Sentència sobre accident de treball per Covid de Sra. Izquierdo

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000035/2025

ORIGEN.- 2000017/2024 - 0

NIG: 5300545320240000031

SENTÈNCIA 39-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000035/2025

Nig : 5300545320240000031

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00039

SENTÈNCIA 039-2025

PARTS:

APEL·LANT: Sra. Izquierdo

Representant i defensa lletrada: Sr. Marti

APEL·LAT: ORG_0

Advocat Gabinet Jurídic i representant: Sra. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Seguretat Social. Qualificació accident de treball.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Izquierdo va interposar demanda contra la ORG_0, en impugnació de l'acord adoptat pel Consell d'Administració en data 30/01/2024, desestimatori del recurs formulat contra una anterior resolució de 05/10/2023 i, per mitjà de la qual es va denegar la sol·licitud de la interessada, de data 08/06/2023, d'acceptar la incapacitat temporal núm. AT202150088169 iniciada el 17/08/2021 per considerar que el "trastorn adaptatiu mixt d'ansietat i estat d'ànim depressiu no podia ser considerat com a causa exclusiva de l'execució de la seva activitat laboral." Així amb la demanda es demanava l'anul·lació de la resolució de Consell d'administració de la ORG_0, per no ser ajustada a dret.

La sentència del 07/04/2025 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda en considerar que no restava acreditat que la malaltia tenia com a causa exclusiva l'execució del treball i, per tant concloent que no es podia qualificar d'accident laboral.

2.- La representació de la Sra. Izquierdo ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) L'exigència de la prova de contagi en el centre de treball en el marc d'una malaltia contagiosa d'origen víric, com ho era el Covid, ultrapassa la capacitat actual de la medicina i la ciència i, no existia i, la seva exigència suposava una prova diabòlica i, conculcava el seu dret fonamental a la jurisdicció.

b) el Tribunal d'instància reconeixia que existia un nexe de causalitat entre la infecció que va tenir per Covid al setembre del 2020 i, la Covid persistent que patia, com també amb el trastorn adaptatiu mixt d'ansietat i, estat d'ànim depressiu, que era la causa de la baixa mèdica que ens ocupava.

c) era evident que en el moment en què va ser contagiada, al setembre del 2020, la Covid era estesa en tots els àmbits, socials i, familiars, podent derivar el contagi de qualsevol persona amb la que havia pogut tenir un contacte mínim, sense poder determinar-se de forma objectiva i, individualitzada de quina concreta persona s'havia contagiat i, per tant si el contagi derivava de l'entorn laboral o, fora d'aquest.

d) tampoc s'havia preservat les mostres dels alumnes i, mestres per eventualment analitzar-se si es tractava almenys del mateix tipus de virus.

e) no es pot fer una aplicació automàtica del dret aliena a la realitat. L'excés de rigidesa deixava totalment indefensa a l'assegurada.

f) que objectivament s'havia de considerar que:

- va ser contagiada de Covid i, que per aquest motiu va causar baixa laboral, que va ser coberta per la ORG_0 com a accident de treball des del 28-09-2020.

- durant els mesos de setembre i octubre del 2020 es va donar un brot al seu centre de treball que va comportar el seu totalment tancament el 18/10/2020. Aquest fet era notori, de públic coneixement i, podia ser verificat a la pressa de l'època i, prop dels Ministeris d'educació i de salut.

- la seva prestació laboral com a professora era de caràcter essencial i, per tant era obligada a treballar tot i el risc de contagi.

I, per tots aquests motius, tenint en compte lògica i, la sana crítica, apreciant l'estat actual de la ciència i, de la medicina, s'havia de considerar que la infecció per Covid va derivar de l'execució de les seves tasques laboral de professora en el centre escolar i, conseqüentment la baixa mèdica s'havia de qualificar com a derivada d'accident de treball.

g) la solució de la sentència recorreguda portava a l'absurd i, a la indefensió dels assegurats atès que, en els supòsits com el seu, mai podrien aquests obtenir la cobertura per accident de treball i, això malgrat l'existència d'altres elements objectius.

