No es pot presumir l'acomiadament verbal d'un treballador, càrrega de la prova de l'acomiadament verbal, valoració de la prova, període de descans intrajornada de treball (7000560/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000138/2021 ORIGEN: 7000560/2018 - 00

NIG: 5300542120180003279

PARTS:

Apel·lant: Viñas

Representant: Sra. Diez

Advocat: Sra. Soriano

Apel·lat: Sra. Marti

Representant: Sra. Álvarez

Advocat: Sra. Puga

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: No es pot presumir l'acomiadament verbal d'un treballador, càrrega de la prova de l'acomiadament verbal, valoració de la prova, període de descans intrajornada de treball.

SENTÈNCIA 166-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 6-11-2018, la representació processal de la Sra. Marti, formulava demanda pel procediment laboral contra la societat Viñas, a través de la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a pagar a la seva representada la quantitat mínima de 4.469,91 EUR; dels quals 2.534,35 EUR corresponents a hores extraordinàries, dies festius i descans setmanal pendents de pagament; i 1.935,56 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament efectuat de forma indeguda; o aquella altra quantitat superior que pogués ser fixada, el tot incrementat amb els interessos legals corresponents; subsidiàriament a partir de la data de contesta a la demanda i pel que fa el segon concepte, des de la data del 25 de setembre de 2018 o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda; a cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports de 2.710,53 EUR, 2.070,12 EUR, i de 554,91 EUR i a abonar totes les costes judicials que generi el present procediment judicial.

2.- La representació processal de la societat Viñas contestava, la demanda articulada per la Sra. Marti, oposant-se a les pretensions articulades tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats que van ser considerats pertinents i necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 12- 3-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que estimant la demanda formulada per la Sra. Marti contra la mercantil andorrana Viñas. en la seva qualitat de titular administratiu del negoci HOTEL H, ha de declarar i declara que l'acomiadament practicat per l'empresa en la persona de la treballadora fou fet en forma indeguda, tot condemnant la defenent a:

Primer.- Pagar a la part agent els imports bruts de 1.925,17 EUR en concepte d'havers laborals pendents, i de 2.070,12 EUR en concepte d'indemnització prevista a l'article 98.1 CRL, respectivament; augmentada dels interessos legals comptadors a partir de la contesta a la demanda, a saber el dia 11 de gener de 2019 i fins a total liquidació del deute.

Segon.- Declarar -o complementar en el que escaigui- i cotitzar les quantitats brutes resultant d'aquesta Sentència;

Tercer.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de Dret NOVÈ".

4.- La representació processal de la societat Viñas ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 7-5-2021, interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència que desestimi íntegrament les pretensions de la part demandant amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- La representació de la Sra. Marti s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com es destaca en la resolució avui impugnada, pocs són els extrems fàctics que resulten pacífics entre ambdues parts litigants. Concretament s'admet exclusivament que la Sra. Marti va treballar en qualitat de cambrera d'habitacions per la societat demandada en l'establiment hotel H, l'import en que es pactava el seu salari base i la realització d'un dia de descans setmanal.

En canvi existeix una clara controvèrsia al respecte de la data d'inici de la relació contractual, la concreta extensió de la jornada de treball que deriva de la divergència mostrada en relació als horaris d'inici i finalització, el gaudiment efectiu per part de la treballadora del període de descans durant la jornada de treball i finalment, en relació a les modalitats de compensació dels dies festius treballats.

En tot cas, la Sra. Marti considerant que va ser acomiadada verbalment, en clara contravenció a la Llei, articulava la demanda judicial que originava el present plet, reclamant al marge de la indemnització que considerava que en dret corresponia, la retribució de les hores extraordinàries que s'havien pogut generar i la compensació escaient pels dies festius en que havia treballat i no havia gaudit de descans compensatori, reclamant la condemna de la societat empresària a satisfer la suma global bruta de 4.469,91.- EUR.

