Recurs d'apel·lació sobre acomiadament disciplinari indegut i indemnització laboral de l'acusat

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sainz

Representant: Sr. Guerrero

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Machado

Advocat: Sra. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Laboral-acomiadament disciplinari fet de forma indeguda

SENTÈNCIA 000174/2024

Andorra la Vella, 21 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sainz treballava en qualitat de carnissera pel compte de la societat ORG_0, des del 02-03-2022 en el marc d'un seguit de contractes de durada determinada de 6 mesos, essent fixat el termini del tercer i últim contracte al 30-09-2023.

Aquesta relació laboral es va extingir el 15-04-2023 com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant una carta que diu :

"Distingida Senyora Sainz,

ORG_1 li notifica la voluntat d'aquesta Societat de resoldre el seu contracte de treball entre ambdues parts.

En aplicació a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de Relacions laborals ens veiem obligats a comunicar-li l'Acomiadament per causes disciplinàries, la causa que origina aquest és per furt de productes càrnics de la secció de carnisseria on treballa. Aquesta causa és tipificada com a falta molt greu (art. 99.d) i per tant amb conseqüent causa d'acomiadament.

D'acord amb les disposicions de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de la Llei de Relacions laborals, actualment vigent, i en particular del seu article 87. 1, quedeu acomiadat a partir del dia de recepció de la present, quedant resolta la relació laboral des d'aquest moment, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica.

La liquidació dels havers que us pertanyen en concepte de la relació laboral mantinguda des del dia 2 de març del 2022 es trobaran a disposició el dia 17.04.2023.

Sense altre particular, atentament,".

Al firmar el butlletí de salari i la quitança del 15-04-2023, l'empleada va portar la menció : « no conforme con el despido ».

En data 19-04-2023, la societat ORG_0 va cursar una denúncia en contra de la Sra. Sainz i d'un altre empleat, el Sr. Morell, per diversos furts de carn comesos de manera repetida, concertada i organitzada.

2.- Per escrit de data del registre 02-06-2023, la Sra. Sainz va presentar una demanda laboral en contra de la societat ORG_0, per comiat disciplinari fet de forma indeguda i injustificada, demanant la seva condemna a pagar-li l'import total de 3.183,70.-euros bruts en concepte de la indemnització de l'article 92 LRL, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i les costes judicials.

3.- Per escrit de data 07-07-2023, la representació processal de la societat ORG_0 es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació amb imposició de les costes judicials.

4.- En data 19-01-2024, el Sr. Batlle va dictar sentència amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Sainz contra la societat ORG_0.

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent.

TERCER.- Notificar la present resolució a les parts."

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sainz demanant la seva revocació íntegra i que es declarés el comiat disciplinari injustificat i doni lloc a les seves pretensions inicials.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i en un error en l'aplicació de la llei de relacions laborals i la jurisprudència, i en base a les següents al·legacions, que exposem de manera resumida.

Afirma en primer lloc que el Sr. Batlle no podia acceptar les proves proposades per la part demandada durant la vista oral per esser extemporànies o en tot cas acceptades de manera no conforme als articles 168 i següents del Codi de Procediment Civil tota vegada que no les va demanar ni proposar en el seu escrit de demanda ni les va justificar pel coneixement de fets nous o de nova notícia.

Argumenta en segon lloc que la carta de comiat pateix d'un error formal molt greu com és la manca de formalitats que disposa l'article 101.1 de la Llei de Relacions Laborals i la reiterada jurisprudència i que, contràriament a l'exposat en la sentència, resulta absolutament evident que la manca de concreció de la carta i en particular de les dates genera indefensió ; que la conclusió de la sentència és incongruent amb el fet que la mateixa sentència admet que la carta de comiat no acota temporalment els furts atribuïts així com tampoc concreta d'una forma mínimament detallada Ia relació dels fets que haurien fonamentat Ia decisió adoptada ni tampoc precisa en quines dates Ia Sra. Sainz va agafar productes càrnics, i que també és incongruent amb la jurisprudència que cita.

Argumenta en tercer lloc que en cap moment ni lloc de la sentència queda provat que Ia Sra. Sainz ha furtat res però que en tot cas, i contràriament al que considera la sentència, la sanció d'acomiadament és desproporcionada.

