Determinació i establiment de mesures paternofilials (1000020/2016)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000021/2021 ORIGEN: 1000020/2016 - 00

NIG: 5300542120160000141

PARTS:

Apel·lant: Sr. Porras

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sra. Quesada

Apel·lat: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Canales

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FILIACIÓ: Determinació i establiment de mesures paternofilials

SENTÈNCIA 198-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 15 de febrer de 2016, la senyora Gibert interposà demanda de reclamació de filiació extramatrimonial, pel procediment civil ordinari, contra el senyor Porras, tot sol·licitant que es declarés la paternitat biològica del senyor Porras en relació a la menor Luís que haurà de ser registrada com essent Téllez prop del Registre Civil d'Andorra, enviant-se comunicació en aquest sentit.

2.- En data 7 de març de 2016, la representació processal del senyor Porras contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la declaració de manca de paternitat biològica del senyor Porras respecte de la menor A en cas de no existir una prova biològica que l'acredités. Subsidiàriament, si s'acredités la seva paternitat biològica, que s'acordés la pàtria potestat i la seva guarda i custòdia de forma compartida entre els progenitors. Més subsidiàriament, si no s'acordés la guarda i custòdia compartida, que s'establís la pensió d'aliments i el règim de visites per ell proposats (250 EUR mensuals i un cap de setmana cada quinze dies i un dia entre setmana de pernocta), així com la condemna en costes de la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i qualsevol altre tècnic o informe que es considerés necessari en el procés.

3.- En data 28 de juliol de 2020, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"ACORDA:

Que donant lloc majoritàriament a la demanda interposada per la senyora Gibert, declara:

Primer.- La paternitat del senyor Porras en relació a la menor Luís que haurà de ser registrada com essent Téllez prop del Registre Civil d'Andorra, enviant-se comunicació en aquest sentit.

Segon.- Establir les mesures paternofilials que segueixen en relació a la menor:

La pàtria potestat de la menor serà compartida entre els seus progenitors que hauran de decidir conjuntament sobre els aspectes més importants de la vida de la menor (salut, educació ...)

La guarda i custòdia de la menor s'atorga a la seva mare que l'ha vingut ostentant fins a la data

Establir la construcció del vincle paternofilial, seguint les modalitats següents: durant el procés de vinculació entre la menor A i el seu pare, serà obligatòria la presència d'un perit psicòleg de lliure designa i comú acord entre les parts, i en cas de divergència, serà nomenat per la Batllia, no podent ostentar aquesta funció el SERVEI DE TROBADA FAMILIAR (petició de l'agent en seu de conclusions), que es dona tan sols quan no hi ha solucions alternatives, extrem que entén el Tribunal existeix en l'espècie, havent-se altrament de tenir en compte que no es tracta de vetllar sobre un règim de visites típic i alterat, sinó que es tracta de realitzar un procés de vinculació paternofilials, la qual cosa no és missió del STF.

Les fases del procés de vinculació, que s'haurà de dur a terme entre 6 mesos i 1 any -temporalitat que s'entén adequada segons jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia (405/2014)-, serà el següent:

Durant una primera fase del procés de vinculació, el pare visitarà l'A una vegada a la setmana, amb la intervenció d'un psicòleg en un espai neutre i terapèutic, sense la presència de la senyora Gibert.

Durant una segona fase del procés de vinculació i previ informe favorable del pèrit psicòleg, el nombre de trobades augmentaran fins introduir visites fora de l'espai terapèutic amb la presència del professional.

Una volta establert el vincle emocional de manera òptima, es podran realitzar visites paternofilials sense la presència del professional, introduint progressivament i sempre seguint l'informe favorable del perit psicòleg, pernoctes fins aconseguir una relació satisfactòria sòlida entre el pare i la menor que consistiran en un règim de visites amb caràcter de mínims:

. caps de setmana alterns, del divendres al vespre al diumenge al vespre;

. la meitat de les vacances escolars de la menor, havent la mare de quedar-se amb la menor la primera meitat de les vacances els anys parells i vice-versa.

