Acomiadament disciplinari, retenció de la cotització social del treballador (209/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-209/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1917-6/2010, instades pel Sr. Pulido contra la societat "Gaya", en data 29 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Pulido contra la societat Gaya, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 18.890'28 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 13 de gener de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador".

II.- La societat "Gaya" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el Tribunal a quo havia comès errors en les qualitats personals de determinats testimonis, tota vegada que el Sr. Castilla no era accionista de la societat "Gaya", el Sr. Machado n'era accionista però desprès dels fets d'autes, el representant legal (President) de la recurrent era la societat "P.Castilla SL" (i no el Sr. ENTITY_9); el Sr. Salcedo havia estat el director de l'empresa, però mai un representant; els testimonis del treballador mantenien causes obertes amb "Gaya"; l'empleat reconeixia l'incident causat la nit del 23 de setembre de 2010, com també el consum d'alcohol durant el temps de treball; el cobrament dels 1.822,50.-EUR no estava discutit per la part adversa; la reducció salarial va ser consensuada; la sentència no recollia la retenció del 5,5% de CASS, llevat la nòmina del mes d'agost de 2010; calia condemnar l'apel·lat a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Pulido i la societat "Gaya", com tampoc la decisió de l'empresa d'acomiadar-lo, per motius disciplinaris, per carta del dia 27 de setembre de 2010. La sentència de primera instància considera que les faltes disciplinàries imputades al treballador no han estat suficientment demostrades, raó per la qual ha estimat, en particular, la indemnització laboral sol·licitada pel Sr. Pulido.

La missiva litigiosa contempla el següent:

"Senyor,

Per la present li comuniquem que com preveu la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals, vigent a la data, segons el Títol III sobre el Regim disciplinari dels treballadors, vostè a incorregut en les següents faltes greus:

Segons l'Article 103, sobre les faltes greus i en el seu apartat 10, especifica "Embriagar-se durant l'horari de treball", aquest fet s'ha repetit amb excessiva freqüència en els últims temps, i concretament:

El dia 07/09/10, vespre festiu de la diada de Meritxell, el qual des de el començament de les seves tasques laborals no va parar de consumir combinats (vodka amb llimona) al privat de la discoteca, així com varies rondes de xupitos amb els clients del local.

El cap de setmana següent, dissabte 18/09, la seva actitud va continuar sent la mateixa: consum reiterat i desmesurat d'alcohol en horari laboral.

Sobre aquests fets, va estar repetidament, avisat verbalment, sense cap canvi d'actitud per la seva part, ans al contrari, responent amb agressivitat al responsable que li va recriminar la seva actitud.

Les coses han anat agravant-se, concretament el dia 23, prop-pasat dijous (festa infermeria), a les 00h30 quan el director de l'espai comprova que ja estava consumint combinats d'alcohol al privat de la discoteca, que acabava d'obrir-se, la direcció del local pren la decisió, de prohibir a tots els cambrers que li serveixin més alcohol degut a l'estat en que es trobava, a lo que el Sr. Pulido, va augmentar la agressivitat i mala educació.

A les 2h30 d'aquella madrugada, el Sr. Pulido, davant d'un propietari i un proveïdor del local, va arribar a amenaçar, insultar i empenyent en varies ocasions al director, amb una actitud agressiva, i desmesurada degut al estat d'embriaguesa en que es trobava.

Considerem que a les repetides faltes greus, s'afegeix la falta molt greu, clarament tipificada en Article 104 de la citada llei de relacions laborals, que en el seu apartat 6, especifica "Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general"

Per tots aquests motius i per evitar problemes molt mes greus per la integritat de els clients, donat les funcions per les quals està contractat, que son tasques de seguretat, control i desenvolupament del funcionament de la sala (discoteca), hem decidit acomiadar-lo, a l'ampar de lo que dicta. Article 105, sobre les sancions disciplinàries, que en el seu apartat c) preveu per les faltes molt greus, l'acomiadament disciplinari.

Per aquest motiu i a partir de la present podrà passar a recollir la seva liquidació per les nostres oficines ..." (foli 11).

L'acomiadament del Sr. Pulido esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri que l'assalariat: a) va treballar en estat d'embriaguesa en tres ocasions (7, 18 i 23 de setembre de 2010) i b) va maltractar de paraula i obra el director de l'empresa (23 de setembre de 2010).

Pel que fa el primer motiu del comiat disciplinari, força és de constatar que cap prova concloent avala que el treballador es trobés sota els efectes de l'alcohol, almenys els dies 7 i 18 de setembre de 2010, de manera que la falta molt greu no queda constituïda.

Respecte de la segona infracció, la societat recurrent s'alça contra la sentència de l'Hble. Batlle perquè la parcialitat que presumeix a determinats testimonis és inexistent.

Pel que fa el Sr. Machado, l'apel·lant indica que el seu testimoniatge era creïble doncs va esdevenir accionista de "Gaya", posteriorment a la producció de l'incident del dia 23 de setembre de 2010. A banda de la manca d'acreditació d'aquest extrem, les seves declaracions tampoc acrediten la versió mantinguda per la recurrent, doncs es desprèn de la seva exposició, que va advertir com el Sr. Pulido i el Sr. Salcedo (director) cridaven i es donaven empentes mútuament (foli 72). El Sr. Machado va precisar que desconeixia el contingut de la discussió, com també qui va iniciar-la. En aquestes condicions, esdevé molt difícil determinar qui va estar l'instigador de l'altercat i més encara quina va ser l'entitat de la disputa, havent-se de resoldre, en el dubte, en favor de la persona castigada per raó del caràcter sancionador de la mesura adoptada contra l'assalariat.

