Laboral: acomiadament justificat per comissió falta molt greu prevista article 99.1.a) Llei 31/2018 (2000376/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000203/2021 ORIGEN: 2000376/2020 - 00

NIG: 5300542120200001546

PARTS:

Apel·lant: Alfaro

Representant: Sra. Almansa

Advocat: Sra. Arnau

Apel·lat: Sr. Villegas

Advocat: Sr. Porras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sr. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: Acomiadament justificat per comissió falta molt greu prevista article 99.1.a) Llei 31/2018

SENTÈNCIA 183-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de juny de 2020, el senyor Villegas va interposar demanda pel procediment laboral contra la societat Alfaro (ENTITY_4), tot sol·licitant que l'esmentada societat fos condemnada a satisfer-li les quantitats de 100,05 EUR bruts en concepte de salari fix de gener 2020, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 4 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute; 1.396,07 EUR bruts en concepte de quitança i pels conceptes salarials detallats en l'escrit de demanda, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 19 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute.

2.- El dia 4 d'agost de 2020, la representació processal de la societat Alfaro (ENTITY_4) contestava la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició a l'agent de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i saig.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 7 d'abril de 2021 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Villegas contra la societat Alfaro en el sentit de condemnar aquesta darrera al pagament de les quantitats següents:

.- 100,02.- euros bruts en concepte de salari fix de gener 2020, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 4 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute.

.- 1.396,07.- euros bruts en concepte de quitança i pels conceptes salarials detallats en l'escrit de demanda, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 19 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute.

.- 1,13.- euros, essent els interessos legals de 714,87 EUR, des del dia 19 de febrer de 2020 i fins el dia 18 de març de 2020.

.- 27.457,44 EUR bruts, corresponents a la indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals d'ençà de la data de la contesta i fins a la total liquidació del deute.

Segon.- Condemnant a la societat Alfaro a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats dalt ressenyades i les recollides en la quitança, excepte les corresponents a interessos legals i les que ja s'haguessin declarat i cotitzat.

Tercer.- Condemnant a Alfaro al pagament de les costes judicials del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Alfaro (ENTITY_4) en base, en síntesi, a què l'empresa va haver d'acomiadar al treballador per no haver desenvolupat durant més de tres dies laborables i sense justificació la nova tasca laboral que se li havia encomanat, consistent en la vigilància de control d'aforament en una entitat bancària, tot i haver-la adequat al seu estat de salut amb el vist-i-plau mèdic i haver-li comunicat a través de la direcció; tot sol·licitant en conseqüència la revocació de la sentència d'instància i la seva condemna a satisfer les costes judicials generades en ambdues instàncies, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, el senyor Villegas sol·licita la confirmació de la resolució d'instància i la condemna de la societat recurrent al pagament de les costes generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en base, en síntesi, a què considera que els informes mèdics, sobre tot el segon, són incomplerts, tot negant que per part de l'empresa se l'hagués informat degudament i sostenint que se li imposaven uns horaris laborals il·legals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

El senyor Villegas va iniciar la seva relació laboral amb Alfaro el dia 10 de març de 1994, formalitzant-la per escrit en data 21 de febrer de 2008. La seva activitat laboral englobada de forma genèrica en la de vigilant de seguretat es centrava en l'àmbit del transport, fent de xofer o d'acompanyant de xofer, transportant bosses de diner i portant clients.

En data 21 de febrer de 2018 el senyor Villegas inicià la seva baixa mèdica (incapacitat temporal) i en base a una revisió mèdica efectuada en data 9 de desembre de 2019, els metges de la CASS consideraren que el seu estat de salut s'havia consolidat i li van reconèixer la invalidesa de Grau 1.

Aquesta resolució de la CASS de data 24 de desembre de 2019 li fou notificada en data 2 de gener de 2020, havent-la lliurat a l'empresa el senyor Villegas en data 13 de gener de 2020, segons ell mateix afirma.

En data 10 de gener de 2020, el senyor Villegas s'havia de reincorporar al seu lloc de treball, una vegada finalitzada la seva baixa mèdica i reconeguda una invalidesa del Grau 1 per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, però per recomanació de l'empresa es sotmeté a un examen de salut laboral quines conclusions obren en el certificat emès en data 15 de gener de 2020 pel Dr. Álvarez, metge especialista en medicina del treball (f. 18), pel qual se'l considerà NO APTE PER AL SEU TREBALL HABITUAL per causa d'haver-se de restringir: la manipulació manual de càrregues superiors a 5 Kg., i postures forçades del raquis lumbar; esforços mantinguts; treballs a torns o nocturnitat; conducció, manipulació d'armes de foc; tasques en solitari i la càrrega mental.

Posteriorment, en data 28 de gener de 2020, Alfaro envià un informe al Dr. Álvarez proposant un nou lloc de treball adequat a les circumstàncies del treballador (f. 78), on el mateix efectuaria 23 hores setmanals repartides de manera que els dilluns faria de 7h00 a 15h00 i de 17h00 a 20h00 i de dimarts a divendres, de 17h00 a 20h00, consistint la seva tasca en controlar i donar accés al personal autoritzat d'una entitat bancària, recepció de trucades telefòniques, trobant-se sempre acompanyat de més personal de l'empresa i duent arma de foc reglamentària (f. 78).