Per tot el qual ha demanat la revocació de la sentència apel·lada, tot declarant el seu dret a que la baixa del 17/08/2021 sigui admesa com a derivada d'accident laboral.

3.- La representació de la ORG_0 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es desestimi el mateix en base a les següents al·legacions:

a) no és cert que la sentència hagi reconegut l'existència d'un nexe de causalitat entre la infecció per Covid al setembre del 2020 i, la Covid persistent que patia, com també el trastorn adaptatiu mixt d'ansietat i, estat d'ànim depressiu. Altra cosa és que el Sr. Batlle hagi fet referència a la pericial actuada en la instància i, a la circumstància que aquesta es limitava a analitzar si el trastorn adaptatiu mixt amb ansietat i estat d'ànim depressiu podia estar vinculada amb l'experiència de Covid. Però cap conclusió a nivell probatori n'extreia.

b) la baixa mèdica per causa del trastorn adaptatiu mixt d'ansietat i, estat d'ànim depressiu havia estat prescrita per la psiquiatra Dra. Ropero el 17/08/2021. Anteriorment a que l'assegurada s'infectés de Covid al setembre del 2020 ja havia estat en situació d'incapacitat temporal derivada d'una reacció d'adaptació depressiva prolongada del dia 03/04/2019 al 03/05/2019. A més també abans de ser infectada per Covid estava realitzant tractament psicofarmacològic pel TDAH que tenia des del maig del 2018, també amb la Dra. Ropero. Per tant no es podia concloure que existís un nexe de causalitat entre la infecció per Covid al setembre del 2020 i, la Covid persistent que patia, com ho afirmava la part contrària.

c) el motiu mèdic de la baixa discutida radicava en uns antecedents psiquiàtrics i, cognitius que ja presentava l'assegurada abans del setembre del 2020.

d) precisament pel motiu de que al setembre del 2020 la Covid era estesa en tots els àmbits, socials, familiar i, professionals no es podia considerar que s'infectés forçosament en el marc de l'execució del seu treball, tot i que com es deia en la sentència la seva professió comportés una major exposició al virus SARS-CoV-2, doncs el que existia era una mera sospita o suposició insuficient per satisfer el requisit legalment establert que exigeix que la malaltia tingui com a causa exclusiva l'execució del treball.

e) la situació d'incapacitat iniciada per l'assegurada al setembre del 2020 no va ser considerada per la seva mandant com a derivada d'accident laboral en aplicació de l'article 7 de la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 que la mateixa va percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei establia per al supòsit d'accident laboral o malaltia professional. Això no suposava un element objectiu que acredités que la situació d'incapacitat temporal iniciada a l'agost del 2021 era derivada d'accident laboral.

f) tampoc era un element objectiu el fet que durant els mesos de setembre i, octubre del 2020 es va donar un brot de Covid al centre de treball de l'assegurada perquè aquesta s'havia pogut contagiar de qualsevol persona amb la qual havia pogut tenir un contacte mínim.

Així s'ha de confirmar la sentència apel·lada i, desestimar el recurs d'apel·lació.

4.- En haver renunciat la part apel·lant al tràmit de conclusions, la causa ha estat declarada conclosa per sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés consisteix en determinar si resulten ajustades a dret les resolucions impugnades de la ORG_0, en virtut de les quals es va disposar que la baixa mèdica de la interessada del 17/08/2021 era derivada de malaltia comuna, enlloc de procedir d'un accident de treball, com pretén l'assegurada.

Tercer.- Sobre la qüestió litigiosa, cal recordar que segons l'article 123 de la LSS segons text vigent fins el 14/11/2023:

"(...) 4. Tenen la consideració d'accident laboral les malalties, que no siguin professionals, que contreu el treballador com a conseqüència de la realització del seu treball, sempre que s'acrediti que aquesta malaltia té com a causa exclusiva l'execució d'aquest.

