Compravenda cotxe segona mà- vici ocult- escrit d’apel·lació pel CPC (1000021/2022)

Sentència

Magistrats

Vincent Anière Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sancho

Representant: Sra. Ayuso

Advocat: Sra. Escolano

Apel·lat: Yuste

Representant: Sr. Amador

Advocat: Sra. Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000034/2023 ORIGEN: 1000021/2022 - 0

NIG: 5300542120220000189

OBJECTE: Compravenda cotxe segona mà- vici ocult- escrit d’apel·lació pel CPC

SENTÈNCIA 000136/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16-08-2021, la societat Sancho, com a part venedora, i la societat Yuste, com a part compradora, van celebrar un contracte de compravenda del vehicle marca V model M, matricula XXXX de l’any 2010, pel preu de 32.800 euros.

El vehicle va presentar diversos desperfectes que van donar lloc a una sèrie d’intercanvis entre les parts.

En data 27-10-2021, el taller oficial de la marca V a Andorra, T, va emetre una factura per import de 1.817,90.-euros corresponent al canvi de la bomba alta pressió.

En data 21-12-2021, el Sr. Esparza, perit automòbil va emetre a petició de la compradora un informe concloent que la societat venedora hauria hagut d’acceptar la reparació en qüestió.

Per correu de data 12-01-2022, la societat Yuste, invocant la garantia del venedor, va reclamar a la societat Sancho, el pagament de la factura i dels honoraris del perit, però per correu de data 25-01-2022, dita societat, invocant la clàusula d’exclusió de garantia relativa al fet que el vehicle només es podia portar al taller designat pel venedor, així com la manca d’acreditació dels imports reclamats, es va negar a procedir al pagament.

2.- Per escrit de data del registre 04-02-2022, la representació processal de la societat Yuste, va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat en contra de la societat Sancho, sol·licitant la seva condemna a pagar-li :

la quantitat de 1.817,90 euros corresponent al cost de la factura de reparació del vici, més els interessos legals a partir del 15-12-2021 (dia de la factura de reparació al taller),

la quantitat de 261,25 euros corresponent a la factura del perit, més els interessos legals a partir del 10-01-2022 (dia de la factura dels honoraris de perit),

la quantitat de 10,45 euros corresponent al cost de tramesa de la carta de requeriment previ,

les taxes judicials i despeses, costes processals, incloent honoraris d’advocat, de pèrits i de procurador.

3.- Per escrit del 21-03-2022, la representació processal de la societat Sancho, va presentar un escrit de contesta a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.

4.- Després de la celebració del judici oral, per sentència de data 08-11- 2022 rectificada el 03-01-2023, la Sra. Batlle va decidir :

“Que donant lloc substancialment a la demanda interposada per la societat Yuste contra Sancho, condemna a aquesta darrera a pagar a l’agent l’import de 1.817,90 euros (import de la reparació) que augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, així com a satisfer les costes processals i judicials causades, més les sumes de 261,25 euros (pericial de part) i 10,45 euros (despeses extraprocessals), de conformitat amb el què disposa l’article 350.1 del CPC.”

5.- En contra d’aquesta resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Sancho, demanant la seva revocació i la desestimació de les pretensions de la part agent, amb imposició a l’adversa de les costes d’ambdues instàncies.

Fonamenta el seu recurs sobre una incorrecta valoració de la prova, indicant que s’alça en contra de la conclusió del Tribunal segons la qual : "no es pot considerar provada la falta molt greu imputada a la demandant, de l’article 104.2 del CRL, i que fonamenta el seu acomiadament disciplinari”’, ja que això no seria conforme a la realitat. Afegeix que el Tribunal no hauria fet cap valoració en relació als fets no controvertits ni als fets controvertits exposats en el seu escrit de conclusions motiu pel qual els reprodueix el seu escrit sia, pel que fa als fets que considera com a controvertits que : es va pactar du mutu acord una clàusula vàlida d’exclusió de garantia ; no existia cap vici ocult al moment de la venda, la bomba és una peça de desgast no coberta per la garantia i no ha quedat acreditat que no es podia reparar, i la casa oficial V hauria de garantir la peça doncs havia fet una revisió general del vehicle.

