LABORAL (296/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-0296/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Soriano va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Esteban, en reclamació de la quantitat de 13.168 EUR, juntament amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, en concepte de preavís (5.267,20 EUR) i de compensació econòmica (7.900,80 EUR).

II.- La societat Esteban va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que ates que no disposava de cap tipus d'activitat mercantil, va acordar incorporar al Sr. Soriano a l'obra en construcció que l'empresa Esparza estava realitzant a XXXX, incorporació a la qual es va negar el treballador; que per tant es va acomiadar l'assalariat per quan el mateix havia incorregut en perjudicis greus envers l'empresa per quan la direcció s'havia compromès amb Esparza per tal de cedir-li un treballador per a l'execució de les seves obres, i al no poder gaudir dels serveis laborals aquesta empresa, havia generat la seva incompareixença problemes d'organització interna a Esparza així com retards en l'acabament de les obres; que el Sr. Soriano també fou acomiadat per quan va abandonar el seu lloc de treball superior a 3 dies laborables sense cap causa justificada.

III.- Per sentencia de data 18 de setembre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Esteban a satisfer al Sr. Soriano la suma de 6.548,40 EUR, mes els interessos legals a comptar des de la data de fermesa de la resolució i a pagar les costes judicials causades.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Esteban ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentencia de primera instancia trenca el principi de rogació per quan incorreix en pluris petitio ates que entra a valorar qüestions pacifiques que no formen part del thema decidendi en la controvèrsia judicial que s'ha plantejat al jutge a quo per ambdues parts litigants; que en el present cas el demandant ha manifestat que ha volgut reincorporar-se al seu lloc de treball però que no ha pogut fer-ho per quant l'empresa no li ha permès, i per altra part l'empresa manifesta que aquestes informacions no son certes, motiu pel qual la sentencia no podia entrar a valorar si l'empresa podia o no unilateralment imposar un canvi geogràfic en quant al lloc de prestació de treball sense consentiment del treballador per quan aquesta era una qüestió pacifica en el litigi; que es que hagués tingut de resoldre la sentencia es si es cert o no que el Sr. Soriano va anar varies vegades a l'empresa per tal d'intentar de reintegrar-se al seu lloc de treball i si l'empresa va denegar-li aquesta possibilitat; que l'empresari té dret a canviar el treballador de lloc de treball quan per motius d'organització o per manca de personal es considera necessari; que el Sr. Soriano no tenia cap motiu justificat per tal de negar-se a treballar de forma puntual sota els ordres de l'encarregat de Esparza, donades les difícils circumstàncies de treball en que es trobaven ambdues empreses constructores ates la manca de treball al Principat; que no es cert que la part demandant intentes incorporar-se al seu lloc de treball i que l'empresa li negues aquest dret; que la sentencia tampoc no fa una valoració adequada de les proves com tampoc ha fet una aplicació adequada del dret concorrent al cas; que el càlcul de la indemnització que efectua l'adversa no es correcte per quan comptabilitza el càlcul en funció de la data d'inici de la relació laboral però no dedueix els mesos en que el contracte va estar en suspensió per raó de baixes laborals; que el Sr. Soriano no ha efectuat cap reclamació en base a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, motiu pel qual no hi ha lloc a acordar-li cap indemnització; que l'acomiadament del treballador ha estat sempre realitzat d'acord amb la legislació laboral en vigor i que si en tot cas el Sr. Soriano no ha volgut incorporar-se al seu lloc de treball es únicament i exclusivament per voluntat seva; que la sentencia entén que l'acomiadament de data 27 de novembre es improcedent quan sorprenentment la demanda interposada per part de l'assalariat és de data 20 de novembre del 2007, amb la qual cosa resta acreditat que la decisió de l'empresa d'acomiadar-lo es com a mínim de 7 dies desprès de la data de la interposició de la demanda per part de l'assalariat.