La representació processal de la societat demandada negava mai haver acomiadat verbalment la treballadora, referint que la decisió extintiva va intervenir per carta del 27-9-2018, per motius disciplinaris. Quant a la reclamació que en concepte d'havers laborals es realitzava de contrari negava que la treballadora hagués generat altres hores extraordinàries que aquelles que li van ser retribuïdes. Finalment sostenia que la treballadora va recuperar tots els dies festius en que va treballar mitjançant dies de descans complementaris.

La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància acull substancialment les pretensions de la treballadora, condemnant la societat defenent a satisfer els imports bruts de 1.917,25.- EUR (per error en la part dispositiva de la Sentència s'indica 1.925,17.- EUR) en concepte d'havers laborals pendents de pagament i de 2.070,12.- EUR en concepte d'indemnització prevista a l'art. 98.1 del CRL, incrementada dels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda, a declarar els imports indicats prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal de la societat demandada, considerant que la Sentència dictada incorria en un error flagrant en la valoració de la prova practicada, tal i com s'exposa més detalladament en els apartats següents.

Segon.- El primer motiu del recurs que es planteja ho és contra la decisió de reconèixer determinats havers laborals en benefici de la treballadora. Amb aquesta finalitat discrepa de la valoració de la prova realitzada al respecte de la data d'inici de la relació laboral, l'horari de treball de la treballadora, la manca de gaudiment del període de descans durant la jornada de treball i finalment, en relació a les modalitats de compensació dels dies festius treballats.

Tercer.- Quant a la data d'inici de la relació laboral, manté que la resolució dictada es fonamentava en les manifestacions de la pròpia part demandant i en el resultat de la testifical dels Srs. Bernat, Romeu i Águila, sostenint que aquests o bé no havien indicat el que la Sentència indicava o bé el seu testimoniatge no podia tenir el valor que se'ls atribuïa, atès el temps transcorregut. Sostenia que el conjunt de proves practicades avalava que la prestació laboral s'havia iniciat a principis del mes de desembre del 2017, per això s'empara en que l'hotel va estar en obres fins el dia 5 de desembre i que els operaris que les realitzaven no van marxar fins el 3 de desembre; que la llibreta en que la demandant fonamentava les seves indicacions havia estat emesa per ella mateixa i en conseqüència no se li podia reconèixer cap mena d'eficàcia probatòria; que la declaració d'alta a la CASS es va tramitar el 27-11-2017 amb data efectes el dia 1 de desembre posterior; que sempre l'empresa havia pagat els salaris per transferència sense que constés cap mena de pagament en relació al mes de novembre i en que no existia cap mena de reclamació dels restants treballadors.

Al respecte d'aquest aparell impugnatori, convenim amb la part recurrent que el Sr. Romeu en cap moment reconeix una prestació de treball de la Sra. Marti a comptar del mes de novembre del 2017. En realitat, aquesta afirmació resulta expressament negada pel testimoni que en canvi manté que el dia 20-11-2017, la Sra. Marti no treballava a l'hotel.

També convenim amb la part recurrent que les anotacions que figuren en la llibreta incorporada a les actuacions per la treballadora tampoc permeten recolzar les seves pretensions. En efecte, aquestes han estat realitzades per la pròpia Sra. Marti sense que hi figuri cap mena de manifestació de conformitat de l'empresari o d'un tercer, raó per la qual no se'ls hi pot reconèixer cap mena d'eficàcia probatòria.

