Títol de propietari - Successió d'heretaments en capítols matrimonials - Usucapió (6000359/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000381/2021 ORIGEN: 6000359/2015 - 00

NIG: 5300542120150006616

PARTS:

Apel·lant: Srs. Ferreras, Durán i Ayuso

Representant: Sr. Pino

Advocat: Sra. Cañete

Apel·lant: Sra. Tamarit Representant: Sra. Cano Advocat: Sra. Castillo

COENTITY_7SICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: Títol de propietari - Successió d'heretaments en capítols matrimonials - Usucapió

SENTÈNCIA 150-2022

Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1-. Per escrit presentat el 19 de novembre del 2015, la representació processal dels Srs. Palau i Ferreras va formular demanda, en judici civil, a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Tamarit, sol·licitant que es dicti sentència, que:

Declari que els Srs. Palau i Ferreras són propietaris dels terrenys de Cal G, identificats a l'apartat tretzè, sigui en tant que hereus de Cal G, com per raó de l'ocupació pacífica, pública i continuada a través del Sr. Bernat durant més de trenta anys;

Declari la titularitat del dret de propietat sobre tots els béns de qui fou el Sr. Ribes per herència i/o subsidiàriament per prescripció adquisitiva i/o per usucapió i en concret els terrenys de Cal G que queden delimitats al punt tretzè i que són: la finca situada a B i formada per l'agrupació de les finques denominades "TDC", "PDC", "CCE" i "TLC", d'una superfície conjunta de 19.323,96 m2; la finca situada a B i formada per l'Agrupació de finques anomenades "TE", "AM" i "TB" d'una superfície aproximada de 23.597,62 m2; la finca situada a B i anomenada "PCJ" d'una superfície de 12.579,70 m2, que està travessada pel Riu R que divideix la finca en dues porcions de terreny una de 2.904,77 m2 i l'altra de 9.674,93m2;

Declari la pertorbació i inquietud de la possessió pacífica dels terrenys de Casa G per part de la Sra. Tamarit i en particular del terreny composat per 80 m2 ocupats per aquesta dels quals en gaudien els Srs. Palau i Ferreras abans del llaurament i conreu del terreny per part de la Sra. Tamarit l'any 2010;

Declari que no resulta possible la ingerència descrita sobre la propietat dels Srs. Palau i Ferreras per part de la Sra. Tamarit i en concret la servitud de pas que està utilitzant per arribar a l'hort de 80 m2 ubicat al costat de Casa de Cal G;

Declari la nul·litat i/o ineficàcia de l'escriptura de donació i heretament universal del patrimoni del Sr. Bernat de data 29 d'octubre del 1982 i enregistrada amb el número 0000 del protocol del notari Sr. Barberá, sigui per manca de causa, per causa il·lícita o per cosa jutjada segons sentència del 13 d'abril del 1978 i de número 152/77 o per haver adquirit la propietat els seus mandants per prescripció adquisitiva i/o usucapió;

Declari la nul·litat i/o la ineficàcia de l'acceptació d'herència dels béns inclosos en l'herència de la Sra. Carranza de data 1 de setembre del 2010 i enregistrada amb el número de protocol 0000 del notari Sr. Barbaza pel que respecta a tots els béns immobles acceptats pel Sr. AVD per manca de causa, per causa il·lícita o per cosa jutjada segons sentència del 13 d'abril del 1978 i de número 152/77 o per haver adquirit la propietat els seus mandants per prescripció adquisitiva i/o usucapió;

Ribesmni la part defenent, una volta constatada l'ocupació il·legítima, a la restitució de l'hort de 80 m2 en mèrits de l'acció reivindicatòria formulada i a retornar la possessió del terreny a l'estat originari d'aquest i a respectar- lo en el futur;

Un cop restituït el terreny, que es condemni la part defenent a pagar les despeses d'enderrocament de tota construcció que es trobi dins la parcel·la de terreny en litigi en superfície i subsol si hi hagués i més en concret a retirar els pals i el plàstic taronja, com qualsevol altra estructura i/o objecte que pugui col·locar en dit terreny;

Ribesmni la part defenent a mantenir i permetre als seus mandants la lliure possessió dels llocs i tots els terrenys de Casa G, i que se l'apercebi que s'abstingui de pertorbar i inquietar en el futur la possessió dels seus mandants i a lliurar els fruits que hagi produït l'hort i/o aquells que hauria pogut produir;

Imposi a la part defenent el pagament de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i eventualment de perit intervinent.

2.- Per Sentència de data 30-09-2021, el Tribunal de Batlles va decidir : "Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per part de la representació processal del Sr. Palau, succeït processalment per part dels Srs. Durán i Ayuso i de la Sra. Ferreras contra la Sra. Tamarit, i declarar que els Srs. Durán i Ayuso i la Sra. Ferreras són propietaris per prescripció adquisitiva, dels terrenys de Cal G que es troben conformats per les següents finques:

agrupació de les finques denominades "TDC", "PDC", "CCE" i "TLC", totes elles de Casa G, d'una superfície conjunta de 19.323,96 metres quadrats;

agrupació de finques anomenades "TE", "AM" i "TB", totes elles de Casa G, d'una superfície aproximada de 23.597,62 metres quadrats;

Finca denominada "PCJ" d'una superfície de 12.579,70 metres quadrats, que està travessada pel Riu R que divideix la finca en dues porcions de terreny una de 2.904,77 metres quadrats i l'altra de 9.674,93 metres quadrats;

el terreny composat per 80 metres quadrats i denominat com a HC. Segon.- Ribesmnar la Sra. Tamarit a retornar als agents la finca de referència denominada HC amb els seus fruits i accessions, tot i que els demandants l'hauran d'indemnitzar de les despeses necessàries i útils fetes a la cosa, a determinar en període d'execució de sentència, de conformitat amb les regles de la liquidació de la situació possessòria.

Tercer.- No fer imposició expressa imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

3.- En contra d'aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal dels Srs. Durán i Ayuso i de la Sra. Ferreras demana la seva revocació i que es dicti una altra que :

declari que els Srs. Durán i Ayuso i Ferreras són propietaris dels terrenys de Cal G, identificats a l'apartat tretzè de la demanda i que es declari també la titularitat del dret de propietat sobre els bens relacionats de qui fou el Sr. Ribes per herència i que són, en concret:

la finca situada a B i formada per l'agrupació de les finques denominades "TDC", "PDC", "CCE" i "TLC", d'una superfície conjunta de 19.323,96 m2;

la finca situada a B i formada per l'Agrupació de finques anomenades "TE", "AM" i "TB" d'una superfície aproximada de 23.597,62 m2;

la finca situada a B i anomenada "PCJ" d'una superfície de 12.579,70 m2, que està travessada pel Riu R que divideix la finca en dues porcions de terreny una de 2.904,77 m2 i l'altra de 9.674,93m2;

es declari la pertorbació i inquietud de la possessió pacífica dels terrenys de Casa G per part de la Sra. Tamarit i en particular del terreny composat per 80 m2 ocupats per aquesta dels quals en gaudien els Srs. Palau i Ferreras abans del llaurament i conreu del terreny per part de la Sra. Tamarit l'any 2010;

