Noció de dret adquirit en relació a una condició més favorable per al treballador (art. 3.f. de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals). Noció de liberalitat de l'empresa (2000021/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000112/2021 ORIGEN: 2000021/2020 - 00

NIG: 5300542120200000037

PARTS:

Apel·lant: Vaquero Representant: Sra. Expósito Advocat: Sra. Mena

Apel·lat: Sr. Espada

Representant: Sr. Amador

Advocat: Sr. Puga

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Noció de dret adquirit en relació a una condició més favorable per al treballador (art. 3.f de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals). Noció de liberalitat de l'empresa.

SENTÈNCIA 164-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 8-01-2020, EL Sr. Espada va interposar demanda a tramitar pel procediment laboral contra la societat Vaquero (en endavant B), en què sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a:

Satisfer a Espada l'import de 757,28.- euros en concepte de prima de nocturnitat dels mesos d'abril de 2019 a novembre de 2019, ambdós inclosos.

Abonar l'import mensual de 94,66.- euros corresponents a la prima per nocturnitat del mes de desembre del 2019 i així successivament, fins a què l'empresa reintegri novament aquest concepte en la remuneració mensual.

Pagar-li els interessos de les dites quantitats a comptar de la data màxima en la qual l'empresa hauria d'haver procedit al pagament de cada prima, juntament amb el salari del mes corrent.

Declarar i cotitzar a la CASS la totalitat de les quantitats referides en els punts anteriors.

i al pagament íntegre de les costes judicials ocasionades, i altres despeses derivades del litigi que s'acreditarien en període d'execució de sentència.

2.- El 25-2-2020, la representació processal de la societat Vaquero contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions que s'hi contenien tot i sol·licitant la desestimació de la demanda amb imposició al demandant de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats que van ser considerats pertinents i necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 19- 2-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada pel Sr. Espada contra la societat B,S.A.U. condemnant aquesta darrera a: satisfer al Sr. Espada l'import de 757,28.- euros en concepte de prima de nocturnitat dels mesos d'abril de 2019 a novembre de 2019, ambdós inclosos, a abonar-li l'import mensual de 94,66.- euros corresponents a la prima per nocturnitat del mes de desembre del 2019 i així successivament, fins a què l'empresa reintegri novament aquest concepte en la remuneració mensual, a pagar al Sr. Espada els interessos de les dites quantitats a comptar de la data màxima en la qual l'empresa hauria d'haver procedit al pagament de cada prima, juntament amb el salari del mes corrent i a declarar i cotitzar a la CASS la totalitat de les quantitats referides.

Segon.- Imposar les costes processals causades a la part defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

4.- La representació processal de la societat Vaquero ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia i mitjançant conclusions articulades en aquesta alçada el dia 16-4-2021 sol·licita la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions contingudes en el seu escrit de contesta a la demanda, imposant al demandant les costes causades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal del Sr. Espada s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat interessant la confirmació de la Sentència dictada, amb imposició al recurrent de les costes causades en aquesta alçada.

6.- Per Aute de data 22-6-2021 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la societat Vaquero en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, el Sr. Espada pretén la condemna de la mercantil Vaquero a satisfer les primes de nocturnitat que, segons sosté al llarg del procediment, va deixar de percebre a partir del mes d'abril del 2019.

Argüia que des de l'inici de la relació laboral, l'empresari sempre havia satisfet una prima per nocturnitat al marge del salari pactat i que en tractar- se d'un dret adquirit, no podia suprimir-ne el seu pagament de manera unilateral tal i com ho havia fet a partir de la fita temporal indicada.

La representació processal de Vaquero defensava que el contracte de treball contemplava expressament que el salari pactat entre les parts incloïa "la prima de nocturnitat legalment establerta". Quant als pagaments complementaris a la retribució que havia pogut percebre el treballador mantenia que corresponien a una liberalitat de l'empresari i que en conseqüència no podien constituir cap mena de dret adquirit en benefici del treballador.

L'òrgan judicial estima íntegrament les pretensions del Sr. Espada. Raona per això que la prima de nocturnitat reclamada apareixia clarament identificada en els fulls de salari del treballador; que aquesta es va pagar de manera regular i contínua i que en tot cas, Vaquero no acreditava el caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives que ostentava sense que en tal context es pogués acceptar que els pagaments realitzats obeïen a una gratificació de l'empresari vers el treballador.