En realitat, la versió de la treballadora al respecte de la data d'inici de la relació laboral es troba recolzada exclusivament per la testifical dels Srs. Bernat i Águila. En canvi, la Sra. Pulido, Morillo i Romeu neguen que la prestació de treball s'iniciés el 20-11-2017 situant-la el 1-12-2017. Cap altre testimoni ha declarat en les actuacions que permeti determinar la concreta data en què la Sra. Marti començava a treballar, sigui per quan aquests iniciaven la prestació laboral amb posterioritat (Sra. ENTITY_16) ···), sigui per quan no eren interrogats al respecte d'aquest fet. En aquestes coordenades ens inclinarem per prioritzar el resultat de la testifical practicada pels primers testimonis indicats. En efecte a diferència dels segons que tenen una clara relació amb la societat demandada (es tracta de l'esposa d'un dels socis de la societat, del director de l'hotel i d'un assalariat) que pot portar a pensar que les manifestacions versades pels mateixos intervenen en interès d'aquesta sense que es pugui oblidar que "no és testimoni idoni aquell a qui es pot manar que declari" (TSJC-80/01 de 18-12-2001); els primers testimonis no mantenen cap mena de relació amb la Sra. Marti, tractant-se de l'anterior director de l'hotel i d'una companya de treball de la part demandant, sense que per tant res permeti dubtar de la veracitat de les seves indicacions.

Nega la part demandada valor a les indicacions dels testimonis indicats recolzant-se per això en el temps transcorregut entre el moment en que intervenien els fets pels quals se'ls interrogava i la seva declaració (uns dos anys). No obstant, al llarg de la seva declaració ambdós testimonis introduïen diferents precisions suficientment detallades com per a confirmar la realitat del que verbalitzaven. En aquest sentit, adveraven que la Sra. Marti i altres tres persones integraven un equip que s'havia encarregat de la neteja de l'hotel abans de la seva obertura pel pont de la puríssima, circumstància aquesta que corrobora les indicacions de la demandant. Tanmateix el propi Sr. Bernat admetia haver retribuït en efectiu la feina realitzada mitjançant un pagament d'uns 300.- EUR segons recordava, referint que cap de les persones que en aquells dies treballaven es trobaven d'alta a la CASS. Tampoc podem obviar com malgrat tot al llarg del procediment, la societat demandada negui que la demandant col·laborés en la neteja prèvia a l'obertura de l'hotel atribuint la realització d'aquesta activitat a una empresa independent contractada amb aquesta finalitat no ha justificat en cap cas aquesta darrera afirmació.

Quant als restants elements que invoca la recurrent en el seu escrit de conclusions, el fet que les nòmines hagin estat satisfetes mitjançant transferència o l'absència de queixes dels restants treballadors no són per si sols elements que adverin les seves indicacions al respecte de la data d'inici de la prestació de treball.

En definitiva, la valoració global dels diferents mitjans de prova practicats acord al paràmetre de la sana crítica abocava necessàriament a considerar que la relació laboral s'iniciava el dia 20-11-2017 tal i com la treballadora demandant ho ha defensat al llarg del procediment.

Quart.- El segon motiu del recurs intervé al respecte de la manca de gaudiment efectiu del període de descans intrajornada de treball previst en l'art. 64, 1er paràgraf del CRL. Raona per això que la treballadora gaudia del període de ? hora diari de descans, sense que en cap cas treballés vuit hores seguides com afirmava. Amb aquesta finalitat es remet a la testifical practicada pels Srs. Bernat, Vendrell, Badía i Vendrell precisant que era la pròpia treballadora qui en definitiva decidia quan agafava la pausa i que la prova definitiva de l'efectiu gaudiment de la pausa de referència s'obtenia de la cotització realitzada a la CASS podent observar-se com la seva representada sempre havia declarat l'avantatge material consistent en els àpats de l'assalariada a que aquest període de descans es destinava.

La resolució de la controvèrsia plantejada passa per determinar si la mitja hora diària de descans que la treballadora sosté que no gaudia, havia de ser-li retribuïda com a treball efectiu i per via de conseqüència com ? hora extraordinària de tal manera que setmanalment generaria 3 hores extraordinàries suplementàries (6 X 0,5) i en el concret supòsit examinat, considerem que la resposta ha de ser negativa.

En efecte, la pròpia treballadora admet reiteradament al llarg del litigi un horari de treball de vuit hores diàries (de les 14 que era recollida a Canillo a les 22 hores) a raó de sis dies per setmana, i en aquestes coordenades la prestació de treball setmanal només podia ascendir a 48 hores, generant-se així 8 hores extraordinàries que ja eren contemplades per la societat demandada en el pagament de les nòmines corresponents.

