Desistiment del treballador no es pot presumir

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Plaza

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. RPD

Apel·lat: Sra. Benitez

Advocat: Sra. PBV

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: laboral, el desistiment del treballador no es pot presumir

SENTÈNCIA 000042/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 30 d'octubre del 2023, la representació lletrada de la Sra. Benitez formulava demanda laboral contra la Sra. Plaza, demanant es dictés Sentència condemnant la segona a satisfer a la seva representada la quantitat de 6.984,43.- EUR més els interessos legals corresponents. També demanava que aquesta quantitat es cotitzés prop de la CASS i que es condemnés la demandada a pagar la totalitat de les costes ocasionades.

2.- El 29 de novembre del 2023, la representació processal de la Sra. Plaza, contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de l'adversa, demanant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part demandant el pagament de la totalitat de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral, el dia 29 d'octubre del 2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"que estimant parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Benitez contra la Sra. Plaza, ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global bruta de set mil sis-cents quaranta-sis euros amb seixanta-dos cèntims (7.646,62.- EUROS) -això és per tots els conceptes indicats a l'escrit de demanda, a excepció de les despeses extrajudicials-, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el 29 de novembre del 2023 i fins que sigui íntegrament satisfeta segons s'ha descrit en els I.- i II.- Fonaments de Dret i, amb imposició de les costes processals a la defenent segons més amunt resolt. Tanmateix procedirà la regularització de dits conceptes xifrats segons suma bruta prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial".

4.- La representació processal de la Sra. Plaza formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revoqui la decisió d'instància i en el seu lloc desestimi les pretensions de l'adversa.

5.- La lletrada de la Sra. Benitez s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència confirmant en tots els seus extrems la decisió d'instància, imposant a la part recurrent les costes derivades del recurs.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per contracte d'1 de març del 2021, la Sra. Benitez iniciava una prestació laboral per compte de la Sra. Plaza en qualitat d'empleada domèstica, prestació que es desenvolupava al domicili de la darrera i en el de la seva filla.

El dia 3 de setembre del 2023, la Sra. Plaza donava de baixa prop de la CASS a la treballadora, sense que es discuteixi que el darrer dia en que es va desenvolupar una prestació efectiva de treball va ser el dia 1 anterior, data en què l'empresària va mantenir una discussió acalorada amb la treballadora que va ser enregistrada per aquesta.

El dia 30 d'octubre del 2023, la treballadora articulava la demanda que ha originat el present procediment, on després d'exposar que havia estat acomiadada de manera irregular, reclama la condemna de la demandada a satisfer l'import global de 7.496,26.- EUR que incorpora la indemnització corresponent (6.366,18.- EUR) i havers laborals que, segons argumentava, es trobarien pendents de pagament.

La representació processal de la part demandada s'oposava a la reclamació formulada sostenint que la treballadora demandant havia desistit voluntàriament del seu lloc de treball sense que tingués dret a cap mena d'indemnització. Quant als havers laborals pretesos sostenia haver-los liquidat amb escreix amb el pagament que va rebre al seu compte el mes de setembre en què no havia treballat.

La Sentència d'instància considera que el contracte de treball va ser extingit de manera unilateral i irregular per la Sra. Plaza quan el dia 3 de setembre del 2023 va donar de baixa a la treballadora a la CASS, reconeixement per aquesta raó a la Sra. Benitez una indemnització de 6.366,18.- EUR. D'altra banda, també condemna la part demandada a satisfer els havers laborals que considera es trobaven pendents de pagaments que fixa en la quantitat de 1.280,44.- EUR suplementaris, quantitats aquestes que incrementa dels interessos legals, imposant a la demandada l'obligació de cotitzar-los a la CASS i a pagar la totalitat de les costes causades.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la Sra. Plaza s'alça demanant la revocació de la Sentència dictada segons els motius de recurs que succintament s'exposen en l'apartat següent i que fonamenta invocant (I) error en la valoració de la prova i (II) infracció a la Llei que relaciona amb una pretesa carència en la motivació.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

Insisteix que el dia 25 d'agost de 2023, la treballadora havia desistit verbalment davant la Sra. Plaza i després ho va ratificar enfront de la filla de la darrera, atribuint aquesta decisió, al fet que no havia pogut repatriar la seva germana de Filipines. Sosté que aquell mateix dia la treballadora ja no volia tornar a la feina i fins i tot va tornar les claus de casa, referint però que van pactar que treballaria fins a finals de mes, considerant que aquestes indicacions es veuen corroborades per la conversa enregistrada aportada a les actuacions per la demandant.

