Sr. Tur treballava per la demandada en qualitat de xofer i repartidor en el marc d'una relació indefinida.

La relació laboral es va extingir com a conseqüència del desistiment de l'assalariat mitjançant carta de data 02-07-2019 notificada en data 03-07- 2019 en la qual va invocar les disposicions de l'article 91.1 a) de la Llei de relacions laborals del 2018 relatives l'incompliment per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball.

El Tribunal ha estimat l'excepció de caducitat aixecada per la defenent, i per conseqüent no va entrar en el fons del litigi pel que fa a la indemnització per desistiment justificat, i és en contra d'aquest pronunciament que s'alça el Sr. Tur.

Segon.- Hem de dir per començar que efectivament els arguments de l'apel·lant en contra de la sentència d'instància són en gran part una repetició dels que va formular per primera vegada en seu de conclusions i que venen essencialment a sostenir l'existència de motius de suspensió del termini quan el seu plantejament en l'escrit de contesta a l'excepció era de defensar que en aplicació de les normes legals de còmput el termini de 40 dies no havia escolat.

Tanmateix, pertany a la Sala verificar, fins i tot d'ofici al tractar d'una caducitat, si queden reunides les condicions d'aplicacions de la mateixa.

En el present cas, és en aplicació de la jurisprudència de la Sala sobre l'article 8 del Codi de relacions laborals i citant la més recent sentència al respecte (TSJC 282/20 del 22-12-2020) que el tribunal d'instància ha considerat que no s'havien de descomptar els dies inhàbils, recordant que el termini de caducitat per a presentar una reclamació per a indemnització d'un desistiment justificat era un termini civil comptador en dies naturals i no sotmès a les disposicions de la LQJ, en particular el seu article 42, relatives als terminis processals.

Ara bé, en dita sentència vàrem respondre a la part apel·lant que, contràriament al que sostenia, la nova Llei no havia canviat els principis que fonamentaven la diferència de tractament entre els terminis civils i els terminis processals i que per tant dita Llei del 2018 no podia portar a canviar la nostra solució, que era assentada i conforme a la legislació vigent doncs no comportava cap precisió sobre el mètode de càlcul del termini puix l'article 8 de la Llei del 2008 disposava :

"la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits."

Però, el present procediment s'ha introduït en data 26-09-2019 sota l'imperi de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals que va entrar en vigor el 01-02-2019.

La mateixa conté una Disposició derogatòria que diu :

"Queda derogada la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, i totes les disposicions anteriors a aquesta Llei en allò que hi siguin contràries.",

i en relació a la qüestió del termini de les accions per desistiment justificat conté un article 9.2 que disposa :

"La reclamació d'indemnitzacions per desistiment de la persona assalariada té un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui mitjançant comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona assalariada durant almenys tres dies de treball seguits."(la negreta és afegida).

Es veu com el legislador ha volgut augmentar el termini de 10 dies i sobre tot com ha precisat (igual que ho ha fet en el paràgraf anterior de l'article 9 relatiu a la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament) que el termini en qüestió s'havia de calcular en dies hàbils.

Així les coses, el legislador ha posat fi a la situació anterior i ha volgut que, tot i ésser un termini de caducitat, el mateix no es compti més de data a data en dies naturals sinó que només eren comptadors els dies hàbils, essent per tant ara d'aplicació la legislació i les regles relatives als mateixos.

Per tant, és en aplicació d'aquest nou mètode de càlcul que s'havia de verificar l'eventual caducitat de la reclamació del Sr. Tur.

Tercer.- Segons l'article 41 bis LQJ són dies hàbils tots els de l'any, a excepció dels dies referits a l'apartat 2, és a dir :

. els dies del mes d'agost

. els compresos entre el vint-i-quatre de desembre i el sis de gener de cada any judicial, ambdós inclosos,

. tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern.

El punt de partida del termini s'ha de determinar en funció del moment de la comunicació escrita del desistiment, i així s'han de comptar 40 dies a partir del dijous 04-07-2019 (article 42.1 LQJ).

Si no es compten el dies inhàbils sia tot el mes d'agost i els dissabtes i diumenges, el quarantè dia hàbil és el 27-09-2019.

Per tant, la demanda s'ha presentat l'últim dia del termini i no hi pot haver caducitat.

Per consegüent, sense haver d'entrar a valorar els arguments de la part apel·lant sobre l'eventual suspensió del termini escau estimar el recurs.

Quart.- Pel que fa a si es correspon tornar a la Batllia l'expedient perquè dicti la sentència que correspongui entrant en el fons de l'assumpte, hem de dir que, d'acord amb la doctrina que vàrem establir en el nostre Aute 486/2015, el que procedeix és retornar l'assumpte a la Batllia a fi de que dicti la corresponent decisió sobre el fons del litigi, a la major brevetat possible.

De fet, les parts estan d'acord sobre aquest punt.

Cinquè.- Donat el retorn de les actuacions a la Batllia, no hem d'examinar el segon aspecte del recurs de l'assalariat relatiu a la incongruència omissiva doncs la jurisdicció haurà de resoldre totes les qüestions de fons plantejades.

Sisè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs del Sr. Tur contra la Sentència de data 08-04- 2021 que revoquem i retornem les actuacions al Tribunal d'instància a fi que, a la major brevetat possible, dicti sentència entrant al fons de l'assumpte.

Segon.- NO EFECTUAR cap pronunciament sobre les costes de la instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.