GOVERN - Sanció per manca contracte escrit, endarreriment pagament i altres. (2000019/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000019/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000057/2021

SENTÈNCIA 87-2021

PARTS :

Apel·lant: Sra. Vara

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Raya

Advocada: Sra. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades : Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000019/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Vara va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. 277906/2020, de data 11 de març del 2020, per la qual es va desestimar el recurs de reposició formulat contra la Resolució de la Directora del Departament d'Ocupació i Treball, de data 25 de novembre del 2019, que va posar fi al procediment inspector incoat a l'agent en el qual se li va imposar una multa per un import total de 9.206.-EUR per diverses infraccions tipificades a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

2.- En la sentència núm. 34/2020, de 26 de maig, el Tribunal de Batlles ha estimat molt parcialment la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Vara estima, en substància,

que:

S'ha produït un error en l'apreciació de la prova i una aplicació defectuosa de les normes, compte tingut que la sentència apel·lada es limita a acceptar els arguments de GOVERN D'ANDORRA però sense una veritable contradicció amb els arguments de la part agent.

Les sancions s'han imposat en base únicament de la denúncia formulada per la Sra. Morell, posteriorment recolzada per la Sra. Quesada.

L'Administració ha coaccionat a la part agent, i li ha negat el dret fonamental a no declarar contra si mateixa i a no declarar-se culpable sota amenaça de sancionar-la, com efectivament ha succeït.

Va tenir coneixement del testimoni de la Sra. Quesada molt temps desprès de la seva declaració en via administrativa, la qual cosa feia improbable que canviés la seva declaració.

No es poden aportar proves sobre fets negatius.

Va ser la Sra. Sancho qui es va negar a signar el contracte laboral.

No va haver impagament o retard en el pagament del salari sinó un error en la cotització.

La declaració correcta davant la CASS es va fer abans de la compareixença de l'agent davant el servei d'Inspecció de treball.

Pel que fa la sanció per manca d'actualització salarial d'acord amb l'IPC, aquest fet no està tipicitat com a infracció.

L'empresa titular de la part agent només tenia com a treballadores a la pròpia Sra. Vara i a la denunciant, Sra. Morell, per la qual cosa no podia proposar cap altre testimoni.

A l'últim, la representació de la part agent dona per reproduïdes les al·legacions fetes al llarg del procediment.

4.- En la seva contesta, GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que:

A l'hora de resoldre, el Tribunal ha tingut en compte els arguments d'ambdues parts.

La part agent ha pogut aportar les proves que considerés oportunes.

La Sra. Vara no ha aportat la documentació requerida pel servei d'Inspecció, i tampoc s'ha presentat a les convocatòries de l'Administració encaminades a esbrinar els fets denunciats.

La part agent és l'única responsable de que el contracte laboral de la Sra. Morell no es signés.

La treballadora va ser acomiadada de forma no causal, havent-se de procedir a la consignació de la totalitat de la liquidació deguda.

No es van lliurar els butlletins de salari i comptes d'hores a la treballadora.

La sanció per la manca de puntualitat en el pagament del salari ja ha estat rebaixada a la sentència apel·lada, i la part agent no nega que, en efecte, els salaris es paguessin de forma endarrerida.

Ha quedat provat que s'ha comés la infracció d'haver declarat i cotitzat a la CASS un salari inferior al percebut per la treballadora.

Era una obligació legal incrementar el salari de la treballadora al menys un 0,7%, increment que no es va aplicar.

És una obligació dels empresaris facilitar al servei d'Inspecció tota la documentació que els hi sigui requerida, i la actora no ho va fer.

5.- Ambdues parts van ratificar la seva posició en els seus respectius escrits de conclusions.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- De la documentació incorporada a les actuacions en resulten els fets següents:

L'01/05/2018 es va subscriure un contracte de serveis entre el Sr. Álvarez i l'Empresa de Neteja M. (folis 117 i 118), que no defineix correctament el seu objecte (en el correlatiu apartat es parla de l'horari, i del preu pactat, 3.700 euros al mes més IGI), tot i que a les factures aportades (folis 121 i següents) es parla de "prestació de serveis (neteja etc)", cosa que permet entendre que el servei que es prestava no era únicament el de neteja. Una de les treballadores que prestava el servei era la Sra. Morell, fet que la part agent reconeix.