En segon terme, qüestiona la legitimitat de la gravació destacant que la demandant tenia un domini absolut sobre aquesta, controlant el seu comportament, expressions, temps i situació que s'enregistrava, irregularitats totes elles que no havien estat valorades per l'òrgan "a quo", afegint que es tractava d'una clara intromissió il·legítima en la intimitat de la demandant protegida per l'art. 4.2.c) de la Llei 30/2014 Qualificada del Dret a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge, considerant que l'interès de la contrapart ni era just ni legítim.

També refereix que la Sentència dictada en primera instància acceptava íntegrament el relat de la part apel·lada, tot i que no concorria prova de cap mena que el recolzés. En aquest sentit, sosté que no existia la més mínima prova que va treballar el festiu del 15 d'agost, destacant que l'adversa sempre gaudia de tots els festius del calendari laboral i que s'hauria d'haver valorat la conducta de l'empresària.

Respecte de la condemna a la seva representada a satisfer l'interès legal doblat per la mora en el pagament del salari del mes d'agost, refereix que mercès la gravació aportada per la demandant i el butlletí de salari del mes d'agost del 2023 s'ha d'entendre que el salari es va pagar en el moment escaient, referint que en el document que s'aportava amb l'escrit de contesta no es podia arribar a veure la signatura de la treballadora aportant en aquesta alçada el document que ho justificaria.

Discrepa de la valoració que s'efectuava sobre l'error en la cotització del salari que va efectuar, recordant que aquest havia estat de 2.- EUR i que la va regularitzar immediatament tan bon punt la va advertir.

Respecte del pagament de la quitança laboral, posa en relleu que la treballadora li va manifestar que volia verificar-ne la regularitat amb inspecció de treball i que sorprenentment, el dia 29 de setembre de 2023, en comptes de rebre notícia del servei d'inspecció, va rebre una carta certificada d'un despatx d'Advocats reclamant els imports corresponents a la indemnització. D'altra part, destaca que el seu banc havia pagat el salari del mes de setembre que no es va treballar i en aquell moment va considerar que ja s'havia pagat el que corresponia a la quitança.

Tercer.- Quant al desistiment de la relació laboral.

La representació processal de la Sra. Plaza sosté amb fermesa que la treballadora demandant hauria manifestat verbalment la seva voluntat de desistir del contracte de treball el dia 25 d'agost de 2023. En virtut d'aquesta circumstància, considera que la reclamació d'indemnització formulada per la treballadora no és procedent.

Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que, conforme a l'article 90 de la Llei de Relacions Laborals, el desistiment de la relació laboral per part del treballador ha de formalitzar-se per escrit, mitjançant una carta o per lliurament directe a l'empresari, el qual n'ha de signar la recepció. Així mateix, la jurisprudència consolidada de la Sala ha establert que el desistiment voluntari del treballador, com a causa extintiva del contracte de treball, ha de derivar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca, i obeir a conveniències personals del treballador, sense intervenció de l'empresari en la seva decisió. En conseqüència, no pot presumir-se que el treballador tingui la iniciativa d'extingir la relació laboral (Sentències TSJC-399/2016, TSJC-312/2016, TSJC-121/14, TSJC-221/12, TSJC-137/12, TSJC-60/2018, TSJC-37/2022, entre d'altres).

En el present cas, la Sra. Benitez ha negat de manera constant i reiterada haver desistit del seu lloc de treball. Davant d'aquesta circumstància, corresponia a la Sra. Plaza acreditar la certesa dels fets al·legats, conforme al principi "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". No obstant això, l'activitat probatòria presentada per la part recurrent es basa exclusivament en la seva interpretació del comportament de la treballadora durant la conversa, enregistrada i annexada a l'escrit inicial.

Ara bé, després d'escoltar novament el contingut d'aquesta conversa en la present instància, es constata, en primer lloc, que no hi ha cap manifestació per part de la treballadora que pugui ser interpretada com un reconeixement explícit d'un desistiment previ de la relació laboral. En segon lloc, no es pot obviar el clima d'extrema tensió en què es va desenvolupar la conversa, en la qual la Sra. Plaza va mantenir un to elevat, acompanyat de crits i amenaces directes a la treballadora, com queda reflectit en expressions com: "Ves a inspección de Trabajo! Ves a inspección de Trabajo, però tu ya no trabajarás aquí en Andorra. ¡Ya te lo digo! Tu ves a inspección de Trabajo, que PC se ocupa de ti!". Aquesta actitud per part de l'empresària obliga a examinar amb especial cautela qualsevol expressió o conducta de la treballadora en el transcurs d'aquella interacció, ja que ni un silenci ni una resposta poc clara poden ser considerats un acte inequívoc de desistiment voluntari.

