URBANISME. Modificacio del POUP de la Parroquia d'Andorra la Vella - divisió en dues unitats d'actuació (2000008/2014)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000008/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000022/2017

SENTÈNCIA 69-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Miró

Representant: Sra. Ramirez

Advocada: Sra. Bermudez

Apel·lat: COMÚ X

Representant: Sra. Ramirez

Advocat: Sr. Cano

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Águila

Advocada: Sra. Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000008/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Miró va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució denegatòria presumpta de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (en endavant, CTU) que venia a desestimar en alçada el recurs presentat contra el Decret del COMÚ X de 3 d'octubre de 2013 mitjançant el qual s'aprova definitivament la modificació del Pla d'Ordinació i Urbanisme Parroquial (POUP) de la Parròquia d'Andorra la Vella.

2.- En la sentència de 23 de gener de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Miró.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 d'abril de 2017, el Sr. Miró estima en substància:

formula una petició de pràctica de proves en aquesta alçada;

el COMÚ X utilitza l'instrument urbanístic inadequat per a dividir aquella unitat (modificació), quan en veritat està fent una sectorització, a fi d'escapar al compliment dels requisits establerts de l'article 50 del Reglament Urbanístic (en endavant, RU) que no haguessin permès aquesta divisió, sinó que ni tan sols compleix els requisits que la legislació imposa per a procedir a una modificació del POUP.

4.- En la seva contesta de data 27 d'abril de 2017, el COMÚ X estima en substància:

no s'ha justificat per part de l'avui recurrent la necessitat de la pràctica de la prova.

l'Administració ha actuat dins del marge de discrecionalitat i no estava obligada a justificar ni acreditar amb l'exhaustivitat que pretén l'avui recurrent la urgència i la necessitat de la decisió adoptada.

el procés de modificació que accepta canvis en el POUP no modifica els continguts essencials complint amb l'establert a l'article 106 de la LGOTU.

5.- En la seva contesta de data 5 de maig de 2017, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

la pràctica de la prova pericial sol·licitada per la part agent en aquesta segona instància no pot ser admesa.

la delimitació de les Unitats d'Actuació (en endavant, UA) i, en conseqüència, la modificació de la delimitació de les UA forma part de les facultats discrecionals del planificador (el Comú) que la LGOTU li atorga.

la motivació i finalitat de la modificació del POUP en relació a la UA que ens ocupa s'expressa suficientment a la memòria justificativa de l'acte.

la modificació de la unitat PP-XX-XX originària s'ajusta al procediment i als paràmetres previstos als articles 106, 105 i 103.3 de la LGOTU vigent.

la part apel·lant no demostra que la divisió de la UA introdueixi desproporció en la distribució equitativa de beneficis i càrregues.

6.- Per providència de data 17 de maig de 2017, el ponent va donar lloc a la pràctica de la prova documental per requeriment sol·licitada per la representació processal del Sr. Miró.

Per carta d'1 de juny de 2017, el GOVERN D'ANDORRA ha lliurat el certificat emès per la cap de l'Àrea i Gestió de Documents del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d'Andorra.

7.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la pràctica de la prova.

? Prova peticionada en l'escrit de demanda del 23 de gener de 2014.

Aquesta petició ha estat denegada per la providència del 17 de maig del 2017 i la mateixa s'ha de confirmar pels motius següents:

En el seu escrit de data 27 d'octubre de 2016, l'avui recurrent conclou (foli 311): "Que aquesta part, en continuar considerant que els pressupostos proposats pels dos arquitectes són excessius, no aporta la quantitat requerida per a que el Sr. O. efectuï la prova, però aporta amb el present escrit l'informe pericial en relació a les qüestions objecte de la demanda que ha estat efectuat per l'arquitecte urbanista expert en la matèria Sr. Giner, per a que sigui incorporat en autes i faci part de les proves del procés, i que en tot cas es tingui com a pericial de part. Demanant a la Batllia que en el cas que ho consideri convenient, demani al Sr. Giner que ratifiqui l'informe aportat".

El Batlle ponent va jutjar amb raó que "mitjançant providència de 31 d'octubre de 2016 es va decidir declarar impracticable la prova pericial proposada per la part agent" (foli 325). I la demandant va aportar "de part" l'informe pericial subscrit pel tècnic Giner (folis 313 i s.).