I és contra aquesta decisió que s'alça Vaquero sostenint fonamentalment que la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància no s'ajustava a la legalitat vigent i que la jurisprudència en què es recolzava s'originava en un supòsit de fet divers, sense que per tant esdevingués extrapolable al supòsit examinat. Insisteix en que la prima de nocturnitat es trobava incorporada al salari i que admetre que el treballador podia continuar cobrant 90,06.- EUR mensuals, suposava reconèixer que pogués obtenir dues retribucions per un mateix concepte. Negava l'existència de cap mena de dret adquirit del treballador a l'hora de percebre la prima de nocturnitat reclamada tot i afegint que les quantitats que havia estat percebent fins la data constituïen una mera liberalitat de l'empresa. Finalment argumentava que el requisit de la periodicitat i regularitat en el pagament de la prima tampoc es trobaria reunit a partir del moment en que malgrat l'extensió de la prestació laboral, aquesta només s'hauria satisfet en 27 ocasions el que caracteritzaria, al seu criteri, que es tractava d'una gratificació ocasional.

Segon.- No es discuteix entre els litigants que en data 8-8-2001, el Sr. Espada iniciava una prestació laboral per compte de Vaquero en qualitat de vigilant de seguretat, formalitzant-se per escrit aquesta relació el 21-2-2008. El pacte cinquè del contracte atorgat preveu: "Per la prestació laboral convinguda, l'empleat/da percebrà una retribució bruta de 1.370,54 euros (···) El salari convingut per la prestació dels Serveis s'ha fet atenent al fet que una part de la prestació laboral haurà de realitzar-se en horari nocturn. Conseqüentment, el salari pactat, inclou la prima de nocturnitat legalment establerta (···)".

Malgrat aquesta previsió contractual, el treballador justifica haver percebut, al marge del salari base i complements salarials diverses no discutits (hores extraordinàries fonamentalment), una "prima de nocturnitat" (codi 72 de la nomenclatura de l'empresa) a alçada de 94,66.- EUR bruts mensuals (folis 7 a 51) en el període comprès entre els mesos de desembre de 2014 a març del 2019 sense que aquesta realitat resulti qüestionada per la societat demandada en el seu escrit de contesta a la demanda.

Tercer.- Els diferents motius de recurs esgrimits per la part recurrent poden ser examinats de manera conjunta a partir del moment en que en definitiva només es qüestiona la naturalesa jurídica dels pagaments realitzats per l'empresari i que en el full de salari s'identifiquen amb la nomenclatura "prima nocturnitat".

Per tal de resoldre la controvèrsia que entre les parts es planteja, hem de recordar que l'article 80 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals després de delimitar l'àmbit objectiu de les liberalitats de l'empresa ("Constitueixen liberalitats de l'empresa els pagaments, en metàl·lic o en espècie, de caràcter excepcional o especialíssim, a causa de fets extraordinaris, que no siguin repetitius ni pel que fa a l'import ni pel que fa al concepte, ni puguin ser considerats un dret adquirit"), reprèn l'essència de la regulació resultant del règim anterior (art. 86 del Codi de Relacions Laborals), preveient que ocasionalment i excepcionalment l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària però que, a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.

Succeeix però aquí que l'empresa ha perllongat el pagament de la pretesa "gratificació" en totes les nòmines mensuals que s'han generat en un període de temps superior a 4 anys sense interrupció de cap mena. I aquesta realitat no s'ajusta als paràmetres legals vertebradors de la noció de liberalitat tal i com es troben legalment configurats. En efecte, la regularitat constatada en el seu pagament exclou l'excepcionalitat que se'n predica i en tot cas, la societat empresària no ha justificat que el pagament realitzat intervingués al marge de les seves obligacions retributives contractuals. En aquesta eventualitat, la presumpció legal de que els pagaments realitzats suposen una retribució complementària opera de manera plena, i ja per aquesta sola raó el recurs d'apel·lació s'ha de veure abocat al fracàs.

Quart.- En realitat, admetent fins i tot a efectes argumentals que el salari base del treballador podia incorporar la prima de nocturnitat, la retribució d'una prima complementària, en les condicions en que aquesta va intervenir, constituïen una condició més favorable per al treballador emparada en les previsions de l'art. 3 apartat f) de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals (en el règim anterior es contemplaven en l'art. 3 apartat g) del CRL), que s'ha incorporat al contracte de treball i que per via de conseqüència no podia ser individualment derogada en constituir un clar dret adquirit (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 27-09-2019 TSJC-59/2019).

En conseqüència, la resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància esdevé ajustada a dret i el recurs d'apel·lació articulat haurà de ser desestimat íntegrament.

Cinquè.- La desestimació del recurs, comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la societat Vaquero contra la Sentència de data 19-2-2021 dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.