es declari la nul·litat i/o ineficàcia de l'escriptura de donació i heretament universal del patrimoni del Sr. Bernat de data 29 d'octubre del 1982 i enregistrada amb el número 0000 del protocol del notari, sigui per manca de causa, per causa il·lícita o per cosa jutjada segons sentència del 13 d'abril del 1978 i de número 152/77 o per haver adquirit la propietat els seus mandants per prescripció adquisitiva i/o usucapió;

es declari la nul·litat i/o la ineficàcia de l'acceptació d'herència dels béns inclosos en l'herència de la Sra. Carranza de data 1 de setembre del 2010 i enregistrada amb el número de protocol 0000 del notari Sr. Barbaza pel que respecta a tots els béns immobles acceptats pel Sr. AVD per manca de causa, per causa il·lícita o per cosa jutjada segons sentència del 13 d'abril del 1978 i de número 152/77 o per haver adquirit la propietat els seus mandants per prescripció adquisitiva i/o usucapió;

constatada l'ocupació il·legítima de la defenent per herència en favor del Sr. Bernat, es condemni a la restitució de l'hort de 80 m2 en mèrits de l'acció reivindicatòria formulada;

a retornar la possessió del terreny a l'estat originari d'aquest i a respectar- lo en el futur;

un cop restituït el terreny, es condemni la part defenent a pagar les despeses d'enderrocament de tota construcció que es trobi dins la parcel·la de terreny en litigi en superfície i subsol si hi hagués i més en concret a retirar els pals i el plàstic taronja, com qualsevol altra estructura i/o objecte que pugui col·locar en dit terreny;

a mantenir i permetre a la part agent a la lliure possessió dels llocs i tots els terrenys de Casa G, i que se l'apercebi que s'abstingui de pertorbar i inquietar en el futur la possessió de la part agent;

a lliurar els fruits que hagi produït l'hort i/o aquells que hauria pogut produir;

al pagament de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de perit intervinent.

Malgrat s'hagi estimat la seva demanda fonamentada subsidiàriament sobre la prescripció adquisitiva, considera que és necessari un pronunciament sobre quina de les dues famílies en judici té dret a l'herència de Casa G o Cal G, en el sentit de dir que en aplicació dels dos Capítols matrimonials, en particular els del 1918, i del seu caràcter irrevocable i preferent (o prelatiu o discriminatori) en relació als del 1935, que són ineficaços en tot allò que afectin als primers, el Sr. Bernat, fill únic, és l'hereu necessari, havent-hi una vocació i delació immediata i automàtica envers el mateix.

Així, fonamenta el seu recurs sobre la consideració general que existeix error en la valoració de la prova per no haver el Tribunal apreciat adequadament el contingut dels capítols matrimonials així com un error en l'aplicació del dret pel que fa a la qualificació dels segons Capítols matrimonials, pel que fa als efectes d'haver estat declarat hereu del Sr. Bernat i pel que fa l'efecte de cosa jutjada de la sentència del 1978.

Argumenta que una vegada difunt el Sr. Ribes, s'ha produït la delació envers el Sr. Bernat tota vegada que els capítols matrimonials del 1918 s'han complert, ja que :

la promesa d'heretar té força d'heretament de tots els bens del difunt, i s'han produït els efectes esperats havent estat hereu el Sr. ENTITY_13; el segon heretament, és un heretament amb béns separats d'aquells que va motivar el primer heretament,

són irrevocables; els capítols del 1935 no poden revocar els anteriors i són ineficaços en tot allò que contradiguin els primers, sinó que poden complementar-los en allò que els primers capítols no hagin estat suficients, i tampoc poden afectar als terrenys de Cal G; tant el notari com el pare del Sr. Bernat eren conscients d'aquesta realitat i això explica que els segons capítols tenen una estructura diferent dels primers,

han produït els seus efectes esperats, havent estat hereu el Sr. Bernat del seu avi a través del seu pare, en tant que fill únic del primer matrimoni instituït hereu per l'heretament inclòs en els Capítols matrimonials del 1918; era innecessària la seva designa o elecció doncs no hi havia ningú més a escollir al no haver-hi elecció que fos possible, tal com ho havia jutjat la Sentència del 1978, ja que l'elecció està reservada quan existeixen varis fills dels difunts.

En contra d'aquests arguments, la representació processal de la Sra. Tamarit sosté l'eficàcia dels capítols matrimonials del 1935 i que mai el Sr. Bernat ha tingut la qualitat d'hereu perquè els capítols del 1918, tot i esser irrevocables, no van tenir mai eficàcia pel fet de no haver el Sr. Ribes efectuat cap designació d'hereu (sigui d'Bernat o de ENTITY_6) deixant aquesta facultat a la seva segona esposa. Afegeix que no és cert que, en dret andorrà, la promesa d'heretament val heretament.

Demana la confirmació de la sentència pel que fa a les coses.

4.- La representació processal de la Sra. Tamarit demana que es revoqui l'estimació parcial de la demanda i es dicti Sentència per la qual, revocant la d'instància en la mesura del necessari, s'absolgui íntegrament a la seva patrocinada de totes les peticions formulades de contrari, desestimant íntegrament la demanda dels agents, i condemnant-los a assumir totes les costes generades en la primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part, i no efectuant condemna en costes del present recurs.

Fonamenta el seu recurs en l'error en la valoració de la prova, en particular de les testificals, relativa a la qüestió de la prescripció adquisitiva, i en una aplicació incorrecta de la jurisprudència relativa als requisits de la mateixa. Argumenta que la Sentència no ha tingut en compte tots els fets pacífics i no discutits, ni tampoc ha apreciat totes les dates amb el seu just valor i significació, ni ha valorat amb la prudència necessària, en cada moment, les actituds dels respectius germans de mig vincle; equiparant períodes que, forçosament, han de ser de diferent consideració, i sense tenir en compte que Cal G és una universalitat de patrimoni, i no una mera finca;

que és un error l'afirmació que les senyores Tamarit i Carranza van deixar d'ocupar la casa pairal el 3 d'agost de 1957; que entre el 03 d'agost del 1957 i el 29 d'octubre de 1982, Bernat va actuar com mer gestor de negocis aliens, i, durant els primers 21 anys d'aquest període, amb afany d'obtenir un reconeixement/nomenament/designació com hereu de Cal G, i aquesta gestió durà en total exactament 25 anys i 2 mesos i mig, sense mai assolir els trenta anys, tot i actuant amb mala fe i en frau de llei pretenent ignorar l'existència de la seva madrastra, única titular de Cal G, qui en cap moment va abandonar els seus drets sobre Casa G sinó que al contrari, al 1982, va voler declarar expressament que volia exercitar els seus drets i accions, designant la Pubilla, la qual va esdevenir nua-propietària al 1982 i hereva al 2010; que aquesta gestió la va portar en el marc d'una possessió merament tolerada per la seva madrastra; que Bernat vivia fora de casa, fent de X; que no es pot tenir en compte el pretès contracte d'arrendament del 1958 ja que correspon a un estratagema, tampoc les compravendes dutes a terme per Bernat ja que es pot vendre un bé aliè, ni tampoc la Sentència del 1978; que no ha quedat provat que fos Bernat qui va arrendar les terres a la família CT (Casa CM); que en cap moment, Bernat va tenir cap tipus de possessió civil per usucapir.

