Laboral - Acomiadament disciplinari per faltes d'assistència a la feina (TSJC-127/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000127/2015 ORIGEN: 2001646/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Rius va presentar demanda laboral contra la societat Elías, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 1.161,27.-euros nets en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals com a conseqüència del seu acomiadament, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat.

II.- La representació processal de la societat Elías va oposar-se a la demanda fent valer a títol principal que l'acomiadament s'havia fet en forma deguda i subsidiàriament que el càlcul de la indemnització reclamada no era ajust a dret.

III.- .- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 02-02-2015, decidint "Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Rius contra la societat Elías, havent d'absoldre a aquesta darrera de les pretensions que en ella s'hi contenen.

Segon.- No fer especial condemna en costes."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Rius, demanant la seva revocació, dictant- se una nova condemnant la societat adversa a pagar-li l'import de 1.137,15.- euros en concepte d'indemnització, més interessos i a cotitzar, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Elías demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 10-09-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat Elías, mitjançant el seu escrit de contesta als greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments revocatoris de la part recurrent són en essència que:

1) El tribunal només ha analitzat si l'acomiadament va ser fet en forma deguda, quan també s'estava discutint el seu caràcter justificat; 2) l'empresa la va acomiadar verbalment el dia 30-09-2015 pel fet de donar-la de baixa a la CASS i això constitueix un acomiadament fet en forma indeguda; 3) el tribunal no podia considerar com a vàlid el segon comiat fet per carta; 4) no ha quedat provat que ella hagi faltat al treball els dies 5,6 i 7 de setembre i el comiat és injustificat i 4) és mereixedora de la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals.

II.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Rius va ser contractada per la societat Elías en el marc d'un contracte de durada determinada del 01-08-2013 amb termini al 31-12-2013, com a operari de neteja pels clients de la societat defenent per unes 5 hores setmanals, i que l'empresa va procedir al seu comiat disciplinari per haver comes la falta de tres faltes d'assistència al treball sense justificar en el període d'un mes.

S'ha de precisar que aquesta contractació seguia dos contractes de durada determinada de data 20-07-2011 i 31-03-2013.

El tribunal unipersonal, sense pronunciar-se sobre el fons del comiat, ha considerat que el fet que la demandant fos donada de baixa en tant que assalariada prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no era motiu per considerar que l'acomiadament era fet de forma indeguda.

Malgrat la lamentable imprecisió del suplico de l'escrit de demanda de la part agent que es referia només a una indemnització per haver-la "acomiadat indegudament", ressurt del mateix que la treballadora sol·licitava la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals a la vegada, pel fet que el seu comiat no respectava els requisits formals (acomiadament fet en forma indeguda), i pel fet que la causa invocada per l'empresari no podia fonamentar el comiat (acomiadament injustificat).

Per conseqüent, el primer jutjador havia de resoldre aquesta qüestió també, essent precisat que la part defenent ha entrat en aquest debat en el seu escrit de contesta i no ha sofert cap indefensió, i que no s'infringeix el principi de prohibició de la mutatio libelli puix la qüestió del caràcter justificat del comiat ja formava part de la causa en els escrits de demanda i de contesta.

Per tant, examinarem en un primer temps la qüestió de la forma de l'acomiadament i en un segons temps la qüestió del seu caràcter justificat.

III.- La carta de data 04-10-2013, enviada a la treballadora en data 07- 10-2012 i recollida per la mateixa el 08-10-2012, queda redactada com segueix: "El motiu d'aquesta carta és comunicar-li que l'empresa N., en la que vostè treballa, ha decidit acomiadar-la.

Els motius que ens ha portat a prendre aquesta decisió es la seva absència al treball els dies 5, 6 i 7 de setembre del 2013, sense avisar a la feina i tampoc als clients de N. que no anirà a treballar.

Article 104 Faltes molt greus 1.

Tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes.".

Aquesta carta compleix els requisits de forma de l'article 94 del Codi de relacions laborals per quant:

es tracta d'un avís de comiat exposa amb concreció la causa que origina el comiat, situant-la en el temps,

fou lliurada mitjançant carta certificada amb avís de recepció.

És d'interès recordar que aquestes formalitats del comiat disciplinari tenen per a objectiu d'exterioritzar la causa del comiat, de permetre a l'òrgan jurisdiccional d'exercir el seu control i al treballador de preparar la seva defensa i conèixer la data del seu acomiadament.

Tota la qüestió és aleshores de determinar quina conseqüència s'ha de donar al fet que l'assalariada fou donada de baixa a la CASS abans d'enviar-li la carta.

Al respecte, cal ressaltar que no consta en autes la prova formal de que l'empresa hagi donat de baixa a la Sra. P. el dia 30 de setembre del 2012 i aquesta data només ressurt del certificat de vida laboral establert per la CASS en data 18-10-2013 el qual menciona la referida data com a data de fi de la relació laboral. Dit això, la mateixa empresa ha admès que és en data 02-10- 2013 que havia donat de baixa a la Sra. P., val a dir 5 dies abans de l'enviament de la carta de comiat.

Nogensmenys, no s'ha acreditat l'afirmació de la demandant segons la qual s'hauria desplaçat a la CASS «a principis del mes d'octubre», sense més precisió, on se l'hauria informat del seu comiat.

No s'ha acreditat de cap manera que s'hauria assabentat del seu comiat abans de rebre la notificació escrita, això és el dia 08-10-2012.