La sentència recorreguda ha constatat (fonament de dret Tercer) que "d'una simple comparació entre les al·legacions tècniques presentades per l'actora en el seu escrit de demanda i el contingut de l'informe aportat el 27 d'octubre del 2016 i realitzat per part d'un dels dos arquitectes que la mateixa part proposava, Sr. Giner, en flueix que en el moment de redactar l'escrit de demanda, i també en fase administrativa ja es disposava d'aquest informe i és que l'abundància de frasejos literalment idèntics en ambdós escrits no pot trobar altre motiu".

S'ha d'afegir que l'article 35 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa: "Si es proposa una prova pericial, el demandant podrà indicar els punts sobre els quals al seu entendre haurien de versar les manifestacions dels experts, deixant a la decisió de l'òrgan jurisdiccional la designació dels experts i la delimitació precisa a l'abast de llur peritatge".

Aquest text té per finalitat de preservar la imparcialitat i la equitat del procediment jurisdiccional.

Requeriment a l'Arxiu Nacional d'Andorra

Aquesta petició va ser admesa per providència de data 17 de maig de 2017, però el certificat lliurat en data 1 de juny de 2017 no té cap influència sobre l'apreciació de la legalitat de la modificació urbanística realitzada pel Comú.

Tercer.- Sobre el procediment seguit pel COMÚ X

En el seu recurs d'apel·lació el Sr. Miró conclou (pàgina 23 de l'escrit): "Pel que cal concloure que la modificació és nul·la per haver estat utilitzada un lloc de la figura urbanísticament adient (la sectorització), i per contravenir totalment el procediment legalment establert, i subsidiàriament és anul·lable i ha de ser anul·lada".

La contesta a aquests arguments es pot motivar per un raonament en dos punts:

La definició d'una Unitat d'Actuació Als termes de l'article 75 de la LGOTU:

"Unitats d'actuació en sòl urbanitzable

La divisió del sòl urbanitzable en unitats d'actuació té en compte la previsió de zones, sectors o agrupaments de finques de tipologies similars amb disposició de ser urbanitzades."

L'article 47.3 del Decret d'aprovació de la modificació del Reglament Urbanístic del 3 d'octubre de 2012 disposa:

"3. La divisió del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat en unitats d'actuació que efectuïn els plans d'ordenació i urbanisme parroquial ha de tenir en compte les previsions sobre zonificació i delimitació de sectors i ha de procurar, per facilitar l'execució del planejament, que les unitats d'actuació estiguin integrades per un únic tipus de zona i siguin constitutives d'un únic sector, de tal manera que hi hagi coincidència entre l'àmbit territorial de la zona, el sector i la unitat d'actuació." (la negreta és nostra).

En aquest cas, "la Unitat d'Actuació PP-XX-XX "TF" està constituïda per dos àmbits clarament diferents. Un està destinat a ús d'habitatge i l'altre a ús industrial. Ambdós àmbits estan físicament separats per la carretera de la C." (foli 150, revers, informe de la CTU relatiu a la catorzena modificació del POUP de la parròquia d'Andorra la Vella).

En el seu informe del mes de febrer de 2013, el Departament de Serveis Públics i Urbanisme de la parròquia d'Andorra la Vella escriu: "Vistes les noves necessitats de les zones tractades i de la possibilitat de completar la zona industrial adjacent al Centre de Tractament de Residus tot independitzant-la d'aquella altra residencial, i que disposen d'objecte i potencialitats que en res tenen a veure amb aquestes dues zones sense les primeres, la present Modificació cerca afavorir i coadjuvar el desenvolupament urbanístic d'ambdues zones sense condicionar una respecte a una altre de circumstàncies completament diferents" (foli 133, revers).

Resulta clarament d'aquestes constatacions, que la UA PP-XX-XX "TF" presentava dos zones diferents, una destinada a ús d'habitatge i l'altre a ús industrial.

Aquestes circumstàncies justifiquen la divisió d'aquesta UA en dos UA, cada una d'entre elles estan "integrades per un únic tipus de zona i siguin constitutives d'un únic sector" (article 47.3 del RU, citat més amunt).

En el seu informe referent al recurs d'alçada interposat pel Sr. Miró, de data 17 de desembre de 2013, el cap del Servei de Cadastre i Projectes de la parròquia d'Andorra la Vella va escriure amb raó: "Es constata, doncs, que el recurrent considera les obligacions de les noves unitats com si es tractessin de sectors dins d'una única unitat d'actuació; en realitat, la modificació versa sobre la divisió de la unitat d'actuació originària en dues posteriors completament independents i que en res, fora de la mera situació geogràfica, tenen a veure l'una de l'altra. Així, la previsió de la modificació considera que es desenvolupin ambdues noves unitats d'actuació com a tals i no pas com a sectors membres de la mateixa" (foli 115).