Afegeix que a partir del 1982, data en la que Carranza va esdevenir usufructuària i fins la data de la seva defunció, el 03 de març de 1998, circumstància que interromp qualsevol prescripció adquisitiva en curs; que no es pot posar dins d'un mateix « sac-calendari » la possessió pretesament exercitada per Bernat a partir de la defunció del seu pare fins la data de l'heretament de la seva germana, durant un màxim de 25 anys, i la que pogué tenir des d'aquesta data fins a la data de la defunció de la seva madrastra, o inclús fins al setembre de 2010 -durant un màxim de 28 anys-, data en la qual prengué públicament possessió de Cal G la senyora Tamarit.

En contra d'aquests arguments, la representació processal dels Srs. C defèn que és a partir del contracte del 1958, en el qual Tamarit reconeix la qualitat de propietari del seu mig germà que es va iniciar el període per a usucapir, i que a partir d'aquest moment, no va existir cap acte extern podent modificar aquesta possessió; que no va existir cap gestió aliena, i que no es reivindica una universalitat sinó una sèrie de finques identificades.

5.- Per Aute de data 22-03-2022, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Tamarit en aquesta instància.

6.- Per Aute de data 01-09-2022, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal dels Srs. C en aquesta instància.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

A.- El 04-09-1883, per raó del matrimoni que s'havia de celebrar entre la seva filla, na Bernat i el Sr. Barba, el Sr. Cañellas (vidu de la Sra. ENTITY_21) va atorgar Capítols matrimonials on va fer donació i heretament universal pur, perfecte, simple i irrevocable a favor de la seva filla, la qual ho va constituir en dot al seu futur marit, qui del seu costat va aportar en dot una suma dinerària.

Els futurs esposos van prometre heretar per heretament prelatiu un fill o filla fruit del seu matrimoni.

L'escriptura conté al respecte una clàusula de confiança atribuint al cònjuge supervivent la capacitat per a designar l'hereu més apte per a la conservació dels seus bens, i a defecte, a dos parents més propers.

Finalment, els atorgants van prometre complir i observar els Capítols "ab esmena de danys i pago de todas costes".

El 04-08-1918 (essent difunta la Sra. ENTITY_19) el Sr. Barba, per raó del matrimoni que s'havia de celebrar entre el seu fill, el Sr. Ribes ("natural i vehi del mas del G de B") i la Sra. Bonet, va atorgar Capítols matrimonials on va fer donació i heretament universal pur, perfecte, simple i irrevocable de tots els seus béns, presents i venidors, i dels béns de la seva difunta esposa, a favor de llur fill.

Els futurs esposos van prometre fer heretament a favor d'un fill o filla fruit del seu matrimoni.

L'escriptura conté al respecte una clàusula de confiança atribuint al cònjuge supervivent la capacitat per a designar l'hereu més apte per a la conservació dels seus béns, i a defecte, a dos parents més propers.

Finalment, els atorgants van prometre complir i observar els Capítols "y de no revocar-los per motivo algun, ab esmena de danys i pago de todas costes en cas de retracte o incumpliment ".

Del referit matrimoni va néixer un fill únic, el Sr. Bernat, el 06-12-1919, qui al seu torn es va casar amb la Sra. Capellà.

B.- La primera esposa del Sr. Ribes, la Sra. Bonet, va morir al 1934, i aquest es va casar una segona vegada el 06-11-1935 amb la Sra. Carranza, amb qui va tenir quatre fills: Barberá, Tamarit (nascuda el XXXX), Pombo i Codina.

El 27-10-1935, i per raó del seu propi matrimoni, els esposos van atorgar Capítols matrimonials on la futura esposa va aportar via donació de la seva mare 400 pessetes.

També van atorgar un usdefruit a favor del sobrevivent amb obligació de mantenir els fils o família que hi hagi treballant per la Casa. Tanmateix, aquesta clàusula precisa :

"dat lo cas també que en cas de faltar son marit esdevenidor Ribes y la dita sa esposa esdevenidora Carranza no pogues per qualsevol motiu o causa congeniar o avernisse ab l'hereu de la Casa G de B o hereus que seran de aquesta allavors en aquest cas lo dit hereu o hereus que seran vindran en l'obligació estricte de tindre que pagar a la repetida sa esposa(...) la pensió alimentícia de sis reals diaris".

Ensems, van prometre "heretar dels seus bens propis al fill o filla que millor los apareixerà del present celebrador matrimoni", facultant el sobrevivent per fer-ho i en defecte a dos parents. (La negreta i el subratllat són nostres).

Finalment, els esposos van prometre complir i observar els Capítols puntualment.

C- El Sr. Ribes va morir el 02-08-1957.

C1- Pel que fa al Sr. Bernat, no es va formalitzar cap designació seva com a hereu de Casa G.

Tampoc va acceptar l'herència de manera formal i ho reconeix en el seu escrit de demanda.

C1-1 Per contracte celebrat davant del Notari Barberá el 09-06-1958, Bernat, veí de Casa G, X de professió, actuant com a propietari en virtut del pacte d'heretament dels Capítols matrimonials del 1918 i únic fill nascut del matrimoni dels seus pares, va arrendar a la seva germanastra, Tamarit i al seu marit (el casament és de l'agost del 1956), agricultors i veïns de B, tota la propietat de Casa G de B per un període de 9 anys per un lloguer fixat "tenint en compte la situació de família de l'arrendatària", de 4000 pessetes, un Tocino i 250 kgs de patates l'any.

Les parts van fixar una data d'inici de llurs relacions contractuals al 25-03- 1957, sia anteriorment a la defunció del causant el Sr. Ribes.

C1-2 Per Sentència del 13-04-1978, en el marc d'un judici instat per ell mateix, en qualitat d'hereu de Casa G com a fill únic del primer matrimoni del seu pare, en relació a una compravenda amb carta de gràcia del 1883, el Batlle episcopal va motivar que el Sr. Bernat era legitimat ja que era hereu de Ribes i Bonet com a conseqüència dels capítols matrimonials del 1883 i del 1918, i que al ser fill únic no calia la intervenció de parents prevista al pacte sisè dels capítols de 1918.

C1-3 El 27-05-2009, Bernat va atorgar testament designant la seva esposa (ENTITY_17) com a hereva universal i, subsidiàriament, els Srs. Palau i Ferreras, per parts iguals, i efectuant un llegat a favor del tercer germà, Ferreras.

De manera recíproca, el 02-06-2009, la seva esposa va atorgar testament designant en Bernat com a hereu universal i, subsidiàriament, els Srs. Palau i Ferreras, i efectuant un llegat a favor del tercer germà, Ferreras.

