Acomiadament disfrassat, desistiment viciat (221/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-221/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1556-5/2011, instades per la Sra. Ramirez contra la societat "Sanç", en data 27 de juliol de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar en part la demanda formulada per la Sra. Ramirez en data 28 d'octubre de 2011 contra P., SL; condemnar la segona a pagar a l'actora la quantitat neta de 8.972'78 euros augmentada amb els interessos legals des del 16 de desembre de 2011; declarant l'obligació de P., SL de declarar-la a la CASS; i imposar les costes processals a la part defenent".

II.- La societat "Sanç" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: les parts no van posar fi al contracte laboral el 30 de setembre de 2011, sinó que la treballadora va desistir voluntàriament el dia anterior; el document del dia 29 de setembre de 2011 no constituïa un reconeixement de deute però la comunicació de la baixa voluntària de la Sra. P.; no existia cap acomiadament en presència d'una dimissió; el reconeixement de deute tenia per origen l'apoderament irregular de diners degut a l'afició de l'assalariada al bingo; l'empleada va preferir desistir, abans de ser acomiadada.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Ramirez i la societat "Sanç", actuant la primera com a venedora de la perfumeria "I." (foli 21). El conflicte radica en la modalitat d'extinció de la relació laboral. En efecte, la treballadora sosté un comiat il·legal per dos motius. En primer lloc, l'assalariada afirma haver estat acomiadada verbalment a finals del mes d'agost de 2011. En segon lloc, la Sra. P. sosté que va ésser forçada a desistir de la relació laboral en ser acusada injustament de l'apropiació d'uns diners de la caixa registradora del comerç, entre agost i setembre de 2011. Per contra, l'ara apel·lant, manifesta que front a l'actuació deslleial de la Sra. P., aquesta darrera va preferir desistir de la relació laboral el 29 de setembre de 2011, enlloc de ser acomiadada per motius disciplinaris.

L'Hble. Batlle ha donat la raó a la Sra. P., en el sentit que considera que l'apropiació de l'import de 7.280.-EUR no queda acreditat i que el procediment ideat per l'empresa disfressa un comiat sense expressió de les seves causes.

III.- Com bé avança la societat recurrent, el desistiment o dimissió de la Sra. P. no queda formalitzat en el reconeixement de deute del foli 12 -on figura substancialment que la Sra. P. admet ser deutora per l'import de 7.280.-EUR, sense explicar-se però l'origen de la quantitat- però en el document del foli 76. Es tracta d'un model, confeccionat per l'empresa, en el què la Sra. P. comunica "que deixaré de prestar els meus serveis de forma voluntària i informo que el meu últim dia de treball serà el 29 de setembre de 2011". En les caselles dissenyades a tal efecte, la Sra. P. indicava, curiosament, que abandonava la feina per motius "personals", concretament per motiu d'"estudis". La Sra. P. indica que ha tornat a trobar treball molt ràpidament, qual cosa no s'acorda al contingut del document anterior ni, molt menys, a la biografia de la treballadora.

Ningú discuteix que a resultes de la constatació, per part de "Sanç", de la desaparició de diners en efectiu de les caixes de la perfumeria on treballava l'apel·lada, aquesta darrera va ser convocada a les oficines del Departament de recursos humans de "Y. SA", encarregada de gestionar el personal de la recurrent. Enlloc consta que la Sra. P. fos advertida del motiu exacte de la reunió. La Sra. P. hi va romandre prop de dues hores segons les seves pròpies manifestacions -no qüestionades per la part adversa, foli 47- en presència de quatre persones vinculades amb "Sanç", tractant-se dels Srs. Campillo (Cap de seguretat de "Y. SA", foli 2),

(gerent d'explotació de les perfumeries "I.", foli 283), Pla (Cap de recursos humans de "Sanç", foli 286) i Escudero (Cap de relacions laborals i de compensació de "Y. SA", foli 44).

"Sanç" admet, en el seu escrit de contesta, que la Sra. P. havia reconegut l'apropiació indeguda de 7.280.-EUR per poder satisfer la seva ludopatia però que, hagut compte de la seva situació personal (antiguitat, filla menor ...), com també "per evitar la pertinent denúncia a la policia" i la producció d'un acomiadament disciplinari (foli 45), se li va oferir la possibilitat de desistir de la relació laboral, tot fent-li reconèixer formalment el deute pendent.

La Sra. P. té actualment 24 anys, té una filla de 4 anys (foli 2) i s'ha de presumir que gaudeix d'una preparació professional bàsica doncs treballa des dels 16 anys en el món del comerç (foli 11), percebent salaris poc elevats, doncs el sou mig del darrer any és de 1.265,75.-EUR segons els càlculs de la instància.

Per tant, es convé amb la Sra. P. que el seu desistiment no resulta d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca, sinó VICIADA PER L'ACTUACIÓ DE L'EMPRESA.

En efecte, segons les circumstàncies del cas:

reunió de dues hores, sense beneficiar de cap mena d'assistència,

amenaça de denunciar la treballadora per la comissió d'una infracció penal i de notificar-li un comiat disciplinari,

presència de quatre persones amb càrrecs directius i presentació, per part de l'empresa, d'una carta- model de desistiment voluntari,

la Sra. P. no estava, en absolut, en condicions de prestar un consentiment amb ple coneixement de causa. A més, el desistiment unilateral de la persona treballadora de l'article 95 del Codi de relacions laborals ha de resultar, hagut compte de la manca de percepció d'una indemnització, de conveniències personals i no de la iniciativa de l'empresa puix, en aquest segon supòsit, els seus drets laborals no són respectats.

Per acabar, la recurrent afirma (sic) que "l'agent modificava manualment l'import de les vendes diàries del negoci, per conèixer perfectament el sistema informàtic, tot i disminuint l'import cobrat en efectiu ..., en la quantitat que detreia en metàl·lic en el seu benefici propi" (foli 52). Aquesta Sala comparteix el criteri de la instància que no existeix cap prova concloent al respecte, sinó mers indicis, sobre l'actuació culposa de la Sra. P.

Per tot l'exposat, escau considerar nul el desistiment, havent-se d'entendre que l'estratagema de l'empresa constitueix un acomiadament disfressat perquè, en definitiva, la treballadora no tenia més alternativa que marxar de l'empresa. La indemnització de l'article 98 és doncs procedent i s'ha de presumir correctament calculada en no discutir l'apel·lant el seu quantum.

IV.- La desestimació del recurs de la societat "Sanç" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Sanç"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 27 de juliol de 2012; condemnar la societat "Sanç" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.