LABORAL: acomiadament disciplinari. Concurrència dels requisits previstos a l'article 99.1.a) de la Llei 31/18, de relacions laborals (3000028/2023)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant : Sr. Girona

Procurador : Sra. Ribes

Advocat : Sr. Soriano

Apel·lat : Espada

Procurador : Sra. Esparza

Advocat : Sra. Arcos

TSJC.- 0000175/2023 ORIGEN: 3000028/2023 - 0

NIG: 5300542120230000159

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament disciplinari. Concurrència dels requisits previstos a l'article 99.1.a) de la Llei 31/18, de relacions laborals.

SENTÈNCIA 000131/2023

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de gener de 2023, la representació processal del senyor Girona interposà demanda laboral en reclamació de quantitat contra la societat Espada, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import net de 13.070,18 EUR i a cotitzar la quantitat bruta prop de la CASS, i al pagament dels interessos legals meritats des del dia 6 de desembre de 2022, data de l'acomiadament i la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 24 de febrer de 2023, la representació processal de la societat Espada contestà la demanda interposada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 16 de maig de 2023, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral -en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat- formulada pel Sr. Girona contra la societat mercantil andorrana per participacions "Espada, S.L.", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, imposant les costes processals al demandant segons preveu el darrer Fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Girona en considerar, en síntesi, que la resolució d'instància efectua una incorrecta aplicació de la Llei i una incorrecta valoració de la prova practicada. Considera que la societat defenent li havia d'haver comunicat cadascuna de les faltes d'assistència, constituint cadascuna d'elles una falta lleu, derivant-se d'aquesta manca de comunicació la seva prescripció. Afegeix que les comunicacions efectuades per justificar les seves absències havien estat correctes i tolerades per l'empresa. Insisteix en què les seves absències foren consentides per l'encarregat, no havent-lo requerit mai l'empresa de què justifiqués les absències. A títol subsidiari, afirma que hi ha dues dates que no es poden considerar ni computar com absències no podent ser, per tant, d'aplicació l'article 99.1.a) de la Llei vigent, que exigeix sis faltes d'assistència en un termini d'un any. Demana, doncs, la revocació de la sentència i la íntegra estimació la de la seva demanda, amb la condemna de la societat defenent al pagament dels honoraris d'advocat i procurador, tant d'aquesta alçada com de la instància.

5.- La representació processal de la societat Espada s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, demana la seva desestimació i la confirmació d ela resolució recorreguda, amb la imposició de l'obligació de satisfer les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi és la determinació de si l'acomiadament practicat per la societat Espada en la persona del senyor Girona és efectivament disciplinari o, per contra, és un acomiadament injustificat.

Segon.- No és discutit per les parts que en data 3 d'agost de 2018 es va iniciar una relació laboral entre les parts litigants, havent estat contractat el senyor Girona en qualitat d'electricista, operari de primera.

Tampoc discuteixen les parts litigants que els dies 14 i 24 de gener, 1 de febrer, 16 de març, 15 de juliol, 5 de setembre i 10 d'octubre, de 2022, el senyor Girona es va absentar del seu lloc de treball, ni que fins el dia 21 de novembre de 2022 el senyor Girona era l'únic operari de primera frigorista en l'empresa, ni tampoc que el dia 6 de desembre de 2022 la societat li va remetre una carta d'acomiadament, que fou rebuda pel senyor Girona.

La discussió de les parts es centra en la tipificació de les reconegudes absències laborals del senyor Girona, per una banda i, d'altra banda, en el caràcter justificat o no de les mateixes.

Tercer.- Pel que fa a la tipificació de la conducta del senyor Girona, la seva representació processal considera que la mateixa és constitutiva de diferents faltes lleus. Aquesta falta lleu, tot i que la part recurrent no ho especifica de forma expressa, es troba prevista previstes a l'article 97.9 de la Llei 31/2018, de relacions laborals, que estableix: "faltar un dia a la feina sense l'autorització pertinent o sense causa que ho justifiqui, sempre que d'aquesta absència no se'n derivin perjudicis greus en la prestació del servei". Absències que la part recurrent vol individualitzar, insistint en què havien d'haver estat objecte d'una comunicació individual i, en no haver-se fet, es trobarien prescrites.

En relació a la falta a què dona lloc la reiterada conducta del senyor Girona, la Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se en diferents ocasions, entre altres, en la Sentència invocada per la part defenent i avui recorreguda, dictada en data 30 de juny de 2016, rotlle TSJC-109/2016, en la que vam especificar que una interpretació com la que avui pretén la part recurrent (que no se'l pot sancionar perquè cap de les absències va ser individualment sancionada), no es correspon ni a la lletra ni a l'esperit de la norma, traient-li tot sentit. Conclusió que és perfectament aplicable a l'actual article 99.1.a) de la Llei 31/2018 de relacions laborals, que és el que es correspon amb el 104.1 del Codi de relacions laborals al que es referia la citada resolució i que resa: "Són faltes molt greus: tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període de dos mesos, o més de sis faltes d'assistència en un termini d'un any."

