Capitalització dels interessos de demora-ús habitual dels bancs (235/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-235/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Calderón va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Miró i contra el Sr. Herrera, en reclamació de les quantitats de 883,52.-EUR i 67.531,76.-EUR, més els interessos i comissions bancaris de descobert produïts des del dia 19 de maig del 2011, amb condemna dels defenents al pagament de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Herrera i la societat Miró no van comparèixer malgrat haver estat degudament citats, i foren declarats en situació de rebel·lia processal a instància de la part agent.

III.- Per sentència de data 14 de juny del 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar la societat Miró a pagar a la societat Calderón l'import de 883,52.-EUR, i solidàriament amb el Sr. Herrera, a pagar a la societat Calderón l'import de 67.531,76.-EUR, incrementats els imports de 883,52.-EUR i 65.653,64.-EUR pels interessos anyals calculats al tipus per a descoberts en compte previst per l'ABA, en els termes del V Considerant, a partir del dia 19 de maig del 2011, així com al pagament de les costes processals causades, segons el que preveu el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Calderón ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la capitalització dels interessos liquidats i acumulats al total saldo pendent, no constitueix una doble sanció pel deutor, sinó una pràctica bancària emparada en els usos bancaris i corroborada per la doctrina dels Tribunals.

II.- Són fets pacífics: que la societat Miró va obrir un compte corrent sobre els llibres de la societat ENTITY_4; que el dia 30 de març del 2010 la mateixa societat va subscriure prop de la mateixa entitat bancària, un préstec d'un import de 63.500.-EUR a retornar mitjançant el pagament de 120 quotes mensuals de 689,14.-EUR cadascuna; que el Sr. Herrera es va constituir fiador solidari de la societat ENTITY_5; que la societat Miró ha incomplert el contracte de compte corrent, en haver negligit la seva obligació de mantenir el seu compte corrent suficientment aprovisionat per fer front a les disposicions que s'anaven efectuant, i ha incomplert també el contracte de préstec, en haver incomplert l'obligació d'alimentar el seu compte corrent en la mesura suficient per atendre cadascun dels venciments convinguts; que en data 24 de gener del 2011, la societat Calderón va declarar anticipadament vençut el contracte de préstec; que a la liquidació dels comptes, el dia 18 de maig del 2011, el compte corrent presentava un saldo deutor d'un import de 883,52.-EUR i el contracte de préstec, un saldo deutor de 67.531,76.-EUR.

III.- En tràmit d'apel·lació només s'ha de resoldre la problemàtica derivant de la capitalització dels interessos.

IV.- El recurs s'ha d'admetre ja que d'una banda, la capitalització dels interessos de demora constitueix un ús bancari habitual al Principat i a la pràctica bancària general, reconegut per la jurisprudència d'aquesta Sala, i d'altra banda, les obligacions lliurement pactades formen llei entre les parts i que en el present cas, les parts demandades no es van oposar de cap manera a les pretensions del banc, conformes amb el pactat i no criticades pels defenents.

Per conseqüent s'ha de reformar la resolució recorreguda.

V.- Malgrat l'estimació del recurs no es pot imposar les costes processals de segona instància a les parts defenents, atès que l'apel·lació per part de la societat Calderón no deriva de la resistència o de les actuacions de les parts adverses.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat ENTITY_4;

Reformar la sentència dictada el dia 14 de juny del 2012 per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit de condemnar a la societat Miró a pagar a la societat Calderón la quantitat de 883,52.-EUR, i solidàriament amb el Sr. Herrera, a satisfer a la societat Calderón la quantitat de 67.531,76.-EUR, dits imports majorats amb els interessos bancaris de descobert fixats per l'ABA, a comptar del dia 19 de maig del 2011;

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions, sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.