En mèrits d'aquest informe, en data 30 de gener de 2020 el Dr. Álvarez efectuà un certificat intitulat "de seguiment medicolaboral" (f. 75), pel qual considerà que el senyor Villegas era APTE per dur a terme aquesta nova tasca, tenint en compte les restriccions mencionades en el seu primer informe i la tutela de l'empresa.

Des de l'alta mèdica del senyor Villegas i fins el dia 10 de febrer en què s'havia de reincorporar a la feina, el mateix d'acord amb Alfaro va efectuar 28 dies de vacances, va gaudir d'un permís retribuït per operació d'un familiar i d'un dia de festa. El mateix dia 10 de febrer es va entrevistar amb el senyor Elías en la seva qualitat de directiu adjunt de Alfaro, lliurant-li aquest les planificacions de serveis setmanals que obren acompanyades als autes (f. 18 a) a 18 g) i explicant-li la nova feina i horaris que havia d'efectuar de conformitat amb el resultat de les proves mèdiques efectuades, i lliurant-li el contracte que havia de regir la seva relació (folis 20 a 22).

En lloc però de donar compliment a l'acordat, el senyor Villegas es posà en contacte amb el seu advocat i aquest remeté un correu electrònic al senyor Elías (f. 23) -el mateix dia, però a les 21h02 i que el senyor Elías llegí al matí següent-, posant de relleu una sèrie de defectes que, al seu criteri es derivaven del contingut tant del certificat de seguiment medico laboral abans referit, com del contracte que li fou tramés i, sobre tot posant de relleu que havia interposat recurs contra la decisió de la CASS en considerar que el senyor Villegas no podia treballar ni fent de vigilant ni fent cap altre treball, i afirmant que ja el 15 de gener de 2020 amb el primer informe del Dr. Álvarez, Alfaro havia d'haver acomiadat al senyor Villegas amb els corresponents pagaments i posant-se a disposició per arribar a un acord amistós.

El dia 13 de febrer el senyor Elías va trucar al treballador per a què es reincorporés al seu lloc de treball i per recollir la quitança, no presentant- se el senyor Villegas.

En data 17 de febrer de 2020, l'empresa va efectuar un dipòsit judicial a favor del treballador per import de 668,40 EUR, que el mateix acceptà a títol d'acompte, adjuntant la quitança i la carta de comiat, que el treballador va rebre al dia següent, 18 de febrer.

El senyor Villegas considera que la manca d'assistència a la feina estava justificada per motius mèdics i que l'empresa no el podia reubicar en una altra feina, l'havia d'haver acomiadat per causa objectiva.

Segon.- La Sentència d'instància entén que la manca d'assistència del treballador és justificada, per quant la modificació de les condicions de treball se li comunicaren el mateix dia 10 de febrer en què s'havia de reincorporar i la seva reubicació no es va dur a terme de la forma deguda per la manca de concreció i d'informació sobre el seu nou lloc de treball, concloent que l'acomiadament efectuat és injustificat i condemnant a Alfaro a abonar al senyor Villegas les sumes per ell reclamades.

Contra la mateixa s'alça la representació processal de la societat Alfaro (ENTITY_4).

Tercer.- Tot i que certament l'article 59.3 del Codi de relacions laborals, al que es refereix la Sentència d'instància sense invocació prèvia per les parts, estableix que "els assalariats han de ser informats de manera clara i amb un mínim de set dies naturals d'antelació, excepte en els supòsits de torns per causa de baixa d'assalariats o altres causes de força major, de qualsevol modificació d'horaris, de manera que se'n respecti la vida privada i familiar", caldrà comprovar si el mateix resulta aplicable al supòsit analitzat.

Al respecte, cal constatar que aquest article es troba inclòs en la Secció Tercera del capítol Sisè, intitulada "jornada de treball i còmput", referint-se a la planificació horària i compte d'hores que les empreses han de respectar pels treballadors en general, sense fer cap referència als supòsits de reincorporació laboral després d'una suspensió del contracte de treball per causa d'una incapacitat temporal, i menys encara als supòsits -com el que ens ocupa- en què la reincorporació requereix una reubicació laboral per causa de l'estat de salut del treballador. O dit d'altra manera, en el supòsit d'autes la modificació horària porta causa de la necessitat de reubicació del treballador per causa del seu estat de salut, per tant, l'exigència prevista en aquest article no s'avé amb la finalitat cercada pel mateix.

Noti's que en el cas del senyor Villegas l'empresa havia de valorar si es podia reincorporar al seu lloc habitual de treball -vigilant de seguretat en l'àmbit dels transport-, pel qual va resultar ser no apte, segons criteri mèdic emès el dia 15 de gener de 2020 i, en aquest cas, si el podia reubicar, cosa que va fer emparada també per criteri mèdic del mateix metge, emès en data 30 de gener de 2020. Reubicació que evidentment comportava una modificació del seu horari laboral, adequat a la nova feina que al seu torn es trobava condicionada per l'estat de salut del treballador.

