Laboral - Personal de la CASS - Supressió avantatge material (TSJC-289/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000289/2015 ORIGEN: 3001656/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 25-10-2012, 64 assalariats de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (endavant CASS) van presentar demanda laboral contra aquesta darrera, demanant que es declari il·legal i sense efecte l'acord del Consell d'Administració de data 24-10-2011, manant a la demandada de respectar el pagament al seu càrrec de l'assegurança complementària com a avantatge material, i la seva condemna al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la CASS, es va oposar a la demanda, formulant una excepció d'incompetència de jurisdicció, i subsidiàriament sobre el fons demanant la seva desestimació.

III.- .- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 27-05-2015, decidint "que estimant substancialment la demanda principal ha de compel·lir i compel·leix a la "Caixa Andorrana de Seguretat Social" per tal que respecti el pagament al seu càrrec de l'assegurança complementària de malaltia, com a avantatge material adquirit pels seus beneficiaris que no són altres que els demandants d'aquest contenciós, imposant a aquella les costes processals causades en aquesta instància segons s'ha articulat en el darrer Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la CASS, demanant la seva revocació, dictant-se una nova pronunciant la seva absolució per incompetència de jurisdicció civil o, subsidiàriament, per desestimació de la demanda.

La representació processal dels apel·lats demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És un fet pacífic que, a partir del mes de desembre de l'any 1989, la CASS tenia subscrit prop de diverses companyies un contracte d'assegurança malaltia complementària per al seu personal fix, el cost de la mateixa essent cobert íntegrament per la Caixa.

Ha quedat acreditat en les actuacions que en data 25-10-2011, la CASS va informar els assalariats de l'acord adoptat pel seu Consell d'administració, mitjançant correu electrònic indicant que "...En la reunió del Consell d'Administració del 24 d'octubre s'ha tractat la renovació de l'assegurança complementària del personal de la Cass, que actualment gestiona ORG_0 Vista la crisi econòmica que estem vivint, i la difícil situació econòmica de la Cass, amb una constant disminució dels ingressos per cotitzacions i amb augments de les despeses, que generen un important dèficit a l'entitat, el Consell d'Administració està treballant en la implantació de mesures que redueixin el dèficit de la Cass. D'acord amb aquesta línia, el Consell d'Administració ha acordat, per unanimitat, que la Cass financi el pagament de l'assegurança complementària fins al 31 de desembre del 2012. A partir de l'1 de gener del 2013, seran els empleats de la Cass els que hauran d'assumir la despesa d'aquesta assegurança. Si els empleats de la Cass ho desitjen la entitat farà d'interlocutor amb la companyia d'assegurances. Si voleu algun tipus d'aclariment, podeu contactar amb D.M. Cordialment.".

És aquesta decisió que els demandants van criticar, considerant que era contrària al seus drets laborals i el Tribunal Unipersonal ha decidit compel·lir a l'entitat parapública per tal que respecti el pagament al seu càrrec del referit avantatge. La part recurrent s'alça contra aquest pronunciament.

II.- El primer greuge de la part recurrent és en relació amb la seva excepció d'incompetència. Argumenta en essència que: 1) la CASS és una entitat parapública que correspon a la definició d'Administració pública continguda en l'article 13 del Codi de l'Administració; 2) l'article 39 de la Llei qualificada de Justícia atribueix a la jurisdicció administrativa el control de la legalitat de l'activitat de l'administració pública; 3) el tribunal a quo no s'ha pronunciat sobre la petició de nul·litat dels agents i l'única jurisdicció per fer- ho és l'administrativa i 4) al pronunciar-se sobre el fons quan no tenia dret a fer-ho el tribunal ha violat el seu dret a un procés degut substanciat per un tribunal predeterminat per la Llei.

És innegable que la CASS és una entitat parapública, encarregada de la gestió del sistema andorrà de seguretat social, i integrant l'Administració pública andorrana sota el control del Govern.

Però, en el present cas, l'acció dels agents no ha de portar a controlar la subjecció al dret en l'activitat normativa i d'execució de l'Administració Pública o la subjecció als fins que legitimen dita activitat, ni d'un recurs per part de funcionaris, doncs la relació de treball dels empleats de la CASS està regulada pel Codi de relacions laborals (article 63 de la Llei 17/2008 de la seguretat social), sinó de pronunciar-se sobre les conseqüències d'un negoci jurídic privat.

Els demandants no denuncien l'exercici per la CASS del seu poder de direcció sinó un incompliment contractual, el qual no correspon a un procediment administratiu generat en el marc de l'activitat parapública de la CASS de gestió de la seguretat social (en particular, tal com definit per l'article 14 de la Llei 17/2008 de la seguretat social), sinó a una decisió relativa als drets dels assalariats, i la jurisdicció competent per conèixer una invocada violació d'un contracte laboral és la civil en virtut de l'article 7 del Codi de relacions laborals.

De fet, de l'acta del consell d'administració del 24-10-2011 ressurt clarament que dit consell es va pronunciar sobre la renovació de "l'assegurança complementària que percep el personal de la CASS que actualment gestiona l'entitat ORG_0" (foli 64).

