Laboral- acomiadament disfressat-prohibició al treballador d'entrar al lloc de treball (278/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 278/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Benitez va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Pombo, en reclamació de la quantitat, com a mínim de 6.722,68 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament de forma indeguda i injustificat (6.338,25 EUR), i de salari pendent del mes de juny del 2010 (384,43 EUR), amb condemna de l'adversa a pagar les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat Pombo va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que el dia 22 de juliol al matí el treballador es personà a les oficines de l'empresa, manifestant que ja no volia treballar més; que a la tarda va desdir-se de l'acord adoptat, manifestant que ja no volia resoldre la relació laboral, però tot i el canvi d'opinió del demandant, aquest no es personà en el seu lloc de treball els dies posteriors.

III.- Per sentència de data 15 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va: estimar substancialment la demanda de la part agent, i va condemnar la societat Pombo a satisfer al Sr. Benitez, la quantitat de 6.973,73 EUR, més els interessos legals des de la data de fermesa de la resolució, i les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Pombo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que el treballador no aporta cap prova de la veracitat dels fets que detalla en els punts tercer i quart de l'escrit de demanda; que els testimonis Srs. Palau i Tejera no aporten la garantia suficient per considerar-los imparcials i tenir les seves paraules com a certes; que encara que es considerés que resta provat en autes que el "Tejera" digué al demandant que no podia entrar a l'empresa perquè el seu superior li havia dit, això no prova el fet que el Sr. Benitez fos acomiadat verbalment; que en tot cas la indemnització per acomiadament il·legal no pot superar l'import de 6.724,50 EUR.

II.- El Sr. Benitez va començar a treballar pel compte de la societat Pombo, el mes de març del 2007, en qualitat de vigilant, amb un sou base de 1.225 EUR al mes. El dia 28 de juliol del 2010 l'empresa va lliurar al treballador una carta d'acomiadament disciplinari amb el contingut següent: "... El proppassat dia 21 vostè es personà a les oficines de l'empresa i lliurà el seu uniforme i la tarja personal d'accés a les nostres instal·lacions, tot manifestant que ja no volia treballar més perquè no es veia capacitat per desenvolupar les seves funcions, acceptant l'empresa el desistiment, renunciant al preavís legal establert, i acordant amb vostè la signatura, a la tarda, d'un document de resolució de la relació laboral de mutu acord. El dia 22, a la tarda, vostè es personà a les oficines de l'empresa i, desdient-se de l'acord adoptat al matí, manifestà que ja no volia resoldre la relació laboral, veient-se l'empresa obligada a acceptar el seu canvi d'opinió. D'ençà del dia 23 i fins a la data d'avui vostè no s'ha personat al seu lloc de treball. Per tant, en atenció a l'article 93.1 i 104.1 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de les Relacions Laborals, l'empresari ha pres la decisió d'acomiadar-lo, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer-li cap compensació econòmica, per haver faltat a la feina, sense justificar, d'ençà del dia 23 de juliol de 2010".

III.- Resulta dels articles 93.1 i 104.1 del Codi de les Relacions Laborals, que són faltes molt greus que autoritzen l'empresari a acomiadar un treballador sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període d'un mes.

El Sr. Benitez no nega que hagi faltar a la feina del dia 23 de juliol fins al 28, data de la carta d'acomiadament, però dóna una versió dels fets totalment diferent de la continguda en l'avís de comiat.

El treballador manifesta que el dia 15 de juny del 2010 va patir un accident de circulació a conseqüència del qual se li va prescriure una baixa mèdica fins al 22 de juliol; que quan el dia 22 de juliol es va personar a l'empresa per tal de reincorporar-se al seu lloc de treball, l'empresari va presentar-li una carta de desistiment voluntari; que atès que el treballador es va negar a signar la dita carta, l'empresari el va fer fora de l'empresa, exigint l'uniforme de la societat així com la tarja d'accés, i li va dir que no el volia veure mai més; que després d'haver anat al Servei de l'Inspecció de treball, l' endemà 23, el treballador es va personar a l'empresa amb dos testimonis; que va trobar a la porta el "Tejera", un jove que s'encarrega de les tasques administratives i de la informàtica, que li va dir que li havien prohibit deixar-lo entrar a l'empresa.

S'ha de determinar per tant quina versió de les proves que consten en autes, acrediten.

IV.- Prèviament, s'ha de posar de manifest que és del tot inversemblant que si, tal com ho afirma l'empresa, el dia 22 de juliol el Sr. Benitez, volia mantenir la relació laboral, cosa que hauria acceptat la societat Pombo, s'hagi presenciat el mateix dia al Servei d'Inspecció de Treball per denunciar un acomiadament verbal, i que no s'hagi reincorporat al seu lloc de treball els dies després.

A més a més, resulta de les declaracions dels testimonis Palau i Tejera, que van acompanyar al Sr. Benitez a l'empresa el dia 23 de juliol del 2010, que quan vàren arribar a la porta de l'empresa, un jove va sortir i els hi va manifestar que seguint ordres del seu superior, tenia prohibida l'entrada del Sr. Benitez a l'empresa. És cert que els referits testimonis són amics del Sr. Benitez, però això no vol dir que les seves declaracions, encara que s'hagin de considerar amb molta cautela, s'hagin de descartar automàticament. En autes, no existeix cap element que vingui a contradir els testimoniatges dels Srs. Palau i Tejera, quan era molt fàcil per l'empresa de demanar al seu empleat "Tejera" de rebutjar els mateixos.

Per conseqüent, s'ha de valorar la versió dels fets donada pel treballador que es basa sobre proves testificals que no són refutades per cap element material o testifical que consti en autes.

V.- L'article 74 del Codi de les Relacions Laborals estableix que l'empresa està obligada a donar ocupació efectiva als treballadors, en les condicions, el lloc i temps convingut. Per tant, tal com ho ha declarat a moltes vegades la jurisprudència d'aquesta Sala, prohibir a un treballador reincorporar-se al seu lloc de treball sense motiu justificat, equival a un acomiadament disfressat, i doncs il·legal, donant lloc pel treballador a percebre l'indemnització prevista a l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals.

Pel càlcul d'aquesta indemnització, el primer jutge va aplicar la norma de l'article 82.3 del Codi de les Relacions laborals i aquest càlcul s'ha de valorar, atès que l'empresa no aporta el butlletí de salari pel contestat mes de juny del 2010.

VI.- S'ha de confirmar per tant, la sentència impugnada en totes les seves disposicions, condemnant a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

SLU;

Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat V

Confirmar la sentencia de l'Hble. Tribunal

Unipersonal de Batlles de data 15 de juny del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.