Reclamació indemnització perjudici causat per un assalariat posteriorment al comiat disciplinari (2000271/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000398/2017 ORIGEN: 2000271/2016 - 00

NIG: 5300542120160001837

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 03-06-2016, per escrit de data 12-07- 2016, la representació processal de la societat Ricart va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari en contra de la Sra. Ropero, en reclamació de la quantitat total de 32.000,48.-euros, més els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda així com les costes judicials.

II.- La Sra. Ropero es va oposar a la demanda sol·licitant que el tribunal la desestimés íntegrament i imposés a l'agent la totalitat de les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions, mantenint llurs pretensions respectives.

IV.- Per Sentència de data 05-09-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir desestimar íntegrament la demanda i imposar la totalitat de les costes judicials a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Ricart, demanant la seva revocació íntegra i l'estimació de les seves pretensions inicials amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La Sra. Ropero demana la confirmació íntegra de la Sentència, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que la societat Ricart és titular del negoci "B" dedicat al màrqueting, la comunicació i a l'organització d'esdeveniments.

Al mes de febrer del 2011 va contractar com a assalariada a la Sra. Ropero qui va prestar els seus serveis al departament d'esdeveniments, arribant a ésser la responsable del mateix, fins al 26-02-2016, data del seu acomiadament disciplinari.

Després de la resolució de la relació laboral l'empresa va presentar la present demanda reclamant els perjudicis econòmics que l'actuació de la Sra. Ropero li hauria causat a l'ocasió de diversos esdeveniments o actuacions com el fet d'haver generat mal ambient de treball.

Però el Tribunal de Batlles va desestimar la totalitat de les seves pretensions.

II.- El recurs presentat per la representació processal de la societat Ricart es fonamenta sobre la consideració general que el tribunal no ha valorat totes les proves i ha considerat erròniament que les aportades al procés eren insuficients. Pretén que les proves en relació a cadascun dels episodis esdevinguts entre les parts es tornin a valorar de manera acurada i ponderada. Argumenta en essència que tot i negant la seva responsabilitat, la part defenent no ha negat la veracitat dels referits episodis i que aquest element unit amb les proves aportades havia de portar a l'estimació de les seves pretensions; que el fet d'imputar-li constantment una manca de prova de les hores reclamades suposa una exigència pròxima a la prova diabòlica i exigir la concreció de les hores en que la defenent va desatendre les seves obligacions laborals equival a exigir la prova d'un fet negatiu; que les proves testificals practicades són suficients; que el document elaborat pel seu servei comptable demostra que d'ençà l'acomiadament de la Sra. Ropero la producció del departament d'esdeveniments ha quasi duplicat i que la defenent no ha aportat cap element de prova per desacreditar les seves pretensions.

III.- Abans d'estudiar en detall els elements de prova relatius a cadascun dels esdeveniments objecte de la demanda, cal efectuar les següents precisions de caire general.

En efecte, en el present plet es demana bàsicament mitjançant un procediment ordinari la condemna d'una assalariada, ja acomiadada per haver suposadament comés diverses faltes molt greus, a pagar a l'empresari les conseqüències prejudicials per ell de les mancances professionals que van motivar el comiat.

De fet, els diferents perjudicis objectes de reclamació no es van demanar al moment on s'haurien provocat sinó que la present demanda es va introduir dos mesos després que l'assalariada hagi impugnat el comiat per via judicial.

Ara bé, malgrat les parts i el tribunal no han aixecat aquest argument jurídic, en consonància amb els aforismes "iura novit curia" i "da mihi factum tibi dabo ius" que expressen el poder i el deure de l'òrgan judicial d'aplicar les normes jurídiques corresponents al supòsit plantejat tal com conformat per les pretensions de les parts, els fets i les proves practicades, aquesta Sala ha de posar de relleu que si bé la demanda cita uns fonaments propis de la responsabilitat civil sense cap referència al Codi de relacions laborals, el mateix conté nogensmenys un article 44.2 que regula la indemnització dels perjudicis que les parts al contracte de treball es poden ocasionar durant l'execució del mateix.

Hem pogut precisar molt recentment que es tracta d'una disposició que deroga al dret general de la responsabilitat civil i que té vocació a aplicar-se a les relacions contractuals específiques de la relació laboral la qual comporta unes normes i uns principis propis el més sovint d'ordre públic, fent que quan un assalariat provoca un perjudici, executant el contracte de treball, no es pot donar lloc a la seva responsabilitat de la mateixa manera que qualsevol contractant, i que per tant la falta que pot fonamentar la seva responsabilitat s'ha de poder qualificar de molt greu equivalent a l'acció voluntària i dolosa. (STJSC 326-17 del 2017).

