Confirmació de sancions per falta de mesures de seguretat laboral i negació d'apel·lació

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornella Solà

Objecte: Sanció per manca de mesures de seguretat en el treball. El fet que no s'hagi produït cap accident no impedeix que s'hagi comés la infracció. Sancions proporcionades

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000030/2024

ORIGEN.- 1000073/2023 - 0

NIG: 5300545320230000140

SENTÈNCIA 057-2024

PARTS :

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Marti

Advocada: Sra. Vara

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 18 d'octubre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 1000073/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat ORG_0, va interposar en temps i forma demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 378414/2023, de data 27 de setembre del 2023, que desestima el recurs contra la Resolució del Ministeri de Presidència, economia i empresa, de data 8 de maig del 2023, que li imposaven tres sancions (de 1.500; 2.200 i 2.200 EUR, és a dir, un total de 5.900 EUR), tot demanant que les tres infraccions fossin considerades com a lleus i, els seus respectius imports fixats en l'import de 601 EUR cadascuna; subsidiàriament en 601 EUR les dos primeres i, en 1.100 EUR la darrera. Sol·licitava igualment la condemna en costes a l'Administració.

2.- En la sentència núm. 15-2024 el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància, que:

- Pel que fa la primera de les sancions, considera que l'art. 37.4 de la Llei 34/2008, del 18 de setembre, de la seguretat i la salut en el treball (en endavant LSST), preveu clarament que els incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals que no tinguin transcendència greu per a la integritat física o salut dels treballadors, seran considerades com una infracció lleu, i, com sigui que no ha resultat cap perjudici físic per a cap dels empleats, no es pot imputar la comissió d'una infracció greu.

- La segona infracció tampoc procedeix ja que la seva comissió exigeix que s'afecti a tota la plantilla, i, en aquest cas, afectava únicament a un terç dels treballadors.

- I l'última sanció, tampoc pot fixar-se en l'import establert per l'Administració, compte tingut del nombre de treballadors afectats.

- La societat no té antecedents, i la sanció és desproporcionada.

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

- La part agent reprodueix els mateixos arguments que en primera instància.

- La jurisprudència de forma reiterada s'ha referit a la finalitat de la LSST, que és la prevenció del risc, i és per evitar els danys que es puguin produir que la reglamentació estableix les infraccions i sancions.

- La producció del dany no és requisit per tal que es produeixi la infracció.

- Els treballadors operaven a la coberta de l'edifici sense protecció, creant un risc greu, que és el que es sanciona a la primera infracció.

- L'empresa no havia acreditat haver realitzat els reconeixements mèdics de salut d'onze dels dotze treballadors a data 6 de juliol del 2021, fet que justifica la segona de les multes.

- Tampoc va acreditar que la meitat dels seus treballadors havien rebut la formació en matèria de seguretat, la qual cosa suposa la comissió de la tercera de les infraccions per les quals ha estat sancionat.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Normativa d'aplicació i resolució de la controvèrsia

L'exposició de motius de la LSST -paràmetre para la seva interpretació-, ens recorda que el dret al treball i a la protecció de la salut recollits en els articles 29 i 30 de la Constitució tenen la consideració jurídica de drets i principis econòmics i socials que l'Estat ha de protegir i fomentar. Es tracta, doncs, d'un mandat constitucional que implica la necessitat de desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció de la salut i la integritat física dels treballadors.

A més, la pròpia exposició de motius recull que "la prevenció i la protecció en matèria de seguretat i salut en el treball es configura com un dret de la persona treballadora al qual segueix el deure correlatiu de l'empresa de garantir-la en tots els aspectes relacionats amb el treball", que "La vigilància de la salut és un altre dels aspectes primordials, i s'ha d'efectuar en funció dels riscos inherents al treball", i que "La formació és un altre dels pilars de la Llei, de forma que es considera obligatòria per a la persona treballadora i s'ha d'impartir en el moment de la contractació o davant qualsevol canvi que afecti les funcions o els equips de treball o les tecnologies necessàries per exercir-les."