Atès que la representació processal de la Sra. Plaza no ha acreditat de manera fefaent l'existència d'un desistiment voluntari previ de la treballadora, s'ha de concloure que la baixa comunicada a la CASS per part de l'empresària constitueix una resolució indeguda de la relació laboral. En conseqüència, neix el dret de la treballadora a percebre la indemnització prevista per la normativa aplicable.

Per tot el que s'ha exposat, el primer motiu del recurs no pot prosperar i, en conseqüència, ha de ser desestimat.

Quart.- Validesa dels enregistraments realitzats pels treballadors

La representació processal de la part recurrent destina una part important del seu recurs a qüestionar la validesa de l'enregistrament produït per la treballadora, sostenint que vulnerava el seu dret a la intimitat protegit per la Llei 30/2014 Qualificada del Dret a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge.

L'enregistrament de converses, sempre que qui produeixi la gravació sigui una de les persones que hi participen activament, es considerarà vàlida i legal si s'efectua per a protegir interessos legítims (art. 4.2.c) de la Llei 30/2014) i l'enregistrament s'utilitzi amb fins personals, és a dir que no es realitzi amb fins de difusió pública. En el present supòsit la gravació ha estat realitzada exclusivament per a constituir prova en un procés judicial, el que constitueix un ús legítim i necessari per a la defensa dels drets del treballador, especialment en aquelles situacions fàctiques en què sovint s'erigeix en únic mitja que pot existir per a acreditar la seva postura.

Cinquè.- Treball el dia 15 d'agost

La part recurrent nega que la treballadora hagués prestat serveis en la data controvertida i considera que la resolució dictada pel batlle en reconeixement de la reclamació no es troba degudament fonamentada.

Cal recordar que correspon a l'empresari acreditar el compliment de la seva obligació legal en matèria de dies festius. En el cas present, la prova en què la part recurrent pretén basar-se per justificar que la treballadora va gaudir de festa el dia en qüestió es limita al llibre de registre d'hores de treball. No obstant això, aquest document ha estat elaborat unilateralment per la Sra. Plaza, sense que consti que hagués estat comunicat a la treballadora demandant al llarg de la relació laboral. Per tant, dit registre, per si sol, no resulta suficient per fonamentar les al·legacions de la part recurrent en aquesta fase processal, raó per la qual procedeix la desestimació del recurs interposat.

Sisè.- Quant al pagament del salari del mes d'agost del 2023

La resolució d'instància descarta que la Sra. Plaza abonés el salari corresponent al mes d'agost en efectiu el dia 1 de setembre.

En aquesta fase, la part recurrent ha aportat un butlletí de salari del mes d'agost que, a diferència del presentat en primera instància, conté la menció: "rebut efectiu a demanda de la sol·licitant 1/9/2023", acompanyada d'una signatura sota l'epígraf del treballador. La part recurrent justifica aquesta nova aportació al·legant un error en l'escaneig del document inicialment tramès a la Batllia.

No poden, però admetre aquestes al·legacions, atès que una anàlisi detallada del document aportat permet constatar, de manera evident, que no es tracta d'un original. A més, la prova en qüestió hauria d'haver estat incorporada necessàriament en primera instància, i la seva aportació en aquesta segona instància, resulta processalment inacceptable, especialment quan, segons la pròpia versió de la part recurrent, el document existia des de l'1 de setembre de 2023. Per tot això, no pot tenir-se en consideració aquesta nova aportació probatòria.

Setè.- Respecte dels errors en una cotització i el retard en el pagament de la quitança

Poc marge de recorregut es pot atribuir al raonament indicat a partir del moment en què la cotització complerta dels havers laborals i el pagament puntual de la quitança laboral en el termini previst per la Llei són una obligació inexcusable per a l'empresari.

Vuitè.- En atenció a tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Plaza i confirmar íntegrament la resolució dictada pel Sr. batlle.

Novè.- costes

Atesa la desestimació del recurs articulat escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs articulat per la representació processal de la Sra. Plaza contra la Sentència dictada pel batlle el dia 29 d'octubre del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.