6.- La representació processal de la societat ORG_0 sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part apel·lant de les costes de segona instància.

Exposa en síntesis que totes les proves foren admeses al moment oportú ; que va quedar àmpliament i abastament acreditat que l'acomiadament de la Sra. Sainz va ser procedent i fet de forma correcta ; que no existeix cap error en l'aplicació de la Llei de relacions laborals i la jurisprudència, i que la carta d'acomiadament indica de manera clara i inequívoca que la causa de l'acomiadament és la comissió d'una falta molt greu, que no és altra que el furt "de productes càrnics de la secció de carnisseria on treballa", la qual es troba tipificat a l'article 99.d LRL. Finalment considera que compte tingut de la importància de la falta comesa, de la transcendència de l'acció de la Sra. Sainz i de la intencionalitat de furtar, la sanció s'ha de considerar com a proporcionada.

7.- Per Aute de data 26-07-2024, vam decidir admetre com a prova la sentència dictada per la Batllia N°2 de data 09-04-2024 en el marc del procediment laboral instat pel Sr. Morell en contra de la societat ORG_0.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la qüestió de l'admissió de les proves de la part defenent, els articles 168 i 169 que invoca l'apel·lant, relatius a la proposició de les proves i a l'admissió de les proves en procediment ordinari disposen que :

"1. Les parts proposen, a l'audiència prèvia, la pràctica de les proves que s'han de portar a terme al judici oral. La proposició dels mitjans de prova es fa de forma separada i se n'ha d'adjuntar la llista.

2. Les parts han d'indicar els testimonis i els perits que es comprometen a presentar al judici oral, i els que, per contra, han de ser citats pel tribunal. En aquest cas n'han de comunicar el domicili o la residència al tribunal en el moment en què proposen la pràctica de les proves, o com a màxim dins els cinc dies hàbils següents si no disposen d'alguna de les dades relatives a les persones que han de ser citades pel tribunal.

3. Les parts poden proposar, a l'audiència prèvia, la pràctica d'una prova pericial de designació judicial perquè es dictamini sobre l'objecte de la perícia que es determini en la mateixa audiència prèvia. El tribunal decideix d'acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat.

4. Les parts poden sol·licitar, a l'audiència prèvia, que el tribunal admeti nous dictàmens pericials en relació amb les al·legacions o peticions complementàries, els fets nous o de nova notícia o l'oposició a les excepcions de nul·litat o compensació que hagin fet o al·legat en aquest acte. El tribunal ho admet sempre que es justifiqui degudament la legalitat, la utilitat, la pertinència, la necessitat i la proporcionalitat del nou dictamen pericial, el qual s'ha d'aportar al procés com a mínim tretze dies hàbils abans del dia en què se celebri el judici oral."

I

"1. El tribunal resol, a l'audiència prèvia, sobre l'admissió de cadascuna de les proves proposades per les parts, d'acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei.

2. Contra l'aute en què el tribunal decideix admetre o no admetre les proves es pot interposar oralment un recurs de reposició. Aquest recurs de reposició se substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància.".

D'altra banda, l'article 174 precisa que el tribunal es pronuncia sobre l'admissió o la no admissió de cadascuna de les proves proposades per les parts i que contra la resolució en què el tribunal decideix admetre o no admetre les proves es pot interposar oralment un recurs de reposició a l'audiència prèvia si el procés es substancia pel procediment ordinari, o al judici oral si el procés es substancia pel procediment abreujat. Aquest recurs de reposició es substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap d'altre, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació a la segona instància.

Quant al procediment laboral, en virtut de l'article 286, se substancia d'acord amb les normes sobre el procediment abreujat amb unes especialitats que no tenen a veure amb la qüestió de la proposició i admissió de les proves.

Són d'aplicació els articles 130 i 133.5. en virtut dels quals la contesta ha d'esser acompanyada dels documents processals i materials a què fa referència el títol II del llibre segon, en particular l'article 121 que cita entre altres els mitjans i els instruments de prova que fonamenten les pretensions de tutela formulades per les parts.