El dia 10/05/2019, la Sra. Morell va comparèixer davant l'àrea d'Inspecció de Treball i va formular una denúncia contra la Empresa de Neteja M. (foli 58 i següents de les actuacions, i foli 62 l'acta de la Inspecció).

La Inspecció de Treball va convocar a la Sra. Vara pel comparèixer el dia 27 de maig del 2019 (foli 70). El dia previst va comparèixer la part agent i una persona de la Gestoria Suárez -que s'encarregava de les qüestions de personal de l'empresa de neteja-, i van presentar diversa documentació (altes i baixes a la CASS de la Sra. Morell, contracte sense signar d'aquesta, butlletins de salari i comptes d'hores, justificants de pagaments de salaris, document de quitança sense signar per la treballadora i unes converses per whatsapp amb la treballadora). No van presentar els fulls de declaració nominativa mensual a la CASS dels sis darrers mesos ni el justificant del pagament de la quitança. La Inspecció va requerir a la Sra. M. l'aportació de determinada documentació (foli 78).

El dia 21/06/2019 la Sra. Quesada va personar-se a la Inspecció de Treball i va declarar que el seu pare va contractar com a assalariada a la Sra. Vara però que posteriorment aquesta li va dir que era titular d'una empresa de neteges per la qual cosa podien subscriure un contracte de serveis. Va manifestar també que era la pròpia Sra. Vara qui prestava conjuntament amb una noia que es deia Sancho però que a partir del mes de setembre de 2018 va començar a anar la Sra. Morell, desconeixent el tipus de contracte de la Sra. Morell. Obra l'acta de declaració al foli 114 i següents.

El dia 17/07/2019 la Inspecció de treball va aixecar acta de les manifestacions de la Sra. Morell relatives a la seva relació laboral per l'empresa de neteja M. (foli 136).

La Inspecció de Treball va convocar novament a la Sra. M. pel dia 12 de juliol del 2019 (foli 130), requerint-li a l'hora per tal que presentés determinada documentació, i pel dia 1 d'agost del 2019 (foli 133).

A la vista de tota la informació obtinguda, el Departament d'Ocupació i Treball va incoar un procediment sancionador en el qual es va imposar diverses multes per un import total de 9.206 euros.

En la sentència núm. 34/2021, de data 9 de gener, el Tribunal de Batlles va estimar molt parcialment la demanda promoguda, i va declarar que la resolució impugnada no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa únicament en relació a gradació de la sanció imposada per la comissió de la infracció greu prevista a l'article 159.3 Codi de Relacions Laborals (en endavant CRL), fixar-la en el seu grau mínim i per import de 501 euros, i va confirmar la resta de sancions

Tercer.- Les al·legacions de la part agent relacionades amb una possible vulneració del seu dret a la presumpció d'innocència es poden analitzar de forma conjunta, és a dir, les relatives a l'error en la apreciació de la prova i aplicació defectuosa de les normes; que les sancions s'han imposat en base únicament de la denúncia formulada per la Sra. Morell, posteriorment recolzada per la Sra. ENTITY_11; que l'Administració ha coaccionat a la part agent, i li ha negat el dret fonamental a no declarar contra si mateixa i a no declarar-se culpable sota amenaça de sancionar-la, com efectivament ha succeït, i que va tenir coneixement del testimoni de la Sra. Quesada molt temps desprès de la seva declaració en via administrativa, la qual cosa feia improbable que canviés la seva declaració.

Doncs bé, en primer lloc cal dir que la sentència d'instància ha fet un anàlisi minuciós i exhaustiu de la documentació obrant a les actuacions i de les proves practicades en seu judicial, arribant a la conclusió que tots els fets pels quals ha estat sancionada la part agent han quedat provats, conclusió que aquest Tribunal comparteix. En efecte, pel que fa la primera infracció -no haver formalitzat per escrit el contracte de la Sra. ENTITY_10-, l'art. 60 CRL (aplicable per raons temporals), intitulat "Contracte de treball a temps parcial", preveu l'obligació que aquest tipus de contracte es formalitzin per escrit, tot afegint que "s'hi ha de fixar els dies naturals i les hores en què la persona treballadora ha de prestar els seus serveis". A més, el mateix precepte disposa que es considera nul tot pacte en què la persona treballadora accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d'horari per part de l'empresa.

