LABORAL: acomiadament disciplinari justificat per comissió de la falta molt greu prevista a l'article 99.m) de la Llei de relacions laborals. Improcedència per manca d'adequació de la conducta reconeguda al contingut de la sanció (5000565/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000105/2022 ORIGEN: 5000565/2021 - 00

NIG: 5300542120210002771

PARTS:

Apel·lant: Sra. Capellà

Representant: Sr. Izquierdo

Advocat: Sr. Águila

Apel·lat: Sra. Ferrer

Representant: Sr. Sevillano

Advocat: Sra. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament disciplinari justificat per comissió de la falta molt greu prevista a l'article 99.m) de la Llei de relacions laborals. Improcedència per manca d'adequació de la conducta reconeguda al contingut de la sanció.

SENTÈNCIA 158-2022

Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de novembre de 2021, la senyora Capellà interposà demanda pel procediment laboral contra la senyora Ferrer, tot sol·licitant que es declarés injustificat el seu comiat disciplinari i es condemnés a la senyora Ferrer a pagar-li una indemnització per un import de 16.535,51 EUR bruts, la suma de 2.082,14 EUR bruts en concepte de preavís per comiat injustificat i que es declaressin a la CASS les quantitats objecte de condemna majorades amb els interessos al tipus legal a partir de la contesta a la demanda. També demanava que se la condemnés a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i de qualsevol altra que es pogués produir.

2.- La representació processal de la senyora Ferrer contestà la demanda articulada de contrari en data 22 de desembre de 2021, oposant-se a la mateixa, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'adversa al pagament de les despeses i costes processals amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

3.- En data 31 de març de 2022, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Capellà contra la Sra. Ferrer.

SEGON.- Mirómnar a la Sra. Capellà a satisfer les costes processals causades, incloses les derivades d'advocat i procurador."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Capellà en base, en síntesi, a considerar que la mateixa incorre en una errònia valoració de la prova practicada i de la qualificació de la falta disciplinària, de conformitat amb la Llei laboral i la jurisprudència, i en la proporcionalitat de la sanció; tot sol·licitant l'estimació del seu recurs d'apel·lació, la revocació de la resolució impugnada i la declaració d'injustificat del comiat disciplinari aplicat i la condemna de la senyora Ferrer a pagar-li les quantitats de 16.535,51 EUR bruts en concepte d'indemnització; de 2.082,14 EUR bruts en concepte de preavís per comiat injustificat, així com la cotització a la CASS de les quantitats objecte de condemna i que les mateixes siguin majorades amb els interessos al tipus legal a partir de la contesta a la demanda. Demana també la condemna a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la senyora Ferrer s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició de les despeses i costes processals a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

6.- Per Aute de data 19 de setembre de 2022, no es va admetre la prova documental proposada per la part apel·lant en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Constitueix l'objecte del present recurs d'apel·lació la determinació de la concurrència de la falta molt greu prevista a l'article 99.1.m) de la Llei de relacions laborals per justificar el comiat disciplinari aplicat a la senyora Capellà, de conformitat amb l'article 100.3) de la Llei esmentada.

Al respecte, la resolució d'instància considera que la conducta de la senyora Capellà que, recordem era auxiliar de B, d'haver dispensat un medicament antifúngic a un client sense consultar-ho a la farmacèutica, constitueix una infracció de les normes administratives i de la lex artis que regeix la seva professió, ja que podia tenir greus repercussions per la salut del client i pel propi establiment (per les reclamacions que se li haguessin pogut efectuar) i que, per tant, s'ha de considerar com una falta molt greu que justifica el seu acomiadament.

I contra aquesta s'alça la part recurrent.

Segon.- La part apel·lant considera que la conducta de la senyora Capellà no podia provocar cap irregularitat en no ser el medicament per ella dispensat al client contraindicat pel sexe masculí i no requerir recepta mèdica prèvia, en ser de venda lliure. Extreu d'aquest extrem que la seva actuació no pot configurar la conducta tipificada a l'article 99.1.m) de la Llei de relacions laborals. Afirma que en tot cas el Batlle no concreta si es refereix a l'article 98.1.j) o al 99.1.m), essent molt diferents el tipus de faltes previstes entre ells així com la gravetat de la sanció per ells prevista. A més també considera que en no haver arribat a vendre el producte al client, aquest no va patir cap conseqüència a nivell de salut, ni greu ni molt greu. Finalment sosté que, subsidiàriament, de considerar-se la seva actuació sancionable aquesta no pot ser considerada com a falta molt greu, pels motius abans exposats i afegint que, en tot cas, les repercussions d'aquest producte al client no haguessin estat de posar-lo en perill ni de requerir hospitalització, en ser un producte cutani. A més també afirma que en moltes ocasions se la deixava sola a l'establiment farmacèutic, havent procedit a actuar de forma similar a la d'autes, sense que mai se l'hagués sancionat amb anterioritat. A banda de considerar també l'existència d'una desproporció entre la falta imputada i la sanció imposada per l'empresa.