C2. D'altra banda, i mentrestant, el 29-10-1982, la Sra. Carranza havia atorgat escriptura notarial d'heretament universal dels tots els seus béns i dels seu difunt marit, a favor de na Tamarit, en mèrits del capítols del 1935, tot i reservant-se l'usdefruit.

La Sra. Carranza va causar defunció el 03-03-1998. El Sr. Bernat va morir el 05-12-2009.

El 01-09-2010, la Sra. Tamarit va manifestar davant de Notari que, consegüentment a l'escriptura del 29-10-1982, acceptava l'herència amb adjudicació, "entre els béns de què era propietari el senyor Ribes", son pare, de dues finques de Casa G i una altra anomenada "PCJ".

Es tracta de les finques objecte de la demanda.

D. Al 2011, la Sra. Tamarit va instar en contra dels Sr. Palau i Ferreras (i del seu germà Ferreras, tots de Casa CM de D) un plet, invocant l'existència d'un arrendament rústic verbal i de durada indefinida, de les finques de Cal G objecte de l'escriptura d'acceptació del 01-09-2010, arrendament pretesament atorgat per la seva mare en qualitat d'usufructuària "des de dècades", i sol·licitant la resolució del mateix i el consegüent retorn de la possessió de les finques en qüestió (autes 34-4/2011).

Aquest procediment va donar lloc a la nostra Sentència del 08-03-2021 Nº048-2021 en la qual vam motivar, entre altres consideracions, d'una part, que Tamarit al firmar el contracte del 1958, havia reconegut la qualitat de propietari d'AV, i d'altra part, que aquest darrer havia realitzat molts actes de disposicions al llarg dels anys. Vam finalment concloure que Tamarit no podia ser arrendadora de les terres als C, mancant per tant de legitimació activa.

També en aquesta Sentència ens vam pronunciar sobre l'efecte de cosa jutjada de la Sentència del 1978 per dir que el pronunciament sobre la qualitat d'hereu d'A no podia tenir efectes positius en relació a Tamarit qui podia perfectament discutir la qualitat d'hereu del seu (mig)germà.

Aquesta Sentència nostra fa ressò amb la pronunciada per la Batllia el 11- 11-2013 per resoldre l'acció possessòria introduïda pels germans C T en contra de la Sra. Tamarit, i en la que es va motivar que quedava acreditat que els primers s'havien ocupat d'ençà diverses dècades de les terres de Casa G amb l'autorització del Sr. Bernat, salvat l'HC que, encara en data d'avui és objecte de controvèrsia.

E.- La Sra. Capellà va morir el 20-03-2015.

El 29-06-2015, Palau i Ferreras van atorgar el llur qualitat de substituts vulgars del Sr. Bernat escriptura d'acceptació de l'herència de la Sra. Capellà.

El 29-07-2015, els mateixos van atorgar el llur qualitat d'hereus universals de la Sra. Capellà escriptura d'acceptació de l'herència del Sr. Bernat.

Segon.- PLANTEJAMENT DEL LITIGI EN PRIMERA INSTÀNCIA

El cor de la posició dels demandants va ser que, al ser el segon heretament atorgat a favor de Tamarit de tipus preventiu i revocable, quan el primer a favor d'Bernat era de tipus prelatiu i irrevocable, era el segon heretament depenent del fet que no existís cap hereu del primer matrimoni, i que com justament era viu en Bernat al moment de la defunció del Sr. Ribes, el seu pare, és ell l'hereu, no podent tenir eficàcia el segon heretament.

Subsidiàriament, invocaven la usucapió.

La posició de la Sra. Tamarit va ser de dir que és ella l'única hereva de Cal G de B i que això és conforme a la voluntat de Sr. Barba qui no va voler que fos el seu fill primogènit, A, l'hereu de Casa G, sinó que va voler, amb la seva esposa, fer-la pubilla a ella.

Va afirmar que la prelació prevista al 1883 no va esdevenir efectiva perquè els esposos Bernat i Sr. Barba no van mai atorgar escriptura pública o testament a favor d'un dels fills nascuts del seu matrimoni, i que els Capítols matrimonials del 1918, per voluntat dels atorgants, no contemplen cap heretament prelatiu. Afegia que els del 1935 no contemplen cap heretament preventiu ni tampoc cap reserva a favor del Sr. Bernat, qui a més aquest darrer no va fer valer els seus drets de legitimari en temps útil.

En tot cas, invocava un pacte reversional implícit pel fet d'haver mort l'A sense cap descendència.

També negava tot efecte de la Sentència del 1978 que considera com a obtinguda de manera fraudulenta, i negava tota força al contracte d'arrendament del 1958 invocant les circumstàncies molt particulars en que se li hauria fet firmar, així com negava tot valor als contractes de venda perfeccionats pel Sr. Bernat en qualitat d'hereu propietari de Cal G perquè els qualifica com a fraudulents.

El tribunal ha considerat, d'una part que :

el Sr. Bernat no va adquirir cap dret a l'herència per manca de delació hereditària perquè el seu pare no va fer mai cap designació d'hereu sinó que va pactar un posterior heretament a favor d'un dels fills del seu segon matrimoni,

els actes del Sr. Bernat efectuats en qualitat d'hereu propietari no poden esser considerats com una acceptació tàcita de l'herència,

el Sr. Ribes no va preveure cap vocació successòria preferent ni cap criteri de preferència entre els dos heretaments,

la Sentència del 1978 que va reconèixer la qualitat d'hereu d'A no té efectes de cosa jutjada, consideracions que van portar la jurisdicció de primera instància a desestimar totes les pretensions dels agents fonamentades sobre dita qualitat d'hereu.

D'altra part, va considerar que :

que existeixen els requisits per a la prescripció adquisitiva en relació als terrenys reclamats inclòs l'HC posseït per la Sra. Tamarit,

en estimar-se l'acció reivindicatòria en relació a l'HC no cal cap pronunciament sobre l'acció negatòria en relació al mateix.

Tercer.- Per una millor claredat, resoldrem en primer lloc el recurs dels consorts C començant amb dos consideracions sobre l'objecte del mateix.

La primera és que es podria dubtar de l'interès de formular recurs per una part que ha vist estimada la seva demanda (que no era altra que de reconèixer-li la qualitat de propietari), encara que fos sobre un fonament subsidiari. No obstant, la qüestió del reconeixement de la qualitat d'hereu de Casa G d'Bernat constitueix una qüestió prèvia que s'ha de resoldre abans de poder considerar la qüestió de la prescripció adquisitiva puix la mateixa no tindria sentit jurídic en cas de reconèixer a A el títol d'hereu per a posseir.

La segona és que s'ha de precisar que la Sra. VS, tot i sostenint que és ella l'única hereva de la Casa pairal, sempre s'ha limitat a demanar la desestimació de les peticions adversa tendent a reconèixer llur qualitat de propietaris però no ha demanat cap pronunciament sobre el reconeixement de la seva qualitat d'hereva.

