Laboral-Desistiment justificat-comissió del tabac- càlculs- (TSJC-131/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000131/2015 ORIGEN: 3000488/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Galan va presentar, per escrit de data 08-03-0013, demanda laboral contra el Sr. Blasco, demanant que es condemnés al demandat a satisfer-li :

-. la part que quedi per liquidar corresponent a la comissió del tabac generada durant l'any dos mil dotze;

el 50% dels beneficis de la producció de tabac de l'any dos mil tretze el 50% dels beneficis del tabac generats durant l'any dos mil nou

61.533,04.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat , havent-se de deduir l'import de 24.439,06.-euros rebut acompte,

la regularització d'aquelles quantitats prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb imposició a l'adversa de la totalitat de les costes del present plet, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Blasco va formular excepció peremptòria de prescripció de l'acció respecte a la demanda del 50% dels beneficis del tabac generats durant l'any dos mil nou, i es va oposar a les pretensions del treballador, sol·licitant a títol principal la seva desestimació, essent precisat que en data 01-10-2013 va dipositar a la Batllia l'import de 32.636,31.-euros en concepte de pagament de la part dels beneficis de la collita de l'any 2012, suma acceptada pel demandant a títol d'acompte.

III.- Després de la pràctica de les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions, ratificant les seves pretensions, essent precisat que el demandant va quantificar la seva reclamació total en 125.705,57.- euros bruts.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 25-02-2015, decidint "que estimant majoritàriament la demanda laboral formulada pel Sr. Galan contra el Sr. Blasco, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la suma global de noranta-tres mil vuit-cents tretze euros amb trenta-set cèntims (93.813,37.- EUROS), això és pels conceptes continguts en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució, part de la qual haurà de merèixer la corresponent regularització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social segons preveu el II.- Considerant, amb expressa condemna en costes processals al patró -fent referència a aquelles ocasionades al treballador-."

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Blasco, demanant la seva revocació parcial en el sentit de dir que:

no s'escau abonar al Sr. M la suma de 3.699,15.-euros per la prima corresponent al tabac i liquidada l'any 2012

s'ha de donar per liquidada la prima corresponent al tabac i abonada l'any 2013 amb el pagament de la suma de 32.636,31.-euros ja cobrada pel senyor M

el desistiment del Sr. M fou voluntari i que, en cap cas, s'encabeix en el marc de l'article 97.1.c) de la norma vigent no s' escau donar lloc a la indemnització pretesa pel demandant s' escau pronunciar la condemna en costes del Sr. M de primera i de segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal del Sr. Galan, demana la seva confirmació, amb imposició de les costes judicials de segona instància a l'altra part.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És un fet pacífic en les actuacions que, després d'haver treballat per ell de manera puntual durant els anys 2001, 2004 i 2005, el demandant va començar a treballar en qualitat d'assalariat a jornada complerta pel Sr. Blasco a partir del mes de setembre del 2007, sense que les parts formalitzin cap escrit, realitzant tasques en relació a la cuida del bestiar i al conreu del tabac.

En data 08-02-2015, l'assalariat va comunicar a l'empresari una carta de desistiment justificat redactada de la manera següent:

"Serveixi la present per comunicar-li que de conformitat amb l'article 97.1 apartats c)

d) i e) de la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals, he decidit rescindir la relació laboral que ens unia des de l'any 2007, atès el fet que vostè en la seva qualitat d'empresari ha incomplert greument diverses obligacions laborals com son la falta de pagament de la totalitat del salari meritat, la de no declarar a la CASS una part important del meu salari i la de no permetre'm accedir al meu lloc de treball.

En efecte, en primer lloc i en relació a la falta de pagament d'una part del salari. consta en mèrits del contracte que teníem vigent entre nosaltres, que vostè em pagava un salari fix i un salari variable consistent el salari variable en una comissió del 50% sobre els guanys de la venda del tabac. Doncs bé, el primer any que vaig treballar per vostè. no em va fer efectiva la comissió que em corresponia cobrar. A major abundament l'any passat, em corresponia a percebre en concepte de comissió la suma de 60.000 euros, i no obstant vostè em va pagar únicament la suma de 56.120.-EUR.

