QUARTA VIDUAL (5100006/2014)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000197/2018 ORIGEN: 5100006/2014 - 00

NIG: 5300542120150000514

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25-4-2014, la representació processal de la Sra. Barba, va formular demanda en reclamació de drets viduals pel procediment ordinari contra la Sra. Vélez, mitjançant la qual sol·licitava es dictés Sentència 1) declarant el dret de la seva representada a la quarta vidual o marital en la successió del seu difunt marit, Sr. ENTITY_6; 2) condemnant la part demandada a entregar a la Sra. Barba en propietat la quarta part del patrimoni del seu difunt espòs que resultés acreditat i que integrava la seva herència en el moment de l'obertura de la successió, més, si esqueia la quarta part dels fruits produïts per la totalitat dels béns, des del dia 12 de febrer de 2013 data de la mort del causant, i fins el moment en què resultés entregada la quarta vidual o marital; o, a elecció de la demandada, a pagar una suma dinerària equivalent a la quarta part del valor que resultés acreditat d'aquests béns i drets hereditaris del difunt espòs, i, si esqueia, de la quarta part de la totalitat dels fruits percebuts; 3) declarant el dret de la demandant a rebre el benefici de l'any de plor; 4) condemnant la part demandada a pagar, en concepte d'any de plor, una quantitat mensual no inferior a 2.000 euros, a partir del dia 12 de febrer de 2013 -data de la defunció del Sr. B- i fins el 12 de febrer de 2014; 5) condemnant la part demandada al pagament a la seva representada dels interessos legals corresponents, calculats sobre les sumes resultants, des del dia 12 de febrer de 2013 -data de defunció del causant- i fins el dia del seu total pagament, i 6) condemnant la part demandada al pagament a la demandant de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador.

II.- En data 30-5-2014, la representació processal de la Sra. Vélez contestava les pretensions articulades de contrari i formulava demanda reconvencional, interessant la desestimació de la demanda principal, a excepció del pagament de 12.000EUR en concepte d'any de plor, que es reconeixia deure. Alhora interessava la condemna de la demandant, a retornar a la seva representada la possessió del "Xalet M", amb tots els seus mobles i paraments; a satisfer-li una indemnització de 1.200EUR mensuals, a comptar del mes de març de 2014 o, subsidiàriament, de la data en que intervenia la demanda reconvencional, i fins al moment en què intervingués el retorn de la possessió. Condemnant també l'agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- El 4-7-2014, la part demandant contestava la demanda reconvencional articulada per la representació processal de la Sra. Vélez i també articulava escrit de rèplica. El 27-2-2015, la Sra. Vélez articulava escrit de dúplica.

IV.- El dia 27-2-2015, les parts articulaven un escrit de desistiment al respecte de la reclamació introduïda en concepte d'any de plor i de retorn de la possessió del "xalet M" en haver assolit un acord al seu respecte, de manera que sols es mantenia la pretensió relativa a la quarta vidual que s'exercitava per la Sra. Barba en el seu escrit rector.

V.- Una volta practicades les proves proposades i declarades pertinents, i evacuada la corresponent fase de conclusions, el Tribunal de Batlles dictava Sentència en data 5-4-2018 amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Barba contra la Sra. Vélez.

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador".

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Barba i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 10-7-2018 pretén es dicti Sentència que revoqui la dictada en primera instància i en el seu lloc, es disposi la condemna de la Sra. Vélez a lliurar a la Sra. Barba com a màxim la quarta part del patrimoni relicte del seu difunt espòs en el moment de l'obertura de la successió; o bé la suma de 500.842,49.- EUR a elecció de la Sra. Vélez. Sol·licitava endemés que la demandada abonés fins a la quarta part dels fruits produïts per la totalitat dels béns, des del dia 12-2-2013, data de la defunció del causant i fins el moment en que li sigui entregada la quarta vidual o marital. Finalment sol·licitava també que les costes d'ambdues instàncies s'imposessin a la demandada.

La representació processal de la Sra. Vélez, en canvi pretén la desestimació del recurs articulat i confirmació de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades.

VII.- Per Aute dictat en data 4-4-2019 per aquesta Sala es donava lloc a les pretensions probatòries de la Sra. Vélez introduïdes mitjançant el seu escrit de conclusions responsives articulades en aquesta alçada. En aquest sentit es requeria la Sra. Barba per a què en el termini de 8 dies identifiqués el compte obert amb el seu difunt marit a Espanya i n'aportés un extracte bancari des del mes de febrer del 2013 i fins abril del 2015.