D'altra banda, és de recordar que no és d'aplicació al present cas la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, però que la disposició addicional primera de la mateixa disposa que, a títol de Dret subsidiari i mentre no es legisli en matèria de dret privat, s'aplica com a supletori l'anomenat dret comú romano-canònic, d'acord amb els principis generals que informen l'ordenament jurídic andorrà, i complementat per la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

Quart.- Fetes aquestes precisions, hem de dir que no compartim la conclusió de la instància i que considerem que el plantejament dels consorts C, si bé no el compartim del tot, és el més conforme a Dret i als elements recollits en Autes.

La qüestió cabdal i determinant és de dir si calia una designació com a hereu d'Bernat (és a dir el seu nomenament formal com a successor de ENTITY_14) perquè el mateix pogués adquirir el títol d'hereu o si va adquirir aquest títol pel fet de ser, al moment de traspassar el seu pare, l'únic fill del matrimoni per raó del qual s'ha atorgat l'heretament.

Es tracta d'una qüestió jurídica d'especial complexitat.

S'invoquen diverses sentències, però si bé les mateixes permeten aclarir certs conceptes i principis, ens trobem front a una dificultat que, salvat error, no s'havia resolt mai per les jurisdiccions andorranes, i que prové de la situació molt peculiar dels Capítols matrimonials de dos matrimonis successius amb heretament a favor dels fills de cada respectiu matrimoni.

Apareix útil recordar que l'heretament a favor dels fills dels contraents constitueix una institució contractual d'hereu atorgada mitjançant capítols matrimonials, i en virtut dels quals els fills "nasciturus" són beneficiaris directes del negoci atorgat pels seus pares en el capítols matrimonials.

L'heretament pur és aquell pel qual s'institueix hereu el fill que reuneixi les condicions que han previst els heretants o el fill que designi el cònjuge supervivent o els dos parents més pròxims als fills. Implica una crida incondicional a favor de la descendència dels contraents.

L'heretament preventiu és aquell que es fa a favor dels fills dels contraents i en què només s'institueix hereu per prevenir la successió intestada dels heretants i, per tant, només és eficaç si l'heretant no disposa voluntàriament del seu patrimoni en virtut d'un testament o d'un heretament posterior.

L'heretament prelatiu és aquell que es fa a favor dels fills dels contraents i que genera un dret d'institució preferent d'hereu. Igual que l'heretament preventiu és condicional, i no institueix hereu ni atribueix cap dret successori directe.

Els recurrents insisteixen en la invocada qualitat d'hereu necessari d'AV, però no ens trobem en el marc d'una successió intestada sinó en el marc d'una successió pactada o paccionada, i fins i tot, doblament pactada, i que requereix la interpretació dels diferents heretaments atorgats.

En efecte, en dues ocasions amb 17 anys d'interval, el causant (que és Ribes i no pas ENTITY_18; de fet en l'escrit de demanda del 1977, AV va afirmar que actuava com hereu universal del seu pare) va prometre irrevocablement heretar els fills de dos matrimonis diferents sense nomenar-ne cap de manera formal.

Cinquè.- Quant a la Sentència del 1978, que els consorts C segueixen invocant, ja ens vam pronunciar sobre el seu efecte de cosa jutjada en la nostra Sentència del 08-03-2021 (Rotlle 376/2019), per dir que la mateixa no té efectiu positiu de cosa jutjada front a la Sra. Tamarit i no la pot impedir discutir la qualitat d'hereu del seu germanastre.

Hem d'afegir ara que dita Sentència no té en compte en cap moment els Capítols matrimonials del 1935.

Sisè.- És cert que la designació és una etapa important en l'heretament atorgat a favor dels fills que han de néixer del matrimoni dels contraents.

En la nostra recent Sentència del 26-06-2019, vam exposar que la designació de l'hereu no correspon a una mera formalitat i en aquest sentit tots els autors i la jurisprudència apunten la importància que tenia a Catalunya, i encara més als Pirineus, aquesta possibilitat d'escollir l'hereu de la casa pairal per tal de conservar la unicitat del patrimoni familiar i posar al seu cap el fill que es consideri idoni per la seva conservació i perpetuació. En una Sentència de data 02-06-1961, el Jutjat d'apel·lacions explicava que el designat no era un simple afavorit sinó el responsable de perpetuar la llar familiar segons la voluntat del pare de família. En una altra de data 15-01- 1962, precisava que l'heretament fiduciari corresponia a la necessitat d'elegir l'hereu únic en el moment el més oportú.

Al respecte, en la seva tesis del 1981 (p 295), Morillo explica que això comporta que l'heretant podrà designar l'hereu que li plagui, i en cas de no fer-ho ell mateix, preveu el camí que hauran de seguir els seus bens, substituint les disposicions legals de la successió ab intestat.

Les consideracions que Salas feu en la seva obra "la coutume d'Andorre" presenten al respecte un real interès. En efecte, dita obra del 1904 es va realitzar a partir de l'estudi d'escriptures notarials de les Tamarits, en particular les que li van ensenyar els P, Salas i Téllez (element important ja que si bé els heretaments en Capítols matrimonials es practicaven a tota Catalunya, tenien especificitats locals, com les del Pallars Sobirà [veure sobre aquest punt Morillo p 350]). És justament, Raya qui va redactar els capítols del 1883 i Salas els del 1918.

Ara bé, Salas escriu :

"Quelquefois, l'heretament est prelatiu. Il stipule, pour le cas où l'un des époux se remarierait, une préférence au profit des enfants du Mariage actuel, « fills per fills e filles per filles » ; c'est-à-dire que l'on choisira un garçon, fût-il du second lit, de façon à conserver le nom de la famille" (p 142).

S'ha d'admetre que res d'això existeix en els Capítols del 1918, com s'ha d'admetre que, malgrat tenir la possibilitat d'expressar formalment la seva voluntat al respecte el Sr. Ribes no ho va fer (va morir quan Bernat tenia 38 anys).

En segon lloc, quant al caràcter irrevocable de l'heretament i a la força de la promesa d'heretar, s'ha de diferenciar l'heretament entre els contraents, que sí que és clarament irrevocable, de l'heretament dels fills futurs dels contraents que "per la seva pròpia essència, són estranys a aquest principi de la irrevocabilitat de la designació" i que "en aquest cas, la vinculació es produeix entre els conjugues i no entre l'heretant i la persona instituïda" ; "els heretaments a favor dels fills dels contraents sols confereixen a l'instituït una expectativa de succeir...". (Llibre Fonaments de Dret Privat Andorrà p 884, 886).

Aquesta diferència l'apunten tots els autors, i Palmer explica clarament (veure infra) que és només en els heretaments a favor dels que es casen que la promesa d'heretar val heretament. En la seva ja citada tesis del 1981 Morillo puntualitza que si bé considera que la designació que es fa en un heretament a favor dels fills dels contraents és irrevocable (però amb moltes mitigacions i excepcions), en el mateix no s'han suprimit les etapes de la successió : vocació, delació i acceptació, precisament perquè la designació no s'accepta en vida de l'heretant.

