Laboral - Prejudicalitat - Determinació data comiat - Comiat en forma indeguda - Càlculs (TSJC 305/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000305/2015 ORIGEN: 3000777/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Galván va presentar demanda laboral contra la societat Querol, i subsidiàriament contra el Sr. Ayuso, demanant la condemna al pagament de l'import de 2.123,32.-euros en concepte de les vacances pendents, l'import de 1.964,99.-euros en concepte de paga de Nadal, l'import de 176.849,40.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda segons el màxim establert a l'article 98.1 del vigent Codi de relacions laborals i subsidiàriament l'import de 53.345,40.-euros bruts segons els mínims establerts en dit article, la cotització per davant de la CASS de les quantitats degudes, així com les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Querol, i del Sr. Ayuso va formular excepció de manca de legitimació passiva pel que fa a aquest darrer, i subsidiàriament es va oposar a la demanda demanant la seva desestimació.

III.- Es va dur a terme el judici de proves i en data 26-02-2014, les parts van aportar els seus escrits de conclusions.

IV.- En data 20-6-2014, la representació processal de la societat Querol, va presentar un escrit de demanda de suspensió del procediment per prejudicialitat penal, i l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute de data 17-07-2014, decidint suspendre la tramitació dels presents autes civils, però, per Aute d'aquesta Sala de data 28-05-2015 es va revocar aquesta decisió i ordenar la continuació del judici.

V.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va dictar Sentència, de data 10-06-2015, decidint: "que estimant en part la demanda principal interposada pel Sr. Galván contra la societat mercantil andorrana per accions "Querol, S.A." així com contra el Sr. Ayuso, en primer terme ha de donar lloc a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva del Sr. Ayuso, i en segon terme ha de condemnar i condemna a la societat "Querol, S.A." a pagar al Sr. Galván la suma de cinquanta-tres mil tres-cents quaranta-cinc euros amb quaranta cèntims (53.345,40.- EUROS) en concepte d'indemnització par comiat indegut i les altres sumes segons s' ha articulat en el III. Considerant, amb condemna en costes d'aquesta instància de conformitat amb la fonamentació jurídica d'aquesta resolució. ".

VI.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Querol, demanant la seva revocació i que es desestimés íntegrament la demanda, condemnant l'agent al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies, i subsidiàriament de fixar la quantitat a percebre per part del Sr. B., en 48.188,58.-euros, sense fer especial pronunciament en costes.

Per altressí, demana que, bé sigui amb l'aturament previ d'aquesta causa, si es considera necessari, bé sigui amb continuació de la mateixa, de forma independent, efectuades o demanades, si s'escau les diligències necessàries, que es doni trasllat al Batlle Instructor de guàrdia i a la fiscalia de la declaració del Sr. Arcos, per tal que en el cas que considerin indicis suficients d'il·lícit penal, actuïn als efectes de depurar les eventuals responsabilitats en què hagi pogut ocórrer segons l'article 418 del Vigent Codi Penal.

La representació processal demana del Sr. Galván la confirmació íntegra de la sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre argumenta en essència que: 1) l'empresari ha descobert "la impostura laboral" del Sr. Galván i la desaparició de fons i les causes de l'acomiadament s'estan tramitant per via penal; 2) la prova testifical practicada en la persona del Sr. Arcos devia acreditar els motius del comiat i la falta comesa pel Sr. Galván, però el testimoni ha mentit; 4) cal aturar les actuacions per tal de depurar les responsabilitats en relació a aquest fals testimoniatge tipificat a l'article 418 del Codi penal, i el seu grau d'incidència sobre la present causa; 5) el Sr. Galván tenia un càrrec de confiança i dirigia l'empresa; 6) el correu electrònic només és un avis per tal d'evitar un mal ús dels seus poders per part del Sr. Galván, però l'acomiadament formal es va fer mitjançant la carta notarial; 7) el correu electrònic del 29-04-2013 s'havia de valorar en la seva globalitat; 8) el Sr. Galván, acceptant la consignació de la quitança laboral, ha acceptat la data de finalització indicada en la mateixa, és à dir el 03 de maig i 9) subsidiàriament, s'han de refer els càlculs ja que d'una part, l'empleat ha retirat 500.-euros amb la targeta de l'empresa després del XXXX i ha de retornar aquest import o el mateix s'ha de deduir, i que, d'altra part, s'ha de deduir l'import de la quitança.