El fet per un treballador de no gaudir del període de descans intrajornada de treball suposa un incompliment de l'empresari de les seves obligacions en l'àmbit de la salut i seguretat en el treball que fins i tot podria justificar d'un eventual desistiment del contracte de treball, però aquesta irregularitat no permet compensar el període de descans no gaudit a través del mecanisme de l'hora extraordinària màxim quan aquest fet no ha comportat un treball suplementari al reconegut i compensat adequadament per l'empresari.

Aquest motiu del recurs haurà de prosperar i en conseqüència escaurà detreure de les sumes contemplades en la Sentència d'instància, les hores extraordinàries que es contemplen per raó de la manca de realització dels períodes de descans intra jornada de treball.

Cinquè.- Altre motiu del recurs intervé al respecte de la conclusió assolida quant a la manca de recuperació del treball realitzat en dies festius. Argumenta amb aquesta finalitat que els butlletins de salari que s'incorporaven i que es trobaven signats per la treballadora, justificaven que els dies festius en que es podia haver treballat s'havien recuperat, sense que per tant pogués prosperar la reclamació que per aquest concepte s'articulava.

Hem tingut ocasió de recordar la transcendència probatòria que ostenten els butlletins de salari degudament signats a títol de conformitat pel treballador (vegi's en aquest sentit la Sentència de 30-5-2019, rotlle TSJC-287/2018), de manera que només una prova inequívoca i concloent permetrà desautoritzar- ne les seves indicacions. En el concret supòsit examinat, la Sra. Marti pretén desacreditar les indicacions figurant en els butlletins de salari que recordem es troben signats per la treballadora, incorporant una llibreta amb unes anotacions que malgrat resultar contradictòries amb aquelles, han estat realitzades unilateralment per la pròpia demandant, sense que per tant se'ls pugui reconèixer cap mena de valor probatori. Quant a l'afirmació segons la qual els butlletins de salari els hauria signat tots junts un mateix dia sense verificar-ne el seu contingut, aquestes es troben orfes de prova que les justifiqui i en tot cas, la imperícia mostrada amb tal procedir sols a ella podria perjudicar.

En aquesta situació, els butlletins de salari que la societat demandada ha incorporat en les actuacions mencionen nombrosos dies de recuperació: 15, 17 i 18 de gener, 11 de març, 8, 9, 10 i 11 d'abril, 2, 3, 23, 24, 30 i 31 de maig i 6 i 7 de juny amb els quals els dies de treball efectuats en festius i que es contemplen en el document indicat es trobaven degudament compensats.

Per tant, també haurà d'acollir-se aquest extrem del recurs d'apel·lació.

Sisè.- El darrer motiu del recurs intervé en relació a la indemnització per acomiadament injustificat que la Sentència dictada estableix en benefici de la treballadora. Sosté per això la societat recurrent que la treballadora va ser acomiadada per carta de 27 de setembre de 2018 per motius disciplinaris, negant però mai haver-la acomiadat el 12 de setembre de manera verbal com ho raonava la treballadora demandant i fixa l'Òrgan judicial "a quo".

La resolució dictada s'inclina per la tesis de la Sra. Marti raonant d'una banda que la pretesa embriaguesa que aquesta darrera presentaria en la data indicada i que segons la societat demandada hauria comportat que el director de l'hotel la convoqués al seu despatx, no es trobava el més mínimament acreditada i que de ser aquesta certa el que corresponia era que l'empresari la sancionés. Afegeix que la carta que es va realitzar amb aquesta finalitat era posterior i es va realitzar amb vocació a justificar mínimament el contingut d'una reunió. Finalment considera que la Sra. R en la testifical practicada a instància de la defenent referia que "la Sra. Marti va sortir afectada verbalitzant que "me han despedido", elements que al seu criteri portaven a considerar que aquell dia l'empresa va acomiadar la treballadora i que la carta que posteriorment van efectuar el 27 de setembre, simulava un acomiadament disciplinari ulterior una volta l'empresa va ser cridada prop d'inspecció de treball, amb la finalitat de regularitzar la situació de la treballadora demandant.