A més, en la Sentència d'aquesta Sala del 12-01-1995 (nº 219 del llibre), es va explicar que en cas d'hereus distributaris, fins a l'elecció no pot existir la delació.

Setè.- Tot i així, en el present cas, tant la lectura comparada dels capítols matrimonials del 1918 i del 1935 com les regles pròpies als heretaments, ens porten a estimar la interpretació dels agents.

D'una banda, per la pròpia essència de l'heretament fet a favor dels nasciturus i de la seva (relativa) irrevocabilitat, no hauria de ser possible deixar-lo ineficaç. Però en cas d'ineficàcia, s'ha d'estar a les normes generals.

Si bé és veritat que designar tots els fills o l'únic fill viu equival a aplicar les regles de la successió ab intestat quan justament l'heretant ho volia evitar, aquest supòsit de manca de designació ja s'havia donat en la pràctica, i pel que fa a la solució adequada, Palmer en el seu llibre "Dret civil vigent a Catalunya" edició del 1923, escriu :

"al temps d'atorgar-se l'heretament, el donatari és incert i la seva designació es pot fer de tres maneres (...) Si no resulta hereu designat per algun dels procediments indicats, ho són tots els fills. Els autors antics opinaven que, si en els capítols l'heretant s'havia reservada la facultat de triar hereu, a falta de designació, era hereu el primogènit".

Per tant, sigui quin sigui el criteri, Bernat essent fill únic és ell l'hereu, si no el designat.

D'altra banda, és innegable que els Capítols Matrimonials del 1935 són diferents dels del 1883 i del 1918 en quant no són dels típics que s'atorgaven a les Tamarits per organitzar la transmissió de la Casa pairal sobre dues generacions (cf. supra i veure també en aquest sentit les consideracions que vam poder efectuar en relació a la institució de l'herència distributària en les nostres recents sentències del 11-07-2022, rotlle 395/21 i 26-06-2019, rotlle 114/2019) sinó que, encara que no ho diuen expressament, tenen més aviat com a objectiu organitzar les conseqüències patrimonials del segon matrimoni, no només per se però també en consideració del primer.

És de constatar que justament l'heretament contingut en els Capítols Matrimonials del 1935 no revoca expressament l'heretament contingut en els Capítols Matrimonials del 1918.

Al respecte, Palmer, en el ja citat llibre, pel que fa als heretaments fets a favor dels fills que han de néixer del matrimoni, explica (p 303 i ss) que constitueixen una institució d'hereu irrevocable que es pot estipular encara que algun dels esposos es viu i amb fills de matrimoni anterior, sense perjudici del pactat a favor d'aquests.

En la edició del 1944 de la mateixa obra, explica (p 287):

"Se puede pactar en consideración al primer matrimonio de los otorgantes o de otro posterior, aunque hubiesen quedado hijos, pero respetando les obligaciones contraídas para con éstos".

En aquest sentit, considerem que els Capítols del 1935 són un complement dels del 1918, i que no els hi poden treure eficàcia.

Això, ho confirmen tres estipulacions de suma importància.

La primera és la referència a "l'hereu" de Casa G. No es tracta d'una referència genèrica i abstracta sinó que és pales que al moment de redactar els Capítols Matrimonials, el Sr. Ribes, la seva segona esposa, i el Notari coneixien l'existència dels primers Capítols Matrimonials i del fill únic nascut del primer matrimoni, i això es va reflectir als Capítols.

Si bé la referència a l'hereu de Casa G amb qui la segona esposa es podria no avenir no constitueix una nomenament formal d'Bernat en qualitat d'hereu, sí que constitueix una designació implícita puix a ningú més es pot referir, essent precisat que ja tenia 16 anys en aquest moment.

Una altra vegada, la lectura de Salas ens aporta un element històric i jurídic important quan explica (pàgina 138 del seu llibre) que cal una designació però que, a vegades, les regles fixades en els Capítols són tan precises que la promesa d'heretar continguda en el contracte equival a una institució d'hereu i dispensa d'un heretament formal.

Dit d'una altra manera, en certs casos la designació formal no era útil i referir-se a l'hereu de Casa G en tals paràmetres equival a referir-se a A.

La segona estipulació, vinculada a la precedent, preveu un pacte d'aliments a favor de la segona esposa a càrrec de l'hereu, qui no pot ser un altre que A, tota vegada que no es pot referir als fils del segon matrimoni sinó que esta previst com una protecció de la segona esposa en front del fill del primer matrimoni.

La tercera és que l'heretament a favor dels fills del segon matrimoni queda circumscrit als "béns propis" dels heretants, fórmula que crida l'atenció ja que no correspon al caràcter universal de l'heretament.

Aquesta referència correspon en realitat al fet que s'ha considerat al 1935 que JV no podia disposar de tot el patrimoni de Casa G donat que el mateix ja era objecte d'un heretament irrevocable a favor del fill del primer matrimoni, essent recordat a més que al 1883 es va aportar com a dot inestimada l'heretament fet per Cañellas a la primera esposa de Barba, i que el aquest darrer n' havia de respectar el destí, doncs no eren seus.

Així les coses, i compte tingut que aquests elements permeten reconèixer una forma de preferència al primer matrimoni i per tant un caràcter prelatiu a l'heretament del 1918, la manca de designació formal no ha sigut cap obstacle a la vocació hereditària ni tampoc a la delació, que es va realitzar al moment de morir JV, i en tal paràmetres, la conclusió a la qual arriba la Sala és que AV, únic fill del primer matrimoni de JV, va degudament adquirir el títol hereditari en aquest moment, títol que ni la Sra. Carranza ni la Sra. Tamarit li van denegar durant anys sinó que aquesta última li va reconèixer com he veurem després.

Vuitè.- Pel que fa la qüestió de l'acceptació, contràriament al que considera el Tribunal d'instància, si bé A no ha acceptat mai l'herència mitjançant una declaració formal, sí que l'acció que va introduir al 1978 s'ha de considerar com un suficient acte voluntari de declaració d'acceptació, la qual no requereix cap formalisme particular.

També ho són els actes de disposició que va dur a terme els anys posteriors a l'òbit del seu pare i que evocarem més tard (Arg : Institucions 2,19,6 i Digest 29,2,20), i també el fet de redimir cartes de gràcia que manifesta la seva voluntat de reconstituir el patrimoni familiar de Cal G.

Per tot l'exposat, s'ha d'estimar el recurs dels consorts C sobre aquest aspecte del litigi puix sí que el títol de propietat que volen fer reconèixer es fonamenta sobre la qualitat d'hereu d'AV.

Novè.- Per consegüent, hem de resoldre la qüestió de les nul·litats que el tribunal ha desestimat tota vegada que va desestimar totes les pretensions fonamentades sobre la qualitat d'hereu d'AV.

Pel que fa a la petició de declaració de nul·litat i/o ineficàcia de l'escriptura de donació i heretament universal del patrimoni de data 29-10-1982, la mateixa no es pot estimar.

