Laboral - Prescripció (TSJC-246/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000246/2015 ORIGEN: 6000080/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data del registre del 14-01-2013, la Sra. Sanz va presentar demanda laboral contra la societat A., SL, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 8.145,64.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o subsidiàriament l'import de 4.525,21.-euros en concepte de compensació econòmica per comiat no causal de l'article 90.1 del Codi de relacions laborals, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat A., SL, es va oposar a la demanda formulant una excepció de prescripció i caducitat de l'acció, i subsidiàriament, sobre el fons, demanant la seva desestimació i més subsidiàriament fent valer que la compensació econòmica no podia superar l'import de 4.276,32.-euros.

III.- .- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 16-04-2015, decidint "Que he d'estimar i estimo l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció aixecada per la representació processal de la societat A., SA, havent d'absoldre conseqüentment a aquesta darrera de les pretensions que es contenen a la demanda contra ella formulada per la representació processal de la Sra. Sanz, fent imposició a la part demandant de les costes processals ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sanz, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant l'excepció de caducitat i estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal de la societat A., SL, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges de la part recurrent són en relació amb l'excepció de caducitat ja que considera que la seva estimació per part del tribunal a quo valida l'actuació contra llei de l'empresa i la deixa en indefensió. Argumenta en essència que: 1) la norma laboral constitueix uns drets irrenunciables i indisponibles pel treballador; 2) ella no va poder saber ni constatar que el seu comiat era fet en forma indeguda fins al dia 31-12-2012, quan se li va negar el pagament de la compensació econòmica que li pertocava; 3) calia entrar al fons i valorar el caràcter indegut de l'acomiadament i 4) subsidiàriament, i com a segon greuge, sosté que en cas de no considerar el comiat com a fet en forma indeguda, el tribunal havia de donar lloc a la seva pretensió relativa al pagament de la compensació econòmica doncs el seu contracte laboral s'havia de qualificar com de durada indeterminada.

Ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Sanz treballava per la societat A., SL, en regim de outsourcing, des del 01-12-2008 fins al 31-12- 2012, les parts havien atorgat durant el període quatre contractes de treball de durada determinada. La relació laboral es va acabar com a conseqüència de la carta que l'empresari va lliurar-li en data 22-10-2012, redactada com segueix: "per la present, lamentem informar-la que amb data 31/12/2012 quedarà resolt el seu contracte de treball per termini definit del 01/01/2012 al 31/12/2012 amb A. vista la voluntat de Benítez de no prorrogar la seva prestació de serveis. En conseqüència, us notifico la rescissió d'aquest amb un preavís de 2 mesos a comptar del 31/12/2012 i us comunico que disposareu a partir d'avui i fins a la finalització d'aquest, de 2 hores diàries per trobar una altre feina".

La Sra. Sanz va instar la seva acció laboral considerant que havia sigut acomiadada de forma indeguda perquè la carta de comiat no respecta els requisits formals dels articles 92 i 94 del Codi de relacions laborals, i perquè l'empresari havia pretès aplicar-li les regles d'un contracte de durada determinada quan sosté ella que, en aplicació de l'article 19 del Codi de relacions laborals, el seu contracte era un de durada indeterminada pel fet d'haver existit una successió de contractes i que, al seu parer, A. no és una societat de labor temporal.

Però, encara que es considerés a títol d'hipòtesi, que el contracte era de durada indeterminada, no s'ha de perdre de vista que en tal cas, el fet de no proposar la compensació deguda pel comiat no causal en virtut de l'article 90 del Codi de relacions laborals constitueix un acomiadament il·legal ja que, com ho recorda la part recurrent citant la nostra sentència 91/14 de data 30- 06-2014, en cas d'un acomiadament no causal, el fet de no procedir al paga- ment íntegre i efectiu dels imports fixats per la Llei comporta que dit comiat s'ha de considerar com fet de forma indeguda.

Així les coses, les seves pretensions, tant la principal com la subsidiària, no es poden definir diferentment que com la reclamació d'una indemnització per acomiadament en el sentit de l'article 8 del Codi que disposa que: "les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Excepcionalment la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament..", doncs finalment es tractaria d'un acomiadament fet en forma indeguda.

Aleshores, la qüestió és la del còmput del termini, i al respecte, hem pogut precisar (TSJC 162/11 de data 29-09-2009 i més recentment 43/2015 de data 23-07-2015) que resulta d'aquesta disposició legislativa que, d'una banda, la caducitat només afecta les reclamacions d'indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, i que d'altra banda, el termini de caducitat es computa a comptar del dia de la notificació de l'acomiadament al treballador.

Ara bé, no és cert que en el present cas es donin les mateixes circumstàncies que en l'afer 91/14 (en el qual s'havia reconegut el dret a percebre la compensació però sense procedir al seu efectiu pagament).

Tampoc es pot afirmar que seria només en data 31-12-2012 que l'assalariada s'hagi pogut assabentar del caràcter il·legal del comiat. En efecte, apareix que al moment de la notificació del 20-10-2012, la treballadora sabia que:

era acomiadada no se li notificava cap causa, ni objectiva ni disciplinària, del comiat, i no se li pagaria cap compensació o indemnització.

Per tant, si considerava que el seu contracte era de durada indeterminada, ja sabia en aquell moment que el comiat era il·legal i és en aquell moment que els seus drets s'haurien vulnerats i que podia exercitar la seva acció, val a dir que ha començat a córrer el termini de caducitat.

En aquestes condicions, no hi ha cap vulneració d'un dret laboral reconegut pel dret vigent, i el fet que l'empresa li hagi atorgat un preavís de 2 mesos i 2 hores diàries per trobar una altre feina no pot ser interpretat com la voluntat d'aquesta darrera de considerar el contracte com de durada indeterminada, ni com una maniobra per fer-li creure tal extrem, sobretot quan la carta de comiat esmenta molt clarament "quedarà resolt el seu contracte de treball per termini definit del 01/01/2012 al 31/12/2012 (...) vista la voluntat de Benítez de no prorrogar la seva prestació de serveis".

Quant a la natura de la caducitat s'ha de recordar que el seu fonament essencial té un caràcter objectiu i rau en la necessitat de conferir seguretat jurídica a les relacions jurídiques.

Per conseqüent, el punt de partida del termini de caducitat és aquesta notificació i no pot ser el dia de la finalització concreta o el de la liquidació.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

II.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Sanz contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16-04-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Sanz, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.