Resolució unilateral pòlissa crèdit (155/12)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-155/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l'entitat Gaya va interposar demanda, en data 22-09-2009, envers el Sr. Calderón, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 30.538,32 EUR, amb més interessos de demora, comissions i amb més les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se, per escrit de 14-10-2009, a la demanda interposada i va sol·licitar la desestimació íntegra de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 9-05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX que ha d'estimar i estima, íntegrament, la demanda interposada per l'entitat Gaya, contra el Sr. Calderón, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna aquest darrer a pagar a l'agent la quantitat principal de TRENTA MIL CINC-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS (30.538,32.-EUR), incrementada dels interessos de demora i comissions pactats, a partir del dia 18 de desembre del 2008 i fins que dit import sigui íntegrament pagat, i fins a la seva total liquidació; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 30-07-2012, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 19-09-2012, sol·licita la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que el Sr. A. no va superar mai el límit de crèdit, atès que segons el document núm. 4 de l'agent, s'efectuà un ingrés de 650 euros i quedà, per tant, dins els límits de la pòlissa de crèdit. Afegeix que l'absència de requeriment de la part agent no prova que la incoació del procés fos l'única solució per a satisfer els seus drets. En segon terme, manifesta que, com que no consta la reclamació extrajudicial del deute, no procedeix la condemna en costes processals.

II.- Aquesta Sala ha pogut valorar la prova que es troba a les actuacions i de la mateixa es desprèn que la part defenent va excedir el límit de la seva pòlissa de crèdit, com clarament ressurt del document que es troba al foli 53. Així, des del dia 6-03-2008 es supera lleument el límit de crèdit (30.003, 30.197, 30.227) amb ingressos del defenent de 700 i 650 euros que situen de nou la quantitat deguda per sota del límit contractual dels 30.000 euros i amb un import màxim de 30.618 (5-06- 2008) i de 30.538 (18-12-2008); és a dir superant la xifra màxima en un 2% del límit contractual.

Malgrat aquest fet, que es considera acreditat, aquesta Sala considera que la resolució d'una relació contractual d'acord amb la prerrogativa de donar per vençuda l'obligació a termini requereix que una actuació de conseqüències tan greus i rellevants pel deutor li hagi de ser comunicada. I arribat a aquest punt esdevé cert que no s'imposa en les condicions generals de la pòlissa de crèdit aquesta obligació, però no ho és menys que atès que és l'entitat bancària la que procedeix a liquidar unilateralment la pòlissa, a efectuar el càlcul dels interessos i a determinar la quantitat deguda, aquests extrems li hagin de ser comunicats al deutor amb anterioritat a l'exercici d'una pretensió judicial adreçada al cobrament de la quantitat deguda i a resoldre la vinculació que els afectava. I aquesta càrrega de comunicació per a poder exercitar la pretensió de cobrament, encara que no es trobi continguda en el clausulat general, es deriva de tot contracte, tota vegada que aquests vinculin a les parts no solament a allò pactat entre elles, sinó també a totes les conseqüències que es derivin de l'equitat. (Cf. D.44,7,2.3).

Consegüentment, la manca de comunicació no solament del saldo deutor, sinó també de la decisió d'exercitar la facultat unilateral de resolució del contracte, amb les conseqüències que això comportava pel deutor (tancament de la línia de crèdit i exigibilitat del saldo deutor i dels interessos determinats per l'entitat bancària), impedeix acollir la demanda interposada, sense el requeriment previ de resolució, acompanyat de la necessària informació pel deutor, i, per tant, s'ha de donar lloc al recurs interposat, en el seu segon motiu, i revocar la sentència d'instància, sense perjudici que l'entitat bancària pugui procedir, en el futur, a comunicar adequadament la resolució unilateral de la relació contractual i, pel cas de no ser atès el saldo deutor, instar l'auxili judicial per la satisfacció dels seus interessos.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Quant a les costes de primera instància, la desestimació de les pretensions de la part agent comporta la imposició a aquesta de les costes processals, d'acord a allò previst en el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Calderón contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 9-05-2012, i revocar la seva part decisòria, en el sentit de desestimar la demanda interposada per la representació processal de l'entitat Gaya contra el Sr. Calderón i absoldre aquest darrer de les pretensions instades en la seva contra, en consonància amb allò expressat en el fonament de dret II. Procedeix imposar les costes de primera instància a la part agent, atesa la desestimació de la seva pretensió i sense efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.