Per tal de resoldre aquest extrem del recurs, començarem per destacar que l'acomiadament d'un treballador no es pot presumir i que correspondrà a qui pretén prevalerse del mateix acreditar la seva realitat de manera oportuna, podent per això recórrer fins i tot a la prova d'indicis o indirecta atès la dificultat que pot existir per a justificar una comunicació que per essència no serà escrita. Aquí la treballadora pretén haver estat acomiadada verbalment i en conseqüència era ella qui ostentava la càrrega de justificar-ho i revisades les actuacions practicades en la instància, no podem compartir les conclusions de la jutjadora "a quo" per les raons següents.

En efecte, l'únic extrem fàctic admès rau en que el dia 12 de setembre del 2017, la Sra. Marti i el director de l'hotel es reunien privadament al despatx d'aquest darrer. És cert que no obra cap mena de prova que avali que aquesta va venir motivada per l'estat etílic que presentaria la treballadora, nogensmenys tampoc es pot considerar acreditat que en dita data la mateixa fos objecte d'un acomiadament, especialment quan es defensa que aquest intervenia en la modalitat no causal, per les raons que seguidament es detallen.

En primer lloc, la pròpia treballadora admet que en mèrits de l'acomiadament no causal practicat se li va reconèixer un preavís durant el qual es va absentar dues hores diàries de la feina per a cercar una nova ocupació. Cap element concorre en les presents actuacions que permeti justificar el gaudiment efectiu d'aquest preavís, ja sigui de manera directa (testificals ···) o indirecta amb el benentès que la provisió d'aquesta darrera resultava relativament senzilla.

Tampoc es pot considerar que les indicacions de la Sra. R avalen la seva tesis. En efecte si bé la mateixa podia trobar-se a la sortida del despatx del director de l'hotel quan la demandant en va sortir i li va verbalitzar que l'acabaven d'acomiadar, la mateixa esdevé testimoni de referència i la seva font de coneixement no és altra que la pròpia treballadora interessada amb la versió de l'acomiadament. En aquestes condicions, el testimoni de referència té una eficàcia probatòria limitada que només podrà ser admès quan altres elements de prova en confirmin les seves indicacions, elements aquests que aquí no concorren.

Tampoc els actes ocorreguts el darrer dia treballat avalen la versió de la treballadora. En efecte resulta indiscutit que quan la treballadora tornava la roba professional al director de l'hotel va pretendre fer signar al director de l'hotel una carta d'on s'inferiria haver estat acomiadada, i que aquest s'hi va negar. El fet de negar-se a signar una carta d'aquestes característiques pressuposa la persistència del vincle contractual de tal manera que en la tessitura que en aquells moments es donava res impedia a la treballadora continuar treballant per l'empresa.

Per tot l'exposat i en no poder-se considerar acreditat que la treballadora havia estat objecte d'un acomiadament verbal el dia 12 de setembre, l'argument en que sustenta la seva pretensió decau i en conseqüència la demanda ha de ser rebutjada i el recurs d'apel·lació també haurà de prosperar.

Setè.- En aquest context, escaurà estimar íntegrament el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Viñas contra la Sentència 36/2021 dictada en data 12-3-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació de la demanda articulada per la Sra. Marti absolent la societat demandada de totes les pretensions articulades per la mateixa.

Vuitè.- l`èxit del recurs comportarà que les costes ocasionades en la instància, en mèrits de la regla del venciment objectiu hagin de ser imposades a la demandant i que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Viñas contra la Sentència 36/2021 dictada en data 12-3-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem la desestimació de la demanda articulada per la Sra. Marti absolent la societat demandada de tots els plantejaments articulats per la mateixa. Imposem a la Sra. Marti el pagament de les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament al respecte de les causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.