LABORAL.al.lega error en firmar un contracte de durada determinada- formalització més tard per escrit d'un contracte de durada determinada- noció d'error, vici del consentiment i elements de prova (4000038/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira

TSJC.- 0000200/2019 ORIGEN: 4000038/2017 - 00

NIG: 5300542120170000245

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, qui ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 27-01-2017, la Sra. Barberá va presentar demanda laboral contra l'Girona demanant al tribunal la seva condemna a pagar-li l'import total de 17.321,75.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, a declarar i cotitzar-la prop de la CASS, i al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat i de procurador.

II.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 09-04-2019, decidint:

"Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 27 de gener del 2017 per part de la Sra. Barberá contra l'Girona i, sense efectuar especial condemna en costes.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Barberá demanant la seva revocació i l'estimació íntegra de les seves peticions inicials.

La representació processal de l'Institut demana la confirmació íntegra de la Sentència i la imposició de les costes a la contrapart.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral que existia des del 2012 entre la Sra. Barberá i l'Girona, ni que la primera realitzava enquestes turístiques de camp a les fronteres del país prop dels visitants estrangers que venen a Andorra, i el resultat de les quals era destinat a Andorra Turisme.

En data 10-06-2015, la Sra. Barberá i el Director de l'Girona van firmar un contracte de treball reconeixent l'antiguitat de la treballadora des del 2012.

Precisa el mateix contracte a la clàusula primera que "s'insereix dins els treballs de camp que està duent a terme el Centre de Recerca Sociològica de l'Girona, per a Andorra Turisme. La prestació contractada la Sra. Barberá és la realització de les diferents tasques del treball de camp corresponent al control turístic a les fronteres d'Andorra encarregat per a Andorra Turisme, mentre el conveni entre Andorra Turisme ORG_1 i l'Girona de data 4/3/2011 sigui vigent", i a la clàusula quarta "el present contracte té validesa mentre el conveni entre Andorra Turisme ORG_1 i, l'Girona de data 4/3/2011 sigui vigent".

Per carta del 17-11-2016, l'Girona li va indicar :

"Per la present li comunico que el contracte laboral signat en data 10 de juny del 2015 amb l'Girona (ENTITY_5), quedarà extingit per tot el proper dia 30 de novembre d'enguany, de conformitat amb la clàusula quarta del mateix, ja que, en data 17 de novembre del 2016 s'ha procedit a la rescissió del conveni amb la societat Andorra Turisme ORG_1, de data 4 de març del 2011."

El plantejament de l'agent en el present procediment és que és per error que va signar aquest contracte de durada determinada del 2015 i que per tant el mateix s'ha d'anul·lar amb la conseqüència que la relació laboral s'ha de considerar com a indeterminada des del 2012, i de retruc l'acomiadament com practicat en forma indeguda.

El tribunal d'instància va jutjar que no existí cap vici del consentiment, conclusió que la part apel·lant combat.

II.- La part apel·lant argumenta, de manera resumida que el contracte es va signar després de tres anys de feina fent que la relació laboral s'havia de considerar com de durada indeterminada però inesperadament, a l'estiu de 2015, la part defenent, pretenent regular les vacances dels treballadors, li va fer firmar un contracte temporal; que ella va signar amb tota confiança sense pensar que els tres anys anteriors de feina s'esborraven de manera definitiva.

Sosté que la sentència de primera instància tant sols es fixa en la lletra del contracte però no en discuteix ni valora el fons, ni els arguments que foren exposats per aquesta part, ni té en compte la realitat subjacent de tot l'assumpte, ni tampoc les motivacions que hi havia darrera del mateix i el fet que s'ha enganyat als treballadors i que ella, ja havia notificat el seu embaràs al demandat, extrem que es podria considerar plenament discriminatori.

Afegeix que es necessitava un pronunciament exprés al respecte de les proves documentals 12 a 15 i considera que no s'ha complert amb el deure processal d'exposar totes les circumstàncies de fet que concorrien per fonamentar les seves al·legacions.

III.- Aquesta Sala sap que els òrgans jurisdiccionals no es poden limitar a les aparences i tenen la responsabilitat de determinar si existeixen elements que poden portar a concloure que l'expressat en un contracte no correspondria a la realitat. Tampoc ignora que aquesta responsabilitat és particularment aguda en matèria laboral on l'empleat es troba en posició de debilitat en front de l'empresari que li sotmet la signatura d'un contracte.

Tot i així, la conclusió del primer jutjador no es pot més que confirmar ja que és conforme als principis relatius a la noció d'error, vici del consentiment i als elements de prova obrant en autes com a les peticions formulades per l'agent.

Si bé tot contracte atorgat sota la influència d'un vici del consentiment és anul·lable, en el nostre cas la part agent no ha establert que no va donar el seu consentiment de forma lliure i reflexionada.

Cap element permet avalar la tesis de l'error i encara menys la d'una maniobra per part de l'Girona a l'hora de fer firmar el contracte del 2015.

En efecte, i en primer lloc, apareix que, com la resta dels treballadors i en tot cas la Sra. Sevillano, la Sra. Barberá sabia que l'existència del seu lloc de treball era vinculat al conveni de col·laboració signat al 2011 entre l'Girona i ORG_0, ORG_1, ja que és aquesta societat que encomanava les enquestes a l'Girona.

En virtut de l'article 6 del Codi de relacions laborals, el contracte de treball pot establir-se per un termini cert o determinat, o una obra o un servei concret, i en aplicació de l'article 15 del mateix Codi, la contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit.

És cert que en el present cas el contracte no s'ha formalitzat per escrit fins al 2015 però això només constitueix una infracció administrativa tipificada com a greu per l'article 158.2 del Codi de relacions laborals (veure STSC 295-16 del 29-11-2016) però no permet canviar la natura del contracte.

En segon lloc, el contracte del 2015 és clar i difícilment es pot compartir l'afirmació de la demandant que se li va presentar com un "paper" que només serviria per regularitzar les vacances.

No solament no queda establerta la maniobra de l'empresa però s'ha de posar de relleu que en el missatge telefònic que li va enviar el Sr. Nogués li diu "Te paso el contrato que ha hecho la subdirectora del Instituto. Miralo bien a ver qué te parece...para cualquier aclaración, no dudes en llamarme."

En tercer lloc, pel que fa a la qüestió de les proves, la part agent ha pogut proposar totes les proves que ha considerat pertinents i totes foren declarades necessàries i foren practicades per la Batlle.

D'altra banda, ja hem pogut recordar en nombroses ocasions que l'obligació de motivació consubstancial al dret a la jurisdicció no comporta una obligació de contestar a tots i cadascuns dels arguments de les parts. En particular, cap obligació té el tribunal d'explicar per cada prova proposada i acceptada quina conseqüència en treu. Moltes proves no aporten res de determinant i el fet que el jutge no els mencioni de manera expressa en la seva motivació no significa que no les va examinar i valorar degudament com és el seu deure.

En el present cas, l'examen dels correus electrònics i dels missatges telefònics aportats per la part agent amb el seu escrit de proposició de proves no aporten cap element suficient per establir la seva versió i per tant la Batlle no tenia cap obligació de mencionar-los.

En darrer lloc, cap prova existeix del fet que l'assalariada havia comunicat el seu estat d'embaràs a l'empresari ni que li ha comunicat després de l'acomiadament. Per tant, la possible discriminació que invoca ara no té cap fonament concret.

IV.- La desestimació del recurs justifica imposar a l'apel·lant les costes d'aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Barberá contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-04-2019 que confirmem íntegrament.

IMPOSAR a la Sra. Barberá les costes judicials de segona instància provocades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.