LABORAL: acomiadament no causal. Càlcul de la compensació econòmica i preavís. Còmput del període de suspensió del contracte de treball pel càlcul de les indemnitzacions

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000090/2024 ORIGEN: 3000334/2023 - 0

NIG: 5300542120230001929

PARTS:

Apel·lant: Sr. Criado

Advocat: Sra. Ramirez

Apel·lat: Manzano

Representant: Sra. Salas

Advocat: Sr. Briones

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament no causal. Càlcul de la compensació econòmica i preavís. Còmput del període de suspensió del contracte de treball pel càlcul de les indemnitzacions.

SENTÈNCIA 000150/2024

Andorra la Vella, a 9 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 6 de setembre de 2023, el senyor Criado va interposar demanda laboral en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat o fet en forma indeguda contra la societat Manzano, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat neta de 7.903 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent indegut, incrementada amb els interessos legals des de la contesta a la demanda; a cotitzar i liquidar a la CASS la indemnització resultant del present litigi i el pagament de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat, procurador, taxes judicials i altres.

2.- En data 16 d'octubre de 2023 la representació processal de la societat Manzano formulà contesta i oposició a la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament demanava que es dictés Sentència condemnant-la a pagar al treballador la suma de 6.052,09 EUR, amb imposició de les costes judicials i processals a la part defenent calculades sobre la quantia de la Sentència i no sobre la quantia reclamada judicialment.

3.- En data 8 de març de 2024, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Criado contra la societat mercantil andorrana per participacions "Manzano, S.L.", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda laboral d'indemnització per acomiadament injustificat, improcedent i indegut articulada el set de setembre del dos mil vint-i-tres, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Criado en considerar que la mateixa infringeix la Llei i conté un error en la valoració de la prova, entenent, resumidament, que l'antiguitat del treballador a la que fa referència l'article 32.2 de la Llei laboral justifica que es tingui en compte tot el període de suspensió del contracte de treball per causa de malaltia per al còmput de les indemnitzacions derivades del seu acomiadament no causal. Demana l'estimació del recurs i la revocació íntegra de la Sentència impugnada, amb l'estimació de la seva demanda i sense que s'efectuï imposició del pagament de les costes en cap de les dues instàncies.

5.- La representació processal de la societat Manzano s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva íntegra desestimació, confirmant la Sentència impugnada, amb imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

1.- En data 20 de juliol de 2023, la societat Manzano va lliurar carta d'acomiadament no causal al senyor Criado, qui va manifestar no estar d'acord amb el "finiquito".

2.- En data 21 de juliol de 2023, la societat Manzano va dipositar judicialment l'import de la quitança, de 748,60 EUR, corresponent als havers laborals pendents en concepte de vacances i dies recuperables (revers foli 14).

3.- En data 28 de juliol de 2023, el senyor Criado va acceptar l'import dipositat com acompte.

Segon.- El litigi entre les parts rau en el càlcul de la compensació econòmica i el preavís al que té dret el senyor Criado per causa de l'acomiadament no causal que li efectuà el seu patró en data 20 de juliol de 2023. Així, mentre que l'empresa els calcula tenint en compte el temps efectivament treballat, 13 dies, el treballador considera que el seu càlcul ha d'incloure tot el període transcorregut des de l'inici de la relació laboral fins a la data de l'acomiadament, sense perjudici del període de suspensió del contracte per causa de baixa mèdica, ja que aquest període computa, segons l'article 32 de la Llei de relacions laborals, als efectes d'antiguitat.

La resolució d'instància conclou de conformitat amb la pretensió de la societat defenent.

Tercer.- No és discutit per les parts litigants que en data 16 de juliol de 2020 el senyor Criado va iniciar una relació laboral amb la societat Manzano, en qualitat d'oficial de primera, havent pactat les parts un salari brut mensual de 1.925,70 EUR. Ni que en data 27 de juliol de 2020 el senyor Criado va iniciar una baixa mèdica per malaltia comuna que es va perllongar durant gairebé 3 anys, havent-li reconegut la CASS en data 17 d juliol de 2023 una pensió per invalidesa derivada de malaltia comuna del Grup I.

Tampoc neguen les parts que en data 20 de juliol de 2023 la societat defenent i avui recorreguda lliurà al senyor Criado una carta d'acomiadament no causal amb un preavís de 0,37 dies i una compensació econòmica de 0,76 dies.

La discussió es centra en què el senyor Criado considera que la compensació havia estat indegudament calculada ja que no va tenir en compte l'antiguitat meritada durant el període d'incapacitat temporal de conformitat amb el previst a l'article 32 de la Llei de relacions laborals.

Quart.- En existir dues Sentències anteriors de la Sala amb criteris contraris, adoptades sota legislacions diferents a la vigent: la dictada sota el rotlle TSJC-118/03 i la dictada sota el rotlle TSJC-0296/08, no havent-se considerat oportú en la primera descomptar el termini de suspensió del contracte laboral de la indemnització a satisfer al treballador, mentre que sí que es va descomptar en la segona, considerem necessari efectuar una interpretació actualitzada i adequada a la normativa vigent de la qüestió objecte de debat.