6.- La representació processal de la societat Yuste, demana confirmar la sentència en tots els seus extrems, imposant a més les costes derivades del present recurs als seus promotors, amb inclusió de totes les despeses i costes processals amb inclusió dins d’elles dels honoraris de lletrats, perits i procurador a acreditar en període d’execució de sentencia, argüint, de forma esquemàtica, que l’escrit d’apel·lació no compleix amb els preceptes legals i la deixa en indefensió ; que l’exposició dels fets per part de la part recurrent s’està fent de forma subjectiva ; que l’exclusió de garantia no és d’aplicació i, finalment, que ha quedat acreditat que existia un vici de la bomba.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És evident que les consideracions en introducció del recurs per a explicar el fonament del mateix i justificar el fet de tornar a exposar tot els fets del cas segons la valoració de la part defenent són el fruit d’un error, suposadament degut a la utilització com a model d’un escrit anterior.

En efecte, el present afer no té res a veure amb un acomiadament disciplinari i no existeix cap escrit de conclusions que el tribunal hauria pogut no tenir en compte, ja que les mateixes van ser orals i que la part defenent no va presentar cap escrit de conclusions després de la vista oral. Això fa però difícil sinó impossible al tribunal (i a la part apel·lada) esbrinar els pronunciaments continguts en la sentència que estan impugnats (cf. article 330.1 CPC).

En tot cas, no és cert que el tribunal no hauria valorat tots els facts de la causa. Al contrari, va procedir a un examen complert i exhaustiu dels mateixos, en particular els elements de prova essencials de caire tècnic que es van exposar durant la vista oral, i sobre els quals la part apel·lant no s’explica gaire.

El tribunal va donar una resposta a tots els arguments de la part defenent, excepte el relatiu a la responsabilitat eventual de la casa oficial V, però això no era útil per a resoldre el plet doncs, d’una part, el tribunal ha exposat com el defecte de la bomba era un vici ocult present al moment de la venda i que és la manca d’intervenció útil sobre dita peça per part de la venedora que va determinar el seu recanvi, i d’altra part, T no és part al present procés.

Com hem dit, en el seu escrit d’apel·lació la societat venedora, a més de l’error ja assenyalat, repeteix totes les seves consideracions sobre els fets controvertits i no controvertits sense però explicar en què la motivació del Tribunal al respecte seria incorrecta, el que infringeix l’article 332.3 CPC que disposa que si el recurs d’apel·lació es fonamenta en l’error en la valoració de la prova en la primera instància, l’apel·lant ha d’assenyalar i argumentar el fonament de dret en què considera que es troba l’error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés.

A més, és de constatar com l’argument sobre la possibilitat de reparar la bomba enlloc de canviar-la és un argument totalment nou, el que infringeix l’article 330.2 CPC segons el qual en la segona instància les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o de dret, o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o proposin la pràctica de proves.

Per consegüent, de conformitat amb la naturalesa del recurs d’apel·lació a Andorra tal com regulat ara en els articles 320 i 329 i següents del CPC, totes aquestes constatacions serien suficients per a desestimar el recurs.

No obstant, per tal de satisfer el dret a la tutela judicial efectiva, passarem a valorar la prova.

Abans, hem de fer la precisió que el recurs no ho és per la infracció de la Llei i que no és objecte d’impugnació l’aplicació pel Tribunal de l’article 30 de la llei 13/2013 de protecció del consumidor sobre la garantia legal, ni la invocació de la nostra jurisprudència al respecte(TSJC 132/2019), doncs la societat compradora no és un professional del ram de l’automòbil o de la mecànica sinó de la informàtica.

Segon.- Una vegada examinada les proves obrant en autes, no podem arribar a una altra conclusió que el Tribunal d’instància, i fem nostre l’exposat dels fets acreditats que es fa en el Fonament SEGON de la sentència (salvat l’error de redacció sobre el fet que el dia 11-07-2021, l’agent va portar el vehicle prop del venedor i no pas del comprador).

