Acomiadament disciplinari injustificat (185/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-185/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1078-5/2011, instades per la Sra. Benítez contra la Sra. Vilar, en data 15 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Benítez en data 11 de juliol del 2011 contra la Sra. Vilar, condemnar a la defenent a pagar a la demandant la quantitat neta global de 900'11 euros, amb els interessos legals comptadors des del 30 de setembre 2011, a cotitzar les quantitats corresponents a la CASS, i imposar a la defenent les costes processals en els termes del IV CONSIDERANT".

II.- La Sra. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la Sra. G. li va comunicar telefònicament, en data 23 de maig de 2011, que no es trobava bé i que es tornaria a reincorporar a la feia quan milloraria el seu estat; la treballadora no va acudir a la feina els dies 24 i 25 de maig de 2011; l'empleada no li havia mai comunicat -tampoc a la CASS- que disposava d'una baixa mèdica; pertocava a l'agent demostrar que comptava amb l'acord de la Sra. P. de no presentar la baixa mèdica.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte verbal de treball entre la Sra. Benítez i la Sra. Vilar, consistent en tenir cura de la mare de la darrera, com tampoc la decisió de l'empresària d'acomiadar-la formalment, per motius disciplinaris, el 26 de maig de 2011, mitjançant carta comunicada l'endemà.

La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball no queda justificada, raó per la qual ha donat lloc a la indemnització laboral sol·licitada per la Sra. G.

La carta de comiat que figura al foli 26 contempla el següent:

"Distingida senyora,

Per la present, li comunico el seu acomiadament disciplinari en virtut dels articles 94.1 i 104.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, amb efectes a partir de la data de recepció d'aquesta comunicació.

El motiu del seu acomiadament disciplinari és la comissió de més de tres (3) faltes d'assistència a la feina sense justificar, en la mesura que des del dia 23 de maig del 2011 no s'ha presentat a treballar.

Com no desconeix, aquesta actuació és constitutiva d'una falta molt greu, tipificada i prevista en l'article 104.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.

Per consegüent, davant dels fets exposats anteriorment, he de comunicar-vos que heu comes una falta molt greu i, en aquest sentit, he d'imposar- vos una sanció corresponent al vostre acomiadament disciplinari".

L'Hble. Batlle presumeix que la treballadora havia comunicat verbalment a la Sra. P. la seva baixa mèdica el dia 23 de maig de 2011, de manera que l'absència laboral dels dies 23-26 de maig de 2011 no era injustificada.

La recurrent s'alça contra aquesta solució, doncs la Sra. G. no demostrava l'existència d'un acord autoritzant l'absència de fer ús de la baixa mèdica laboral litigiosa.

Consta a les actuacions que la Sra. G. va acudir al metge el dia 23 de maig de 2011 i que aquest li va donar una baixa laboral -en motiu de "faringitis"- per un període inicial de 5 dies (foli 10). Minuts desprès de satisfer el preu de la consulta, la Sra. G. va adreçar un sms a la Sra. P., mantenint seguidament ambdues una conversa telefònica de 40 segons a les 11h11 (foli 91). L'assalariada ha explicat que durant aquella conversació, les parts van convenir que la Sra. G. no presentaria la baixa a la CASS perquè l'apel·lant li devia dies de vacances (15,5 dies segons la liquidació practicada per la Sra. P., foli 27), tot comprometent-se l'empleada a reincorporar-se al treball el més aviat possible. La Sra. P. ho nega i sosté que va haver d'acomiadar a la Sra. G., tota vegada que no havia justificat, en el seu moment, les seves absències i no li havia concret la data de retorn a la feina en les successives trucades dels dies 25 i 26 de maig.

Aquesta Sala es mostra conforme amb el raonament de la instància. En efecte, esdevé contrari al sentit comú que l'apel·lada no portés la baixa a la CASS, sense obtenir res a canvi. En efecte, segons l'article 148 de la llei de la seguretat social, les prestacions econòmiques per incapacitat laboral derivades de malaltia comuna es paguen a comptar del tercer dia de l'emissió del certificat mèdic corresponent. Per tant, és versemblant que, davant la poca entitat de la malaltia - faringitis com hem esmentat més amunt- la Sra. G. acceptés el pacte que defensa haver assolit amb la Sra. P. Endemés, esdevé contrari a tota lògica que la Sra. G. oblidés de comunicar la baixa mèdica a la seva patrona, si tenim present que la trucada del dia 23 de maig de 2011 es produeix immediatament desprès de l'emissió de la baixa i més quan resulta que la Sra. P. és també metge generalista, havent-se d'inferir que aquesta s'havia d'interessar per l'estat de salut de la seva empleada i la seva aptitud mèdica a reincorporar-se al treball. Per acabar, les regles del dret contingudes en el llibre V de les Decretals avalen plenament la solució adoptada per l'Hble. Batlle: "En les coses obscures, s'ha d'entendre que fou fet allò que és més versemblant, o que és costum fer en avinenteses semblants" (X, 5, 45).

Per conseqüent, el Tribunal a quo ha realitzat, a criteri d'aquesta Sala, un raonament lògic entre els plantejaments respectius i les proves que obren a les actuacions, cosa que ens condueix a entendre que l'acomiadament no era justificat. Compte tingut que els càlculs de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals no es discuteixen, escau confirmar la sentència recorreguda.

III.- La desestimació del recurs de la Sra. Gemma PUJAL REYES condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15 de juny de 2012; condemnar la Sra. Vilar a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.