Anul.lació d'un acte administratiu (redistribució del complement de millora en el salari afiliats) (0076/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0046-3/09 TSA: 23/10

S E N T È N C I A NÚM. 76-2011

PARTS:

Apel·lant: Almansa (ENTITY_4)

Representant: Macias

Advocat: Pla

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Morillo

Advocat : Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0046-3/09

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El Almansa va formular recurs de reposició contra l'actuació administrativa consistent en la redistribució del complement de millora que venien percebent diversos funcionaris, amb ocasió del canvi de lloc de treball que aquests havien experimentat.

El M.I. M.I. GOVERN, mitjançant acord adoptat el 20 de maig de 2009, va disposar no admetre a tràmit l'esmentat recurs de reposició, en considerar que havia estat interposat de manera extemporània.

2n.- El Almansa va formular demanda contra la citada resolució administrativa i, després dels tràmits corresponents, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar sentència en data 2 de febrer de 2010, en la qual estimava l'excepció de manca de recurs administratiu previ que havia oposat el M.I. GOVERN i declarava ajustat a dret l'acord impugnat de 20 de maig de 2009.

3r.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-El recurs de reposició interposat davant del M.I. GOVERN no resulta extemporani, ja que no s'havia notificat als interessats cap resolució administrativa que tingués per objecte la redistribució del complement de millora, sinó només el trasllat de lloc de treball, de manera que la demanda jurisdiccional tampoc resulta inadmissible.

-La redistribució del complement de millora es fonamenta en l'article 11.2 del Reglament del sistema de gestió i avaluació de l'acompliment, aprovat per Decret de 29 de desembre de 2004, però aquest precepte resulta contrari a l'article 63.c) de la Llei de la funció pública, que disposa que aquest complement es percep amb caràcter fix, de manera que no resulta procedent que sigui redistribuït amb ocasió del trasllat de lloc de treball d'un funcionari.

4t.- La representació del M.I. M.I. GOVERN es va oposar al recurs, al·legant que el recurs administratiu resultava efectivament extemporani, ja que el trasllat del funcionaris afectats es va dur a terme durant els anys 2006 i 2007, moment en què es va indicar als afectats el nou nivell retributiu, mentre que el recurs no va ser interposat fins al 26 de març de 2009. Quant al fons, afirma que la redistribució del complement de millora resulta ajustada a l'article 11.2 del Decret de 29 de desembre de 2004 i que aquest precepte no vulnera les disposicions de la Llei de la funció pública.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar per reproduïdes les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, la sentència apel·lada ha estimat l'excepció plantejada pel M.I. M.I. GOVERN i ha considerat extemporani el recurs de reposició que va formular el sindicat recurrent, en atenció al temps transcorregut des del moment en què es va produir el trasllat de lloc de treball dels funcionaris afectats i es va redistribuir el seu complement de millora, cosa que va tenir lloc durant els anys 2006 i 2007, fins a la interposició d'aquell recurs, el 26 de març de 2009.

És cert que els interessats van esperar un temps considerable fins al moment de formalitzar, a través del seu sindicat, el recurs administratiu contra la redistribució del complement de millora de la qual discrepen. Tanmateix, l'examen de les actuacions permet apreciar que les comunicacions adreçades en el seu dia als interessats feien referència al nivell de classificació i a la posició retributiva, però sense especificar la modificació del complement de millora. En qualsevol cas, no consta que la notificació s'hagués fet amb compliment dels requisits que deriven de l'article 47 del Codi de l'Administració, en particular pel que fa a la indicació dels recursos que podien interposar-se contra la mateixa, amb expressió dels terminis corresponents. Aquesta mateixa consideració resulta aplicable als successius fulls de nòmina, en els quals ja existia constància de la redistribució discutida.

La garantia dels drets dels ciutadans exigeix un compliment rigorós dels requisits formals dels actes administratius, especialment quan, com es aquest cas, es pretén oposar un defecte del mateix tipus a l'acció exercitada pels interessats, com succeeix amb l'extemporaneïtat del recurs administratiu. En conseqüència, la inobservança d'aquests requisits de forma relatius a les notificacions comporta els efectes que predica el propi article 47 in fine del Codi de l'Administració, quan afirma que "l'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs".