Fixar una pensió d'aliments a favor de la menor a l'alçada de 400 euros que el progenitor haurà de satisfer mensualment al compte bancari indicat per la mare, dins dels 5 primers dies de cada mes, essent dita suma augmentada de l'IPC anyalment. Aquesta pensió haurà de ser satisfeta a comptar de la interposició de la demanda, el 15.02.2016.

Establir que el progenitor assumirà el 75% de les despeses extraordinàries que generarà la menor, havent la mare de fer-se càrrec del 25% restant.

Tercer.- No donar lloc a la reclamació de les despeses generades pel naixement de la menor i fins a la data de la interposició de la demanda.

Quart.- Imposar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de pèrits (despeses de les pericials forenses), a la part defenent."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Porras en base a, en síntesi, considerar excessiu l'import de la pensió d'aliments de 400 EUR mensuals essent suficient la suma de 250 EUR; entendre que la data d'inici del pagament de la pensió no pot ser des de la demanda, per quant no ho sol·licita la part agent i per tant la sentència esdevé incongruent per incórrer en ultra petita i perquè no té sentit abonar la pensió des d'una data anterior a la declaració judicial de la filiació, que efectua la Sentència d'instància; entendre que és suficient la fixació d'un període màxim d'adaptació entre filla i progenitor de 6 mesos; i finalment, per considerar que cap actitud incorrecta del senyor Porras pot haver motivat la seva condemna a satisfer les costes judicials; tot sol·licitant la revocació de la Sentència apel·lada i la seva substitució per una que reculli els pronunciaments per ella interessats i que no s'efectuï cap pronunciament en relació a les costes judicials.

5.- Per la seva banda, la senyora Gibert s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari en considerar adequats els pronunciaments continguts en la mateixa i, doncs, sol·licitar la seva íntegra confirmació, així com la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i qualsevol altra despesa que porti conseqüència del present procediment, a acreditar en període d'execució de Sentència.

6.- El Magnífic Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat en considerar també adequats els pronunciaments continguts en la resolució recorreguda.

7.- Per Aute de data 1 de setembre de 2021 aquesta Sala va donar lloc a les pretensions probatòries del senyor Porras en aquesta instància, consistents en els documents que mostren la situació econòmica actual de la seva empresa i quantifiquen les despeses em matèria d'arrendament que ha d'abonar mensualment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El primer greuge que la part recurrent oposa a la resolució d'instància és el relatiu a la fixació d'una pensió d'aliments a favor de la menor A i al seu càrrec d'un import de 400 EUR mensuals, per quant la considera excessiva donada la deficient situació econòmica actual de la seva empresa, tot afirmant que la seva situació econòmica ha empitjorat des de les dates que pren en compte la resolució d'instància, i la despesa que manté d'arrendament del seu pis que ascendeix a la suma de 1.150 EUR mensuals.

Únicament el senyor Porras podia acreditar la realitat de la seva situació econòmica i malgrat el certificat aportat en aquesta alçada en relació a la societat "C, SLU" -de la que ell mateix n'és Administrador únic-, aquest de cap manera es pot considerar suficient per justificar la seva pretesa precària situació econòmica, ja que amb el mateix ni tan sols no incorpora la comptabilitat de la societat per poder valorar la seva situació econòmica o financera. En tot cas, el fet de satisfer un lloguer mensual d'un import de 1.150 EUR evidencia una situació econòmica millor de la que pretén fer valer.

Cap element de prova no avala la pretesa deficient situació econòmica del senyor Porras -qui no ha desvirtuat que continuï cobrant un salari d'un import de més de 2.000 EUR mensuals- i, per tant, procedirà confirmar la seva obligació de satisfer una pensió d'aliments d'un import de 400 EUR mensuals, tenint en compte tant les necessitats de la menor que va néixer el 3 de novembre de 2014, i que de forma reiterada aquesta Sala ha manifestat que oscil·len entre les sumes de 600 i 800 EUR mensuals, com la situació econòmica de la seva progenitora que cobrava 992,21 EUR i que semblaria que actualment es troba inscrita al servei d'ocupació del M.I. Govern d'Andorra, essent en tot cas molt pitjor que la del senyor Porras.