Tercer.- El contingut de la carta d'acomiadament és del tenor literal següent:

"Distingida Senyora,

Li notifico com a persona interessada mitjançant la present, la meva voluntat en qualitat de titular i representant de la B, ubicada a l'avinguda C, 00, d'Andorra la Vella, de rescindir la relació laboral existent mantinguda fins ara amb vostè, com a auxiliar de B, des del dia 2 de maig de 2012, per motiu disciplinari d'acord amb l'article 87 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

En efecte, vostè va cometre, de forma reiterada, faltes molt greus, realitzant maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general (article 99.1 f). Tampoc va observar les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que siguin aplicables a la feina que es realitza, (article 99.1 m). Finalment puc dir, a més, que va actuar amb frau, deslleialtat en les gestions encomanades així i com en el tracte amb els altres empleats o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta (article 99.1 b). Dits els fets denunciats es van produir en un termini no superior a 60 dies comptats fins a la data d'avui, extrem que justifica l'empresa per a sancionar-la per un acomiadament disciplinari tal i com ho apunta l'article 100.3.b

Concretament, en data 3 d'agost de 2021, un client de la B, el Sr. Jover (pare de l'altra clienta, la Sra. ENTITY_17), es va presentar a les dependències de la B per la tarda i es va adreçar a l'altre auxiliar de B, el Sr. Capellà (el meu espòs) per demanar-li assessorament. En efecte, el mateix acabava de sotmetre's a una intervenció quirúrgica de la pròstata i es queixava de dolors, possible infecció. El dia 3 d'agost, essent un divendres, no podia anar al metge fins al dilluns següent i volia saber si podia prendre algun medicament que l'ajudes. El Sr. Capellà li va dir d'esperar-se que l'atengui jo donat que soc la única farmacèutica en la B i, la única competent per atendre aquest tipus de casuística. Mentre el client s'esperava en bell mig de la B, amb la seva esposa i la seva filla, vostè va sortir del seu taulell (sense autorització) i es va atansar al lloc on es trobada el client (malgrat era coneixedora del que li acabava de dir el Sr. ENTITY_10) parlant amb el mateix i anant a buscar un medicament (sense consultar-me) quan vostè no és farmacèutica i només és auxiliar de B. Vostè li va portar un medicament per a fongs, medicament totalment inapropiat al pacient sense consultar-ho, ho repeteixo. Dita actuació, a més d'ésser constitutiva d'una infracció a la llei sanitària (no pot vostè donar cap medicament a cap pacient) i d'una infracció al procediment administratiu vigent en la B, va posar en perill la salut del client de la B.

Vaig haver, com a farmacèutica habilitada, d'intervenir malgrat vostè em va barrar el pas, estirant els colzes i forcejant, per parlar amb el client i canviar-li la medicació. El que no pot fer tampoc vostè és no respectar els procediments establerts, no consultar-me a l'hora de donar un medicament a un client i impedir-me per a que atengui dit client (utilitzant la força), el qual només pot ésser atès per mi donat que no portava cap prescripció mèdica.

No conforme amb els fets d'aquell dia, vostè va continuar amb un comportament totalment inadequat i fora de lloc, i va començar a picar contra les parets de la part interior de la B després que hagi marxat el client, dient "plego, me voy, aquí tiene la llaves", marxant de la B, abandonant el seu lloc de treball, dient que tornaria l'endemà per a agafar la liquidació laboral a les 9:30 hores. Es va avisar la comptable de l'empresa, la Sra. Esparza (de l'empresa D) per a que prepari la liquidació. El mateix dia 3 d'agost a les 18:18 hores, vostè trucava al meu fill, el Sr. Alfaro per dir-li que havia desistit unilateralment de la feina

L'endemà, el 4 d'agost al matí, vostè es va presentar a la B i va canviar d'opinió, no volent desistir-se i simulant una crisi d'angoixa després d'haver-me insultat i dir "sinverguenza!" cometent altra falta molt greu (article 99.1) i això en presència de la Sra. Esparza. Posteriorment, ens va portar una baixa laboral. Evidentment vostè pretenia que l'empresa la fes fora per cobrar el preavís i la compensació econòmica que no hauria percebut en un cas de desistiment voluntari de voluntari de la feina.

