Sentència sobre retribució variable i prima d'exclusivitat en contracte laboral

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000188-2025 DE 09/12/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000178/2025

Nig : 5300542120240001045

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00188

SENTÈNCIA 000188/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Amador

Representant: Sra. Ribes

Advocada: Sra. Benitez

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Morillo

Advocat: Sr. Sandoval

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral, salari variable, prima d'exclusivitat

Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 9 de gener del 2023 la Sra. Amador i la ORG_0, atorgaven un contracte de treball en mèrits del qual la primera assumia les funcions de tècnic en comptabilitat contra pagament d'una retribució anyal bruta de 38.500.- EUR. També es va preveure una retribució variable en els següents termes:

"5.1.- les parts acorden que el treballador percebrà, endemés de la retribució fixa, una retribució de caràcter variable, fins un màxim d'un 20% sobre el salari brut anyal. Aquesta retribució dependrà de la consecució dels objectius que s'establiran anualment els quals, en part, estaran relacionats amb el resultat de l'explotació de la ORG_0 i, en part, tant del desenvolupament pel treballador de les funcions que integren el seu lloc de treball, com les seves competències actitudinals. (···) 5.3.- L'atorgament d'aquesta retribució variable no constituirà mai un dret adquirit o condició més beneficiosa i no es consolidarà mai en la retribució del treballador, podent l'empresa, en els successius anys, procedir als eu abonament o no, depenent de la consecució dels objectius preestablerts entre les parts". D'altra part s'incorporava una clàusula 8.4 que resava: "el treballador prestarà els seus serveis per a l'empresa en règim de plena dedicació, no podent per tant celebrar altres contractes de prestació de serveis per compte propi o aliè, per si o per mitjà d'altri i/o mitjançant qualsevol altre relació jurídica amb d'altres persones o empreses mentre dura el present contracte, salvat autorització expressa de l'empresa. A aquests efectes, s'entendrà que la compensació prevista legalment per la prestació de serveis en règim de plena dedicació es troba inclosa en la remuneració fixa prevista en la clàusula quarta".

El 12 de maig del 2023, s'atorgava una modificació al contracte, que deixava sense efecte la distribució horària de la jornada laboral inicialment configurada, modificant alhora la clàusula relativa a la retribució fixa que passava a ser de 56.000.- EUR bruts a partir del 9 d'abril del 2023.

L'1 de setembre del 2023, es convenia una segona novació al contracte, que afectava l'objecte de la prestació a càrrec de l'assalariada, esdevenint secretària general i directora d'oficina (XXXX de la CNO), introduint seguidament un descriptiu de les seves noves funcions.

L'1 de març del 2024, la treballadora renunciava al contracte de treball, essent el darrer dia de la relació laboral el 31 de març del 2024. Posteriorment, l'empresa consignava l'import que es contemplava en la liquidació laboral que es va establir i percebent l'assalariada la quantitat de 4.703,20.- EUR nets el 29-4-2024.

Considerant que la liquidació practicada no contemplava tots els conceptes retributius que li eren deguts, el dia 30 d'abril del 2024, la representació processal de la Sra. Amador formulava demanda contra la ORG_0, demanant es dictés Sentència condemnant la segona a satisfer l'import global de 23.531,34.- EUR bruts en concepte de retribució variable i prima d'exclusivitat degudes amb obligació de cotitzar-la a la CASS, incrementada dels interessos legals des del dia 28 de març del 2024 i a satisfer les costes ocasionades.

2.- La representació processal de la ORG_0 contestava el dia 28 de juny del 2024 la demanda articulada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant les pretensions de la part demandant, imposant a l'actora el pagament de les costes ocasionades. Subsidiàriament, demanava que es condemnés la seva representada a pagar l'import brut de 10.107,12.- EUR corresponent a la prima variable amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la Sentència i que es declari la nul·litat absoluta de la clàusula d'exclusivitat prevista al càrrec 8.4 del contracte de 9-1-2023, condemnant la seva representada a cotitzar i declarar a la CASS dita quantitat bruta així com a pagar les costes processals en funció de la quantitat objecte de condemna. Més subsidiàriament encara en cas que es considerés que la clàusula d'exclusivitat no era nul·la, demanava que es condemnés la seva representada a pagar l'import de 18.441,50.- EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la Sentència, a declarar i cotitzar l'import corresponent a la CASS i a pagar les costes en funció de la quantitat assenyalada.

3.- Celebrat el judici oral, el dia 10/07/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada per la Sra. Amador contra la societat mercantil andorrana per accions "ORG_0", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda de reclamació d'havers laborals articulada el trenta d'abril del dos mil vint-i-quatre, imposant a la primera les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret."

4.- la representació processal de la Sra. Amador ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada acollint les pretensions contingudes en el seu escrit rector, amb imposició a la part demandada de les costes ocasionades en aquesta alçada.

