ARRENDAMENTS URBANS.reclamació per manca de preavís, impagament de la renda, impagament del subministrament elèctric, despeses de bugaderia i servei de neteja - error en la valoració de la prova - pràctica de proves per a millor proveir (2000191/2018)
- Resolució
- Sentència · 31/10/2019
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 271/2019
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2019:271
- Recurs
- 223/19
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Albert Andrés Pereira, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PAGAMENT ERROR CONTRACTE D'ARRENDAMENT SERVEI PREAVÍS DESNONAMENT
- Art. 15 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances, de…: article derogat.
- Art. 18 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances, de…: article derogat.
- Art. 73 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
- Art. 80 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Vaquero i Narváez contra la sentència dictada pel Batlle en data 13-2-2019, que condemnava els demandats a pagar a la societat D, ORG_0 la suma de 6.486,07 euros. La sentència original havia estat dictada en un procés de resolució contractual, desnonament i reclamació de quantitat iniciat per la societat D, ORG_0 contra els Srs. Vaquero i Narváez. Els demandats havien interposat una demanda reconvencional, que havia estat desestimada pel Batlle. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha confirmat la sentència original i ha imposat les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére
TSJC.- 0000223/2019 ORIGEN: 2000191/2018 - 00
NIG: 5300542120180001253
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del tribunal, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat en data 26-4-2019, l'administrador únic de la societat D, ORG_0 formulava demanda contra els Srs. Vaquero i Narváez, en resolució contractual, desnonament i reclamació de quantitat i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència d'acord amb la qual es condemni als defenents a abonar a la seva mandant la quantitat de 14.286,07.- euros, decidint que aquesta part fa seu l'import del dipòsit entregat per aquests, és a dir, la quantitat de 7.800.- euros, efectuant en cas de compensació de les dues quantitats i condemnant-los a satisfer la quantitat de 6.486,07.- euros. Que es condemni igualment als defenents a satisfer les despeses processals, inclosos els honoraris d'advocat, en el seu cas de procurador d'aquesta part així com qualsevol altra despesa que porti conseqüència del present procediment.
II.- El dia 10-7-2018, la representació processal dels Srs. Vaquero i Narváez, contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant i alhora articulava demanda reconvencional, sol·licitant que es dictés sentència estimant la demanda reconvencional interposada, condemnant la part demandant a satisfer una indemnització corresponent a 1.600.- euros en concepte de les despeses que havia hagut de sufragar aquesta part, el tot amb expressa condemna en costes a la part adversa.
III.- El 24-7-2018, la representació processal de D, ORG_0, presentà un escrit per mitjà del quin s'oposava a la demanda reconvencional i sol·licitava es dictés sentència desestimant-la i estimant la demanda formulada per la seva representada, condemnant els defenents al pagament de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador així com qualsevol altra despesa que derivi de la tramitació de la present causa.
IV.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants i evacuats els respectius escrits de conclusions, l'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 13-2-2019 amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar substancialment la demanda interposada per la representació de la societat D, ORG_0 contra els Srs. Vaquero i Narváez, i condemnar a ambdós, solidàriament, a abonar a la part actora la suma de 6.486,07.- euros.
Segon.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda reconvencional interposada pels Srs. Vaquero i Narváez contra la societat D, ORG_0, i absoldre a aquesta darrera de quantes pretensions en ella s'hi contenien.
Tercer.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Vaquero i Narváez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana es dicti sentència, revocant la Sentència recorreguda i en el seu lloc desestimant íntegrament la demandant tot i estimant la demanda reconvencional articulada, amb expressa condemna en costes a la part actora.
La representació processal de D, ORG_0 s'oposava al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegra confirmació de la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle.
VI.- Per Aute de data 3-9-2019 es decidia desestimar la pretensió probatòria adduïda per la representació processal dels recurrents.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix que en data 1-5-2017 la societat D, ORG_0 arrendava als Srs. A i J el xalet LM de XXXX fixant-se la renda en l'import de 3.900.- EUR mensuals al marge de les despeses accessòries que també corrien a càrrec de la part arrendatària. Resulta també indiscutit que a l'inici de la relació contractual, els demandats feren efectiu a mans de la mercantil arrendadora un dipòsit a alçada de 7.800.- EUR. Finalment resulta també acreditat que mitjançant correu electrònic de 26-10-2010, els arrendataris comunicaven a la societat arrendadora la decisió de resoldre el contracte d'arrendament, intervenint la restitució de la possessió de l'immoble arrendat el dia 12-12-2017.
En aquest context, la societat D, ORG_0 articulava una demanda en que reclamava la suma de 14.286,07.- EUR que es desglossa de la següent manera: 11.700.- EUR en concepte d'indemnització per manca de preavís a la finalització del contracte d'arrendament, 1.560.- EUR en concepte de 12 dies de renda del mes de desembre de 2018, 405,62.- EUR en concepte de subministrament elèctric, 500,45.- EUR en concepte de despeses de bugaderia i servei de neteja i 120.- EUR en concepte de lloguers no satisfets. Sobre l'import global, demanava que es descomptés la suma corresponent al dipòsit efectués de manera que una volta produïda la compensació entre deutes respectius es condemnés els demandats a satisfer la quantitat de 6.486,07.-EUR.