En seguiment a dit comportament, vostè va anar a la policia i em va denunciar per haver-li donat una suposada patada que no vaig donar en cap moment, Però, a més, i per afegir a la falta de consideració envers la meva persona i coaccionar-me, vostè va parlar amb la meva cosina, la Sra. Miró i el Martin (altre cosí germà meu) dient-los, cridant, que em denunciaria a la policia si jo no arreglava el tema. Com vostè sap, jo no li vaig fer res. La meva constitució física i la meva edat no em permeten agredir-la pel simple motiu de que tinc una edat ja avançada i no tinc ni el pes ni la força suficient, contràriament a vostè que és de constitució més forta que jo. No era la primera vegada que vostè pretén donar medicaments als clients sense la meva autorització. Vostè no és conscient de que no és farmacèutica i que no pot actuar com a tal, incomplint la llei i els procediments establerts en la B, amb els consegüents riscos per a la salut dels clients de la B.

Paral·lelament vostè es va permetre, en reiterades ocasions, donar consells a clients de la B per telèfon aconsellant-los la presa de certs medicament quan, ho repeteixo, vostè no és competent ni ho pot fer, sense que ho ratifiqui jo. Ho va fer a la Sra. Miró i n'és testimoni la Sra. Roda. També vostè va facilitar el seu número de telèfon personal, a tal efecte, a alguns clients de la B, sense la meva autorització.

Vostè no pot fer diagnòstics mèdics, no pot canviar les receptes dels clients, ni canviar els medicaments receptats.

Altrament, vostè va cometre altra falta molt greu (article 99.1 f) faltant el respecte a l'altra treballadora de la B la Sra. Roda tractant-la de "puta" i, dient als clients que ella estava a la B per netejar i que no era competent per atendre a la gent i, amenaçant-la dient-li que "de la seva vida i la seva salut se'n cuidaria vostè".

Tenint en compte que vostè es troba en situació de baixa laboral d'ençà el dia 4 d'agost de 2021, dit acomiadament prendrà efectes a partir del moment en què vostè es donarà d'alta laboral, moment a partir del qual s'haurà de presentar a l'empresa per a recollir la seva liquidació laboral, sense que vostè tingui dret a cap preavís ni a cap compensació econòmica.

Per tant, i de conformitat amb la llei vigent, la nostra relació laboral quedarà resolta a partir del dia en què es reincorpori a la feina.

Aprofito l'avinentesa per a saludar-la atentament."

Quart.- Malgrat en la carta d'acomiadament es fa referència a diferents faltes molt greus que podrien justificar, en el seu cas, l'acomiadament de la senyora Capellà, la Sala només pot valorar la concurrència de la falta tipificada a l'article 99.1.m) de la Llei de relacions laborals, per ser l'única que és objecte del recurs d'apel·lació formulat, en no haver interposat la representació processal de la senyora Ferrer recurs d'adhesió contra la resolució d'instància.

Cinquè.- En relació al poder disciplinari de l'empresari, vam dir en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle 534/16:

"Tercer.- Cal en primer lloc recordar que, en l'exercici del seu poder disciplinari, amb la "coloració penal" que li ha reconegut el Tribunal Constitucional (veure també STSJC 24/14 "una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena"), l'empresari es troba sotmès al principi de legalitat expressat en l'article 105, i al principi de proporcionalitat resumit en l'article 101 del Codi de relacions laborals que disposa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents i que les sancions imposades són impugnables en via judicial. Sobre aquest darrer punt ja vam motivar en la STSJC 223-17 del 24-10- 2017 que : "és a l'empresari que fa ús del seu poder disciplinari a qui pertoca qualificar correctament els fets que vol sancionar i imposar la sanció legal corresponent. El poder disciplinari pertany a l'empresari, i no al jutge. És l'empresari que, en el marc de la seva responsabilitat de gestió de l'empresa, aprecia la gravetat de les faltes de l'assalariat i l'oportunitat de sancionar-les de tal o tal manera. En cas d'impugnar-se la sanció pronunciada per part del treballador, l'òrgan jurisdiccional, a més de comprovar que els fets denunciats quedin establerts, que encabeixen en el motiu de sanció invocat i que la sanció respecta els criteris de forma, ha de verificar si la qualificació de la falta i la sanció aplicada per part de l'empresari respecten els criteris esmentats per l'article 101 del Codi de relacions laborals (importància, transcendència, intencionalitat i circumstàncies concurrents). Si la qualificació no és correcta o si la sanció no correspon a la falta reprotxada o no és proporcionada, la mateixa no es pot considerar com a legalment imposada i pertoca al jutge anul·lar-la però no es pot substituir a l'empresari.".

Així, en aplicació de la nostra jurisprudència, i per aplicació del principi de legalitat, procedirà valorar d'ofici si l'empresari ha qualificat correctament els fets que vol sancionar amb l'acomiadament efectuat.

Diu literalment l'article 99.1.m) de la Llei de relacions laborals: "Són faltes molt greus:

No observar les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que siguin aplicables a la feina que es realitza i, en particular, totes les mesures de protecció i prevenció de riscos laborals, quan la inobservança pot tenir repercussions molt greus."