5.- La representació processal de ORG_0, per contra, s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la seva desestimació amb confirmació de la Sentència dictada amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades. Tanmateix, reprodueix les pretensions que amb caràcter subsidiari havia introduït en la seva contesta a la demanda.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Amador pretén es condemni la societat demandada a satisfer el salari variable i la compensació pel treball en exclusiva, que segons sosté, es van preveure en el contracte de treball.

La Sentència dictada en la instància desestima la demanda entenent que: 1) la retribució variable pactada no depenia només del bon desenvolupament de les funcions per part de la treballadora, sinó també -i de manera essencial- dels resultats d'explotació de l'empresa, tal com preveia la clàusula cinquena del contracte. Així considera que ORG_0 va obtenir un resultat comptable negatiu de 661.723,61 EUR en l'exercici 2023, fet que legitimava l'empresa a no abonar cap retribució variable ni prima per objectius a cap treballador; 2) en relació amb la prima d'exclusivitat sostenia que el contracte de treball establia expressament, que la compensació per plena dedicació ja estava inclosa en la retribució fixa.

I contra aquesta resolució s'alça la part recurrent.

Segon.- Retribució variable.

La part recurrent afirma que el Batlle no havia interpretat correctament la clàusula cinquena del contracte, ja que aquesta establia un dret cert a percebre el variable, condicionant únicament el percentatge, i no pas el pagament, als objectius anuals i al resultat d'explotació. La voluntat empresarial, segons l'apel·lant, no era condicionar el dret al variable a un resultat positiu, tal com es demostrava amb el fet que l'empresa modifiqués la clàusula en contractes posteriors, afegint-hi aquesta condició. També denuncia la inaplicació de la jurisprudència consolidada, que prohibeix considerar el salari variable com una liberalitat i imposa abonar-lo sempre que estigui pactat.

La clàusula 5.1 fixa inequívocament el dret de l'assalariada a percebre una retribució variable, establint-ne expressament els límits màxims (20% del salari fix anual) i especificant que la seva determinació dependria de diversos criteris objectius que "s'establiran anualment" indicant-se amb caràcter orientatiu que "(···) en part, estaran relacionats amb el resultat de l'explotació de la ORG_0 i, en part, tant del desenvolupament pel treballador de les funcions que integren el seu lloc de treball, com les seves competències actitudinals". L'abast d'aquest pacte resulta molt clar i en cap cas, es pot considerar que definia les condicions concretes del salari variable, sinó que només establia unes indicacions orientatives que havien de ser precisades per l'empresari (anualment) sense que consti en autes que mai aquesta activitat s'hagués desenvolupat.

En aquest ordre, la jurisprudència laboral ha establert que, quan l'empresa pacta un sistema de remuneració variable, però no fixa els objectius o les regles reguladores que el regeixen de manera precisa, la manca de concreció no pot perjudicar el treballador. La infracció a aquest deure comportarà el naixement íntegre del dret, precisament perquè el salari no pot quedar sotmès a una condició que depengui exclusivament de la voluntat unilateral de l'empresari quant a la seva gènesi (vegeu en aquest sentit la Sentència 313/2018 de 20/12/2018 que al seu torn cita la Sentència de 23/03/2006, recull 2740 que refereix la part demandant en el seu escrit rector).

La inactivitat empresarial en aquest deure de determinació no pot, de cap manera, servir de fonament per concloure que la treballadora perd el dret al salari variable. Fer-ho implicaria validar una situació en la qual l'empresari es beneficia de la seva pròpia omissió, contravenint els principis d'equitat, bona fe contractual i protecció del treballador. Així mateix, és pertinent recordar que el salari és una obligació essencial del contracte de treball i que els elements que n'afecten l'exigibilitat han de ser clars i explícits.

En conseqüència, atesa la manca d'objectius definits, la impossibilitat de vincular l'exigibilitat del complement a la mera situació comptable negativa de l'empresa i la necessitat d'aplicar una interpretació conforme als principis protectors del dret laboral, aquesta Sala ha de concloure que la treballadora té dret a percebre la retribució variable pactada, en els termes que resultin dels paràmetres objectius (20% salari) i de la retribució anual bruta.

Pel que es refereix ara a la seva retribució, compartiment amb la part demandada que els càlculs realitzats per l'actora no s'ajusten a la literalitat del pacte establert. En efecte, en el seu escrit rector els càlculs de la part actora es fonamenten en el que considera era el seu salari global (salari fix més prima d'exclusivitat) quan la clàusula 5.1 fa clarament referència només al salari fix anyal. Aquest i segons justifica la part apel·lada va ascendir l'any 2023 a 50.535,58.- EUR el que suposa que el salari variable ascendís a 10.107,12.- EUR bruts (50.535,58 X 20%).