D'altra banda, l'art. 156.2 del CRL tipifica com a infracció la manca de formalització del contracte.

L'obligació de formalitzar el contracte és de l'empresari, i la signatura del contracte ha de ser prèvia a l'inici de la relació laboral, per això, en cap cas pot estimar-se l'al·legació de la part agent sobre la negativa de la Sra. Morell a signar el contracte, negativa que, a més, no ha estat provada.

Pel que fa la infracció molt greu per no haver satisfet la totalitat de la liquidació a la treballadora -per la qual se li va imposar una sanció per import de 3.500EUR per comissió d'una infracció molt greu a l'article 93 LRL en relació a l'article 160.2 del mateix text legal-, l'Administració parteix de la base que l'acomiadament de la Sra. Morell no va ser causal, mentre que la part agent sosté que la relació laboral s'extingí pel desistiment de la treballadora. Doncs bé, la sentència fa una valoració detallada de la prova practicada:

"Així la gerent de la gestoria Suárez a la pregunta "Digui com és cert o li consta que la senyora Morell no va ésser acomiadada sinó que la assalariada va decidir abandonar el seu lloc de treball de forma unilateral" (f. 242, posició 9ª), la seva resposta fou que "creu que va ser acomiadada. Però no ho recorda amb claredat" i que en tot cas "no li consta que es parlés d'obrir un expedient sancionador a la Sra. Morell." (f. 244, posició 9ª i 10ª). Si a l'anterior hi afegim que la Sra. Vara en cap moment va declarar davant del SIT que la Sra. Morell hagués desistit de la relació laboral i que els missatges aportats enviats per la Sra. Morell a la Sra. Vara (f. 7-8), els quals no han resultat contrariats, denoten que la treballadora considerava que havia estat acomiadada, cal concloure que efectivament la finalització de la relació laboral portà causa de la decisió unilateral de l'empresària."

I cap dada s'ofereix al recurs d'apel·lació que permeti rebatre aquesta valoració.

També es va sancionar a l'agent per la comissió d'una infracció lleu per no lliurar els butlletins de salari i comptes d'hores (imposant-li una multa de 101EUR). Una vegada més cal subscriure la valoració de la prova feta a la sentència d'instància en la que es destaca que la gerent de la gestoria Suárez va declarar en seu judicial que era la Sra. Vara la que "anava a buscar sempre" els butlletins salarials (f. 222 i 244, posició 7ª) i que era la Sra. Vara qui s'encarregava de recollir la signatura dels treballadors. En definitiva, la única prova proposada per la pròpia part contradiu la seva versió dels fets.

Pel que fa la infracció per manca de puntualitat en el pagament del salari -infracció, prevista a l'article 159.3 LRL "El retard en el pagament total o parcial del salari o la quitança en relació amb els terminis establerts en aquesta Llei."- , cal tenir en compte que l'article 78.1 estableix que el pagament s'ha de fer com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat, termini que en el cas d'autes no es va complir, com de fet reconeix la pròpia part agent (va afirmar que en un cas el retard fou de 5 dies naturals i en un altre d'un sol dia). A més, en aquest punt la sentència estima parcialment el recurs i fixa la sanció en la multa mínima prevista.

També està tipificat com a infracció greu declarar i cotitzar un salari inferior al percebut pel treballador (l'article 159.12 LRL), mentre que l'article 82.1 LRL precisa que l'empresa té l'obligaciió d'afiliar la persona assalariada des de l'inici de la relació laboral, inclòs el període de prova, al règim de la seguretat social, i efectuar les declaracions i pagar les cotitzacions d'acord amb les disposicions vigents regulades a la LSS.