Cal precisar que una cosa és l'ús per part de l'empresari del seu poder disciplinari, i aquest aspecte és objecte d'un procediment laboral en curs sobre el qual no ens podem pronunciar, i una altra la responsabilitat civil de l'assalariat, objecte del present procediment, però que justament s'ha de prendre en compte el caràcter protector del dret laboral i que mitjançant el contracte de treball, el treballador trasllada a l'empresari els riscos i els beneficis de la seva activitat professional i en contrapartida rep un salari i es sotmet al poder de direcció i disciplinari de l'empresari, perdent així part de la seva llibertat i del producte del seu treball. Dit d'una altra manera, l'assalariat no pot ser exposat directament o indirectament al risc empresarial. Per aquesta raó, quan provoca un perjudici executant el contracte de treball no es pot donar lloc a la seva responsabilitat de la mateixa manera que qualsevol contractant.

Per consegüent, no solament calia que la part agent, com a tota part demandant, acrediti per cadascun dels esdeveniments objecte de reclamació una falta en relació causal amb perjudici cert i quantificable però també que aquesta falta presentava una entitat suficient per a fonamentar la responsabilitat de l'assalariada.

Al respecte, i sobre el fet que la defenent no ha aportat cap element de prova per desacreditar les pretensions de la part agent només cal insistir que és sobre aquesta darrera que requeia la càrrega de la prova de les seves pretensions.

Justament sobre l'esforç probatori desplegat, força és de constatar que són majoritàriament proves internes, és a dir, les manifestacions dels seus empleats o del seu servei comptable que la part agent i empresarial va aportar per acreditar les mancances professionals de la defenent.

Sobre el fet que la defenent hauria reconegut la veracitat de la versió de l'agent, s'ha de dir que en cap moment la defenent ha reconegut cap responsabilitat (salvat potser pel que fa a la mostra gastronòmica d'Ordino del 2015) sinó que ha reconegut de manera general que havia treballat als projectes litigiosos i que els mateixos havien pogut presentar certes dificultats.

IV.- Fetes aquestes premisses, i per donar una resposta més completa al recurs, cal estudiar a la llum del criteri que acabem d'exposar cada esdeveniment en relació al qual l'empresa demanda la condemna de la seva antiga assalariada, seguint l'ordre de la Sentència d'instància.

ESDEVENIMENT "NOCES CONCEPT 2014"

Es demanava l'import de 1.714,23.-euros en concepte de pèrdua neta, l'import corresponent a 80 hores de treball pagades a l'assalariada en relació a l'organització d'aquest esdeveniment que no va assolir els resultats esperats, així com l'import de 750.-euros corresponent a la rescissió per pèrdua de confiança del contracte de prestació que l'empresa tenia contractat amb l'establiment on es va organitzar l'esdeveniment (C Hotel).

En cap moment l'assalariada va reconèixer cap responsabilitat en aquests fets, que varen tenir lloc dos anys abans de la demanda, sinó que al contrari va insistir en els esforços personals que va desplegar i va apuntar la responsabilitat del propi client i del Sr. Miró, el seu cap directe.

Un cop estudiats els elements obrant en autes, apareix que la valoració de les proves per part del Tribunal és correcte i no es veu en què seria incompleta.

En efecte, si bé és cert que l'esdeveniment en qüestió es pot qualificar com a un fracàs que va provocar pèrdues, també és cert que no apareix en què aquest resultat es podria imputar a l'actuació de la Sra. Ropero, encara menys a una falta molt greu d'aquesta, sobre tot quan l'organització i l'èxit del mateix no només depenia d'ella i que, malgrat la Sra. Castillo negui aquest fet, les manifestacions del Sr. Miró permeten considerar com a creïble les de la defenent segons les quals es sabia que l'esdeveniment anava a generar pèrdues.

De totes maneres, la manca de previsió, el treball precipitat o la gestió deficient reprotxats per l'empresa, a suposar-los establerts, no són per si constitutius d'una falta civil molt greu i no poden per tant fonamentar la responsabilitat civil d'un assalariat.