II.- Pel que fa a la petició "d'aturar" la causa, ja s'ha depurat la qüestió de la prejudicialitat penal en el nostre Aute del 28-05-2015.

En aquesta alçada, la societat defenent pretén una altre vegada obtenir la suspensió del procediment invocant el fals testimoniatge que hauria comés el testimoni, el Sr. Arcos.

Però, cap element ens permet considerar l'existència d'un fals testimoniatge i no existeix, en el marc del present procediment civil cap fonament processal ni factual per donar trasllat al Batlle Instructor de guàrdia i a la fiscalia de la declaració del Sr. Arcos, essent precisat que no apareix que la societat Querol hagi instat qualsevol acció al respecte per tal de denunciar el delicte que invoca.

Cal doncs entrar al fons.

III.- No es discuteix l'existència d'una relació laboral entre el Sr. Galván i la societat Querol des del setembre del 2007 (després d'una primera relació que havia existit de juliol del 1998 a febrer del 2007) ni el fet que aquesta relació s'acabà l'any 2013 per raó de l'acomiadament disciplinari de l'empleat.

Com ho vam indicar en l'aute de data 28-05-2015, ens trobem en matèria laboral disciplinària i la primera problemàtica que el Tribunal d'instància havia de resoldre era de determinar si o no l'acomiadament del Sr. Galván es va fer de manera indeguda en relació a les exigències legals.

El Tribunal Unipersonal ha considerat que el comiat s'havia fet de forma indeguda i que s'havia de donar lloc a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals.

Aquest plantejament s'ha de confirmar per les raons següents.

Pel que fa a la forma del comiat, el Sr. Galván sempre ha sostingut que va ser acomiadat mitjançant un correu electrònic de data 29 abril del 2013, mentre que la part empresarial sosté que el va acomiadar mitjançant carta de data 07-05-2013 notificada per via notarial, únic document qui segons ella tindria valor d'acomiadament.

Esdevé necessari analitzar aquests dos documents.

Quant al correu electrònic, ha quedat establert que en data 29-04-2013 a les 21:38h, el Sr. Ayuso, actuant com a president de Querol (i de C.H.) va enviar al Sr. Galván (i a una altra empleada) un correu amb el "asunto: notificació", i redactat com segueix:" Per la present se us notifica que en base aIs últims esdeveniments de desobediència sistemàtica quedeu acomiadats tant de C.H. com de Querol. En els propers dies es procedirà a l'acomiadament legal. Els motius basics, a banda de molts altres que us seran notificats en el seu moment, són haver adquirit compromisos tals com vendre tiquets per la suposada Iínia de C.-M.-A. sense el meu consentiment, és més us estava prohibit fer-ho, hi haver disposat dels últims 380.000,00 euros que quedaven reservats de l'assegurança del C. Demà cancel·laré tots els vostres poders, qui en tingui, i si mentre tant en féssiu us indegut procediria a demandar-vos a la Justícia ordinària. Especialment al Sr. Galván li queda prohibit ostentar cap acte de representació tan de C.H. com D'H.".(la negreta és nostra).

Quant a la carta de comiat del 07-05-2013, indica "per la present li comunico que he decidit acomiadar-Io del seu lIoc de treball que ocupava a empresa Querol, S.A., des del 25 de setembre del 2007 sense preavís ni compensació econòmica d'acord amb el que disposa l'article 93 del vigent Codi de relacions laborals per les faltes per vostè comeses infringint el vigent Codi de relacions laborals. La societat s'ha assabentat, que vostè, sense cap autorització, en data 19 de novembre del 2011, va donar d'alta com a treballador d'H., SA, al senyor Arcos, declarant un sou brut de 951,60 EUROS. Que l'esmentada persona no treballa a Querol, SA i en conseqüència el fet de donar-lo d'alta per compte d'Querol és un frau tant a l'empresa com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, com a les normes que regeixen la residència per part d'estrangers al principat. Aquests fets són constitutius de faltes molt greus en virtut d'allò que disposa l'article 105 aparat c del vigent codi de relacions laborals...".

Recordarem que els articles 94 i 106 del Codi de relacions laborals relatiu a l'avís de comiat per raons disciplinàries regulen les formes del mateix.