En segon lloc, en relació a l'obligació de declarar a la CASS el meu salari cal exposar que el passat mes de gener de 2013. vaig anar prop de l'entitat parapública adonant -me que vostè no m' havia declarat ni cotitzat mai una part important del meu salari, concretament no em declarava correctament el salari fix, en declarar una suma inferior a la que hem corresponia. i no em va declarar mai el salari corresponent a les comissions, fet que òbviament em comportarà molts perjudicis en un futur.

Pel que fa a la seva obligació de permetre'm accedir al meu lloc de treball, val a dir que el passat dia 31 de gener de 2013, després d'uns dies en que vostè m'amenaçava de forma verbal de fer-me fora, en arribar a la feina per desenvolupar la meva tasca habitual, em vaig trobar que els accessos als llocs es trobaven tancats amb un pany, fet que va impossibilitar que hi pogués accedir. Cal afegir, que el mateix dia que em va succeir això, és a dir el dia 31 de gener de 2013, el va intentar localitzar però vostè no em va agafar el telèfon i tampoc em va obrir la porta. Que l'intent per part meva de tornar a accedir al meu antic lloc de treball i de posar- me en contacte amb vostè s'ha repetit en el decurs dels següents dies 1, 2 i 3 de febrer de 2013, atès el fet que em neguitejava molt que tant el bestiar com la collita de tabac estiguessin desatesos amb tots els danys i perjudicis que això em podria ocasionar, tenint en compte que per contracte tinc el dret a cobrar els beneficis del 50% corresponents a la seva venda.

És, per lo exposat anteriorment, que procedeix rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que tenim acordat entre ambdues parts segons les disposicions de l'Article 97,1 c) d) i e) de l'esdentada Llei.

D'acord amb el contingut del referit article reclamo a l'empresa, a més a més del pagament dels havers laborals que se'm endeuten i de la seva corresponent i adequada declaració i cotització a la CASS, el pagament de la indemnització corresponent a comiat improcedent de l'article 98 del Cadi de relacions laborals.

Aquesta indemnització s'haurà de fer efectiva juntament amb el pagament de la quitança la qual s'ha d'oferir en el termini màxim d'un dia natural, segons estableix l'Article 99.1 de la Llei. Deixar constància que aquesta quitança haurà d'incloure el pagament del salari corresponent a aquest any, inclòs el salari fix així com el salari variable -comissions-, la part de la comissió que m'endeuta corresponent a l'any passat així com la comissió meritada el primer any, a més dels dies de vacances generats i no realitzats.

L'hi prego doncs que es doni per assabentat de la rescissió del contracte que s'efectua mitjançant notificació".

Per carta de 12-02-2013, l'empresari va contestar que s'oposava al contingut de la seva missiva, afirmant haver sempre complert les obligacions pactades, negant que li hagués impedit l'accés a la finca per poder realitzar la seva tasca, i pregant el Sr. M que retiri totes les seves pertinences de la propietat.

II.- El primer greuge de la part empresarial és que, al seu parer, el Tribunal ha calculat erròniament els havers laborals meritats en concepte de comissió del tabac. Argumenta en essència que: 1) la minva de la comissió del tabac pagada en 2012 era deguda a un pacte entre les parts i l'assalariat no ha demostrat el contrari, i tampoc havia manifestat la seva oposició; 2) contràriament a l'afirmació del tribunal, sí que aquest extrem ha quedat provat; 3) dit pacte també s'havia d'aplicar a la comissió del 2013; 4) la base de càlcul de la mateixa ha de ser 101.962.-euros i no 106.040,48.-euros la qual inclou l'IGI i la retenció de l'administració; 5) s'havia de deduir l'import de 32.636,31.-euros dipositat a la Batllia i cobrat pel Sr. M; 6) s'havia de calcular proporcionalment al temps de la relació laboral donat que al moment de finalitzar la relació, el Sr. M no havia acabat la feina del tabac i 7) per conseqüent, l'import de 32.636,31.-euros ja pagat correspon als drets del treballador.

Ha quedat acreditat que des de l'any 2009, el treballador percebia en concepte de salari variable el 50% de l'import pagat a l'empresari sobre la producció anyal de tabac.

Pel que fa a l'any 2012 (collita de l'any 2011), l'empresari no va pagar el 50% de l'import cobrat per ell, sinó que va retenir la suma de 3.699,15.- euros, invocant un pacte entre les parts, arrel del fet que a partir d'aquella època, el primer havia de pagar impostos i despeses de comptable pel càlcul dels mateixos.