II.- Es pacífic que el Sr. Soriano va començar a treballar pel compte de la societat Esteban el dia 1 de març del 2001, en qualitat de paleta; que el dia 13 de març del 2005, el treballador va patir un accident laboral que l'ha mantingut de baixa fins el dia 15 de novembre del 2007; que el dia 16 de novembre el Sr. Soriano va presentar-se a les oficines de l'empresa per tal de reincorporar-se al seu lloc de treball; que donat que Esteban havia cessat en la seva activitat mercantil, l'empresa va ordenar al treballador incorporar-se a l'obra en construcció que l'empresa Esparza estava realitzant en la vila de XXXX, incorporació a la qual es va negar el ENTITY_4; que havent-s'hi negat el Soriano, la societat Esteban va lliurar al mateix una carta del dia 19 de novembre del 2007, reiterant-li l'ordre d'incorporar-se immediatament a l'obra que l'empresa Esparza estava realitzant a Cañellas, notificant-li que si persistia en la seva negativa es procediria al seu acomiadament sense preavís d'acord amb les disposicions de l'article 72-1,2,5,7 de la Llei sobre el contracte de treball; que considerant que havia esta acomiadat de manera improcedent i injustificada, el Sr. Soriano va presentar la seva demanda en reclamació de les indemnitzacions previstes per la Llei.

IV.- L'article 54 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que l'empresari esta obligat a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convingut. La societat Esteban es una empresa mercantil andorrana, radicada a Vaquero que tenia tota la seva activitat professional al Principat, per tant resulta obvi que el lloc de treball convingut entre les parts quan l'empresa va pactar el Sr. Soriano es únicament el Principat d'Andorra, ja que l'empresa no s'havia destinat mai a realitzar obres en països estrangers, així com ho va reconèixer el Sr. Cañellas en judici de proves. Ara be, això no impedeix l'empresa de contractar puntualment la realització d'obres fora del Principat, però en aquest cas no pot obligar els seus empleats a treballar a l'estranger, sinó que li necessita el consentiment dels mateixos, ates que es tracta d'una modificació substancial del contracte de treball.

Dit això, la societat Esteban reconeix que quan el treballador es va presentar per reincorporar-se al seu lloc de treball desprès de la seva baixa medica, l'empresa no va poder donar-li ocupació al Principat, sinó a Vilar, en la Província de Zurita, cosa que va refusar el Sr. Soriano com en tenia el dret per correspondre aquesta nova ocupació a un modificació fonamental en les condicions i lloc de treball convinguts en el contracte. Força es doncs de constatar que durant els dies que han seguit la data d'alta del Sr. Soriano, Esteban va negar-se a permetre'l a reincorporar-se en la seva feina anterior, sigui qui sigui la raó, incomplint així la seva obligació de donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts, contemplada en l'article 54 de la Llei laboral.

V.- La jurisprudència sempre ha considerat que l'empresari trenca el vincle laboral quan manca a les seves obligacions derivant del contracte de treball. Es tracta en aquest cas d'un acomiadament disfressat, ates que el treballador no te cap altra alternativa que acceptar una situació il·legal que no li convé, o marxar de l'empresa. Per tant, essent improcedent l'acomiadament del Sr. Soriano, el mateix te dret a esser indemnitzat com ho sol·licita en la seva demanda. Ara be, es cert que tot demanant en el seu escrit de demanda, la indemnització corresponent al comiat injustificat, el Sr. Soriano s'equivoca quan sol·licita el pagament del preavís i de la compensació econòmica, quan en cas d'acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball preveu nomes una indemnització d'un any i mig de salari per any de servei a l'empresa. No obstant això, en atorgar dita indemnització la sentencia impugnada no ha vulnerat el principi de rogació, ja que no va modificar substancialment l'objecte del litigi, sinó que va donar a d'indemnització sol·licitada la seva veritable qualificació jurídica i aplicar els fonaments de dret al respecte, com pertoca a tot jutge, sempre en relació amb els fets continguts en la demanda i amb la veritable finalitat del procés. S'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada que ha fet un càlcul correcte de l'indemnització deguda al treballador, tenint compte de la durada de suspensió del contracte de treball per baixa medica.

VI.- La desestimació del recurs imposa de posar les despeses processals de segona instancia a càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentencia del Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de setembre del 2008 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Esteban al pagament de les costes judicials de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.