El Tribunal a quo resta també valor probatori a les declaracions del Sr. Castilla, per la seva condició d'accionista de "Gaya" i perquè manté relacions professionals amb el Sr. Olmo En qualsevol cas, força és de constatar que el Sr. Castilla va afirmar que era accionista de l'esmentada societat (foli 77). Deixant de banda les altres afirmacions que duu a terme l'Hble. Batlle, les declaracions de l'interessat no aporten res al debat sobre el comiat, doncs aquest va manifestar desconèixer si l'apel·lat s'excedia en el consum d'alcohol i, endemés, ni tan sols va presenciar la disputa del dia 23 de setembre de 2010.

En darrer lloc, com bé apunta la instància, la testifical del Sr. Salcedo (director de l'empresa) mereix efectivament molta cautela ja que, a costat de la seva condició incontestable de subordinat de "Gaya", va mantenir la picabaralla amb el Sr. Pulido i, per conseqüent, pot tenir interès, com a mínim indirecte, en atribuir exclusivament la culpa de l'incident a l'apel·lat. "Gaya" s'alça endemés contra la sentència, tota vegada que l'Hble. Batlle estima que el Sr. Salcedo era un representant de l'apel·lant. Aquesta afirmació no és necessàriament incorrecta, doncs es pot perfectament considerar que front els treballadors, el director disposa d'una delegació (expressa o tàcita) de la societat en ordre a assumir el poder de direcció. Però deixant de banda aquest debat, el cert és que el relat del Sr. Salcedo constitueix, com ja hem esmentat, una prova poc fiable que havia de ser confirmada per altres mitjans probatoris no dubtosos, cosa que no ha aconseguit la recurrent.

És només en aquesta alçada que la societat "Gaya" discuteix la sinceritat d'alguns testimonis presentats pel treballador. Aquest greuge no es pot acceptar puix la recurrent no ho va discutir mai en primera instància. De totes maneres, la prova relativa a les infraccions comeses per l'empleat recau en l'empresa i si aquesta no aconsegueix acreditar-ho, les proves de descàrrec presenten, per regla general, molt poc interès.

III.- "Gaya" al·lega igualment que l'empleat admetia, en el seu escrit de demanda, la producció de l'incident del 23 de setembre de 2010, com també el consum d'alcohol durant el temps de treball. Aquestes afirmacions no s'ajusten al contingut de l'escrit de demanda. Si bé el demandant reconeixia haver consumit algun "xupito" amb els clients, això no suposa admetre treballar amb estat d'embriaguesa i, encara menys, durant els dies 7, 18 i/o 23 de setembre de 2010. Tanmateix, una lectura objectiva de l'escrit esmentat, en particular del seu fet "Quart" i "Cinquè" (folis 2 i 3), no autoritza la lectura interessada que defensa la societat apel·lant.

Per tot l'exposat, aquesta Sala comparteix la solució adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de considerar el comiat injustificat.

IV.- La recurrent defensa que el salari del Sr. Pulido va experimentar una reducció consensuada al mes d'agost de 2010, a resultes d'una minoració de les seves responsabilitats dins l'empresa, de manera que totes les quantitats reclamades s'havien de calcular en funció del nou salari. El Sr. Pulido ho nega. La reducció salarial constitueix una modificació del contracte de treball i aquesta requereix el consentiment inequívoc del treballador. La prova de "Gaya" es sustenta en les testificals dels Srs. Salcedo i Castilla i en la signatura del butlletí de salari del mes d'agost de 2010 (foli 32). Les declaracions dels primers no poden ser tingudes en consideració per raó dels seus lligams -respectivament assalariat i accionista- amb l'apel·lant. Pel que fa el butlletí, aquest "té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import" (article 83.3 del Codi de relacions laborals) i, en cap cas, acredita aïlladament una novació contractual que tampoc es presumeix.

La recurrent s'oposa igualment a l'absència de presa en consideració de la liquidació satisfeta al treballador i que s'eleva a 1.822,50.-EUR. La societat afegeix que la suma havia estat declarada a la CASS i que el Sr. Pulido no discutia el seu cobrament. Aquests extrems són aparentment exactes, però això no significa necessàriament que el Sr. Pulido hagi cobrat efectivament la quantitat. La càrrega de la prova del pagament recau en el deutor, essent una prova fàcil de subministrar si és així. El deutor no ha produït la prova que li competia, sense que el silenci guardat pel treballador l'hagi de perjudicar. Per tant, es denega aquest greuge en els mateixos termes de la instància.

Per finalitzar, existeix una darrera divergència en relació amb la cotització de determinades quantitats a la CASCastilla En efecte, la societat "Gaya" indica que la sentència sols retenia la cotització a càrrec del treballador quant al pagament del salari d'agost de 2010.

Això és parcialment tangible car l'Hble. Batlle dedueix, d'ofici, el 5,5% del salari dels mesos d'agost i de setembre de 2010. Per contra, no ho fa respecte de la indemnització per acomiadament injustificat. Això no obstant, res s'oposa a que "Gaya" satisfaci la suma neta al treballador, sempre i quan acrediti el compliment de les seves obligacions en matèria de seguretat social.

V.- La desestimació del recurs de la societat "Gaya" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Gaya"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 29 de juny de 2012; condemnar la societat "Gaya" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.