Laboral - requisits extinció del contracte de treball per acord mutu- acomiadament improcedent (137/12)
- Resolució
- Sentència · 18/10/2012
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 244/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:244
- Recurs
- 137/12
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- EXTINCIÓ DEL CONTRACTE CONTRACTE DE TREBALL FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) COMPENSACIÓ ECONÒMICA QUITANÇA CASS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la societat ORG_2 contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que condemnava a pagar al Sr. Ruiz 63.018 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda. La societat ORG_2 havia argumentat que l'acomiadament havia estat pactat amb el treballador, però el tribunal ha considerat que l'acord mutu no estava suficientment clar i que la menció "no conforme" afegida pel treballador al document de finalització de la relació laboral demostrava la seva discordança amb el contingut del mateix. A més, el tribunal ha destacat que la rescissió del contracte de treball es va fer en base de les disposicions de l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals, que regula l'acomiadament per causes objectives, però que l'empresa no va seguir el procediment legal establecido. Com a conseqüència, el tribunal ha confirmat la sentència original i ha condemnat a la societat ORG_2 a pagar les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-137/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella,
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Ruiz va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_2, en reclamació de la quantitat de 63.018 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, amb declaració del referit import prop de la CASS, i amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda; subsidiàriament, en reclamació de la quantitat de 13.930,01 EUR amb declaració a la CASS de l'import 37.645,55 EUR; amb, en ambdós casos, condemna de l'adversa a satisfer la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses d'advocat i de procurador.
II.- La societat ORG_2 va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que ambdues parts havien acordat la finalització de la relació laboral per aplicació de l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals; que tanmateix, el Sr. Ruiz, al veure la xifra resultant del finiquit es va negar a la signatura del document defraudant així com del compromís assolit; que la part adversa adopta el càlcul de la compensació econòmica de forma íntegra i per aplicació de l'article 90.l, sense tenir en compte el càlcul resultant de l'aplicació de l'article 91.c.
III.- Per sentència de data 9 de maig del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part agent, va: condemnar a la societat ORG_2 a pagar al Sr. Ruiz en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, la suma global de 63.018 EUR, la qual haurà de merèixer la corresponent regularització prop de la CASS, i amb el ben entès que respecte de la mateixa operarà la compensació corresponent amb la quitança que en el seu dia fou liquidada, augmentada doncs la diferència, és a dir la suma de 41.372,96 EUR, dels interessos legals produïts a comptar del 12 d'octubre del 2011, amb imposició de les costes judicials, segons disposa el darrer Considerant.
VIII.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que l'acomiadament ha estat pactat amb el treballador i el mateix s'havia justificat per causes objectives tals com són aquelles contingudes en l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals; que dit article invocat en la quitança no enerva ni impedeix que pugui haver-hi un acord entre l'empleat acomiadat i l'empresa per aquest motiu; que els testimoniatges que consten en autes, juntament amb la pròpia testifical del Sr. Codina, comptable de l'empresa, corroboren plenament que l'empresa havia aparaulat amb el Sr. Ruiz el seu acomiadament, motiu pel qual foren redactats els documents de finalització de la relació laboral, així com el finiquit adjunt al mateix; que no pot condemnar-se a aquesta part per haver preparat correctament un acomiadament basat en un acord amb l'empleat, i que, únicament per condicions unilaterals de l'empleat aquest frustri la signatura del document momentàniament, venint a signar-lo a l'endemà i exercitant amb posterioritat la present demanda per acomiadament fet en forma indeguda, és a dir verbal.
II.- Són fets pacífics: que l'any 1993 el Sr. Ruiz va començar a treballar per la societat ORG_0 i després per la societat del mateix grup, R. SL; que el dia 22 d'agost del 2011 l'empresa va lliurar al treballador un document juntament amb un finiquit, en el qual constava: "Havent arribat a un acord entre ambdues parts per la finalització de la relació laboral mantinguda amb vostès, declara: a data d'avui rebo de ORG_2 l'import de 21.645,04 EUR amb el qual em dono per totalment saldat i finiquitat, prometent res més demanar ni reclamar"; que a l'endemà, el Sr. Ruiz va firmar el document però hi va anotar la menció "no conforme".
III.- El recurs de la societat ORG_2 no pot prosperar de cap manera per les raons que segueixen.
D'una banda, l'extinció del contracte de treball per acord mutu de les parts està regulat per l'article 89.b del Codi de les Relacions Laborals que exigeix que el acord mutu de les parts consti obligatòriament en la quitança. En el present cas, si és cert que el Sr. Ruiz va signar el document constatant l'acord entre ambdues parts per a la finalització de la relació laboral, també és cert que el treballador va afegir al referit document redactat per l'empresa, la menció: "no conforme", posant així de manifest la seva discordança amb el contingut del mateix. Importa poc que hi hagi hagut prèviament negociacions entre les parts per tal de resoldre de mutu acord el contracte de treball, ja que fins al moment de signar l'acord, cada part pot canviar de posició. Per tant, en front de la renúncia o de l'oposició del treballador a acceptar el contingut del document constatant un trencament del contracte de treball per mutu acord, l'empresa havia d'anul·lar el dit document per no constar en el mateix la voluntat clara i inequívoc del Sr. Ruiz de resoldre la relació laboral per mutu acord, i acomiadar el treballador mitjançant una carta d'acomiadament, o continuar la relació laboral.
D'altra banda, resulta de la quitança que la rescissió del contracte de treball entre les parts es va fer en base de les disposicions de l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals que regula l'acomiadament per causes objectives. Es desprèn de les disposicions dels articles 91 i 92 del Codi de les Relacions Laborals, que la rescissió del contracte de treball per causes econòmiques només es pot fer per l'acomiadament regulat en els referits articles que exigeixen de manera imprescindible, la justificació de la situació econòmica negativa de l'empresa per mitjà d'un informe realitzat per un auditor degudament autoritzat.
Per conseqüent, en el present cas, l'empresa va trencar la relació laboral, sense que l'acord de voluntat del treballador per una extinció de mutu acord del contracte consti en cap document, tal com és obligatori; ni tampoc sense una carta d'acomiadament conforme amb el procediment legal. Es pot per tant considerar que es tracta d'un acomiadament verbal o al menys, d'un acomiadament totalment improcedent i fet en forma indeguda.
IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat R. SL;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 de maig del 2012 en tots els seus extrems;
Condemnar a la part que recorre satisfer les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.