D'altra banda, en el procediment abreujat, on no existeix audiència prèvia a la vista oral, l'article 256 precisa que el tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral i que la citació adverteix les parts que han de comparèixer amb els mitjans de prova que considerin oportuns. L'article 257 afegeix que, després d'haver fixat l'objecte del procés i les qüestions de fet o de dret controvertides, i verificat en quina mesura subsisteix la discrepància queda reduïda, i declarat el procés vist per a sentència, seguidament es proposen les proves i es practiquen totes les que el tribunal hagi admès segons les normes establertes en el capítol quart del títol III per a cada mitjà de prova, en el que siguin aplicables.

En el present cas, la part defenent ha proposat i presentat en el seu escrit de demanda la còpia de la carta d'acomiadament, l'extracte de les compres efectuades, la copia de la denúncia, i va anunciar que sol·licitaria que sigui practicada la prova testifical a varis persones per corroborar les seves afirmacions sobre les circumstàncies de remesa de la carta, que s'oficiés als serveis de policia per tal que s' adjunti una còpia de les imatges gravades així com de tot I 'expedient obrant a la policia i dels tiquets de compra adjuntats a la denúncia.

Durant la vista oral, al moment que preveu l'article 257, va proposar (oralment i amb remesa d'una copia en paper) les proves ja aportades amb l'escrit de contesta i les que havia anunciat, entre elles la proposta de tres testimonis.

El Sr. Batlle les va admetre totes i la part agent no va formular cap observació ni cap protesta, essent precisat que després de les testificals el judici oral es va suspendre per la pràctica de les altres proves admeses, sempre sense cap protesta de la part agent, qui només va plantejar aquesta qüestió en les seves conclusions.

Així les coses, no es veu en que les proves admeses no ho haurien sigut en el moment processal oportú.

De totes maneres, la part agent no va formular cap protesta en el moment del judici oral i difícilment pot ara queixar-se de l'admissió de les proves, essent precisat a més que en cap moment del seu escrit d'apel·lació la part apel·lant precisa la o les proves que haurien estat admeses de manera extemporània.

Segon.- Pel que fa a la qüestió de la forma de l'acomiadament disciplinari de la Sra. Sainz, el Sr. Batlle , després de recordar la nostra jurisprudència al respecte, ha considerat que, si bé la carta de comiat no acota temporalment els furts atribuïts així com tampoc concreta d'una forma mínimament detallada la relació dels fets que haurien fonamentat la decisió adoptada, no obstant, calia conjugar-la amb les circumstàncies produïdes el dia de l'acomiadament i que no s'havia pogut generar indefensió a l'assalariada donat « les evidències » que acompanyen la carta. Així va concloure que la carta de comiat compleix suficientment els requisits legalment establerts i va entrar en l'examen dels fons de l'acomiadament concloent que els fets eren acreditats i que la sanció era proporcionada.

Però tal plantejament és totalment incompatible amb les exigències legals i la jurisprudència al respecte.

En efecte, com motivat per aquesta Sala en nombroses ocasions la carta no és una simple formalitat sinó que, tenint a més en compte que la matèria laboral disciplinària té certa coloració penal (vg. TC 2011-1-PI del 04-06-2012), garanteix el respecte dels drets de l'assalariat. Per tant, ha de complir de manera imprescindible certes exigències formals. Per ser legal el comiat ha de respectar a la vegada les condicions legals de forma i de fons i un comiat practicat de forma indeguda equival a un acomiadament improcedent o un acomiadament injustificat.

Els principis legals són coneguts i les exigències formals abans recollides en els articles 94 i 106 CRL es troben ara afirmats en els articles 88.1 i 101.1 de la Llei de relacions laborals. La Llei exigeix « concreció ».

Quant a la interpretació d'aquests principis per la jurisprudència i en particular aquesta Sala, es pot resumi així : el que cal determinar és si o no, d'una banda, la persona acomiadada, amb la carta d'acomiadament en mà, podia tenir el coneixement útil i suficient per defensar-se, i d'altra banda, si dita carta conté els elements suficients per permetre el control jurisdiccional. A més, donat l'efecte de "cristal·lització" que té la carta d'acomiadament, l'exigència de precisió també té com a objectiu impedir que l'empresari invoqui nous fets no exposats en la carta i que la imprecisió de la mateixa permetria introduir amb posterioritat.