En relació amb aquest article ja vam dir en la nostra Sentència de 29 de juny de 2021, rotlle 81/2021, que: "aquesta falta molt greu contemplada en l'article 99.1.m) ha de ser relacionada amb les previsions de la Llei 34/2008 de la salut i seguretat en el treball, quan en el seu article 33, regula l'àmbit objectiu de la concreta prestació a càrrec del treballador. Si bé en el seu primer apartat es descriuen els seus concrets objectius ("correspon a cada persona treballadora vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut, i també per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat laboral, a causa dels seus actes o omissions en el treball, d'acord amb la seva formació i les instruccions de l'empresari"), en l'apartat segon s'efectua un llistat "numerus clausus" de les concretes obligacions del treballador, sostenint: "Per assolir els dits objectius, correspon als treballadors, d'acord amb la seva formació i les instruccions dels empresaris: a) Utilitzar correctament, d'acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, els aparells, els estris, les substàncies perilloses, els equipaments de transport i altres mitjans de treball. b) Utilitzar correctament els mitjans de protecció i l'equipament de protecció individual posat a llur disposició per l'empresa i d'acord amb les seves instruccions.

c) No posar fora de funcionament, ni canviar o desplaçar arbitràriament els dispositius de seguretat col·lectius, els dispositius de seguretat de les màquines, els aparells, els estris, les instal·lacions i els edificis, i utilitzar aquests dispositius de seguretat correctament. d) Indicar immediatament a l'empresari i/o al delegat dels treballadors tota situació laboral que, per un motiu raonable, considerin que comporta un perill greu o imminent per a la seguretat i la salut, així com tot defecte que s'hagi comprovat en els sistemes de protecció. e) Contribuir, durant el temps que sigui necessari, juntament amb l'empresari i/o el delegat dels treballadors, a què puguin complir-se totes les tasques o les exigències imposades per l'autoritat competent a fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. f) Contribuir, durant el temps que sigui necessari, juntament amb l'empresari i/o el delegat dels treballadors, a què l'empresari pugui garantir que el medi i les condicions de treball siguin segurs i no presentin riscos per a la seguretat i la salut dins del seu àmbit d'activitat". Cap d'aquestes obligacions fixa un dèbit específic relatiu a l'obligació de socors, la qual s'incardina exclusivament en la genèrica i cívica quin incompliment es troba sancionat per l'article 131 del Codi Penal, amb el benentès que segons el principi de legalitat (art. 9.4 de la Constitució i 96 del LRL), només l'incompliment per part del treballador de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a que ens acabem de referir té la consideració d'incompliment laboral d'acord amb la graduació de faltes i sancions regulades en la Llei de relacions laborals (art. 34 de la Llei 34/2018 de la seguretat i salut en el treball)".

I malgrat imposar l'obligació al treballador de vetllar també per la salut de les altres persones a les que pugui afectar la seva activitat laboral -no només dels altres treballadors, s'entén-, entre les concretes obligacions "numerus clausus" que li imposa l'apartat següent, no se'n troba cap que faci referència a un tercer. De fet, totes elles van dirigides a protegir als treballadors dels riscos per la seguretat i salut del seu treball.

Per tant, en el cas concret que ens ocupa, tot i el caràcter reprotxable de la conducta que s'imputa a la senyora Capellà -i que ella mateixa té reconeguda-

, com és dispensar a un client un medicament sense gaudir de recepta mèdica ni ostentar la qualitat de farmacèutica -sinó d'auxiliar de B-, i que a més va resultar ser absolutament inadequat pel mateix; hem de constatar que la mateixa no s'incardina en la falta de l'article 99.1.m) de la Llei de relacions laborals. En cas contrari, s'estaria efectuant una interpretació extensiva de l'article contrària al principi de legalitat abans mencionat.

En conseqüència l'acomiadament efectuat per l'empresari per aquesta sola raó ja no es pot considerar justificat.

Sisè.- Conseqüència de què l'acomiadament s'hagi de considerar injustificat és procedir a la valoració de l'import que la part recurrent reclama com a indemnització en concepte de preavís i compensació. Reclamació que s'efectua per l'import global brut de 18.617,65 EUR (16.535,51 EUR i 2.082,14 EUR) i que aquesta Sala considera procedent per quant el seu càlcul s'adequa a les previsions legals establertes a l'efecte. Import que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda.

Setè.- L'estimació del recurs haurà de comportar que s'imposi el pagament de les costes generades en ambdues instàncies a la part recorreguda.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Capellà contra la Sentència dictada en data 31 de març de 2022 pel senyor Batlle d'instància, que revoquem en el sentit de declarar que el seu acomiadament fou injustificat, i que li sigui abonada la quantitat global reclamada que ascendeix a la suma de 18.617,65 EUR bruta, més els interessos al tipus legal a partir de la data de la contesta a la demanda.

Segon.- Imposar a la senyora Ferrer el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.