Una volta el resultat de la prova acordada ha estat incorporat a les actuacions, les parts s'hi han pronunciat al seu respecte mitjançant escrits presentats respectivament els dies 25 i 26 de juny del 2019.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Barba pretén que se li reconegui el dret a la quarta vidual al respecte de la successió del seu difunt espòs Sr. Gomila, i conseqüentment es condemni la seva hereva (la Sra. ENTITY_5) a entregar en propietat fins a una quarta part del patrimoni relicte del causant o bé, a opció de l'hereva, el seu equivalent econòmic. El tot incrementat amb la ? part dels fruits produïts des de l'obertura de la successió i fins el moment en que li fos entregada la quarta vidual i la integralitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La Sentència dictada desestima la demanda interposada per la Sra. Barba i li imposa les costes causades. Amb aquesta finalitat després de recordar les característiques vertebradores de la institució de la quarta vidual amb remissió a la Sentència dictada per aquesta Sala el 23 de gener del 2003 (recull 1948), i valorar els mitjans de prova versats per les parts en el litigi, es raona que la vídua disposava d'una capacitat econòmica suficient que no tant sols li permetia "sostenir amb decòrum i diginitat la seva situació de viduïtat", sinó que fins i tot li garantia "un to de vida i sustentació similar al que gaudia abans de la defunció del Sr. B".

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la Sra. Barba.

II.- Abans d'endinsar-nos en l'estudi dels diferents motius del recurs que es plantegen, convé destacar que les parts litigants accepten les consideracions contingudes en els Fonaments de dret I i II de la Sentència recorreguda relatives als fets no controvertits i al dret aplicable.

S'admet així que "el Sr. B va contraure matrimoni en segones núpcies amb la Sra. Barba el 4 de juny del 1983 després d'haver enviudat del seu primer matrimoni amb la Sra. M.X.P. En quant a prole, del seu primer matrimoni van néixer dos fills de nom M i Vélez i per contra del segon no hi va haver descendència. Tampoc és discutit, i així resulta acreditat, que el Sr. M.B va traspassar el 12 de febrer de 2013 (f. 104) i que la seva successora universal és la seva filla Vélez i això en compliment dels capítols matrimonials que atorgaren els contraents, Sr. B.B i Sra. M.X, l'1 d'abril de 1969 (f. 99- 112)".

De la mateixa manera ambdós litigants s'aquieten en l'afirmació segons la qual "compte tingut que, tal i com s'ha dit, el Sr. B va causar defunció el 12 de febrer de 2013 la norma a aplicar ha de ser la Llei de reforma del Dret de successions de 31 de juliol de 1989 la qual al marge d'obrir aquesta atribució al vidu, i no només a la vídua com havia estat tradicionalment (vid. art. 12) i d'establir-ne els supòsit d'extinció i pèrdua (art. 13), continua remetent el gros del seu règim jurídic al dret català anterior al Decret de Nova Planta i al Dret romà (vid. exposició de motius així com la disposició transitòria i final segona de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort)".

III.- En el primer motiu la Sra. Barba justifica la seva pretensió revocatòria denunciant que el relat de fets de la Sentència no resultava coherent amb la prova practicada, i més concretament en relació a les despeses reals que tenia el matrimoni. Insistia que aquestes es situaven al tomb de 5.000.- EUR de conformitat amb el detall que efectuava i reprodueix en aquesta alçada, discrepant de la quantificació realitzada pel Tribunal de Batlles que les fixa en poc més de 2.000.- EUR mensuals a les quals afegeix altres 240.- EUR corresponents al cost de l'empleada domèstica que el Sr. B havia contractat, o sigui la suma global d'uns 2.400.- EUR.