Doncs bé, si l'agent no nega que al mes de febrer del 2019 es declarés i cotitzés per una quantitat substancialment inferior a la realment percebuda (469,60EUR en lloc de 900EUR), és evident que la infracció s'ha comés, sense que pugui admetre's com a causa d'exoneració que es tractés d'un error que fou esmenat abans d'haver rebut la convocatòria del servei d'Inspecció, o que l'error fos fruit d'un tercer -concretament de la gestoria ENTITY_14-, compte tingut que el mes de febrer l'agent va satisfer a la Sra. Morell 900EUR nets (f. 84-96) presentant una regularització prop de la CASS per un import de 900EUR bruts (f. 102-108). Per tant, com encertadament diu la sentència apel·lada, la quantitat finalment declarada tampoc es correspon amb el salari percebut per la treballadora -a banda que la regularització a posteriori no exonera de la comissió de la infracció-, i, a més la gerent de la gestoria Suárez va declarar en seu judicial que la diferència entre el salari percebut i la cotització presentada no va ser fruit d'un error seu, compte tingut que les cotitzacions que ells feien sempre respectaven les dades facilitades per la Sra. Vara, sense que la gestoria pogués saber del cert les hores de treball efectiu o festa que feien els treballadors (f. 242 i 244-245, posició11ª).

Pel que fa la infracció greu per per manca d'actualització salarial d'acord amb l'IPC, la part agent insisteix que, al seu parer, aquest fet no pot subsumir-se en la tipificació emprada. Tanmateix, l'il·lícit és fixar unes condicions de treball pitjors que les establertes a la LRL. Ara bé, el dret a l'actualització salarial està prevista a la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2019 (vid. disposició addicional quarta), i el propi precepte també preveu com a infracció la vulneració dels drets dels assalariats per acció o per omissió, desvinculant aquesta menció de les disposicions de la LRL. Per tant, com es raona a la sentència d'instància, si un altre text legal, en aquest cas la Llei de pressupostos, reconeix un dret als assalariats, com és el cas de l'increment salarial en determinades circumstàncies i en base a l'IPC, la seva vulneració té perfecta cabuda en la infracció que recull l'art. 159.9 LRL.

A l'últim, també s'ha de desestimar el recurs en relació a la infracció molt greu per obstrucció a la tasca del servei d'Inspecció. Cal recordar que l'article 160.6 LRL recull com a infracció molt greu el fet d'obstruir l'acció del servei d'Inspecció de Treball negant l'entrada al lloc de treball, no facilitant o falsejant la documentació requerida o realitzant altres actes equiparables. I la pròpia agent va manifestar que va deixar d'aportar més documentació per tal de no resultar perjudicada. Recordi's que aquest Tribunal té declarat que "El dret a no incriminar-se tampoc és absolut en el procediment sancionador administratiu, doncs s'ha d'acomodar raonablement amb el deure exigible a la persona presumptament responsable de col·laborar en les tasques d'investigació. Ara bé, aquest delicat equilibri requereix almenys dues premisses: a) pertoca a l'Administració reunir el "nucli" dels elements desfavorables i b) l'Administració no pot obtenir les proves de càrrec mitjançant mètodes coercitius o pressions excessives" (STSJ adm. núm. 30-2013, del 22 de març), premisses que s'han respectat en el cas d'autes compte tingut que l'Administració s'ha basat en dues declaracions en un mateix sentit (les de la Sra. Morell i la Sra. ENTITY_11), que li han permès la incoació d'un procediment sancionador, a banda de recollir documentació i recavar la informació obrant a la CASS i la facilitada per la pròpia agent, i sense que es pugui admetre que l'Administració ha fet servir mètodes excessius, coaccionadors o simplement desproporcionats alhora d'instruir el procediment.

D'altra banda, la tesi de la part agent al seu escrit d'apel·lació (que la seva empresa és petitíssima i que només tenia com a treballadora a l'habitatge del Sr. Álvarez a la denunciant -es refereix a la Sra. ENTITY_10- i a ella mateixa) no s'acredita de cap manera. De fet, les factures incorporades a les actuacions demostren que l'empresa de neteges prestava altres serveis, compte tingut que si el contracte de serveis es va signar l'1 de maig del 2018, i era l'únic servei que es prestava, la factura hauria d'haver estat la núm. 1 d'aquell any, i era la núm. 70 (foli 121 de les actuacions), i la del mes d'agost del 2018 era ja la núm. 101 (foli 123).

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Vara i confirmar la sentència recorreguda.

Segon.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.