En efecte, pel que fa al desperfecte que va originar el present litigi, és a dir la bomba alta pressió, i sense referenciar-nos a tots els altres incidències que va presentar el vehicle, apareix que, de manera molt ràpida després de la compra, el vehicle va presentar un problema de pèrdua de potència.

Es així que la societat venedora el va portar al taller de la seva confiança (M), tal com preveu la clàusula de garantia invocada, i que va indicar el 11- 07-2021 a la compradora que no s’havia detectat cap fallo permanent i que el missatge d’error segurament havia aparegut a l’agafar una corba amb poc combustible al cotxe, considerant el problema com a resolt.

No obstant, el fallo es va reproduir com ressurt dels intercanvis de correus electrònics entre les parts, sense però que la venedora canvi de posició, essent mentrestant escolant-se el termini anyal de garantia contractual.

És així que la compradora va portar el vehicle al taller oficial de la marca que, després d’un primer examen del vehicle, va procedir finalment al canvi de la bomba alta pressió doncs és ella que provocava la manca de pressió de combustible. Apareix que aquesta reparació va resoldre el problema.

Durant la vista oral, la part defenent va fer citar com a testimoni al Sr. Benitez, qui és el mecànic del taller M, és a dir el taller de confiança de la venedora a qui es va confiar el cotxe al juliol de 2021, i que va confirmar que no havia detectat cap fallo quan un fallo de la bomba s’hauria d’haver detectat.

Però a més de ser responsable d’una eventual mancança en les seves verificacions, les seves explicacions van resultar confuses, a la diferència de les del perit Sr. Esparza, qui va ratificar el seu informe i va explicar de manera molt més convincent com es tracta d’una avaria fàcilment detectable però que la llum de l’avaria motor s’encén només si el motor esta en marxa i que se li demana més potència, el que explica que no s’ha notat a la inspecció ITV. Va explicar també que quan hi ha l’avaria, el cotxe perd la potència superior que se li esta demanant, per exemple en cas d’avançament.

Sobre tot, va explicar que és un vici ocult i que per diagnosticar-lo calia aprofundir més per tal de verificar el caudal de la bomba sense limitar-se a esborrar els errors gravats, precisant que sempre era millor portar al taller de la marca que té les màquines de diagnosi més especialitzades i actualitzades. Finalment, va explicar que no es podia considerar la bomba com una peça de desgast ja que si pateix el desgast com els pistons no es pot comparar a una peça de desgast com són els frens.

Així les coses, queda establert que el cotxe estava afectat al moment de la venda per un vici ocult relatiu a un element essencial del vehicle, sia el motor i la seva possibilitat de funcionar en condicions normals d’utilització. Si bé la bomba de alta pressió pateix com tot element mecànic un desgast per l'erosió de material amb el temps, no es pot qualificar com una peça de desgast en el sentit d’aquestes peces (com els frens, els pneumàtics, la bateria, els filtres, els esmorteïdors, i fins i tot l'embragatge i el sistema d'escapament) que tot posseïdor d’un vehicle ha de saber que s’han de canviar de manera regular i passat un cert període d’ús.

El vici es va manifestar menys de 3 mesos desprès de la venda i la venedora va refusar la seva garantia, primer, invocant la inexistència del problema, i després, invocant la clàusula d’exclusió de la garantia contractual en cas de no portar el vehicle en un taller de la seva elecció.

Però, a partir del moment on queda provat que el problema era real i que el taller en qüestió no va diagnosticar-lo, essent el taller oficial de la marca qui va ser capaç de fer-ho, la part venedora no pot invocar una clàusula que buida de tot contingut la seva obligació principal de lliurar un vehicle conforme al contracte i que s’ajusti a la descripció realitzada, quan a més la llei prohibeix que una garantia comercial redueixi o afecti els drets legals de les persones consumidores davant la manca de conformitat com a titular de la garantia.

Per consegüent, s’ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Tercer.- De conformitat amb l’article 354.2 del codi de procediment civil, la desestimació del recurs determina imposar les costes d’aquesta alçada a l’apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Sancho, contra la Sentència de data 08-11-2022, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR les costes de segona instància a la societat Sancho. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.