Laboral - doble rescissió del contracte (0158/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-158/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Cañete va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Farré, en reclamació de la quantitat de 5.865,20 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, salaris i dies de vacances, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i cotització dels havers laborals prop de la CASS.

II.- La societat Farré no va comparèixer, malgrat haver estat degudament citada, i fou declarada en rebel·lia processal a instància de la part actora.

III.- Per sentència de data 20 d'abril del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Farré a pagar a la Sra. Cañete, la quantitat total de 5.764,94 EUR, en concepte d'havers salarials impagats i corresponents als mesos de maig, juliol i agost del 2009, dels 49,5 dies de vacances guanyades i no gaudides ni abonades, i de l'indemnitzacio corresponent al comiat injustificat i meritada per raó del desistiment justificat de la part actora de la seva relació laboral; condemnar a la societat Farré a declarar i cotitzar a la CASS i a favor de la Sra. Cañete la suma que ha estat objecte de vacances, a saber 990 EUR; fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Farré ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que si la Sra. Cañete no va percebre els salaris corresponents als mesos de maig, juliol i agost del 2009, es degut al fet que anteriorment, per error, es va transferir durant els mesos de juliol, agost, setembre, octubre i novembre del 2008 els imports de 300 EUR en concepte d'unes guàrdies relatives a les màquines expenedores de targetes de recarrega dels telèfons mobiland, i que a prendre coneixement d'aquest error l'empresari va arribar a un acord verbal amb l'assalariada consistent en que els diferents imports rebuts indegudament per part de la Sra. Cañete es compensarien amb els salaris corresponents als mesos de maig, juliol i agost del 2009; que els 7 dies de vacances corresponents al mes de setembre del 2006, els 4 dies corresponents al mes de gener del 2007, els 15 dies corresponents al mes d'agost del 2007, els 12 dies corresponents al mes de maig del 2008, els 15 dies corresponents al mes d'agost del 2008, ja han estat degudament remunerats; que respecte a les vacances de l'any 2009, la Sra. Cañete havia de finalitzar-les el dia 23 d'agost i no s'ha reincorporat al seu lloc de treball el dia 24 d'agost, ço que justifica el seu acomiadament; que la Sra. Cañete prestava el seu treball a l'empresa a temps parcial i per tant, no pot reclamar més de 15 dies naturals per any; que l'empresari va presentar un quadre depressiu amb internament fins i tot en el centre hospitalari que li va impedir efectuar les gestions oportunes per tal de defensar-se en la present causa.

II.- La societat Farré va sol·licitar, per tal de garantir els seus drets a la defensa, la pràctica de la prova consistent a incorporar a les actuacions, els certificats i altres documents incorporats a l'escrit de conclusió. Per Aute de data 14 de setembre del 2010, es va desestimar aquesta petició.

III.- La Sra. Cañete va començar a treballar pel compte de la societat Farré, el dia 19 d'abril de 2006, amb un salari de 600 EUR mensuals i un horari laboral de les 8h30 a les 13h30 de dilluns a divendres. Per carta del dia 1 de setembre del 2009 la treballadora va comunicar a l'empresa la seva intenció de rescindir la relació laboral entre les parts, per la falta i els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari, concretament pel que fa als mesos de maig, juliol i agost del 2009. Per una carta del mateix dia, 1 de setembre del 2009, la societat Farré va informar la Sra. Cañete del seu acomiadament per haver faltat a la feina sense haver-ne justificat la causa des del dia 24 d'agost del 2009 i per haver constatat l'empresa que durant el mes de juliol que els productes alimentaris que la treballadora havia de reposar periòdicament a l'interior de les màquines expenedores estaven caducats.

De manera molt curiosa i insòlit ens trobem davant d'una doble rescissió del contracte laboral existint entre les parts, l'una per desistiment justificat del treballador, l'altre per acomiadament del mateix treballador per part de l'empresa. Examinarem successivament aquests dos motius de trencament de la relació laboral.

IV.- S'ha prèviament de posar de manifest que la societat Farré no pot queixar-se d'indefensió ja que no ha comparegut malgrat haver estat degudament citat, i que encara que l'empresari hagi patit d'una depressió, va beneficiar de 5 aplaçaments, durant els 3 mesos abans que sigui ingressat a l'hospital, i el seu internament només va durar 6 dies. Per tant, si va romandre en rebel·lia processal és de la seva sencera responsabilitat.

Respecte a la carta de desistiment justificat per part de la Sra. Cañete, l'article 97 del Codi de relacions laborals estableix que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en el supòsit de falta o retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. En el seu escrit de conclusions d'apel·lació, la societat Farré reconeix que no va pagar el salari de la Sra. Cañete els mesos de maig, juliol i agost del 2009, però explica que es tractava d'un error i que al prendre coneixement d'aquest error va arribar a un acord verbal amb la treballadora consistent a efectuar la compensació entre els salaris impagats i unes primes d'un import de 300 EUR cadascuna, indegudament percebudes per l'assalariada durant els mesos de juliol, agost, setembre, octubre i novembre del 2008. Aquesta explicació està rotundament negada per la part adversa, i força és de constatar que no existeix en autes la més mínima prova que pugui acreditar la versió de l'empresa. S'ha doncs de considerar que l'impagament dels salaris de la Sra. Cañete pels mesos de maig, juliol i agost del 2009 justifica plenament el desistiment de la treballadora.

V.- Pel que fa a la carta d'acomiadament de la Sra. Cañete, són dos els motius de comiat imputats a la treballadora: tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, i disminució voluntària i continua del rendiment de treball normal o pactat.

La Sra. Cañete sosté que va agafar vacances des del dia 5 d'agost fins al dia 31 d'agost del 2009, i per tant, no havia de treballar els dies 23 fins a 31 d'agost. Al contrari la societat Farré pretén que la Sra. Cañete havia de finalitzar les seves vacances el dia 23 d'agost, que l'empresa va esperar que la treballadora tornés a reincorporar-se al seu lloc de treball fins el dia 28, i com aquesta no ho va fer, va decidir acomiadar-la per absència injustificada. Pertoca a l'empresa provar la durada de les vacances atorgades al treballador mitjançant el llibre d'hores firmat pel treballador com a mostra de conformitat, i això no ho fa la societat Farré, ço que imposa descartar el primer motiu d'acomiadament per no ésser acreditat.

El segon motiu d'acomiadament reprotxat a la Sra. Cañete consisteix en haver reposat periòdicament a l'interior de les màquines expenedores productes alimentaris que estaven caducats. Aquest fet tampoc no està provat; a més a més encara que sigues provat, no es tractaria de la falta molt greu de disminució voluntària o continua del rendiment de treball, sinó d'una descurança en l'execució de la feina que l'article 101 del Codi de relacions laboral considera com una falta lleu que no pot originar, a ella sola, un acomiadament disciplinari. En conseqüència l'acomiadament de la Sra. Cañete roman totalment injustificat.

VI.- Quant a les vacances reclamades per la treballadora, tampoc no es pot admetre el recurs de l'empresa, per un total manca de proves de les seves simples afirmacions. Ara bé, s'ha tanmateix de precisar que l'article 69 del Codi de relacions laborals relaciona la durada de les vacances als dies treballats i no a les hores de feina realitzades, per tant la tesi, encara que sigui subtil, de la part que recorre, segons la qual la treballadora no podria reclamar que la meitat de les vacances legals en raó d'un contracte de treball a temps parcial, no pot prosperar de cap manera.

S'ha doncs de confirmar integrament la resolució impugnada.

VII.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 d'abril del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Farré al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.