D'altra banda, si és ben cert que queda acreditat que C Hotel va voler resoldre el contracte de prestacions de serveis que tenia pactat amb l'empresari, i això perquè estava decebut per la deficient organització de l'esdeveniment en qüestió per part "del departament d'esdeveniments" (sense anomenar a la Sra. ENTITY_5), no trobem en autes cap element que permet imputar la resolució directament a l'assalariada, qui a més no era responsable de la gestió d'aquest contracte.

MOSTRA GASTRONÒMICA D'ORDINO 2015

Es demanava l'import corresponent a 40 hores de treball pagades a l'assalariada en relació a la preparació i presentació del plec de base relatiu a l'organització d'aquest esdeveniment que es va perdre pel fet d'arribar tard la Sra. Ropero a la presentació de la candidatura el día 15-05-2015.

Aquesta darrera va reconèixer el succeït però va indicar haver sofert una hemorràgia explicant que s'havia equivocat d'hora i que per tant no havia actuat amb mala fe o de manera negligent.

La conclusió del tribunal s'ha de confirmar ja que si és veritat que la defenent només ha pogut provar, mitjançant l'aportació de l'informe d'urgències del 03-05-2015, la realitat d'un ingrés a l'hospital 12 dies abans de la data de la presentació, aquest element de prova fa creïble la versió de la defenent.

En tot cas, no es pot considerar que l'actuació de la defenent es pot atribuir a la seva desmotivació i manca d'interès en la preparació.

Sobre tot no existeix cap element per acreditar una falta molt greu.

Així les coses, a partir del moment on no s'ha acreditat una falta suficient per establir la responsabilitat de l'assalariada, tota la discussió sobre la determinació del perjudici i la quantificació de les hores perdudes queda sense objecte.

PREMIS JOVES PERIODISTES ARA ANDORRA 2015

Es pretenia obtenir, com a reparació del perjudici provocat pel fet de no haver mostrat cap interès a realitzar de manera adequada la tasca a ella confiada d'aconseguir patrocinadors suficients per la realització d'aquest esdeveniment, la condemna de la defenent a pagar l'import corresponent a les 40 hores de treball suposadament dedicades a aquesta tasca, més l'import de 2.000.-euros que la pròpia empresa va aportar per a cobrir la manca de patrocinadors, segons pretén.

Una altra vegada es tracta de tasques laborals suposadament mal executades per la treballadora i no repetirem que el sol fet de no realitzar correctament una feina no pot donar lloc automàticament a la responsabilitat civil de l'assalariat.

Si bé la defenent no va negar que l'empresa li havia encomanat aquesta tasca, va explicar però que sí que havia cercat i trobat patrocinadors i que si la societat havia aportat 2.000.-euros és perquè era realment patrocinadora com ho havia tornat a ser l'any 2016. Va precisar que el seu director tenia també la responsabilitat de buscar patrocinadors.

No es tracta de cap reconeixement de responsabilitat, ben al contrari.

Constatem amb el tribunal que en la fotografia aportada per la defenent, entre els patrocinadors de l'edició del 2016 apareix igualment D!, és a dir la societat agent, i que tal element no és gaire coherent amb el fet que al 2015 és per culpa del deficient treball de la Sra. Ropero que l'empresa hauria tingut que patrocinar l'esdeveniment que ella mateixa organitzava. Si el fet d'intervenir com a patrocinador l'any 2015 correspon al fet per part de la Sra. Ropero de no haver trobat prou patrocinadors no s'entén perquè, un cop aquesta tasca confiada a una altra persona que suposadament ha efectuat correctament la seva feina i ha trobat més patrocinadors, l'empresa continua patrocinant.

Pel que fa a les manifestacions dels Srs. Miró i Castillo i als certificats dels patrocinadors citats per la recurrent, només permetrien acreditar que la tasca de trobar patrocinadors era sinó en exclusiva en tot cas de la principal responsabilitat de la Sra. Ropero però que el propi Sr. Carretero va haver de trobar patrocinadors. Tanmateix no és que la Sra. Ropero no va aconseguir cap patrocinador sinó que no en va trobar suficientment.

Tals elements no permeten acreditar la falta molt greu que hauria permès fonamentar la responsabilitat civil de l'assalariada i entrar en la qüestió del perjudici.

BANCO E

El que es reprotxava a l'assalariada era d'haver usat dels contactes i mitjans de l'empresa per efectuar pel seu propi compte un projecte d'organització i gestió d'esdeveniment pel client BANCO E, facturant-li 1.740.-euros, import reclamat per la societat Ricart en concepte del perjudici sofert.