Per conseqüent, sense cap altra circumstància concurrent per establir que el comiat fou perpetrat el dia 30-09-2013, el sol fet que la treballadora fos donada de baixa abans del comiat és insuficient per constituir un acomiadament fet en forma indeguda. No es tracta d'un acomiadament verbal sinó d'un error afectant només les relacions amb la CASS i donant eventualment a l'assalariada el dret d'invocar la seva manca de afiliació per aquest període, però sense incidència sobre la regularitat formal del comiat, únicament regulada per les disposicions de l'article 94 del Codi de relacions laborals.

IV.- Quant al caràcter justificat del comiat, de conformitat amb les regles de l'acomiadament disciplinari corresponia a l'empresa acreditar que la sanció disciplinària imposada era justificada.

Recordarem que es tracta de la falta disciplinària molt greu tipificada a l'article 104 consistint en tres faltes o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, i més concretament els dies 5, 6 i 7 de setembre del 2013.

Si bé s'ha aportat un llibre de treball, el mateix no està firmat i no dona cap indicació relativa al mes de setembre del 2013. Quant al pla horari aportat per l'empresa, i tampoc firmat, el mateix fa aparèixer que hauria estat previst que la Sra. P. havia de treballar 3 hores el dia 5 a casa de la Sra. Izquierdo, 2 hores el dia 6 a casa del Sr. Ricart i 4 hores el dia 7 a casa de la Sra. Oller. Però aquest document és totalment ineficaç per a provar que l'assalariada havia de realitzar dites feines i que no s'hi va presentar sense avisar, per quant:

comporta un error de data puix és relatiu a la "setmana del 2 al 7 de setembre del 2012" i no del 2013.

el cúmul d'hores correspon a un total de 9 hores quan el contracte preveu un horari «d'aproximadament d'unes 5 hores setmanals»,

no es va interessar el testimoniatge ni cap prova en relació a la Sra. Izquierdo,

el Sr. Ricart va manifestar que no tenia cap relació amb la societat defenent ni amb la Sra. P. i que desconeixia els fets,

la Sra. Oller va manifestar que l'operari de neteja a qui esperava un dia de setembre que no era laborable (dissabte o festiu) no s'havia presentat, però que no sabia qui havia de venir. I aquest element és d'importància ja que la Sra. P. ha sostingut des de l'inici que mai treballava els dissabtes, fet confirmat per l'estudi del pla horari aportat per l'empresa en el qual la treballadora apareix un dissabte només en una ocasió al mes d' agost del 2011.

Per acabar s'ha de precisar com ho vam decidir per Aute de data 10-09-2015 que no era necessari ordenar la pràctica de la prova III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT consistent en requerir a Andorra TELECOM per a que aporti un llistat de les trucades, ja que al no ésser establert que la Sra. P. havia de treballar els dies 5, 6 i 7 de setembre, era del tot inútil establir si l'empresa l'havia trucat per anar als llocs previstos.

Així les coses, l'empresa no ha acreditat la realitat de la falta disciplinària invocada i el comiat és injustificat.

V.- Quant a la qüestió de la indemnització, l'article 98 del codi de relacions laborals disposa, d'una banda, que l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent, i d'altre banda, que en els contractes per durada o obra determinada, com és el cas d'autes, la resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació de l'empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada.

Malgrat l'existència de contractes de durada determinada anteriors al de la data de 01-08-2013 entre la Sra. P. i la societat Elías, o societats del grup Elías, i atès que l'article 19,4 del codi de relacions laborals precisa que les disposicions relatives a la successió de contractes no són aplicables a les empreses de treball temporal,no existeix en autes cap raó objectiva per calcular el salari diari de la Sra. P. sobre la mitjana dels darrers 12 mesos treballats en el marc dels contractes anteriors com ho pretén aquesta, i els articles 98 i 82,3 del Codi de relacions laborals donen una base de càlcul clara.

Per conseqüent, en el nostre cas, apareix que el contracte havia d'acabar el 31-12-2013, quedant 84 dies fins al termini previst per a la finalització de la relació, que la treballadora va ser al servei de l'empresa 69 dies i que l'últim i únic salari és de 246,53.-euros de tal manera que el salari diari net és de 8,22.-euros.

Així, atès que la Llei fixa dos mínims, és el més elevat que s'ha de considerar, és a dir 360.-euros segons el càlcul fet per la part defenent i que és conforme a llei.

Per tot l'exposat, s'ha de revocar la sentència d'instància, condemnant a la societat Elías a pagar a la demandant l'import net de 360.-euros en concepte d'acomiadament injustificat, més els interessos al tipus legal a partir de la contesta a la demanda, i a cotitzar l'import brut prop de la CASIzquierdo

VI.- L'estimació del recurs determina la condemna de la societat defenent a pagar les costes de primera instància atès que en matèria laboral quan s'estima les pretensions de l'assalariat, fins i tot parcialment l'empresari, ha de suportar les costes judicials, i ha de portar a no fer cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part el recurs de la Sra. Rius contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 02-02-2015 que revoquem en el sentit d'estimar parcialment la demanda i de condemnar a la societat Elías a pagar a la Sra. Rius l'import de 360.-euros nets en concepte d'indemnització per a acomiadament injustificat, més els interessos legals des del 10-12-2013, i a cotitzar l'import brut prop de la CASS;

IMPOSAR a la societat Elías les costes judicials de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat;

NO EFECTUAR especial imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.