En efecte, a partir del moment on hem determinat que el patrimoni que JV va aportar al segon matrimoni no pot incloure els bens objecte de l'heretament al benefici d'A, l'abast de la donació i de l'heretament es veu limitat als bens dels quals la Sra. Carranza podia disposar i, en aquesta mesura és del tot vàlid i no pot perjudicar als consorts C.

Seguint la mateixa lògica, pel que fa a la petició de declaració de la nul·litat i/o ineficàcia de l'acceptació d'herència dels béns inclosos en l'herència de la Sra. Carranza de data 01-09-2010 i enregistrada amb el número de protocol 0000 del notari Sr. Barbaza, la mateixa s'ha d'estimar, reconeixent la ineficàcia de l'escriptura.

En efecte, el 01-09-2010, la Sra. Tamarit va manifestar davant del referit Notari que, consegüentment a l'escriptura del 29-10-1982, acceptava l'herència amb adjudicació, "entre els béns de què era propietari el senyor Ribes", de dues finques de Casa G i una altra anomenada "PCJ".

Però, essent aquelles finques part del patrimoni de Casa G heretat per AV, no formaven part dels bens dels quals la Sra. Carranza podia disposar, essent per consegüent impossible la seva adjudicació a títol hereditari a Tamarit.

Desè.- Pel que fa al recurs de la Sra. Tamarit

Malgrat estimen el recurs de l'altra part en el sentit de reconèixer el títol hereditari del seu causant, el qual títol d'hereu és incompatible amb la prescripció adquisitiva puix la mateixa només es pot guanyar si es posseeix sense títol per a posseir, s'ha de resoldre de manera motivada aquesta qüestió, primer per aporta una resposta complerta a la part recurrent, segon per intentar demostrar-li que de totes les maneres, si no s'hagués reconegut el títol hereditari d'AV, el mateix sí que hauria pogut adquirir el títol de propietari via usucapió.

En efecte, recordem que el segon fonament invocat pels defenents pel reconeixement de llur qualitat de propietaris és la usucapió de 30 anys de l'usatge "ommes causae" (Vol. I, Llibre 7, Títol 2 de les Constitucions i altres drets de Catalunya) el qual estableix la usucapió dels immobles per la seva sola possessió, continua durant 30 anys sense interrupció ni títol legítim, amb bona o amb mala fe, doncs el transcurs dels 30 anys ha d'ésser tingut per títol legítim de propietat.

Aquesta possessió contínua i ininterrompuda de 30 anys sense títol, vàlida per a la usucapió, ha de ser pacífica i en concepte de propietari (animo domini) a traves d'actes de possessió útils.

Nombroses són les sentències que ho recorden, com per exemple les del Tribunal Superior de la Mitra del 10 de desembre de 1988 i del 2 de març de 1992, del Tribunal Superior del Copríncep francès del 13 de juny de 1921, del 14 de febrer de 1969, i del 24 d'octubre de 1980, d'aquesta mateixa Sala del 12 de setembre de 1996, 20 de maig de 1999 i 18 de desembre de 2001 i més recentment del 29 de juny del 2017 en els autes 247/2015 on vam motivar :

"Com es sabut aquesta forma d'adquisició requereix una possessió pública, pacífica, ininterrompuda durant trenta anys (usatge Omnes causae)... Aquests elements són els que havia d'acreditar concurrents el Sr. X per poder adquirir per usucapió. Cal tenir present que la possessió ha de ser a títol d'amo, havent-se de descartar la del precarista (D.43-26,1) ni la merament tolerada (D.41-2,41) ni que sigui una possessió per gestió d'interessos aliens (Codi 7-39.7-6). També ha de ser pública perquè la clandestina ni es qualifica de possessió (D 41-2,6) perquè cal que exterioritzi el ius possessionis. Finalment, la possessió durant aquests trenta anys ha de ser ininterrompuda...".

En el present cas no és cert que el Sr. AV hauria actuat com mer gestor de negocis aliens (de la seva madrastra) sinó que queda establert que va actuar a la vista de tots com a únic hereu i propietari de Casa G.

El fet que la Sentència del 1978 no té efecte de cosa jutjada en relació a la Sra. Tamarit no impedeix que dit senyor la va aplicar i invocar al davant les diverses autoritats i administracions, actuant amb el convenciment (recolzat judicialment al 1978 i novament ara) que era l'hereu.

No existeix en Autes cap ni un element per dir que hauria actuat només en el marc d'una simple tolerància de la Sra. Carranza.

De fet, és només a partir del 2010 que la Sra. Tamarit es va comportar com a hereva-propietària, i és a l'octubre del 2010 que va presentar una sol·licitud d'inscripció al cadastre invocant l'acte d'acceptació i adjudicació atorgat el mes precedent, fet que portà el Comú a inscriure-la com a propietària al 100% de les unitats cadastrals en qüestió (a excepció de l'edifici 000-000 Casa G perquè ja constava inscrita al cadastre al nom de la Sr. Capellà (i del Sr. Bernat per ENTITY_25).

La defenent nega que hi hagi hagut cap abandó dels seus drets per part de la seva mare o d'ella, però el cert és que ha quedat també establert que la Sra. Tamarit va marxar de Cal G amb la seva família (fent de masover en una altra casa segons diu la Sra. Hoyos, veïna de B) i aleshores, a un moment dels anys 60 que no queda establert amb precisió, Bernat va "cedir la possessió" als pares de Palau, Ferreras i Ferreras qui cuidaven i conreaven les terres. Són els C qui van continuar ocupant les terres. Fins i tot van (ENTITY_1) presentar una sol·licitud d'obra menors el 03-10-2016 i el Comú de B la va autoritzar abans de denegar-la com a conseqüència del recurs articulat per la Sra. Tamarit.

Al respecte, és de constatar que aquesta darrera va sostenir que era la seva mare, com a usufructuària de Cal G qui havia arrendat als pares dels demandants les finques de Cal G. Però això no queda provat sinó contradit, i és en realitat A que va prendre aquesta decisió, com ho confirma la Sra. Tamarit en la seva confessió en judici.

La nostra Sentència de data 08-03-2021 (rotlle 376-19) diu clarament que no és Carranza qui va arrendar les terres als C sinó que :

"...la seva mare va abandonar Cal G en morir el seu marit en 1957 per anar a viure amb la seva filla Tamarit de 18 anys, però resulta que aquesta filla va arrendar la casa al seu germà A en aquell mateix any. Sembla poc coherent que si era usufructuaria hagués d'abandonar la casa, la qual passava a ser arrendada per la filla (...).