Però, i quant al pacte que segons l'empresari hauria existit entre les parts al respecte, de cap manera pertanyia a l'assalariat provar que dit pacte no ha existit, sinó que l'empresari havia d'acreditar la seva existència, i força és de constatar que no ho ha fet.

En efecte, si bé ha acreditat que havia pagat els impostos i les despeses de comptable, no ha acreditat el pacte invocat, ni que l'assalariat havia acceptat una reducció del seu salari, essent recordat que tal acceptació ha de ser clara i expressa.

Pel que fa a l'any 2013 (collita 2012), el càlcul presenta una sèrie de qüestions diferents.

Quant al fet d'aplicar la minva en relació als impostos i despeses de comptable, ja hem dit que tal pacte no ha quedat acreditat.

Quant a la base de càlcul, ressurt dels autes que l'import net satisfet al Sr. A va ser de 101.962.-euros, ja que l'import de 106.040,48.-euros integra l'IGI i la retenció de l'associació, quant el treballador ha fonamentat la seva reclamació (estimada pel tribunal) sobre la base de 106.040,48.-euros.

Però, considerem que s'havia de calcular sobre l'import de 101.962.-euros. En efecte, aquesta manera de calcular és conforme a la lògica i als pactes entre les parts (50% dels beneficis com ha sostingut repetidament el treballador), i com ressurt dels càlculs de les comissions anteriors. I per acabar de convèncer-se d'aquesta realitat, es pot referir a l'escrit de contesta als greuges de la part recorreguda, la qual, pel que fa al càlcul de la comissió pagada l'any 2012 pren com a base l'import net pagat al Sr. A.

Quant a l'acompte, és cert que en data 05-11-2013, l'empresari va dipositar a la Batllia l'import de 32.636,11.-euros en concepte de pagament de la part dels beneficis meritats per la producció de tabac de la collita de l'any 2012. Ara bé, com ressurt del III.- Considerant de la resolució criticada, el tribunal ha descomptat només l'import de 24.439,06.-euros ja declarat rebut pel treballador sense però tenir en compte el pagament del mes de novembre del 2013.

Malgrat el que indica la part recorreguda en el seu escrit de greuges, no és de manera errònia que el Tribunal ha descomptat l'import de 24.439,06.- euros, i al contrari ho ha fet de conformitat amb el punt E. del sol·licito de l'escrit de demanda ("De les quantitats ans esmentades caldrà deduir la suma de 24.439,06.-euros dipositats a la Batllia en concepte de quitança i aquesta part accepta en concepte d'acompte"), i de conformitat amb el punt cinquè de l'escrit de conclusions, el qual indicava que s'havien finalment de descomptar un total de 57.075,37.-euros.

Per tant, és un total de 24.439,06+32.636,11=57.075,17.-euros que s'havia de descomptar del total degut.

Quant al fet de calcular la comissió prorrata temporis, és amb raó que el tribunal ha denegat tal petició.

En efecte, es desprèn de les actuacions que dita comissió era fonamentada sobre els beneficis generats per la collita de l'any precedent al seu pagament. Ara bé, el mes de febrer del 2013, al moment de desistir de la relació laboral, el treballador havia portat quasi a terme els treballs de la collita de l'any 2012, doncs només quedava per acabar triar i empaquetar, però la feina essencial de producció ja estava feta i la collita realitzada, i de manera satisfactòria puix es va poder pagar al Sr. A la suma abans referida.

Per tant, cap justificació existia per calcular la comissió prorrata temporis a la durada de la relació laboral.

Així les coses, l'import degut en concepte de la comissió del 2013, no era el de 106.040,48.-euros / 2 = 53.020,24.-euros, sinó el de 101.962/2= 50.981.-euros, i la sentència s'ha de revocar en aquest sentit, tenint a més en compte el pagament de 32.636,11.-euros.

III.- El segon greuge de la part empresarial és en relació a la indemnització per desistiment justificat tota vegada que sosté que el desistiment no podia encabir-se en el supòsit de l'article 97.1.c) del Codi de relacions laborals invocat pel tribunal. Argumenta en essència que: 1) no hi ha hagut impagament puix la suma deduïda correspon al pacte entre les parts; 2) no hi ha reiteració en la falta o retard injustificat i 3) de manera subsidiària, malgrat l'al·lusió feta en la sentència a la manca de "desvirtuació" dels càlculs de la indemnització, sí que s'havia exposat que dita indemnització no podia superar l'import de 58.762,46.-euros.

