lliurament de mercaderia (0166/06)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-166/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2006.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i M.I. Eulàlia Amat Llari.-

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Tur va interposar demanda, de data 20-9-2005, envers la mercantil Yuste, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 5.312,38 Euros, amb més els interessos legals i la imposició de costes processals.

La representació processal de la mercantil defenent es va oposar a la demanda, segons escrit de data 4-10-2005, i va demanar que es desestimés la demanda i s’imposessin a la part agent les costes processals.

II.- L’Honorable Batlle va dictar sentència, de data 13-6-2006, en la qual establia el que segueix: “DECIDEIX Que estimant la demanda de la part actora, ha de condemnar i condemna a la societat Yuste a pagar a la societat Tur, l’import de 5.312,38.- euros, més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, fent imposició de costes a la part defenent, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador”.

III.- La representació processal de la mercantil defenent vas formular recurs contra la sentència d’instància i, en data 15-9-2006, va presentar llur escrit de conclusions en el que, d’acord amb els arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part agent va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 9-10-2006, i va sol·licitar que es confirmés la sentència d’instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en la infracció del principi dispositiu i d’aportació de part en la prova acordada per a millor proveir en relació a la providència de 23 de gener de 2006, tota vegada que considera que les diligències per a millor proveir s’han de limitar a complementar l’activitat probatòria de les parts, però no poden substituir-la, com ho posa de manifest la jurisprudència del Tribunal Superior i, en concret d’aquesta Sala, que es cita en el recurs. També manifesta que la Sala ha vulnerat el principi de l’onus probandi i, per tant, el principi d’igualtat deixant en indefensió a una de les parts litigants. En segon terme, entén que la pràctica de la prova no s’ajusta a allò que es va acordar en la diligència de 23-1-2006, tota vegada que la declaració del testimoni es trobava connectada a l’aportació dels documents al procés. En tercer terme, entén que s’ha infringit l’article 14 del Decret sobre el procediment abreujat, atès que la prova per a millor proveir fou acordada fora de termini. I, en darrer terme, posa en relleu que la pràctica de les proves per a millor proveir ha vulnerat el principi d’immediació, publicitat i contradicció.

II.- Els al·legats relatius a la infracció de l’article 14 del Decret sobre el procediment abreujat i en relació a la infracció del principi dispositiu i d’igualtat, amb la gènesi d’indefensió a la part recurrent, han de ser refusats. En efecte, si bé és cert que l’article 14 de l’esmentat Decret determina que les diligències per a millor proveir s’han d’acordar en el termini de 15 dies i que en el cas que ens ocupa l’Honorable Batlle va dictar providència, de data 23 de gener de 2006, per la qual acordava les diligències per a millor proveir, consistents en documentals i testifical, i que el plet va restar clos per a dictar sentència en data 6 de desembre de 2005, aquesta superació del termini, atès que no genera preclusió, no comporta una situació de limitació o menyscapte del drets de defensa de la part recurrent i, per consegüent, no s’ha de donar lloc al present motiu o greuge del recurs, tota vegada que la referida dilació no pot ésser conceptuada com a indeguda i molt menys com a generadora d’una restricció del dret a la defensa de la part que ara impugna la sentència.

III.- I, en darrer terme, esdevé oportú analitzar les dues darreres al·legacions del recurrent. Segons la primera d’elles, la prova testifical no s’hauria d’haver practicat perquè la mateixa es trobava subordinada a l’aportació de la prova documental també acordada en la diligència per a millor proveir. Aquest extrem ja ha estat resolt per la sentència en el seu considerant II i aquesta Sala ha de mantenir la mateixa resposta. En efecte, l’exigència de practicar la prova testifical una vegada hagin estat aportats els documents si bé solament significa la fixació d’un criteri cronològic, no podria tampoc evitar la pràctica de la prova testifical, ni des de l’òptica de l’argumentació del recurrent, en relació a aquells extrems sobre els quals el testimoni pugui manifestar el seu coneixement en funció de les circumstàncies concretes que li han permès obtenir el mateix. I, aleshores, s’ha d’entendre que no es pot des d’aquest punt de vista sustentar amb èxit la nul·litat d’una prova testifical practicada a les actuacions.

IV.- L’èxit parcial del recurs justifica que no s’escaigui procedir a efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDIM

DECLARAR la nul·litat d’actuacions del present procediment i retrotraure les mateixes fins el moment de la prova testifical per a millor proveir, de manera que caldrà convocar a les parts litigants a la seva pràctica i celebrar-la en audiència pública. S’escau mantenir les actuacions que no es vegin afectades per l’esmentada nul·litat, en ares al principi de conservació dels actes processals. No procedeix imposar les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra sentència, de la qual en serà tramès testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

I llegida, la firmen, del que en dono fe.