Per tant, el raonament de la Sra. VS és que des de 1982 era designada hereva, la seva mare era l'usufructuaria de la herència del pare fins l'any 1998 en que traspassà, i, en conseqüència, ella havia de ser l'arrendadora del contracte que existís (per això no el pot precisar ni va rebre mai la renda de cultiu (trumfes)). Però aquest raonament no és acceptable. La Sra. demandant ni la seva mare van intervenir mai en l'ocupació de les terres de Cal G des de finals dels anys 50 (el pare va morir a l'any 1957), com ha reconegut en confessió, sinó que primer no estava designada com hereva fins 1982, tampoc la mare se'n va ocupar i posteriorment a partir de 1998 en que morí la seva mare, va "tolerar" -diu la part agent- l'ocupació de les terres de Cal G fins que va morir el seu germà A i "que no li va semblar oportú dir-li quelcom" (foli 294). És a dir, que no li va discutir mai en vida (des de 1957 fins l'any 2009) que s'ocupés lliurament de tot el que feia referència a les terres indicades. És més, fins i tot la Sra. VS, un cop ja mort el seu pare (any 1957) va llogar com arrendatària al seu germà (de pare) A en escriptura pública de 9 de juny de 1958 (folis 243 i següents) tota la propietat de Casa G i "que pertany al Sr. Bernat" en virtut dels capítols matrimonials de 1918 entre els seus pares i amb transcripció de l'heretament pur fet en favor dels fills i que l'únic fill del matrimoni era l'arrendador Sr. A. O sigui que ja a l'any 1958 reconeixia en el dit contracte (en diverses clàusules) la propietat del seu germà A de les terres de Cal G i això explica que aquest disposés de Cal G de la forma i interès que tingués per convenient fins la seva mort al 2009. I varen ser molts els actes de disposició propis d'un propietari que va realitzar el Sr. A al llarg dels anys amb actes tant significatius com venda d'una part del Camp de Can C, redimir en l'exercici del dret de lluir i quitar en escriptura pública diverses adjudicacions a carta de gràcia de diversos trossos o parts de la terra denominada LM que el seu besavi matern havia atorgat en 1883 a diversos germans i estranys en pagament de deutes; també va fer concessió de pas de canalitzacions que afectaven a Cal G davant el Comú de B i fins i tot va acudir a la Justícia com a hereu de la dita propietat, com després analitzarem. Mai va rebre cap objecció ni de la seva germana ni de la mare d'aquesta.

Així del que hem relatat no té cap justificació que es digui que l'A s'ocupava de la gestió de la finca Cal G com a "gestor de negocis aliens" sense especificar de qui eren aquells negocis, quan es presentava a tot arreu com a hereu de Cal G i ja s'admet per la part agent (foli 74) que es dedueix que qui devia arrendar les terres devia ser el Sr. A i, més tard en el foli 350, ja admet la defensa de la Sra. Tamarit que les terres s'ocupen sense remunerar.".

En el mateix ordre d'idees, apareix que és AV qui va autoritzar el Sr. Gaya a ocupar el PCJ.

D'altra banda, pel que fa als altres actes útils efectuats animo domini, ja al 1958, A va substituir el seu pare en la mútua M de B.

El mateix any va arrendar les terres a M qui, com ho hem detallat, li va reconèixer la qualitat de propietari, i això sense cap oposició de la Sra. Carranza. La Sra. Tamarit nega tota força al contracte del 1958 invocant que es va veure coaccionada o compel·lida per firmar-lo, i pretenent en la seva confessió en judici que no es recordava haver-lo firmat ja que era menor d'edat, però això no queda provat i al contrari apareix que ja tenia 20 anys i era casada quan el va firmar.

També, el Sr. AV va dur a terme diferents tràmits en qualitat de propietari de Casa G com són tenir subscrit al seu nom el contracte d'electricitat des del 1984 o registrar la marca de FL de Casa G al 2003.

De la mateixa manera, al 1978, va instar el plet per redimir una venda amb carta de gràcia atorgada al 1883. Al 1989 i al 1991, va atorgar vendes notarials de parcel·les de Casa G actuant sempre en la seva invocada qualitat d'hereu i propietari.

Al 1992, va subscriure un acord d'autorització de pas de canonades amb la societat d'aigües potables de B, constituint una servitud de pas a favor de dita societat.

Quant a les testificals, se'n van practicar 10 de les 20 sol·licitades per la part agent, essent precisat que la part defenent no va proposar cap prova per intentar demostrar que el Sr. A només hauria actuat pel seu compte i no pas en nom propi.

No compartim l'afirmació de la recurrent que la Sentència d'instància no hauria valorat degudament les testificals. I cap element objectiu permet dir que els testimonis haurien mancat a la veritat. Al contrari, l'estudi de les mateixes en el seu conjunt permet arribar a la conclusió que el Sr. Bernat va actuar de forma pública com a propietari de totes les terres que integren Casa G.

Si bé totes les manifestacions dels testimonis no són concordants, es pot constatar que la majoria, és a dir 6 veïns, expliquen clarament com el Sr. Bernat es comportava com l'amo de Casa G, i això des de la defunció del seu pare.

Dels 3 veïns que diuen no saber, un diu que només havia sentit al poble que en Bernat era el propietari i un altre diu que li semblava a ell que era el propietari.

Pel que fa als 2 veïns que consideren que era la Sra. Tamarit i la seva mare la propietària, es veu que es refereixen a l'època on dita família cultivava les terres (com a arrendadors, ho recordem), i el primer, el Sr. Gaya, admet que és a l'Bernat que va haver de demanar permís per deixar passar bestiar per les terres de Cal G, i la segona, la Sra. Bonet, precisa que és l'A qui va encarregar als C de cuidar els terrenys.

Quant a l'escriptura notarial del 1982 per la qual la Sra. Carranza va heretar a la seva filla, la mateixa no ha pogut pertorbar aquesta possessió doncs es tracta d'un acte que no va rebre cap publicitat exterior fins al 2010.

Així les coses, s'arriba a la conclusió que a partir del 1958, de manera continua, sense interrupció, i sense haver de distingir els dos períodes invocats per la recurrent, va existir una possessió pacífica en concepte d'amo per part del Sr. AV.

Així, quan al 2009, va atorgar testament per disposar de les terres en qüestió, i que ara es reivindiquen no pas com universalitat sinó tal com identificades en l'escrit de demanda, el termini de 30 anys havia escolat des de més de 10 anys.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar el recurs de la Sra. Tamarit.

Onzè.- Pel que fa a les costes de primera instància, l'estimació de les pretensions de l'agent queda parcial i, de totes les maneres, considerem que el cas presenta una dificultat jurídica i una complexitat fàctica que justifiquen derogar al principi del venciment objectiu i no efectuar cap imposició de les costes.

Dotzè.- L'estimació, encara que parcial, del recurs dels consorts C, com la dificultat jurídica i la complexitat fàctica que acabem de mencionar, justifiquen no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar parcialment el recurs de la representació processal dels Srs. Durán i Ayuso i de la Sra. Ferreras en contra de la resolució dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, en data 30-09-2021, en el sentit de :

Dir que el títol de propietari dels mateixos de Casa G de B ho és en qualitat d'hereus d'Bernat, hereu de Ribes,

Declarar la ineficàcia de l'acceptació d'herència dels béns inclosos en l'herència de data 01-09-2010, tot i mantenint la resta de la seva part dispositiva.

SEGON.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Tamarit.

TERCER.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta Sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra Sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.