Aquesta disposició de cap manera no obliga a l'empresari a advertir a l'empleat o a sancionar-lo (com a falta lleu) per cada absència, abans de constatar-se la falta molt greu. No cal reincidència, sinó només constatar la repetició de les absències en els termes que diu l'article suara transcrit. D'igual manera que succeïa en el marc del Codi de relacions laborals, la vigent llei de relacions laborals també preveu una graduació: una absència sense justificar constitueix una falta lleu si a més no comporta perjudicis greus en la prestació del servei (97.9), dues absències en el període d'un mes sense justificar comporten una falta greu (98.b) i tres o més en el període de dos mesos o més de sis en el termini d'1 any, constitueix una falta molt greu (99.1.a)

I exactament igual que ja vam dir en la resolució abans esmentada ja vam posar també de relleu que "No es pot considerar que el fet de contestar "buen dia, OK" es pot equiparar a una autorització, sinó que significa que l'empresa pren nota i confirma que l'empleat l'ha informat de la seva absència i del motiu de la mateixa. Però això no és cap autorització ni dispensa d'aportar una justificació."

Si analitzem totes i cadascuna de les 7 faltes d'assistència que han motivat l'acomiadament del senyor Girona, veiem que el dia 12/01/2022, manifestà que no es trobava bé. El dia 24/01/22 va manifestar que "estaba con la espalda mal". El dia 1/02/22 només va dir "no subo ". En data 16/03/22 va manifestar que havia d'anar al metges amb el seu fill. El dia 15/07/22, va dir que el divendres tenia metge a Barcelona amb el nen i que faria festa; el dia 05/09/22, també va dir que havia d'anar al metge amb el seu fill i el dia 10/10/22, que estava amb febre.

Cap d'aquests problemes de salut o necessaris desplaçaments mèdics no han estat degudament justificats.

Malgrat el dia 2/02/22 hagués estat en situació de baixa mèdica fins el dia 9 de febrer, el cert és que fou el dia 1 de febrer que no es va presentar a la feina i ni tan sols no en va exposar el motiu, havent-se iniciat la baixa al dia següent. En conseqüència, no es pot pressuposar el motiu pel qual el dia anterior no va acudir a treballar. A l'igual que la visita mèdica a Barcelona pel seu fill el dia 16 de març de 2022, tampoc no fou prèviament justificada ja que en el document aportat de número 23 consta que el justificant data del 29 de desembre de 2022. De la mateixa manera que succeeix amb la visita del 15 de juliol, quin justificant obra al foli 25. S'ignora en tot cas a què es refereix quan va dir que "haré fiesta", a quin dels tipus de permís legalment previstos es pot referir, ni que complís amb els requisits exigits pels mateixos ni tampoc que hagués sol·licitat el permís específicament a qui corresponia

Ni tampoc no es pot considerar suficient que l'empresa sabés que el senyor Girona tenia alguna patologia a l'esquena o que el seu fill hagués tingut un greu accident, per tal de dispensar-lo de justificar les absències al treball, quan aquesta era la política empresarial, ningú no l'havia alliberat d'aquesta obligació i ell mateix ja ho havia justificat en alguna altra ocasió anterior, com es deriva del document que obra al foli 63.

En tot cas, les absències injustificades es feien constar en els diferents butlletins de salari que es troben adjuntats als autes, signats pel senyor Girona qui, en conseqüència, no pot mantenir seriosament que desconeixia la seva obligació de justificar les seves absències més enllà d'obtenir l'"ok" del senyor Zapata. Dels whatsapp que obren als autes i dels que novament ningú no discuteix el seu valor probatori, es deriva també que l'empresa els advertia de què els passessin a recollir, essent decisió dels treballador el moment en què ho feia. Aquest extrem, però, no exclou al treballador de la seva obligació de verificar el contingut dels mateixos, sobre tot quan es feien constar conceptes com "avantages materials", "acomptes", que afectaven també al salari que havia de percebre. Noti's que en ells consten totes i cadascuna de les dates que el treballador no va acudir al treball de forma injustificada, apareixent en tots ells la signatura del treballador.

Cinquè.- L'acomiadament disciplinari del senyor Girona per part de la societat Espada es troba correctament efectuat i procedeix confirmar la resolució recorreguda.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals ocasionades a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Girona contra la Sentència dictada en data 16 de maig de 2023 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.