(...)

6. La prova d'haver-se produït els accidents regulats als paràgrafs quart i cinquè va a càrrec de la persona assegurada.

(...)."

En el cas d'espècie en resulta que la recurrent va iniciar un període de baixa laboral el 17/08/2021 -que li fou prescrita per la psiquiatra Dra. Ropero per trastorn adaptatiu mixt d'ansietat i estat d'ànim depressiu- essent aquesta considerada com a derivada de malaltia comuna i, donada d'alta mèdica el 22/10/2023.

Mai abans del 08/06/2023 (és a dir quasi dos anys desprès de trobar-se de baixa) l'assegurada va sol·licitar que la mateixa li fos reconeguda com a accident de treball, tot justificant la seva demora en el fet de que no va fins que no disposava d'informació suficient de les seqüeles que generava la Covid i, que fou diagnosticada de Covid persistent, que no va iniciar els tràmits necessaris, tot considerant que aquestes seqüeles derivarien en definitiva de la primera baixa que va causar el 29/09/2020 quan va ser infectada de Covid al seu centre escolar.

Doncs bé, així exposat, és evident que malgrat el perit judicial -el psiquiatra Dr. Ropero- hagi conclòs que "sense cap mena de dubte (...) la causa i l'origen del Trastorn adaptatiu mixt és el COVID que va patir"- el què resulta rellevant aquí, com ho remarca de forma encertada el Sr. Batlle i, havia de ser objecte de prova -per part de l'assegurada a qui incumbia- és que la seva infecció per Covid al setembre del 2020 i, posterior baixa del 17/08/2021 ho va ser, exclusivament, per raó de la realització del seu treball. I, això més enllà de que es reconegués a l'assegurada, com a mesura provisional en el temps, el dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, en les condicions que la Llei estableix per al supòsit d'accident laboral o malaltia professional d'acord amb l'article 7 de la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, perquè en aquest cas l'equiparació ho era com es deia a la pròpia Llei -ja derogada- "a aquests efectes" i no als efectes previstos en l'article 123 de la LSS.

Per tant i, al respecte de si la infecció i, posterior baixa ho va ser com a conseqüència exclusiva de la realització del seu treball, en execució d'aquest, el cert és que cap prova objectiva d'aquesta circumstància s'ha aportat a la present causa. És més la sola dada objectiva ho és que la Sra. Izquierdo va contreure el virus de la Covid de la 28/09/2020. Cap documentació consta en autes que acrediti que en aquell moment s'havia detectat un brot al seu centre escolar i, menys encara sobre el seu tancament. I aquesta circumstància no es podia considerar com a fet notori, de públic coneixement, quan han passat quasi 5 anys d'ençà aquests fets. En aquest sentit, aquest Tribunal considera que no es pot en cap cas considerar aquesta prova com a diabòlica quan precisament la part podia haver aportat i, estava al seu abast aquells retalls de pressa de l'època -dels que parla en el seu escrit de recurs-. O sol·licitat que es realitzés un requeriment als Ministeris d'Educació i/o de Salut -que s'ha de recordar en aquell període efectuaven una important vigilància sobre els Centres escolars i fins i, tot seguiment exhaustiu dels contacts en cada cas de Covid que havien estat detectats-.

En definitiva en aquest cas, com es es diu a la sentència apel·lada, malgrat "la professió docent pot, per la naturalesa de la interacció social que comporta, fer pensar en una major exposició al virus SARS-CoV-2, aquesta circumstància no permet inferir automàticament que la infecció es produís en el lloc de treball, ja que no hi ha cap element objectiu que ho acrediti. El que existeix, en tot cas, és una mera sospita o suposició insuficient per satisfer el requisit legalment establert que exigeix que la malaltia tingui com a causa exclusiva l'execució del treball".

Conseqüentment, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Izquierdo contra la sentència dictada el 07/04/2025 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.