En efecte, l'article 32 de la Llei 31/2018 de relacions laborals estableix que el contracte de treball queda en suspens durant el termini en què la persona assalariada es troba de baixa mèdica, tot especificant-se en el seu apartat segon que a l'efecte del càlcul d'antiguitat a l'empresa, el termini de suspensió per raó d'incapacitat es computa sempre.

Així mateix, l'article 84.1 de la mateixa Llei preveu que en els supòsits d'acomiadament no causal es confereixi al treballador un preavís de 12 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat amb un màxim de 30 dies, i el pagament d'una compensació de 25 dies de salari per any treballat, o la part proporcional al menor temps treballat, amb un màxim de 365 dies.

Afegirem encara que tot i que l'article 51.1 de l'actual Llei laboral defineix el treball efectiu com el temps que la persona assalariada dedica a exercir la tasca per la qual ha estat contractada i l'article 52 també defineix el temps a disposició de l'empresa, aquests conceptes formen part de la prestació de treball de la persona assalariada. En cap cas, però, l'article 84.1 de la mateixa Llei, suara referit, fa referència a "any efectivament treballat" si no que diu explícitament "any treballat" pel càlcul de les compensacions econòmiques a satisfer al treballador en cas d'acomiadament no causal. És a dir, el nostre legislador en cap moment no equipara el treball que exigeix que s'hagi produït pel càlcul de les compensacions econòmiques, a treball efectivament realitzat.

En haver-se d'efectuar, en cas de dubte, la interpretació de la llei laboral en base al principi "in dubio pro operario", en aplicació del mateix hem d'entendre que, a diferència del que succeeix en alguns dels països del nostre entorn, el nostre legislador no ha extret expressament el període de suspensió del contracte de treball del còmput de la indemnització a calcular pel cas d'acomiadament. Vegi's que en l'article 32.2 de la Llei laboral vigent es fa constar de forma expressa que als efectes de càlcul d'antiguitat a l'empresa, el termini de suspensió per raó d'incapacitat temporal es computa sempre. Conclusió que no és il·lògica si tenim en compte que malgrat la situació de suspensió del contracte de treball, la vinculació del treballador amb l'empresa continua, mantenint ambdues parts deures i obligacions recíprocs, amb l'excepció de la realització de la prestació laboral i el pagament de salari.

En conseqüència, per mentre el legislador no es pronunciï altrament, el termini de suspensió dels contractes laborals computen a efectes del càlcul de les compensacions econòmiques a satisfer als treballador objecte d'acomiadament, sempre que la llei estableixi que aquests computaran a efectes d'antiguitat. I això sense perjudici de supòsits com el que estem analitzant en què el treballador només ha treballat efectivament 13 dies durant tot el període de vinculació laboral amb l'empresa.

Cinquè.- Conseqüència de l'anterior és la revocació de la resolució d'instància i la necessitat d'establir l'import de la compensació econòmica a satisfer al treballador, qui reclama la suma neta de 7.903 EUR front als 6.052,09 EUR nets que, subsidiàriament, considera el patró que li ha d'abonar.

Respecte de l'import que li ha de ser abonat, coincideixen les parts en què en concepte de preavís li pertoca la suma de 1.925,70 EUR i, en concepte de compensació econòmica la de 4.836,07 EUR, el que fa un total de 6.761,77 EUR. Suma a la que, per una banda, cal deduir l'import de 86,01 EUR que, en concepte de preavís i de compensació econòmica ja va percebre el treballador en el moment de cobrar la quitança, ja que malgrat les quanties apareguin sota conceptes equivocats, la part recorreguda va explicar l'error i hem pogut verificar que els càlculs coincideixen amb els 13 dies que es considerava que s'havien de prendre en compte. I, per altra banda, a la que no se li ha d'afegir el 25% previst per l'article 92 de la Llei laboral, ja que constitueix jurisprudència reiterada que un error en el càlcul de la compensació i del preavís no justifica en tot cas la conversió d'un acomiadament en efectuat de forma indeguda. Sobre tot en supòsits com el present, en què hem hagut d'efectuar una interpretació actual de la Llei vigent pel supòsit objecte de debat.

Per tant, la quantia que la societat recorreguda ha de satisfer al senyor Criado ascendeix a la suma bruta de 6.675,76 EUR (6.761,77-86,01). Quantia que haurà de ser augmentada amb els interessos legals que es produeixin des de la data de la present resolució, havent de declarar i cotitzar també el patró el dit import a la Caixa andorrana de Seguretat Social.

Sisè.- Malgrat l'estimació substancial del present recurs, la dificultat jurídica dels fets objecte de debat, la necessitat de què la Sala efectués una reconducció de la doctrina existent en la matèria i la inexistència de cap mena de mala fe en l'actuació de l'empresari, no procedeix efectuar cap especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en ambdues instàncies.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Criado contra la Sentència dictada en data 8 de març de 2024 pel senyor Batlle d'instància, que revoquem en el sentit d'establir que l'acomiadament no causal practicat en la persona del senyor Criado ha de comportar que la societat recorreguda li aboni la suma bruta global de 6.675,76 EUR , que haurà de ser augmentada amb els interessos al tipus legal que es produeixin des de la data de la present resolució. A més la societat recorreguda haurà de declarar i cotitzar el dit import a la Caixa andorrana de Seguretat Social.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.