Tercer.- Prima d'exclusivitat

La recurrent sosté que el Batlle ha ignorat la jurisprudència que exigeix pactar una prima diferenciada i prohibeix integrar-la en el salari fix. Defensant que la clàusula del seu contracte vulnera l'article 48 de la Llei de relacions laborals, reclama la prima mínima (20% del salari fix) pels últims 12 mesos.

Novament, assisteix de tota la raó la pretensió de la part actora. En el present cas, la realitat material del treball en exclusiva no és objecte de controvèrsia: és indiscutible que la treballadora es trobava sotmesa a una prohibició absoluta d'exercir altres activitats professionals, per compte propi o d'altri, sense autorització expressa de l'empresa. Aquest règim de dedicació plena comporta, en termes jurídics una limitació dels drets professionals de l'assalariat, de manera que la seva compensació econòmica constitueix una exigència legal imperativa.

El contracte de treball, tanmateix, preveia que aquesta compensació es trobava inclosa en la remuneració fixa, fórmula que, lluny de complir la normativa aplicable, vulnera directament l'article 48 de la Llei de relacions laborals, el qual imposa l'obligació de pactar una prima específica, diferenciada i identificable destinada a compensar la dedicació exclusiva. Aquesta exigència no és merament formal: respon a la necessitat de garantir que el treballador percep efectivament una retribució addicional per la restricció a què es veu sotmès i permet, alhora, el control judicial del compliment dels mínims legals.

D'acord amb aquesta normativa, el pagament dels diversos conceptes retributius ha d'aparèixer clarament desglossat, tant en el contracte de treball com en els butlletins de salari mensuals. Només així es pot verificar que cada component retributiu (salari base, complements funcionals, primes, etc...) ha estat efectivament abonat i que no hi ha hagut absorcions o compensacions indegudes que desvirtuïn el règim legal d'aplicació en cada cas. La manca d'aquest desglossament comporta una opacitat retributiva incompatible amb el sistema de protecció del salari, especialment quan es tracta d'un complement que no pot ser renunciat ni substituït per un increment genèric del salari fix. I en aquest sentit ja ens vàrem poder pronunciar en la Sentència núm. 225/2016, de 20/09/2016, recordant que no resultava admissible integrar la prima d'exclusivitat dins del salari global, i que l'empresa està obligada a reflectir amb tota precisió, i de forma separada, la compensació deguda per la dedicació exclusiva. A més, aquesta resolució estableix que el caràcter imperatiu de la norma exclou qualsevol possibilitat de renúncia del treballador: encara que aquest no hagi reclamat la prima durant la relació laboral, el dret subsisteix i pot ser exigit a posteriori.

En conseqüència, i a la llum del marc legal i jurisprudencial exposat, la clàusula contractual que pretén considerar absorbida la prima d'exclusivitat dins la remuneració fixa infringeix la llei, resulta contrària a l'ordre públic laboral i no pot produir els efectes pretesos per la part empresarial. D'acord amb això, cal reconèixer a la treballadora la compensació econòmica corresponent al treball en exclusiva durant els darrers dotze mesos, en el percentatge del 15% en què la Llei en fixa el mínim sense que pugui prosperar la pretensió que s'articula per la part demandant que es fixi en el 20% perquè això suposaria suplir la voluntat de les parts que en definitiva és la sola que podia fixar-la en l'import pretès.

En aquestes condicions, compartim els càlculs realitzats en l'apartat subsidiari de l'escrit de contesta al recurs de la part demandada perquè s'han realitzat en mèrits dels paràmetres de base que resulten aplicables, ascendint la prima d'exclusivitat en el període abril 2023 a març 2024 a l'import de 8.334,38.- EUR bruts.

Quart.- La quantitat global de 18.441,50 EUR bruts haurà de ser incrementada dels interessos legals generats des del dia 31 de març del 2024, data de la liquidació laboral i fins al dia del seu total pagament.

Alhora, la societat defenent haurà de declarar i cotitzar la quantitat indicada prop de la CASS.

Cinquè.- Aquesta resolució haurà de ser comunicada per l'òrgan d'instància a la CASS (art. 290 CPC).

Sisè.- Escau imposar a la societat demanada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies atesa la naturalesa laboral del present litigi.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Amador contra la Sentència de 10/07/2025 que es revoca íntegrament i en el seu lloc s'estima substancialment la demanda condemnant la ORG_0 a satisfer a la demandant la quantitat de 18.441,50 EUR bruts que haurà de ser incrementada dels interessos legals generats des del dia 31 de març del 2024, data de la liquidació laboral i fins al dia del seu total pagament. Escau imposar a la societat demandada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

La present resolució haurà de ser comunicada per l'òrgan d'instància a la CASS.

Alhora, la societat defenent haurà de declarar i cotitzar la quantitat indicada prop de la CASS.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.