CASS Avaluació de l'element objectiu i de l'element professional SS-0025-1/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-50 DE 19 DE SETEMBRE DE 2005

CASS

Avaluació de l'element objectiu i de l'element professional per una pensió d'invalidesa per accident de treball - Es deuen els interessos de demora si el creditor els demana.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Elías va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 18 de maig de 2004, confirmant en alçada la decisió del 16 de març anterior sol·licitant la declaració del seu dret a gaudir d'una pensió d'invalidesa per accident de treball de, com a mínim un 55 %, incrementada per l'element professional.

2.- En la sentència del 3 de març del 2005, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Elías i li ha reconegut el dret a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una minva total del 50 %.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 21 d'abril del 2005, la Sra. Elías demana un IPP total i definitiu del 55 %.

La Sra. Elías ha confirmat els seus arguments en la seva contesta al recurs d'apel·lació de la CASS, de data 23 de maig del 2005 i en el seu escrit de conclusions de data 2 de juny del 2005.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 2 de maig del 20005, la CASS manifesta principalment que:

-la pericial forense en la seva valoració és desproporcionada i valora doblement les seqüeles que presenta l'assegurada.

En la seva contesta al recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Elías, de data 23 de maig del 2005, la CASS manifesta que l'atribució del professional no queda justificada i que la Sra. Elías no pot demanar la condemna de la CASS a interessos de demora atès que aquesta pretensió és extemporània.

La CASS ha confirmat el seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de juny del 2005.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquest cas es plategen dues qüestions: d'una part, la determinació de l'element objectiu i, d'altra part, l'atribució eventual de l'element professional.

Tercer.- Sobre l'element objectiu:

L'article 6 del Reglament d'aplicació n° 18 definit com l'element objectiu : « el grau de minva de la integritat corporal, segons la naturalesa de la malaltia i d'acord amb un índex indicatiu d'invalidesa ».

Com ja ha manifestat aquesta Sala, « tradicionalment s'aplica al Principat el barem d'accidents de treball de Padovani « (sentencia num 96- 30 del 15 de juliol de 1996, Recull, pàgina. 485), però cal recordar que « el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts » ( article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal).

En aquest cas, la CASS manifesta que la valoració feta per la sentencia recorreguda es « desproporcionada ».

La CASS es fonamenta principalment sobre l'informe mèdic complementari de l'assessoria mèdica d'aquesta, la qual manifesta « per últim la valoració en un 50 % en la patologia d'un genoll es desproporcionat a les seqüeles que presenta l'assegurada donat que en general la Guia Barem de Padovani per una patologia molt més greu en un genoll bloquejat estableix un IPP del 30 %. » (veure foli. 125). Aquesta apreciació únicament te en compte aspectes « mecànics » de la patologia, és a dir el bloqueig del genoll. Ara bé, com ha remarcat encertadament la sentencia recorreguda, els perits manifesten que « es detecta una important rigidesa amb una articulació extremadament dolorosa, inflamada i amb vessament intraarticular » (veure foli 111) i aquest aspecte no s'ha considerat en la valoració feta per la CASS. A més, els perits remarquen que la Sra Elías presenta « una algodistrofia o síndrome de Suddeck, en l'articulació del genoll dret, que amb el decurs del temps està en regressió, sinó que malgrat el tractament a base de rehabilitació funcional i fisioteràpia amb calcitonina i calciterapia, no ha parat d'empitjorar » (veure foli 112).

Tenint en compte aquests elements, la valoració feta per la sentencia - 50 % - és justa.

Quart.- Sobre l'element professional:

Segons la jurisprudència d'aquesta Sala «el tenir en compte l'element professional suposa que l'assegurat aporti la prova que la pèrdua d'emoluments es deu a la incapacitat resultant de l'accident de treball » (veure sentencia núm. 99-09 del 19 de febrer de 1999, Recull, p. 521).

Per tant, cal establir que la interessada no pot reprendre el seu treball a causa de les seqüeles de l'accident de treball, i no per raó de les dificultats que suposa trobar un treball en el context econòmic actual.

En aquest cas, malgrat aquests handicaps, la Sra. Elías estaria en condicions de reprendre un treball tenint en compte les seves dificultats físiques (veure foli 112, les conclusions dels perits mèdics). Ella no aporta cap element que demostri que es troba en la incapacitat física de reprendre una activitat professional. D'altra banda, segons la jurisprudència constant d'aquesta Sala, no pertany als perits mèdics pronunciar-se sobre l'atribució eventual de l'element professional (veure sentencia núm. 2002-02 del 6 de febrer del 2002, Recull, p. 529).

En aquestes condicions, l'element professional no se li pot atribuir a la Sra. Elías.

Cinquè.- Sobre el interessos de demora:

Aquesta Sala ha jutjat que es deuen els interessos si el creditor els demana ( sentencia n° 96-40 del 11 d'octubre de 1996, Recull, p. 525;

sentencia 2002-61 de 17 de desembre de 2002, Recull, p. 793). Ara bé, la interessada no les va demanar en el seu recurs de primera instància de data 17 de juny del 2004 (veure foli 3) limitant-se a mencionar de manera molt general, en el seu escrit de conclusions de data 17 de febrer del 2005 « tot lògicament tenint en compte els retards d'ençà del malaurat esdeveniment » (veure foli 117).

Per tant, la demanda s'ha de rebutjar en aquest punt.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS i per la Sra. Elías.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la Sra. Elías te dret a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a un minva total del 50 %.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.