Entre totes les sentències de la Sala sobre el tema, podem citar la sentència 462/2015 del 29-04-2016 tota vegada que la carta era molt semblant a la carta notificada a la Sra. Sainz en no contenir cap ni una referència espaciotemporal sinó una exposició molt general de la natura dels fets.

Si bé sempre hem precisat que l'exposició dels fets no havia de ser extensa o detallada a partir del moment on era prou precisa a efectes de la defensa de l'assalariat i del control jurisdiccional, i que vam poder afegir molt recentment que fins i tot sense data, una referència temporal que no deixava cabuda a cap mena de dubte era suficient (TSJC 384-2020 del 29-03-2021), la carta del 15-04-2023 ni arriba a aquest nivell doncs és del tot genèrica.

Per poder donar força a la carta d'acomiadament en qüestió tot i reconeixent que no conté cap detall ni precisió, el Sr. Batlle considera que les condicions en les quals van « enxampar » a l'assalariada el dia mateix de l'acomiadament constitueixen evidències que podrien portar a considerar d'una certa manera que la mateixa no podia ignorar les raons del seu acomiadament.

Però això és frontalment contrari a una exigència important que és que l'exposició concreta dels fets que fonamenten l'acomiadament ha de constar en la pròpia carta, i independentment del coneixement que l'assalariat pot tenir o se suposa que pot tenir dels fets reprotxats. La carta val per si sola i no es pot admetre que el treballador hagi de procedir a un esforç de construcció material i intel·lectual per determinar quines són les causes del seu comiat.

De fet, en el present cas apareix, en particular a través de la lectura de la denúncia posterior a l'acomiadament, que el que es reprotxa a l'assalariada, no és només el que va passar el dia de l'acomiadament, sinó que és haver de manera habitual i organitzada, amb altres assalariats i en particular el Sr. Morell, sostret productes càrnics sense pagar-los o sense pagar-los al preu real. De cap de les maneres, la formula « per furt de productes càrnics de la secció de carnisseria on treballa » es pot considerar com a suficient i, al contrari, genera indefensió doncs no permet la defensa de l'assalariat ni el control del tribunal doncs és impossible saber quins fets s'haurien de considerar com a acreditats i proporcionats a la sanció.

D'altra banda, no podem ignorar que per Aute de data 26-07-2024, vam decidir admetre com a prova el document aportat per la part apel·lant. Es tracta d'una sentència dictada el 09-04-2024 per un altre Batlle en el marc del procediment laboral instat pel Sr. Morell en contra de la societat ORG_0. La seva lectura permet constatar que es tracta exactament de la mateixa carta que es va notificar al Sr. Morell, el dia 15-04-2023 també. En la sentència en qüestió, el Sr. Batlle ha considerat que s'havia de lamentar que el patró no hagi concretat la tipificació especifica de la falta molt greu i que tal carta no respectava els requisits formals exigits per la Llei i la jurisprudència d'aquesta Sala.

La sentència s'ha per tant de revocar sobre aquest aspecte.

Tercer.- A partir del moment on es constata que el comiat s'ha practicat de manera indeguda, no es útil ni congruent entrar al fons per valorar si els motius esgrimits queden finalment justificats o si la sanció està proporcionada.

Quart.- En cap moment, la part empresarial va discutir el càlcul de la indemnització i escau donar lloc a la reclamació per import brut de 3183,70.-euros bruts, devent aquest import donar lloc a la corresponent i deguda cotització i informació prop de la CASS, més els interessos legals a partir del 07-07-2023, data de la contesta a la demanda, tal com ho reclama la part agent.

Cinquè.- L'estimació del recurs i l'estimació integral de la demanda laboral en aquesta segona instància comporten, en aplicació de l'article 290 CPC i en consideració que l'empleada s'ha vist obligada a litigar fins aquesta alçada per obtenir el reconeixement dels seus drets laborals, la imposició a la part empresarial de la totalitat de les costes tant de primera com de segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal de la Sra. Sainz en contra de la sentència de data 19-01-2024 que revoquem íntegrament, i condemnar a la societat ORG_0 a satisfer a la Sra. Sainz l'import de 3.183,70.-euros bruts, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals a partir del 07-07-2023, devent la present condemna donar lloc a la corresponent informació a la CASS.

SEGON.- Imposar a la societat ORG_0 les costes processals de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.