Laboral: prima de nocturnitat (2000033/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000113/2021 ORIGEN: 2000033/2020 - 00

NIG: 5300542120200000100

PARTS:

Apel·lant: B, ORG_0

Representant: Sra. Alfaro

Advocat: Sra. Agullo

Apel·lat: Sr. Ayuso

Representant: Sr. Palomo

Advocat: Sr. Vives

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: prima de nocturnitat

SENTÈNCIA 186-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 3 de gener de 2020, el senyor Ayuso interposà demanda pel procediment laboral contra la societat B, ORG_0 (B, SAU) tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import de 720,48 EUR en concepte de prima per nocturnitat dels mesos d'abril a novembre de l'any 2019, ambdós inclosos; a abonar-li l'import mensual de 90,06 EUR corresponents a la prima per nocturnitat dels mesos de desembre del 2019 i així successivament, fins a què l'empresa reintegrés novament aquest concepte en la seva remuneració mensual; a pagar-li els interessos de les dites quantitats a comptar de la data màxima en la qual l'empresa hauria d'haver procedit al pagament de cada prima juntament amb el salari del mes corresponent; a declarar i cotitzar a la CASS la totalitat de les quantitats referides en els punts anteriors i la seva condemna en costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- El dia 3 de març de 2020 la representació processal de la societat B, ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 19 de febrer de 2021 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar la demanda formulada pel Sr. Ayuso contra la societat B, ORG_0 condemnant aquesta darrera a satisfer al Sr. Ayuso l'import de 720,48.- euros en concepte de prima de nocturnitat dels mesos d'abril de 2019 a novembre de 2019, ambdós inclosos, a abonar-li l'import mensual de 90,06.- euros corresponents a la prima per nocturnitat dels mes de desembre de 2019 i així successivament fins a què l'empresa reintegri novament aquest concepte en la remuneració mensual, a pagar al Sr. Ayuso els interessos de les diferents quantitats a comptar de la data màxima en la qual l'empresa hauria d'haver procedit al pagament de cada prima, juntament amb el salari del mes corrent i a declarar i cotitzar a la CASS la totalitat de les quantitats referides.

Segon.- Imposar les costes processals causades a la part defenent, inclosos les derivades d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, ORG_0 en considerar, en síntesi, necessària la pràctica de les dues proves declarades impertinents per la Batllia; en considerar que ambdós litigants van acordar en dues ocasions que les hores nocturnes que pogués realitzar ja estaven integrades en el salari mensual; i en considerar que els abonaments efectuats constituïen una liberalitat de l'empresa i no un dret adquirit pel treballador; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància i la condemna de la part agent i recorreguda a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Ayuso s'oposa al recurs formulat, a la pràctica de les proves interessades per la recurrent i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució recorreguda i la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i altres despeses a acreditar en execució de sentència.

6.- Per Aute de data 21 de juliol de 2021, aquesta Sala va desestimar les pretensions probatòries adduïdes en aquesta alçada per la societat B, ORG_0.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El senyor Ayuso pretén la condemna de la societat B, ORG_0 a satisfer-li les primes de nocturnitat que va deixar d'abonar-li a partir del mes d'abril de 2019. Sosté que des de l'inici de la relació laboral i sense perjudici del que al respecte establia el contracte signat en data 7 de març de 2008 entre ambdues parts, la societat B, ORG_0 sempre -des de feia més de 16 anys- li va abonar una prima per nocturnitat d'un import de 90,06 EUR al marge del salari pactat quan durant el mes efectuava més d'1/3 de les hores durant la nit, i això fins al mes d'abril de 2019, en què va deixar d'abonar-li. Considera que en tractar-se d'un dret adquirit el seu pagament no podia ser suprimit de forma unilateral pel patró.

Per contra, la societat B considera que el contracte de treball establia expressament que el salari pactat entre les parts ja incloïa la prima de nocturnitat i que els pagaments que el treballador hagués percebut constituïen liberalitats de l'empresari i no donaven lloc a cap dret adquirit en benefici del treballador.

La resolució d'instància estima íntegrament les pretensions del senyor Ayuso. Considera acreditat que l'empresa, en els fulls de salari del treballador, establia en la nòmina un concepte diferenciat distingint salari base de "prima nocturnitat (1/3 temps)" per un import de 90,06.- euros reflectit de forma periòdica des del mes de gener fins el mes de març de 2019; considera també acreditat el seu pagament de forma periòdica com a mínim des del mes de gener de 2017 i fins el mes de març de 2019 (27 mensualitats); i que B, ORG_0 no ha acreditat el caràcter ocasional i voluntari d'aquests pagaments per a què es poguessin considerar coma liberalitat tal i com ella pretén.

Contra aquesta decisió s'alça la societat B, ORG_0.

Segon.- No és discutit entre les parts que el senyor Ayuso va iniciar la seva relació laboral amb la societat recurrent en data 17 de febrer de 2003, en qualitat de vigilant de seguretat, tractant-se d'un contracte de treball verbal, ni que mitjançant contracte de data 7 de març de 2008 la relació laboral es va formalitzar per escrit.