És cert que el tribunal no es va pronunciar sobre totes les causes de desistiment exposades pel treballador en la seva carta de desistiment, i que va considerar justificat el desistiment en base a l'article 97.1.c) i al fet que "a comptar de l'agost del 2012 i per la tasca efectuada al 2011 el patró no liquidà al treballador el 50% de la prima derivada de la producció de tabac"

Pel que fa al primer argument del recurrent, no podem més que repetir que el pretès pacte no ha quedat acreditat, i que per tant l'empresari no podia efectuar cap retenció sobre la comissió deguda en concepte de salari variable, la qual es pagava anyalment.

Per conseqüent, sí que existeix una falta de pagament, doncs no només es tracta d'un retard de més de sis mesos al moment de desistir, sinó que l'empresari, invocant un pacte que no s'ha provat, va decidir unilateralment no pagar una part important del salari.

Pel que fa al segon argument relatiu a la no reiteració, recordarem que l'article 97.1.c) del Codi de relacions laborals disposa que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, quan existeix el supòsit següent "La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari".

Així, aquest criteri de la reiteració s'aplica per principi als retards, però no és d'aplicació en una falta de pagament com la que acabem de descriure.

Com explicat en la nostra sentència del 20-12-2011 (TSJSC 318/11) "el referit article 97.1.c estableix que són dues les causes de desistiment justificat: d'una banda, una falta en el pagament del salari, i d'altra banda, retards injustificats i reiterats...".

En el nostre cas, l'empresa va cessar de pagar una part del salari, fet que correspon a la falta en el pagament del salari contemplada a l'article 97.1.c, que s'ha de considerar independentment de tota justificació i reiteració.

A títol de reforç, recordarem que l'assalariat també invocava un incom- pliment greu del contracte laboral per part de l'empresari, i entre altres, per la falta de pagament de la totalitat del salari meritat (article 97.1. e). I conside- rem que el fet de decidir unilateralment de deixar de pagar una part significa- tiva del salari per fer suportar a l'assalariat el cost dels impostos i despeses comptables, en base a un pacte inexistent, afecta a un aspecte essencial del contracte de treball, supòsit que justifica el desistiment.

Pel que fa al càlcul de la indemnització, el tribunal no ha ignorat que la part empresarial havia discutit aquest punt sinó que ha motivat que els càlculs del demandant "no han estat suficientment desvirtuats".

De fet, la reclamació del treballador es fonamentava sobre un salari diari mitjà de 260,45.-euros quan l'empresari sosté que és de 248,72.-euros, però aquesta última xifra és el producte de calcular el salari tenint en compte la reducció la qual hem repetit tot al llarg de la sentència no era justificada.

En aquestes condicions, l'import de 61.533,04.-euros queda justificat.

IV.- Així les coses, cal refer els càlculs segons les modificacions que acabem de raonar.

En efecte, el treballador podia pretendre a la satisfacció de l'import de 3.699,15.-euros en concepte de complement de la comissió del 2012 + l'import de 50.981.-euros en concepte de comissió del 2013 + l'import de 61.533,04.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, sia un total de 116.213,19.-euros, del qual s'ha de descomptar la suma total de 57.075,17.-euros.

Per conseqüent, s'ha de condemnar el defenent a pagar l'import de 59.138,05.-euros enlloc del de 93.813,37.-euros.

V.- Malgrat el fet que l'estimació de la demanda és ara parcial, doncs es dona lloc a menys de la meitat dels 125.705,57.-euros reclamats, atès la matèria laboral del litigi i que l'assalariat ha tingut de recórrer als òrgans judicials per fer reconèixer els seus drets, escau confirmar la imposició a l'empresari de les costes de primera instància.

VI.- L'estimació parcial del recurs determina no efectuar cap imposició de costes d'aquesta alçada (Arg. Novel·la 82,10)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs formulat per la representació processal del Sr. Blasco contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-02-2015 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar-lo a pagar l'import de 59.138,05.-euros enlloc del de 93.813,37.- euros, sense modificar els altres pronunciaments;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.