La Sra. Ropero va negar aquests fets, només reconeixent que l'entitat bancària l'havia contactat directament ja que no volia treballar amb l'empresa perquè havia tingut problemes amb aquesta darrera.

Ha quedat acreditat que la Sra. Ropero va organitzar per BANCO E l'estada a Andorra de diverses persones els 13, 14, 15 i 16 de febrer del 2015, actuant la mateixa com a "persona de apoyo" (folis 42 a 49). També queda acreditat (perquè ho va indicar la pròpia Sra. ENTITY_5) que la factura es va trobar en el seu ordenador professional. Dit això, dita factura està establerta al nom personal de la defenent, amb un e-mail personal, i cap prova suficient existeix en els presents autes que va fer ús del nom, dels contactes i de les infraestructures empresarials de l'agent per dur a terme la referida prestació.

També és cert que la Sentència criticada no menciona certs elements de prova relatius a aquesta problemàtica.

Així, l'empresa es refereix el document 10 del seu escrit de proves (foli 156), es tracta d'una còpia de pantalla efectuada pel que sembla el 14- 10-2016 (sia 8 mesos després de l'acomiadament) dels fitxers de la Sra. Ropero i que permet constatar l'existència d'un fitxer "GRUPO INCENTIVO F ACTIVIDADES 14...", modificat en data desconeguda, i que podria concernir els fets en qüestió. Però tal element és insuficient tota vegada que no se sap res de la creació, del contingut i de la modificació del fitxer en qüestió.

També es refereix l'empresa al testimoniatge de la Sra. Manzano. Però hem de fer dues precisions en relació al mateix. La primera és que les manifestacions de dita senyora no es van recollir en el marc d'un interrogatori practicat pel Batlle sinó davant d'un Notari del Principat, donat que viuria a Extremadura no hauria pogut tornar a presentar-se a Andorra. Per tant, aquesta prova es va reconduir com a prova documental. De fet, no es tracta ben bé de manifestacions espontànies puix que el Notari va presentar com a manifestacions el text sencer de les preguntes que la part agent havia proposat. A més, tal manera de procedir impedeix a la part contrària repreguntar al testimoni.

La segona precisió que s'ha de fer és que la Sra. Manzano hauria rebut confidències de la Sra. Ropero però que no formava part de l'empresa, de tal manera que no pot aportar elements concrets que hauria constatat personalment sobre la utilització que la Sra. Ropero hauria fet del nom, dels contactes i de les infraestructures empresarials de l'agent per dur a terme la feina que ens preocupa.

Així les coses, la rellevància disciplinària d'aquests fets s'haurà de dilucidar en el marc del procediment laboral, però, en el present plet, el perjudici invocat corresponent a la pèrdua de facturació no es pot relacionar directament amb una falta molt greu de la demandada.

COMPRAVENDA D'EUROS ANDORRANS

Igual passa amb aquests fets. En efecte, es reprotxava a l'assalariada un ús inapropiat del recursos de l'empresa per negociar monedes d'euros andorrans aquesta vegada amb la col·laboració d'altres persones de l'empresa. Per tant, es reclamava la indemnització del perjudici sofert per l'empresa en base a les hores de treball pagades tan a la Sra. Ropero com als seus companys però no realment treballades pel compte de l'empresa.

La Sra. Ropero també va negar aquests fets, no reconeixent que havia utilitzat els recursos de l'empresa ni que la seva actuació hagués interferit amb la seva feina.

Sobre aquest aspecte de les coses, s'ha de compartir la conclusió que no queda establert que la Sra. Ropero hauria arranjat un sistema de compravenda d'euros amb els companys de feina.

No es pot negar que tan les manifestacions del Sr. Miró com les de la Sra. P., de la Sra. Castillo i de la Sra. R permeten acreditar que sí que la Sra. Ropero va consagrar part del seu temps laboral a aquesta activitat però sense poder quantificar en base a criteris quantitatius objectius i concrets, ni amb la precisió deguda.

En quant a la Sra. Manzano hem de fer les mateixes observacions que en l'apartat anterior sobre el valor que es poden donar a les seves manifestacions davant del Notari. Aquestes matisacions s'han de fer també en relació a la Sra. R (folis 101 i 206) donat que es tracta d'una persona que tampoc va ser interrogada pel Batlle sinó que va efectuar "manifestacions" davant del Notari, (en el seu cas el fet de trobar-se gestant, circumstància que segons la part agent, explica que comparèixer com a testimoni li suposava massa angoixa).