Malgrat els arguments que introdueix en relació a la valoració de la prova realitzada, compartim per regla general el criteri del "Tribunal a quo". En aquest sentit, els sols motius d'impugnació que la representació processal de la Sra. Barba introdueix intervenen en relació als imports associats a les disposicions en efectiu que apareixen en el compte bancari referint que la suma de 1.276.- EUR no s'ajustava a la realitat sostenint que aquest concepte ascendia a una mitjana mensual de 2.538,52.- EUR. S'ha de destacar que la pròpia part demandant en el seu escrit de rèplica ha pogut situar en confusió al Tribunal a partir del moment en que afirmava que les despeses del matrimoni intervenien a través de targes diverses i xecs referint que a través d'aquest darrer mitjà de pagament es pagaven uns 3.000.- EUR mensuals. En aquesta eventualitat el Tribunal de Batlles no feia més que rectificar aquesta precisió disposant que la mitjana dels xecs satisfets segons assentament figurant en l'extracte de comptes bancaris aportat es situava en 1.276.- EUR, i destacava que no existia prova que permetés confirmar que aquesta despesa fos de naturalesa matrimonial de manera que no podia ser retinguda per a qualificar el nivell de vida dels consorts. Res es pot afegir a tant encertat raonament. En efecte, cap referència es conté en l'extracte que els contempla sobre el seu destí (folis 158 i ss) i aquesta carència clara en la prova sols pot perjudicar a qui ostentava la càrrega d'acreditar les seves afirmacions (aquí la Sra. ENTITY_4) en mèrits de la regla "incumbit probatio qui dicit non qui negat". En tot cas, no es pot pretendre que totes aquelles despeses que figuren en l'extracte de compte que s'incorpora per la demandant en l'escrit de rèplica es destinaven al sosteniment del matrimoni: tal raonament suposa establir una mena de presumpció en aquest sentit que en definitiva deixaria a càrrec de la demandada la càrrega de provar fets negatius, és a dir que els càrrecs que apareixen no es destinaven al matrimoni. Afegirem, com a argument de reforç que la pròpia part recurrent admet que el Sr. B "ajudava i subvencionava nombroses despeses dels seus fills" (conclusió 12ª), dispendis que en no correspondre per destinació a una despesa del matrimoni no poden ser considerades a l'hora de determinar el nivell de vida que podien mantenir.

Continuant amb les despeses del matrimoni, la representació processal de la Sra. Vélez ha incorporat en el seu escrit de conclusions presentat en aquesta alçada uns requadres Excel que comprenen totes aquelles que figuren en el compte corrent de constant referència i que inclouen les que intervenien a través de targes d'establiments comercials del Principat com aquelles que es feien a través de targes de crèdit, excepció feta dels xecs que com hem indicat en l'anterior apartat no poden ser contemplats. D'aquests en resulta que la despesa global assumida des del mateix, ascendia a 2.221,25.- EUR mensuals de mitja en el període comprés entre juliol i desembre de 2011 i de 2.716, 12.- EUR l'any 2012 (cfr. folis 4 i 5 del seu escrit de conclusions responsives), és a dir la suma mitjana aproximada d'uns 2.463.- EUR mensuals, que correspon aproximadament a la meitat del que la part recurrent afirmava tenir.

En relació a la realització de viatges sumptuaris que relata, s'acompanya un document de C que no es troba signat en el qual es menciona la realització de tres viatges els anys 2008, 2010 i 2011 (Japó, Dubai i Rússia) per imports respectius de 7.006.- EUR, 4.800.- EUR i 4.640.- EUR. No obra en autes cap altre element de prova que confirmi la realització d'altres viatges per part del matrimoni d'aitals característiques de manera que en definitiva la seva repercussió mensual atesa la duració el matrimoni resulta anecdòtica, simbòlica.

Sustenta també la recurrent que el matrimoni disposava inicialment d'una assistenta domèstica les 24 hores del dia adjuntant amb aquesta finalitat una certificació signada per la Sra. Puig en que es relata que durant 17 anys va estar al servei del matrimoni convivint amb ells. Aquest document però no conté cap precisió en relació al lapse temporal en que la seva prestació s'hauria desenvolupat i tampoc s'acompanya al mateix cap mena de document que permeti confirmar la identitat de la seva emissora. Quant a les seves indicacions, a partir del moment en que en seu de dúplica la Sra. Vélez sostenia que el matrimoni només disposava d'una empleada domèstica durant determinades hores a la setmana, tampoc ha estat ratificat a través de prova testifical de tal manera que les seves indicacions no poden gaudir de l'eficàcia probatòria pretesa per la part. En tot cas, la versió de la Sra. Vélez es veu confortada per aquell extracte de punts de jubilació de la CASS (folis 282 i ss), del qual en ressurt que la Sra. G desenvolupava una prestació laboral per compte del Sr. B d'ençà el 12-9-2001 contra pagament de la suma mensual de 240.- EUR que en el recurs no es discuteix que han de ser també comptabilitzats.

Afirma també la recurrent que durant el matrimoni, el Sr. B havia adquirit més de 50 vehicles el que il·lustraria la seva capacitat econòmica, però la realitat és que (folis 716 i ss) no es tracta aquí de verificar la capacitat econòmica de que gaudia el Sr. B durant el matrimoni, sinó de quin era el nivell de vida que mantenien. En tot cas, la titularitat del causant sobre els vehicles que s'esmenten no ha estat simultània sinó que els havia anat adquirint i venut al llarg dels anys, de manera que quan ocorria el seu òbit el mateix només era titular d'un remolc adquirit el 1980 i un vehicle Nissan Qashqai que havia comprat l'any 2010.