Aquests requisits són claríssims i imperatius, i l'empresari, fins i tot invocant el fet que la seva manera de fer seria lloable, no pot de cap manera exonerar-se de respectar-los, sobretot compte tingut de la coloració penal de les sancions disciplinàries que imposa ( T. CONS 2001-1-PI de data 04-06- 2012). Evidentment, el fet que l'assalariat ostenti un càrrec de confiança no el priva d'aquests drets fonamentals.

A més, l'assalariat ha de conèixer tots els motius invocats per fonamentar al seu comiat al moment del mateix, i en el present cas, no podia l'empresa, el 29-04-2013, invocar dos motius precisos (vendre tiquets sense autorització i disposar de 380.000 euros) "entre altres", i després invocar un motiu diferent (haver en 2011, és a dir 18 mesos abans del comiat, donat d'alta com a treballador d'H., SA, al senyor ENTITY_7).

Ara bé, ressurt dels elements abans exposats que, en data 29-04-2013 i mitjançant correu electrònic, l'empresari ha volgut posar fi a la relació laboral per raons disciplinàries, amb efectes immediats, i ho ha notificat a l'assalariat de manera clara.

El fet d'indicar que es procedirà més tard a l'acomiadament legal no pot canviar aquest fet, ja que l'acomiadament que posa fi a la relació laboral existeix a partir del moment on l'assalariat està informat d'aquesta voluntat de l'empresari. A més, no existeix en el dret laboral andorrà cap formalitat prèvia a l'acomiadament i per tant cap possibilitat de notificar de manera no formal a un assalariat la voluntat d'acomiadar-lo immediatament i de procedir posteriorment a un "acomiadament legal" o formal.

No es tracta d'una suspensió de feina, i en tot cas seria irregular per no respectar tampoc les exigències formals legals.

A més, un altre element factual demostra que l'acomiadament ja era consumit abans de la carta del 07 de maig. En efecte, en data 01-05-2013, el Sr. Ayuso va enviar un correu electrònic indicant de manera contundent al Sr. ENTITY_4: "si tens l'atreviment d'anar a A., estan acomiadat de C.H., en nom i representació de la companyia et caurà el pel, t'ordeno que cancelis el viatge i si no ho fas t'hauràs d'atendre a les conseqüències" (sic).

El fet d'acceptar la quitança en concepte d'acompte i que la mateixa indiqui una data de finalització de la relació laboral el 07-05-2013, data que l'empresa va prendre en compte pels càlculs dels havers laborals, no pot constituir una acceptació de la referida data per part de l'assalariat.

Així les coses, apareix que el comiat va ser perpetrat en forma indeguda el dia 29 d'abril del 2013 i la carta del 07 de maig del 2013 no pot constituir un remei a les nombroses deficiències que afecten aquest comiat perpetrat per correu electrònic.

Atès que l'article 98 del codi de relacions laborals disposa que l'acomiadament fet de forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten una indemnització, aquesta darrera és deguda, sense que calgui entrar en la qüestió del caràcter justificat del comiat.

IV.- En relació a la pretesa necessitat de refer els càlculs de la instància, es tracta de peticions noves que s'havien de formular en el moment processal oportú via la corresponent demanda reconvencional o oposició.

Però, per tal de contestar completament al recurs, es pot precisar el següent:

Quant a la qüestió dels 500.-euros, no ha quedat acreditat el fet que el Sr. Galván hagi retirat dit import després del seu acomiadament, doncs el mateix va tenir lloc el dia 29-04-2015 a les 21:38h i que l'extracte de compte només indica que es van retirar 500.-euros el 29-04-2015 sense precisar l'hora.

Quant a la qüestió de l'acompte de 5.586,28.-euros, dipositat al mes de maig del 2013 per l'empresa pel pagament dels conceptes que reconeixia deure a l'assalariat, i que aquest va acceptar com a acompte, apareix que el Tribunal Unipersonal ja l'ha pres en compte en els termes exposats en el III.- CONSIDERANT de la seva sentència recordat en la part dispositiva.

A més, pel que fa a l'import degut en concepte d'indemnització, no s'ha de deduir cap acompte doncs justament aquest darrer concerneix els havers laborals deguts a l'assalariat. De fet, en el seu escrit de contesta la part defenent no va fer cap petició al respecte sinó que va argumentar que esqueia "aplicar per la indemnització, el càlcul mínim previst i calculat per l'adversa que suma 53.345,40.-euros."(foli 32).

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

V.- La desestimació del recurs justifica imposar les costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Querol, contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 10- 06-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat Querol, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.