Pel que fa a la prova documental invocada es tracta de la mateixa còpia de pantalla que hem analitzat en l'apartat anterior i que revela l'existència d'un fitxer "RN clients" i d'altres fitxers que es poden relacionar amb aquesta activitat de compravenda d'euros. Però tal document és insuficient per a acreditar la versió de l'empresa i sobretot l'amplitud horària que representa aquesta activitat per part de la Sra. Ropero i dels seus companys.

Per tant, no podem concloure altrament, sense pronunciar-nos sobre si aquests fets podien fonamentar el comiat disciplinari ja que la part agent no ha aconseguit establir un perjudici cert i quantificable directament vinculat amb una falta molt greu de l'assalariada.

EL PROJECTE PISTA DE GEL D'ANDORRA LA VELLA

La part agent retreia a la demandada el deficient traspàs del projecte en qüestió pel fet, al moment de marxar de baixa per maternitat, de no haver informat al seu successor el Sr. G. que el projecte s'havia de tornar a calcular, provocant així una pèrdua de 11.357,18.-euros per l'empresa que es va veure obligada a satisfer unes prestacions durant dues setmanes més que el previst.

La demandada va negar tenir qualsevol tipus de responsabilitat en aquets fets explicant que la conformitat del projecte amb el plec de bases era de la responsabilitat exclusiva del seu substitut.

La part agent va desistir de la prova testifical que havia proposat en la persona del Sr. G. i el traspàs del servei entre aquest darrer i la Sra. Ropero no es va fer en base a un escrit, de tal manera que no disposem de cap element contradictori sobre les condicions concretes del traspàs i cap manifestació directa del Sr. G. sinó les dels Srs. C.S i Castillo referint-se als elements que dit senyor els hauria referit. Així compartim la motivació del Tribunal segons la qual "no resta acreditat en autes en quin punt es trobava el projecte ni quin ha estat el traspàs exacte que s'efectuà entre el Sr. G. i la Sra. Ropero, ni si el Sr. G. havia de revisar en la seva totalitat el projecte encomanat, qüestió altrament que sembla bastant òbvia al ésser ell el responsable final del projecte".

Per consegüent, i malgrat els esforços de la part recurrent per interpretar-los en el sentit per ella interessat, els pocs elements trobant-se en autes no permeten fonamentar qualsevol culpa de la Sra. Ropero.

El mal ambient de treball

Sota aquesta denominació existeix en realitat una diversitat de retrets, com el fet d'haver endegat una campanya de desprestigi respecte a la Sra. Castillo a partir del moment on va ser nomenada subdirectora, el fet d'adoptar un actitud de deixadesa envers la feina, el fet de pressionar a companys i pro- vocar incidents i picabaralles amb l'equip, i fins i tot amb clients, de generar un mal ambient o finalment el fet d'absentar-se de manera recurrent per anar fumar o fer el cafè i mancances en la puntualitat així com una baixa voluntària del rendiment.

Estem al punt culminant de la confusió entre els fonaments del comiat disciplinari, el qual ho repetim no es pot dilucidar de cap manera mitjançant el present plet, i la invocació per l'empresari d'un perjudici provocat a l'empresa per culpa de l'assalariada. En efecte, de tots els elements suara esmentats la part agent ha tret la conclusió que els mateixos havien tingut unes conseqüències negatives per la facturació i el ritme de producció de l'equip i que el perjudici ocasionat es podia valorar en 480 hores de treball i 60 hores extraordinàries.

Per desestimar les pretensions de l'agent, el Tribunal es va centrar sobre la quantificació d'aquest "eventual perjudici" i la manca d'acreditació de les hores que "l'eventual comportament" de la defenent hauria causat a l'empresa (conclusió que compartim), sense per tant valorar en detall els elements en relació amb el mal ambient perjudicial per l'empresa.

No obstant això, el que podem constatar sobre aquest darrer punt és que si a través de les manifestacions dels sempre mateixos Srs. C.S i Castillo, i també de la Sra. P., apareix una certesa tendència conflictiva de la Sra. Ropero, la part agent està lluny d'haver acreditat la seva versió inicial.

L'empresa no explica de manera convincent, malgrat detenir el poder de direcció, d'organització i el seu corol·lari el poder disciplinari, com el sol comportament d'una assalariada seria la causa exclusiva d'un dèficit de producció de tot un servei o un equip.