Aquesta realitat no està contradita pel fet que la decisió tingui la forma d'un acord del consell d'administració de la CASS puix és l'única forma que té aquesta entitat parapública per a formalitzar la seva voluntat.

III.- El segon greuge del recurs recau sobre la qüestió de fons ja puix considera l'apel·lant que: 1) ella no ha explicat que els contractes de treball hagin silenciat el tema de l'assegurança complementària com ho motiva el tribunal sinó que contenen una clàusula oberta que garanteix a tots els treballadors la igualtat en matèria d'avantatges socials però que no fa referència a l'assegurança i no ha creat cap obligació contractual al càrrec de la CASS; 2) el contracte de treball subscrit pels agents amb la CASS els hi reconeix el dret a les prestacions socials que estableixi el Consell d'Administració per al col·lectiu de personal fix i no el dret a unes prestacions determinades; 3) per tant, la CASS podia decidir posar fi a aquesta prestació sense vulnerar el contracte de treball i 4) la manca de prova de la situació econòmica de la CASS s'ha de relativitzar atès el caràcter públic dels seus comptes i en realitat no té cap rellevància sobre la resolució.

S'ha de de recordar que, com precisat abans, que la relació de treball dels empleats de la CASS està regulada pel Codi de relacions laborals, i el fet que el Govern hagi de regular mitjançant reglament les especialitats del personal al servei de la CASS i el fet que l'entitat parapública té la facultat d'organitzar el treball dictant els reglaments interns necessaris, no alliberen aquesta darrera de conformar-se als manaments imperatius del Codi de les relacions laborals.

Ara bé, segons l'article 76 del Codi de relacions laborals, tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa.

Quant a l'article 86 del mateix Codi, relatiu a les liberalitats de l'empresa, disposa que ocasionalment i excepcionalment l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària però que, a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

En el nostre cas, sigui quin sigui la redacció dels contractes de treball els quals no mencionen expressament l'avantatge concedit als assalariats, les condicions concretes de satisfacció de l'avantatge rebut pels assalariats permetien al Tribunal considerar que es tractava d'un avantatge material adquirit.

En efecte, la subscripció del contracte data de més de 20 anys, doncs fou contractat amb la "M.L.R." en 1989 fins al desembre del 2002, amb ORG_1 a partir de l'any 2003, i amb ORG_0 a partir del mes gener del 2011, després que la contractació s'hagués adjudicat via concurs públic nacional.

Malgrat l'adhesió a l'assegurança complementària era facultativa, tots els assalariats que havien adherit (i entre ells tots els demandants), és a dir 72 dels 83 assalariats fixos, tenien, pel sol fet d'aquesta adhesió en llur qualitat d'assalariat de la CASS, el dret que el seu empresari es faci càrrec del cost de l'assegurança, i per conseqüent s'ha de constatar que aquest avantatge integrava el seu contracte de treball, escrit o verbal.

Aquest dret existia des de l'any 1989, i era generalitzat a tots els assalariats fixos que hagin adherit a l'assegurança .

Per tant, no es tracta per ells d'una simple gratificació o avantatge acordat unilateralment fora de les seves obligacions retributives per la CASS sinó d'una retribució complementària en espècie integrant el salari.

Aleshores, la supressió unilateral per l'empresari d'un avantatge en espècie, qui constitueix un element del salari, i sense obtenir l'acord previ dels assalariats concernits, caracteritza un mancament contractual.

Al respecte, poca importància té la raó invocada per la part patronal, en el present cas les dificultats econòmiques de la CASS, puix les mateixes no poden justificar un incompliment de l'obligació de pagar el salari.

Per conseqüent, els raonaments de la sentència d'instància s'han de confirmar.

IV.- El tercer greuge és en relació amb la part dispositiva de la sentència, doncs sosté la part recurrent que la injunció que li dona el tribunal és tan vaga i genèrica que és molt difícil determinar-ne l'abast i contingut i la Sala, en cas de confirmar la sentència, hauria de concretar que és allò que la jurisdicció li ordena de fer.

La demanda no era de declarar la nul·litat sinó més precisament de declarar il·legal i sense efecte l'acord del Consell d'Administració de data 24-10-2011, manant a la demandada de respectar el pagament al seu càrrec de l'assegurança complementària com a avantatge material, i el tribunal va decidir que no havia de procedir a la declaració d'il·legalitat (és cert, sense motivar aquest punt de manera específica), i que entenia que havia de compel·lir a la demandada de respectar el pagament al seu càrrec.

El cert és que, malgrat no hagi declarat la il·legalitat de l'acord del Consell d'Administració, és en consideració de la no conformitat de dit acord en relació a les disposicions legals laborals vigent que el tribunal ha decidit obligar la CASS a fer-se càrrec del pagament de l'assegurança complementària de malaltia al benefici dels demandants. A més, no es tracta d'una injunció difícil de determinar doncs la part condemnada té tots els elements útils per poder respectar-la.

Dit d'una altra manera, el tribunal no ha jutjat de manera incongruent i la seva decisió es pot executar.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 27-05- 2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.