En conseqüència les despeses associades al sosteniment de la família, si afegim les despeses de calefacció del xalet en que vivien (segons la Sentència d'instància uns 416.- EUR mensuals) es situarien en uns 3.119.- EUR mensuals, amb el benentès que a aquesta escau afegir una partida simbòlica corresponent als viatges que han pogut realitzar, sense que tampoc podem perdre de perspectiva que el matrimoni vivia en un xalet a Escaldes- Engordany d'una superfície de 300 m2 i que encara que no tingui incidència directa amb el que aquí interessa, està valorat en 973.760.- EUR (foli 1022).

VI.- En relació a la capacitat econòmica del cònjuge sobrevivent, la part recurrent només discrepa amb la Sentència del Tribunal de Batlles en el valor que s'atribueix a les finques de les quals és propietària a A i en relació a les consideracions que s'emeten en relació al desconeixement del saldo existent en el compte bancari que tenia a Espanya.

Quant a la valoració de l'immoble de la seva titularitat situat a A, els motius que invoca no podran prosperar. En efecte, el Tribunal de Batlles no fa altre cosa que recollir la valoració realitzada pel pèrit judicial (ENTITY_9) de forma contradictòria. Amb aquesta finalitat emetien un dictamen previ o provisional, el qual una volta traslladat a les parts i presentades al·legacions tècniques al seu respecte, el pèrit emetia una valoració definitiva en que alhora incorporava una resposta detallada a les diferents qüestions introduïdes pels litigants. En relació als greuges que ara la part introdueix, Carnero donava una resposta tècnica i raonada a les qüestions que li eren plantejades (vegi's els folis 1029 i 1030) indicant en essència que el valor cadastral era un valor diferent del de mercat doncs es tractava d'una valoració administrativa que si bé estava directament relacionada amb els valors de mercat, mai el podia superar i per aquesta raó el Ministeri corresponent aplicava uns coeficients correctors. Referia en definitiva que es tractava d'una valoració automatitzada i massiva de manera que no es valorava individualment les parcel·les sinó un municipi en la seva globalitat. I insistia que la valoració realitzada (valoració de mercat) tenia en compte tant la construcció com antiguitat, conservació, funcionalitat i terreny. En cap cas, la Sra. Barba ha proposat cap mena de prova encaminada a desautoritzar tals racionals consideracions ni a sustentar que el valor de mercat era diferent.

Pel que es refereix als comptes existents a l'estranger, en aquesta alçada s'ha pogut acreditar que el seu saldo ha oscil·lat entre els 1.000.- EUR i 2.000.- EUR.

En conseqüència escau ratificar el pronunciament de 1a instància quan indica "la representació processal de la pròpia interessada reconeix ingressar -i així consta acreditat- una mitjana de 1.246EUR mensuals (495EUR pensió de jubilació, 481EUR pensió de viudetat i 270EUR pel lloguer d'un pis ubicat a la Massana). Igualment reconeix disposar d'un patrimoni immobiliari valorat en 258.500EUR (f. 1028 i 1312), import al qual cal addicionar 47.100,69EUR puix la pericial realitzada no va poder prendre en consideració que l'apartament situat a C consta sota titularitat única de l'agent, unitat que ja corresponia a l'agent en virtut del llegat atorgat al seu favor pel difunt (f. 191 i ss). Per tant, el patrimoni immobiliari de la Sra. Barba, a data 31 de gener del 2014, importava un total de 305.643'24EUR. Consta també en autes que la demandant presentava a data 26 d'octubre del 2017 un saldo bancari positiu de 26.734'01EUR (f. 1297)", als quals escau afegir l'import que apareix en el compte corrent a l'estranger a que ens acabem de referir.

VII.- En aquest context, s'ha de convenir amb la Sentència d'instància que la Sra. Barba disposa per si mateixa d'uns actius globals que li permeten cobrir les seves necessitats en un estàndard de vida similar d'aquell que mantenia en vida del Sr. B, i davant d'aquesta circumstància no li correspon la quarta vidual.

En conseqüència escaurà desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Barba tot i confirmant-se íntegrament la part decisòria de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 5-4-2018 quina part decisòria confirmem íntegrament.

V.- En mèrits de la regla del venciment objectiu escau imposar a la part vençuda les costes ocasionades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Barba i confirmar íntegrament la part decisòria de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 5-4-2018.

Imposem les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent amb inclusió els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.