Per tot això, procedeix estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació que interposa el sindicat recurrent i revocar la sentència impugnada, la qual cosa determina que s'hagi d'abordar l'examen de les qüestions de fons que es plantegen en la demanda.

Tercer.- No resulta objecte de discussió el fet de què l'actuació administrativa impugnada, que consisteix en la redistribució del complement de millora de diversos funcionaris que van ser traslladats de lloc de treball, resulta ajustada a les disposicions de l'article 11.2 del Reglament del sistema de gestió i avaluació de l'acompliment, aprovat per Decret de 29 de desembre de 2004, segons el qual "aquest complement de millora retribueix el desenvolupament professional en el lloc de treball, en funció de la contribució rellevant i individual de l'empleat de l'Administració general, a través del seu acompliment. És un complement retributiu que es consolida, amb caràcter fix, sempre i quan l'empleat no canviï de lloc de treball, en aquest cas es redistribueixen els complements salarials que percebia, en els imports dels complements salarials del nou nivell".

En el terreny dels fets, l'Administració demandada posa de relleu que el caràcter consolidable del complement, que també predica el preàmbul del reglament, ha estat respectat en aquest cas, ja que no s'ha produït cap reducció de salari. En la seva opinió això garanteix el caràcter fix del complement, sens perjudici de què la redistribució prevista pel reglament permeti nous increments, en funció de l'acompliment que el funcionari vagi adquirint en el futur, d'acord amb el nou nivell professional.

D'altra banda, l'Administració afirma que, si alguna reducció s'ha produït en la quantia total de les retribucions, això obeeix a un altre concepte, com és la pèrdua del complement de responsabilitat addicional, vinculat al desenvolupament transitori de funcions de nivell superior, que els interessats han deixat de dur a terme.

L'article 63.c) de la Llei de la funció pública disposa que el complement de millora "retribueix el desenvolupament professional en el lloc de treball, en funció de l'acompliment del funcionari titular d'una plaça d'aquest lloc de treball, mesurat d'acord amb el sistema de gestió de l'acompliment que s'estableixi. Es percep amb caràcter fix i la seva quantia mínima i màxima queda establerta pel nivell corresponent al lloc de treball".

Com resulta d'aquest precepte, el complement de millora està associat a un determinat lloc i retribueix el desenvolupament professional del funcionari, de manera que la seva determinació es troba íntimament vinculada a cadascun dels llocs de treball. Així resulta del Decret de 29 de desembre de 2004, quan disposa que el sistema de gestió i avaluació de l'acompliment es composa de dos elements, com són els objectius atribuïts a l'ocupant d'una plaça, que es desprenen de les funcions del lloc de treball, i les competències que incideixen en el desenvolupament d'aquestes funcions.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot apreciar la contradicció que denuncia la part recurrent entre el Decret de 29 de desembre de 2004 i la Llei de la funció pública que aquell desenvolupa, ja que el trasllat d'un a un altre lloc de treball pot tenir incidència en el complement de millora que s'havia reconegut en funció del desenvolupament del funcionari en la plaça que ocupava abans del trasllat, a través de la redistribució que preveu el reglament. Tanmateix, aquesta redistribució no suposa que quedi desvirtuat el caràcter fix del complement, que la llei predica, ja que el seu import queda consolidat en el nivell retributiu global, com igualment disposa la norma reglamentària. En el cas que ara s'examina, a partir de les acreditacions aportades pel M.I. GOVERN, es pot concloure que no s'ha produït cap disminució de les retribucions totals dels interessats, excepte en els casos en què obeïa a la pèrdua del complement de responsabilitat addicional, per altres raons que no són del cas.

En conseqüència, procedeix desestimar la demanda interposada per l'agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Almansa contra la sentència dictada el 2 de febrer de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar parcialment la demanda formulada per l'agent contra el M.I. M.I. GOVERN i, en conseqüència, declarar no ajustada a dret i anul·lar la resolució administrativa impugnada de 20 de maig de 2009.

3r.- Desestimar les restants pretensions que formula l'agent sobre el retorn del complement de millora als funcionaris afectats.

4t.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.