D'aquestes previsions se'n deriva que, per tal que es produeixi una infracció en matèria de prevenció de riscos laborals, no cal que s'hagi produït un accident, ja que es tracta precisament d'evitar el risc, sense perjudici que la producció d'un accident de treball i la gravetat d'aquest sigui un criteri de graduació de la sanció (art. 44.1.d) de la LSST).

De fet, el mateix succeeix amb els delictes i les contravencions penals, que poden ser de resultat (per exemple, l'homicidi) o de risc (conduir sota la influència de drogues).

Doncs bé, a l'expedient administratiu remès per l'Administració -que, dit sigui, no s'ha enviat en la forma legalment prevista, compte tingut que l'expedient sancionador consta de 77 documents, però no hi ha una relació entre aquets documents i els folis de l'expedient, cosa que dificulta la seva consulta-, s'han incorporat dues gravacions de vídeo, que han estat visualitzades per aquest Tribunal, en les que clarament es pot veure la presència de treballadors a la teulada d'un edifici sense cap sistema de seguretat -bastides o xarxes- o de subjecció individual -un arnés i que aquest estigués subjecte a una "línia de vida"-, sistemes que, en cas de relliscada del treballador, permeten evitar la seva caiguda en alçada al buit, la qual cosa suposa un perill greu per la seva seguretat (de fet, des d'aquella alçada el risc era de patir greus lesions o fins i tot de mort).

L'art. 5.1 de la LSST estableix que els treballadors tenen dret a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, i que, en correspondència, l'empresa té el deure de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball.

D'acord amb l'article 12 d) de la LSST:

"En compliment del deure de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, correspon als empresaris:

(...)

d) Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs que cal fer o quan els riscos no es puguin reduir o minimitzar per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments de protecció del treball."

D'altra banda, l'art. 17 del Reglament de seguretat i de protecció de la salut en obres de construcció, recull les condicions per al treball en cobertes, tot destacant que:

"1. Atès el perill específic del treball en aquesta fase de l'obra, cal extremar totes les mesures de protecció, tant col·lectives com individuals, establertes en aquest Reglament i, en qualsevol cas, les que s'indiquen en aquest capítol.:

"2. Sempre que sigui possible, s'ha d'instal·lar en tot el perímetre del llosat una bastida de protecció a sota del ràfec. La plataforma de treball de la bastida ha de tenir una amplada mínima de 60 cm, amb baranes rígides situades a una altura d'entre 1 m i 1,15 m, travesser intermedi i sòcol, com a mínim, de 20 cm d'altura, i han d'estar sòlidament fixades perquè puguin aturar la caiguda d'un treballador.

3. Si no és possible instal·lar bastides de protecció, cal preveure xarxes de protecció a tot el voltant del llosat o un altre dispositiu de protecció col·lectiva d'eficàcia equivalent que impedeixi la caiguda al buit dels treballadors o dels materials.

4. Quan el risc de caiguda d'altura no es pugui protegir amb aquests mitjans, els treballadors hauran d'anar equipats amb equips de protecció individuals anticaiguda adequats.

5. Els treballadors han d'utilitzar botes de treball amb sola antilliscant i casc de seguretat amb barballera perquè quedi fixat al cap."

No hi ha dubte que aquestes mesures de seguretat no es van complir, i que el fet descrit ut supra encaixa amb la tipificació aplicada per l'Administració, recollida a l'art. 38.4.a) de la LSST -incomplir les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals quan creïn un risc greu per a la integritat física o la salut dels treballadors afectats i especialment en matèria de mesures de protecció col·lectiva o individual-, sense que sigui necessari, com ja s'ha dit, que per a la producció de l'il·lícit administratiu que els treballadors patissin cap dany.