Sense obviar que en tot cas el senyor Villegas es limita a afirmar que no pot treballar, que l'empresa l'havia d'haver acomiadat de forma objectiva i que pretenia que treballés més d'11 hores diàries, tot criticant també el contingut dels certificats mèdics obrant als autes.

En conseqüència, la manca de notificació prèvia al treballador de la seva reubicació no pot justificar la seva manca d'assistència al treball, com afirma la Sentència d'instància.

Quart.- Considera també la Sentència apel·lada que l'empresa no va donar la suficient informació al treballador sobre el seu nou lloc de treball on se l'havia reubicat, i que aquestes mancances justifiquen la seva absència al lloc de treball.

La reubicació laboral del senyor Villegas comptava amb el vist-i-plau del metge especialista en medicina del treball, Dr. Álvarez que 15 dies abans havia vistat i valorat al senyor Villegas. En relació al contingut del seu informe mèdic -criticat per la presentació lletrada del senyor ENTITY_7- cal dir que és en base al mateix que el seu defensat és considerat no apte per la seva feina habitual, desprenent-se de l'apartat "restriccions" que el metge va valorar degudament el treball que el mateix desenvolupava. En tot cas, la representació lletrada del senyor Villegas no concreta quin extrem de l'informe s'hagués hagut de modificar si el mateix gaudís de la informació que ell afirma que no conté.

Altrament i pel que fa al segon certificat mèdic emès el dia 30 de gener, tot i ser cert que en el mateix no es concreta quina tasca ha valorat el metge, del contingut del document que obra al foli 78 queda clar que ha valorat la informació tramesa per l'empresa i que consisteix en la reducció horària proposada de fins a 23 hores setmanals i el servei de vigilància des d'una recepció, per controlar el personal i gestió de trucades telefòniques.

Al respecte dels comentaris que efectua la part apel·lada en relació a què de l'horari imposat es deriva que la feina no es pot correspondre amb la de control des de la recepció d'una entitat bancària, cal posar de relleu que en una entitat bancària l'horari d'entrada del personal és molt variable, podent perfectament començar a les 07h00 del matí, a l'igual que les trucades telefòniques.

Tornant al segon certificat mèdic, cal tenir present que el metge havia visitat al pacient 15 dies abans i que per tant, podia gaudir de tota la informació necessària per valorar la seva adequació a les noves condicions laborals proposades per l'empresa, havent tingut en compte totes les restriccions per ell imposades, no essent estrany que dugués arma ja que en aquell nou destí difícilment l'hauria de manipular, estant sempre en companyia d'altres vigilants amb la mateixa feina.

Altra cosa és la informació que el senyor Villegas afirma que l'empresa i, concretament el senyor Elías, li va transmetre en relació a la seva reubicació laboral.

I en aquest sentit cal considerar acreditat que al moment de l'entrevista amb el senyor Elías, se li va explicar que faria de vigilant en la recepció d'una entitat bancària amb descripció de la feina i l'horari, lliurant-se-li el nou contracte i les planificacions horàries. Així es deriva de la resposta a la 6a. pregunta de l'interrogatori practicat al senyor Elías i de la resposta a la 6a. pregunta de la confessió en judici practicada al senyor Villegas, on ell mateix diu que va considerar que eren masses hores diàries per la seva malaltia. Per tant, és evident que el senyor Villegas gaudia de tota la informació en relació a la seva reubicació i a la nova funció que hauria de dur a terme, dins l'àmbit de la seva condició de vigilant.

Cinquè.- De tot l'exposat la Sala conclou que l'absència del treballador al seu lloc de treball no es troba justificada. No es troba mèdicament justificada perquè l'equip mèdic de la CASS considera que pot treballar i el metge especialista en medicina de treball donà el seu vist-i-plau a la nova reubicació del treballador.

Cosa diferent és que el senyor Villegas consideri que no pot treballar i que hagués impugnat la resolució de la CASS, però això de cap manera no justifica la seva absència al seu lloc de treball i, doncs, no converteix el seu acomiadament en injustificat. De les seves pròpies manifestacions es deriva que l'únic que pretenia aconseguir era un acomiadament en base a les seves pròpies condicions, que de cap manera no es corresponen amb les constatades objectivament. Altrament, de tenir els dubtes que afirma va patir, els podia haver transmès a l'empresa per intentar almenys poder complir amb la seva obligació laboral o presentar, en el seu cas, el seu desistiment justificat.

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la revocació de la Sentència d'instància en el sentit de considerar que l'acomiadament del senyor Villegas fou justificat, havent-se-li d'imposar el pagament de les costes processals generades en la instància en mèrits del principi del venciment.

Setè.- L'èxit del recurs ha de comportar que no s'efectuï un especial pronunciament sobre les costes judicials generades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Alfaro (ENTITY_4) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 7 d'abril de 2021, en el sentit de considerar l'acomiadament del senyor Villegas justificat i imposant al senyor Villegas les costes generades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Segon.- NO FER especial imposició de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.