Precisament, en relació a l'import de la pensió d'aliments la Sala, com hem dit, ja ha tingut ocasió de pronunciar-se en reiterades ocasions, com per exemple en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle número 369/2020, que recull: "Com ja es doctrina reiterada per aquesta Sala i que recull la sentència d'instància, l'estàndard ordinari de despeses d'un menor d'edat, sense requeriments especials i que assisteixi a una escola pública i estigui emparat pel sistema públic de salut, està fixada entre 600 i 800EUR mensuals i que compren totes les necessitats d'alimentació, roba, habitatge, despeses previsibles. Com ja sabem també a mesura que els fills es van fent grans, les seves necessitats derivades d'una major integració social, també augmenten. Des d'aquest punt de vista, convé advertir que quan s'indica que les necessitats mínimes d'un menor es situen entorn als 600/800.- euros mensuals, això no significa que aquesta quantitat hagi de ser sufragada pel progenitor que no ostenta la guarda, sinó que ha de ser valorada i ponderada la determinació de la pensió que es fixa, també tenint en compte que el progenitor custodi satisfà també les despeses de roba, alimentació, habitatge, previsió, formació i lleure mentre els menors es troben en la seva companyia (TSJC 031/20).

També es criteri ja sostingut que la fixació d'una pensió d'aliments ve configurada per un binomi imprescindible: les necessitats de l'alimentat i les possibilitats econòmiques de l'alimentista, tot i que amb un límit ineludible per aquest últim que en denominem mínim vital que ha de satisfer un progenitor, sigui quina sigui les seves possibilitats econòmiques, doncs el deure d'alimentar a un fill està per damunt de les pròpies necessitats."

Procedeix en conseqüència la desestimació d'aquest greuge.

Segon.- Altre greuge invocat per la part recurrent es centra en considerar que la pensió d'aliments no es pot satisfer a partir de la data de la demanda com fixa la Sentència d'instància per quant, ni la part agent no ho demana, ni tampoc en aquella data no s'havia encara determinat la filiació, ja que és la Sentència d'instància la que la determina, en tenir caràcter constitutiu.

En primer lloc i tal i com bé indica el Magnífic Ministeri Fiscal, la part agent interessa que la pensió d'aliments li sigui abonada des del naixement de la menor. Per tant és evident que en no haver-ho demanat abans, procedeix que la mateixa li sigui abonada des del mateix moment que ho sol·licita que és justament la data de la seva demanda. En conseqüència no es pot considerar que la sentència d'instància incurri en ultra petita ni que sigui incongruent.

Segonament, que la Sentència d'instància sigui constitutiva en relació a l'establiment de la filiació no obsta a què la mateixa produeixi efectes des de que ha tingut lloc, havent de tenir la seva determinació efectes retroactius des del moment en què el seu pagament és sol·licitat, que en aquest cas és des de la demanda. Aquesta solució és compartida per països del nostre entorn proper.

En conseqüència procedeix també la desestimació d'aquest greuge.

Tercer.- En relació al greuge relatiu al termini d'adaptació de la menor al seu progenitor i a la inversa, la Sala considera ajustat i de sentit comú el criteri del Tribunal a quo de fixar-lo entre 6 mesos i 1 any, ja que a data d'avui es desconeix quin serà el procés d'adaptació de la menor i si amb 6 mesos en tindrà prou per poder aconseguir una vinculació idònia amb el seu progenitor. En tot cas no s'estableix un termini tancat coherentment amb la complexitat del vincle a tractar i el fet de tractar-se d'una menor que malgrat tingui 7 anys, el vincle amb el seu progenitor ha estat nul.

Procedeix en conseqüència la desestimació també d'aquest greuge.

Quart.- Finalment i en relació a la imposició del pagament de les costes judicials ocasionades en la instància al progenitor defenent i avui recurrent, la resolució d'instància també ha de ser confirmada donada l'actitud extrajudicial de l'avui recurrent i la seva recalcitrant oposició a la demanda.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comporta que les costes generades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Porras contra la Sentència dictada en data 28 de juliol de 2020 per l'Hble. Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, al senyor Porras.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.