Tampoc discuteixen les parts que en la clàusula Cinquena de l'esmentat contracte, intitulada "Salari", es va establir literalment "El salari convingut per la prestació dels serveis s'ha fet atenent el fet que una part de la prestació laboral haurà de realitzar-se en horari nocturn. Conseqüentment, el salari pactat inclou la prima de nocturnitat legalment establerta".

Ara bé, tot i aquesta previsió contractual, el treballador justifica haver percebut al marge del salari base i d'altres complements salarials no discutits, com és el cas d'hores extraordinàries bàsicament, una "prima de nocturnitat (1/3 temps)" per un import de 90,06 EUR bruts mensuals durant 27 mensualitats -període temporal que no li és discutit per la societat recurrent-. Però encara més enllà d'aquestes 27 mensualitats, de la resposta del senyor Ricart director adjunt de la societat recurrent) a la 4a. pregunta de les efectuades per la societat defenent en la instància, es deriva que aquest import de 90,06 EUR mensuals l'empresa el satisfeia al senyor Ayuso a banda del salari, des de l'inici, tal i com el treballador afirma. Noti's al respecte que així es deriva del sentit genèric de la pregunta efectuada, que diu:

"4.- Digui com és cert que a banda de dit salari l'empresa satisfeia al Sr. Ayuso i a tres treballadors més una liberalitat de 90,06 euros mensuals"; essent la resposta: "manifesta que és cert".

I també es deriva de la resposta de la senyora Rius (Directora general de B, SAU) a la 4a. pregunta efectuada per la societat agent en la instància en l'interrogatori que li fou practicat pel seu compte, ja que diu que els antics directius li van comentar que era una liberalitat i per això es va treure a partir de l'any 2013, aquestes en concret a partir de l'any 2018. Noti's que de la resposta es deriva que aquesta "liberalitat" els anteriors directius ja la satisfeien i com s'ha acreditat que en aquest cas es va treure al març 2019 i no al 2018 com ella manifesta.

En conseqüència, resta acreditat que aquest abonament s'efectuava des de feia anys malgrat el contingut del contracte invocat per la societat recurrent.

Tercer.- Malgrat la part recurrent qualifiqui aquest pagament de liberalitat, en tot cas, la Sala considera que és una retribució complementària i que forma part del salari en no haver acreditat l'empresa el seu pretès caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives legals convencionals o unilaterals consolidades i doncs el caràcter excepcional del seu pagament.

Ben al contrari, en aquest supòsit l'empresa ha perllongat com a mínim el pagament de la pretesa "gratificació" en les nòmines que s'han generat en un període de temps superior als dos anys, sense interrupcions, operant en aquest cas plenament la presumpció legal de què els pagaments realitzats suposen una retribució complementària, havent-se doncs de desestimar el recurs interposat.

En aquest sentit s'ha pronunciat molt recentment aquesta Sala en la Sentència de data 30 de setembre de 2021, rotlle número 112/2021, on es diu:

"Per tal de resoldre la controvèrsia que entre les parts es planteja, hem de recordar que l'article 80 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals després de delimitar l'àmbit objectiu de les liberalitats de l'empresa ("Constitueixen liberalitats de l'empresa els pagaments, en metàl·lic o en espècie, de caràcter excepcional o especialíssim, a causa de fets extraordinaris, que no siguin repetitius ni pel que fa a l'import ni pel que fa al concepte, ni puguin ser considerats un dret adquirit"), reprèn l'essència de la regulació resultant del règim anterior (art. 86 del Codi de Relacions Laborals), preveient que ocasionalment i excepcionalment l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària però que, a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

Succeeix però aquí que l'empresa ha perllongat el pagament de la pretesa "gratificació" en totes les nòmines mensuals que s'han generat en un període de temps superior a 4 anys sense interrupció de cap mena. I aquesta realitat no s'ajusta als paràmetres legals vertebradors de la noció de liberalitat tal i com es troben legalment configurats. En efecte, la regularitat constatada en el seu pagament exclou l'excepcionalitat que se'n predica i en tot cas, la societat empresària no ha justificat que el pagament realitzat intervingués al marge de les seves obligacions retributives contractuals. En aquesta eventualitat, la presumpció legal de que els pagaments realitzats suposen una retribució complementària opera de manera plena, i ja per aquesta sola raó el recurs d'apel·lació s'ha de veure abocat al fracàs.

Quart.- En realitat, admetent fins i tot a efectes argumentals que el salari base del treballador podia incorporar la prima de nocturnitat, la retribució d'una prima complementària, en les condicions en que aquesta va intervenir, constituïen una condició més favorable per al treballador emparada en les previsions de l'art. 3 apartat f) de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals (en el règim anterior es contemplaven en l'art. 3 apartat g) del CRL), que s'ha incorporat al contracte de treball i que per via de conseqüència no podia ser individualment derogada en constituir un clar dret adquirit (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 27- 09-2019 TSJC-59/2019)."

Quart.- Procedeix, en conseqüència la confirmació de la Sentència recorreguda i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Cinquè.- La desestimació del recurs comportarà que les costes en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent, en mèrits del principi del venciment.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la societat B, ORG_0 (B, SAU) contra la Sentència de data 19 de febrer de 2021 dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, que es confirma íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.