Laboral (0193/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 193/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Caro va presentar davant l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Castillo i contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 19.371,60 EUR augmentada dels interessos legals comptats a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per desistiment justificat.

II.- La societat ORG_0 i el Sr. Castillo van formular l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Castillo, i sobre el fons, es van oposar a les pretensions de la part actora, contestant que a conseqüència de la crisi internacional la societat demandada es va retardar en el pagament dels darrers salaris al Sr. Caro, doncs molts dels propis clients de la societat havien deixat de pagar factures, i si la societat no cobrava les factures dels seus clients no disposava de diners per pagar els seus treballadors.

III.- Per sentència de data 20 de maig del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, i desestimant l'excepció plantejada pel Sr. Castillo, va condemnar solidàriament a la societat ORG_0 i al Sr. Castillo a pagar al Sr. Caro, la quantitat de 19.371,60 EUR augmentada dels interessos legals des de l'1 d'octubre de 2009, així com les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Els defenents hauran de cotitzar solidàriament a la CASS la suma de 19.371,60 EUR.

VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Castillo i la societat ORG_0 han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la intervenció personal del Sr. Castillo en el desenvolupament dels afers de la societat de la qual n'és soci és un fet que no ha de comportar l'assumpció de responsabilitat personal del Sr. Castillo, i va sol·licitar en tràmit d'apel·lació que es practiqui un complement de prova que pugui justificar que efectivament la societat ORG_1 i ORG_0 són la mateixa persona jurídica, havent-se produït un canvi de nom en el passat. Per Aute de data 19 d'octubre del 2010, aquesta Sala Civil no va donar lloc a aquesta pretensió. Afegeix aquesta part recurrent que si el Sr. Castillo es condemnat com a obligat solidari de pagament amb la societat ORG_0, s'estarà desvirtuant el concepte de l'estructura societària i la responsabilitat limitada dels deutes que aquesta comporta, limitada específicament als béns de la societat i no dels socis i/o directors que la conformen. Sobre el fons aquesta part no fa més que reiterar els seus arguments ja desenvolupats en l'escrit de contesta de primera instància.

II.- Al mes de juny del 2001, el Sr. Caro va començar a treballar pel compte de la societat ORG_1, que en 2002 va canviar la seva denominació en ORG_0, en qualitat de fuster. Per carta de data 13 de juliol del 2009, el Sr. Caro va comunicar a l'empresari la seva decisió de rescindir unilateralment el contracte de treball vigent entre les parts, exposant que: "el motiu d'aquesta decisió rau en els reiterats incompliments de la normativa laboral a la que m'he vist sotmès durant els darrers mesos. En efecte, tal com ja els consta i els hi he manifestat en reiterades ocasions, ja fa dos mesos que no cobro el meu salari. A banda d'això el salari dels mesos anteriors m'han estat abonats amb més d'un mes de retard, tot el qual sense cap justificació raonable...".

III.- En tràmit d'apel·lació les parts defenents tornen plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Castillo.

És cert que les societats a responsabilitat limitada, constitueixen una persona jurídica distinta de la persona dels seus socis que no responen personalment dels deutes socials. Ara bé, el contracte de societat és aquell pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú béns, serveis o ambdues coses per a obtenir un lucre, de tal manera que quan hi ha només un soci únic no es pot parlar de societat. En el present cas, resulta dels documents que consten en autes que el Sr. Castillo que va adquirir totes les participacions de la societat ORG_1, va romandre l'únic soci d'aquesta societat i també de la societat ORG_0 que la va substituir, fins a la rescissió del contracte de treball. Per tant, no es pot considerar que hi hagi una separació dels patrimonis de la societat ORG_0 i del Sr. Castillo, ja que aquest darrer va explotar personalment el negoci ORG_0, sota l'aparença d'una societat fictícia, per evitar de ser responsable dels seus deutes. Aquesta situació és encara més evident si es té en compte que el salari del Sr. Caro era pagat, no mitjançant el compte bancari de la societat ORG_0, sinó mitjançant el propi compte bancari del Sr. Castillo. Per conseqüent, essent el Sr. Castillo el veritable amo del Sr. Caro en el marc de la relació laboral existent entre les parts, s'ha de confirmar la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva formulada pels defenents.

IV.- Respecte al fons del litigi, l'article 97 del Codi de relacions laborals preveu que: "La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en els supòsits següents...c) la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari..". La falta o els retards reiterats en el pagament del salari no estan negats per les parts que recorren. El pagament puntual del salari constitueix l'obligació cabdal de l'empresari que no se'n pot deslligar de cap manera, i un manament de la normativa laboral irrenunciable per a treballadors i empresaris. Per tant, la part defenent no pot exonerar-se de la seva obligació imperativa en al·legar que hi ha hagut un acord entre les parts, acord que, a més a més, no està acreditat.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. Castillo i de la societat F.I.A. SL;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 de maig del 2010 en tots els seus extrems, amb imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.