Les fitxes de les noves UA confirmen aquest anàlisis: PP-XX-XX A TF

Objectius: "Delimitació d'un sector residencial entre els dos cursos hidrològics concentrant, preferiblement per part del planejament derivat, l'edificabilitat al llarg de la carretera de la C." (foli 23).

PP-XX-XX B TF

Objectius: "Consolidar la zona de caire industrial i logístic limítrof al Centre de Tractament de Residus i oferir un nou espai per a la implantació d'aquests usos" (foli 25).

Per tant, en aquest cas la modificació consisteix en una divisió de una UA i no pot està analitzada com una sectorització.

En conseqüència, els requisits previstos per l'article 50 del RU, en el cas de sectorització, no són d'aplicació en aquest cas i els arguments presentats pel recurrent no poden prosperar.

S'han d'aplicar els articles sobre la modificació del POUP.

El procediment aplicable en aquest cas

L'article 103.3 del text refós de la LGOTU disposa: "(...) 3. Als efectes del present article, són continguts essencials del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial: els sistemes generals de comunicació, la classificació del sòl i les reserves de sòl destinades a infraestructures, equipaments i serveis públics." (Llei 6/2011, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny).

En la seva redacció vigent, l'article 105 de la LGOTU disposa: "Modificacions, rectificacions i adaptacions del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial

1. Els canvis de contingut del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial que no suposin alteració de cap dels continguts essencials es poden portar a terme pel procediment de modificació, que el comú pot iniciar en qualsevol moment." (redacció resultant de l'article 3 de la Llei 6/2011, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny).

Es pot remarcar que en el seu informe de data 18 d'octubre de 2016, incorporat en autes a la demanda del recurrent (foli 311), l'arquitecte Sr. Giner es refereix, erròniament, a l'antiga redacció de l'article 105 (foli 314) que disposava:

"Modificacions al Pla d'ordenació i urbanisme parroquial

Si es tracta de fer correccions de caràcter tècnic al Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, per ajustaments entre unitats d'actuació, per disfuncions constatades de la pràctica, alineació de vials, compatibilitat d'usos o altres esmenes, sempre que no suposin alteració de cap dels continguts essencials, el comú pot fer-les en qualsevol moment."

En aquest cas, la divisió de la UA no comporta cap alteració dels continguts essencials del POUP. En el seu informe de 17 de desembre de 2013, el cap del Servei de Cadastre i Projectes de la parròquia d'Andorra la Vella va escriure: "Considerar, a més que la present modificació no varia cap de les claus urbanístiques amb les quals el POUP vigent ja qualifica els sols dels particulars: es mantenen tant la classificació de sol (sol urbanitzable) com la qualificació, restant invariades les claus Z-X (Zona d'Edificació Aïllada Semi intensiva) per als terrenys inferiors a la carretera de la C. i de Z-Y (Zona Industrial i Logística) per aquelles de la zona superior a la mateixa" (foli 114).

Per tant, les disposicions de l'article 105 de la LGOTU són aplicables en aquest cas.

S'ha de concloure que, en no modificar cap dels continguts que l'actual legislació urbanística considera essencials, la divisió de la unitat cap dins del procés de modificació del POUP.

El procediment seguit per la parròquia d'Andorra la Vella és, per conseqüent, ajustat a dret.

Quart.- Sobre la motivació

En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Miró va escriure (pàgina 10): "En efecte, la no necessitat de disposar de sòl industrial a la Parròquia, i el fet de que ara, al 2017, encara no s'hagi presentat per part d'aquelles propietaris que instaren la modificació del POUP que va ser feta al 2013, cap proposta de planejament derivat, demostren que no existeix la necessitat urgent que motiva aquella modificació".

En aquest cas, el Comú va aplicar les disposicions de l'article 106 de la LGOTU: "1. En aprovar provisionalment una modificació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, el Comú ha de publicar l'acord provisional i la justificació que el sustenta, i ha d'enviar-ho al Govern per a l'aprovació prèvia. La Comissió Tècnica d'Urbanisme emetrà informe preceptiu sobre la modificació."

La memòria del Comú presenta, de manera detallada, els objectius i justificacions de la divisió de la UA PP-XX-XX "TF" (folis 132 i s.). Aquesta memòria compleix els requisits jurídics exigits per l'article 106 de la LGOTU.