La representació processal dels defenents s'oposava a la demanda articulada argüint que van haver de marxar del xalet per raó del seu mal estat de manera que cap indemnització havien de satisfer per no haver facilitat el preavís legal corresponent. Per la resta s'oposava a les sumes reclamades sostenint que d'ençà l'1-12-2018 residien en altre habitatge i que per la resta de reclamacions era la pròpia demandant qui no havia fornit prova al respecte sense que tampoc mai els hagués estat res reclamat al respecte. Sostenia que a l'inici de la relació contractual, el xalet es trobava molt brut i que havien hagut de gastar 1.600.- EUR per tal de que fos habitable, import que reclamaven via reconvencional.
La Sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle estima íntegrament les pretensions de la societat D, ORG_0 i desestima la reconvenció dels Srs. A i J.
I, és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal dels demandats amb fonament al motiu de greuge que s'exposa en l'apartat següent.
II.- Després de recordar els antecedents a que ens acabem de referir i les característiques i finalitat revisora del recurs d'apel·lació sustenta que la Sentència dictada incorria en un error en la valoració de la prova. Amb aquesta finalitat argüia que l'art. 73 de la LTPJ preveia la possibilitat per aquesta Sala d'acordar per a millor proveir la pràctica de qualsevol prova amb la finalitat d'adquirir la convicció necessària per a dictar la Resolució adequada. Sostenia que les proves per a millor proveir eren mitjans probatoris que la Sala acordava quan, en funció del material probatori que es trobava a les actuacions, i sense suplir la manca de diligència de les parts requeria la pràctica d'alguna prova per assolir la convicció del Tribunal en relació als extrems fàctics del litigi que correspongués resoldre. Denunciava que el jutge "a quo" en cap moment havia sol·licitat la pràctica de proves per a millor proveir, especialment quan en la demanda s'havien relatat les especials circumstàncies en que els recurrents es trobaven immersos i que s'haurien d'haver pres en compte quan es va dictar la Sentència. Considerava que el jutjador a quo havia d'haver sol·licitat per a millor proveir prova encaminada a demostrar que en l'immoble vivien tres infants i que aquest va ser el motiu principal pel qual s'havia interposat una demanda reconvencional, doncs en definitiva les condicions amb que els mateixos havien de viure pertorbaven la seva tranquil·litat i seguretat. Sustentava que el jutjador a quo no havia tingut en compte la realitat de la família i el malestar que s'havia ocasionat a cadascun dels seus membres. Insistia en que la part demandant mai havia facilitat la convivència en la casa sinó que pel contrari mantenien una actitud absolutament despreocupada de manera que els recurrents no havien pogut gaudir de la casa doncs sempre existien imprevistos que els ho impedien.
III.- Pel que es refereix al primer motiu del recurs, la figura de la prova per a millor proveir es troba regulada en l'art. 5 del Decret de 1-5-1922, modificat per l'art. 80 de la Llei Transitòria de Procediments Judicial, en mèrits del qual: "el ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles podrà, si ho considera oportú, acordar per a millor proveir, les diligències que estimi convenients per aclarir qualsevol fet que quedi dubtós i després de practicades dicta Sentència".
Es tracta d'un mecanisme que ha de ser emprat pel jutjador amb molta cautela. En efecte ofereix al Batlle una facultat aclaridora, discrecional de caràcter subsidiari, complementari i integrador, sense però que a través de la mateixa es puguin desplaçar els principis dispositiu, d'aportació de part i d'igualtat que regeixen amb especial intensitat en el procés civil. En aquest sentit, aquesta Sala ha pogut indicar que: "en relació a la funció que compleixen les diligències per a millor proveir, aquesta Sala comparteix amb el recurrent la doctrina que emana de les diferents resolucions d'aquesta Sala, segons la qual les diligències per a millor proveir no es poden orientar a suplir les deficiències en les quals incorren les parts litigants i que tampoc poden suplir o substituir la seva activitat probatòria, de manera que les referides diligències han de ser enteses com un complement a l'activitat probatòria que el jutjador o Tribunal poden emprar quan del material probatori que es trobi al procés restin extrems sense prova o amb prova insuficient i sobre els quals es forma la convicció del jutjador" (Sentència de 18-12-2006, TSJC-166/06). En idèntic sentit també hem declarat: "·la possibilitat que té el jutge per decidir proves per a millor proveir no poden compensar l'insuficient activitat probatòria de les parts" (Sentència de 29-2-2016, TSJC-382/2015).
Traslladant l'anterior raonament al concret supòsit que s'examina, res obligava la Sra. Batlle a acordar la pràctica de proves per a millor proveir, sinó que corresponia a la part fornir en el moment processal oportú tots els mitjans de prova que poguessin confortar les seves pretensions obstatives.
En conseqüència el primer motiu del recurs que es planteja haurà de ser rebutjat.
IV.- En el segon motiu d'apel·lació es denúncia que la societat arrendadora mai havia facilitat la convivència dels arrendataris en la casa, adoptant una actitud despreocupada vers els problemes que van anar sorgint durant la relació contractual i que impedien la normal habitabilitat de la mateixa.
La Sentència recorreguda efectua un examen exhaustiu de les diferents qüestions que li eren plantejades destacant en essència que les al·legacions dels demandats no es trobaven degudament acreditades en les actuacions el que no permetia el triomf de les seves pretensions. En aquesta alçada la part no introdueix cap mena de raonament crític i fonamentat que permeti desautoritzar les conclusions de la Sra. Batlle, limitant-se a repetir alguns d'aquells mateixos arguments que en la instància havia pogut articular i en relació als quals ja va obtenir una resposta judicial.
En conseqüència també aquest motiu del recurs haurà de ser rebutjat.
V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Vaquero i Narváez. contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13-2-2019, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-