No queda acreditada una falta d'una entitat suficient en relació amb un perjudici cert i al contrari aquests resten hipotètics, el tot sense perjudici de la valoració de la falta disciplinària invocada (d'una banda els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general, i d'altra banda provocar o originar freqüents renyines i baralles amb els altres treballadors) que s'ha de fer en el procediment corresponent.

L'INCIDENT AMB LA SRA. Herrera

L'empresa, exposant que havia acomiadat a la Sra. Herrera com a conseqüència d'una forta disputa que aquesta havia tingut amb la Sra. Ropero i que aquesta disputa havia sigut causada per la situació tensa provocada per aquesta darrera, va pretendre que li pagués el cost de l'advocat intervinent en l'acomiadament de la Sra. Herrera, el cost de la indemnització d'aquesta darrera i el cost de la formació del seu substitut.

Però, al suposar que la Sra. Ropero seria l'única responsable de la baralla que ha tingut lloc entre ella i la Sra. Herrera i de la voluntat d'aquesta darrera de deixar l'empresa, fet que la defenent ha negat, apareix que la decisió de resoldre la relació laboral de la Sra. Herrera fou una decisió empresarial en el desenvolupament del seu poder de direcció i que és la mateixa qui l'ha d'assumir, amb la precisió que, segons indica el contracte aportat no es tracta d'un acomiadament sinó d'una resolució de mutu acord i amistosa al terme de la qual l'import de 3231,02.-euros (ara reclamat com a indemnització que s'hauria pagat) es qualifica expressament com a liberalitat de l'empresa i no com a compensació econòmica (folis 164 i ss).

EL PRÉSTEC DE 384.-EUROS

L'última pretensió de la societat demandant era relativa al préstec de 384.-euros que el Sr. Carretero, el seu soci únic, hauria fet a la Sra. Ropero.

Aquesta darrera va afirmar que en realitat, després de la baralla amb la Sra. Herrera, les dues havien estat sancionades amb una suspensió de sou i feina d'una setmana però que el Sr. Carretero s'havia personalment compromès a satisfer-li la setmana de sou en qüestió, com si fos de vacances .

El Tribunal ha considerat que el préstec es dugué a terme i que no restava provat que fos un agraïment professional però que esqueia apreciar una manca de legitimació activa per tal de reclamar aquest préstec fet personalment pel Sr. Carretero i no per la part agent, la societat Ricart.

La part recurrent sosté que el Tribunal no podia apreciar d'ofici tal excepció de manca de legitimació activa que en cap moment fou aixecada per la part defenent, i invoca la Sentència d'aquesta Sala del 18-12-1997 (nº 831 del llibre). Però al contrari del que sembla indicar l'índex de conceptes del referit llibre pàgina 899, no es pot treure d'aquesta resolució l'afirmació de principi que l'excepció de manca de legitimació no es podria apreciar d'ofici. La lectura de la decisió permet constatar que s'havia revocat la Sentència d'instància no perquè el tribunal havia aixecat d'ofici l'excepció sense tenir-ne la possibilitat sinó perquè en el cas concret la part defenent havia reconegut sempre a la contrapart la condició de part contractual i per tant de titular del dret objecte de reclamació.

En efecte, front a una pretensió concreta escau que l'òrgan jurisdiccional determini si la part agent que reclama pot o no ésser subjecte actiu del dret que s'invoca ja que el defecte de legitimació ad causam no és esmenable.

De fet, sentències més recents van admetre solucions en les quals el Tribunal d'instància havia apreciat d'ofici la manca de legitimació activa (vg. TSJC 372/12 del 18-04-2013 i 89/12 del 31-05-2012).

En el present cas, on és la societat Ricart, única part agent i demandant, que reclama el retorn de l'import de 384.-euros quan queda acreditat que és el Sr. Carretero, personalment, que el va abonar a la Sra. Ropero en data 06-10-2015 sota el concepte "varis" (foli 50) i que aquesta darrera sempre ha negat deure cap suma i ha sostingut que l'abonament corresponia a una voluntat personal del Sr. Carretero, no existeixen motius per revocar la decisió de la instància d'apreciar d'ofici la manca de legitimació activa de la societat.

Per tot l'exposat escau confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, malgrat que la desestimació del recurs es fonamenta sobre consideracions parcialment diferents de les de la instància, aquesta desestimació justifica imposar al recurrent vençut les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat Ricart contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 05-09-2017 que confirmem íntegrament.

IMPOSAR a la mateixa les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.