En realitat, el recurrent contesta l'oportunitat de la divisió de la UA però l'apreciació de l'oportunitat entra dins la competència del Comú.

L'exposició de motius de la LGOTU preveu: "Dins el marc d'una política nacional d'ordenació i de l'edificabilitat global establerts en la Llei, són els comuns els que qualifiquen el seu sòl parroquial i redacten llurs plans d'acord amb la seva pròpia especificitat, criteris de creixement i política urbanística comunal."

L'article 9 de la LGOTU disposa:

"Òrgans de l'ordenació

Són òrgans de l'ordenació de la planificació, l'urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d'Urbanisme."

I els articles 15 i 78 de la LGOTU precisen:

"Article 15. Iniciativa de l'activitat urbanística

1. La iniciativa i la direcció de l'ordenació del territori, la seva planificació i la formulació dels instruments urbanístics, corresponen a l'Administració pública."

"Article 78. Definició de les activitats i usos

Dins de cada una de les unitats d'actuació en què es divideixen el sòl urbà i el sòl urbanitzable, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial estableixen les activitats i els usos, existents i previsibles, permesos i prohibits, de caràcter residencial, comercial, industrial, per a serveis i espais lliures, així com la compatibilitat o incompatibilitat entre ells i les mesures i les condicions de regulació o, si escau, de correcció."

En aquest cas, el Comú ha fet ús de la seva competència i la seva decisió de dividir la UA entra clarament dins del marge de discrecionalitat del que disposa la parròquia.

Cinquè.- Sobre l'arbitrarietat de la divisió de l'UA

En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Miró va manifestar (pàgines 11 i 12): "La realitat no és que es necessiti sòl industrial ni que es vulgui desenvolupar la unitat i procedir a la construcció, sinó que és altra: que uns propietaris han constatat que les càrregues i costos de desenvolupament de la unitat on es troben són molt importants i, per tant, han demanat al Comú que divideixi la unitat preexistent en dos unitats, que per la topologia dels terrenys (en particular les costes i despeses de desenvolupament que aquestes comporten) i altres circumstàncies (la contaminació dels sòls) es dividia en una "bona" i l'altra "dolenta", i que se'ls deixi a la unitat més bona que representa menys costos de desenvolupament, tot i perjudicant la resta del propietaris de la unitat original que es queden en la unitat dividida més dolenta i amb més càrregues".

En el seu recurs d'alçada del 28 d'octubre de 2013, el Sr. Miró precisava: "No té explicació lògica ni legal que una vegada la jurisdicció en dues instàncies hagués donat raó al Comú X en quant no havia donat lloc a la segregació de la propietat del Sr. Conde, ara el mateix Comú ho accepti, i ho accepti tant intensament que satisfaci completament els interessos del Sr. Conde tot sacrificant els dels demés propietaris, entre els quals jo" (foli 90).

Però, el recurrent no acredita aquestes afirmacions. En el seu informe de data 17 de desembre de 2013, el cap del Servei de Cadastres i Projectes de la parròquia d'Andorra la Vella va detallar: "Primerament, qui dissenya les noves unitats d'actuació és el Comú d'Andorra la Vella i no pas els agents particulars; segonament, dins de la nova unitat d'actuació PP-XX-XX B coincideixen d'altres propietaris (dos) que en res tenen a veure amb els que la part agent anomena "Srs. Conde (...) Els Srs. Conde, així com els altres propietaris de la unitat d'actuació PP-XX-XX B podran edificar i "guanyar diners" de la mateixa manera que ho poden fer els propietaris de la PP-XX-XX A i, com a sòl urbanitzable que són ambdues, un cop hagin complert amb les obligacions legals de desenvolupament del planejament i de cessió obligatòria a les quals continuen restant sotmesos" (foli 114).

Per tant, la CTU conclou, amb raó, en la sessió del dia 14 de gener del 2014: "(...) no s'aprecia, ni resulta degudament acreditat, que la divisió en dues unitats d'actuació de la unitat d'actuació originària afavoreixi una part dels propietaris en perjudici dels altres" (foli 122).

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Miró.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que el Decret del COMÚ X de 3 d'octubre de 2013 mitjançant el qual s'aprova definitivament la modificació del Pla d'Ordinació i Urbanisme Parroquial de la Parròquia d'Andorra la Vella, en relació amb la fitxa urbanística de la unitat d'actuació en sòl urbanitzable PP-XX-XX "TF", és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.