Una altra obligació establerta a la LSST (art. 19) és la relativa a de vetllar per la vigilància periòdica de l'estat de salut dels treballadors en funció dels riscos inherents a l'activitat laboral, la qual va a càrrec de persones externes a l'empresa o de serveis de prevenció amb personal capacitat per dur a terme aquesta tasca, i l'art. 5 del Reglament que regula els serveis de salut laboral que estableix que:

"1. L'objectiu dels exàmens de salut laboral és fer el control i el seguiment de l'estat de salut dels treballadors per tal de detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la salut, i establir, si escau, mesures preventives per prevenir els riscos sobre la salut.

(...)

3. No obstant el que estableix el paràgraf anterior, els exàmens de salut són obligatoris per als treballadors que es trobin en algun dels supòsits següents:

a) Quan s'efectuïn activitats perilloses, insalubres o nocives pels elements, els processos o les substàncies que es manipulen, segons estableix l'annex 1 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de seguretat i salut laboral.

(...)

4. En els supòsits a), b), c) i e) cal efectuar avaluacions de l'estat de salut del treballador de forma prèvia a la seva contractació o a l'inici de l'activitat laboral i de forma periòdica en funció del que estableixin els protocols específics.

(...)".

I la LSST qualificant-se com a infracció greu (art. 38.11) "No fer els reconeixements mèdics i la vigilància periòdica de l'estat de salut dels treballadors que fixi la normativa o no comunicar-ne el resultat als treballadors afectats", sense que en el tipus es faci cap referència al nombre de treballadors afectats, sense perjudici que sigui un criteri que afecta eventualment la graduació de la sanció.

A l'últim, la societat agent no va acreditar haver realitzat la formació en matèria de seguretat i salut a 6 treballadors de l'empresa (d'un total de 12), obligació establerta a l'art. 28 de la LSST, fet que suposa la comissió de la infracció administrativa per la qual la part agent ha estat sancionada.

Pel que fa la graduació de les sancions, l'art. 44 de la LSST estableix un llistat de criteris:

"1.- Per determinar l'import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents:

a) El perill de les activitats desenvolupades en l'empresa o en el centre de treball.

b) El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a l'activitat.

c) El nombre de treballadors afectats.

d) La gravetat dels danys produïts.

e) Les mesures de protecció col·lectiva o individual adoptades per l'empresa.

f) La inobservança dels requeriments recomanacions o advertiments del Servei d'Inspecció i dels Serveis de Prevenció.

g) Les instruccions donades per l'empresa en relació amb la prevenció.

h) La conducta general de l'empresari en relació amb l'estricte compliment de la normativa sobre prevenció de riscs laborals.

i) La reincidència genèrica

2. Les infraccions que consisteixin en la persistència continuada de la comissió o l'omissió se sancionen en el grau màxim de la qualificació que correspongui."

La sentència d'instància raona que:

"Atenent a la concreció legal dels criteris que ha de seguir l'administració a l'hora d'acotar els imports de les sancions, la discrecionalitat atorgada s'ha de desenvolupar ponderant en tot cas les circumstàncies legalment establertes que concorren en el cas concret, a fi d'assolir la màxima proporcionalitat possible entre la infracció comesa i la sanció imposada.

I en el supòsit particular, aquest Tribunal també ha de confirmar íntegrament les sancions imposades, no només perquè respecte la primera s'ha imposat en el seu grau mínim, sinó perquè quant a les dos altres s'han valorat convenientment les circumstàncies establertes i, concurrents en el cas -això és el perill de les activitats desenvolupades en el centre de treball, el caràcter permanent dels riscos inherents a les activitats, el nombre de treballadors afectats, com el fet d'haver regularitzat i, doncs acreditat els reconeixements mèdics de 9 dels 11 treballadors i, finalment de no haver regularitzat i, doncs acreditat la formació de dos treballadors- i, per cada sanció, ço que a més no ha resultat seriosament contradit."

I aquesta posició, que no ha estat vàlidament qüestionada al recurs d'apel·lació, es comparteix per aquest Tribunal Superior.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per ORG_0.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.