Sanció per contractació il.legal de treballadors (0068/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0110-1/06 TSA: 19/07

S E N T È N C I A NÚM. 68-2007

PARTS:

Apel·lant: Ayuso

Representant: Gutierrez

Advocat: Villegas

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Querol

Advocat : Romeu

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentencia número 2007-39, de 17 d'abril de 2007, va desestimar la demanda formulada per la societat Ayuso i va declarar ajustades al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 27 de març de 2006 com la del Govern de 2 de novembre de 2006 que desestimava el recurs interposat contra la anterior.

La primera de les resolucions indicades va imposar a l'empresa una sanció de 310 EUR per haver fet treballar al Sr. Castrillo, de nacionalitat polonesa, sense autorització d'immigració.

2.- La representació processal de l'empresa interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que a més de demanar la pràctica de proves denegades en la primera instància sol·licita la revocació de la sentència perquè les tasques que feia el Sr. Castrillo quan es va aixecar l'acta d'inspecció (manipulació d'un eix davanter d'un vehicle automòbil dissenyat pel Sr. ENTITY_5) no eren retribuïdes ni es realitzaven per Ayuso sinó pel seu propietari el Sr. Gutierrez amb la finalitat exclusiva de valorar, aquest, les aptituds d'aquell i decidir posteriorment, de forma conjunta, si formalitzaven una relació de treball.

3.- La representació del Govern s'oposa al recurs adduint que la sentència aplica correctament la normativa sancionadora de la Llei Qualificada d'immigració perquè el Sr. Castrillo treballava per compte del Sr. Gutierrez, titular de l'empresa, o, si més no, de la seva empresa, i el fet que ambdós pactessin el no pagament d'un salari no exclou la naturalesa laboral de la prestació.

4.- Dels escrits presentats se n'ha donat trasllat a les parts contràries, que han presentat escrits de conclusions, quedant les actuacions vistes per a deliberar el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per a resoldre el present recurs de conformitat amb allò disposat en l'article 39 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als articles 142 i 143 de la Llei Qualificada d'immigració.

Segon.- De la prova que consta en l'expedient administratiu i la practicada en la primera instància jurisdiccional en resulta, com recull la sentència, que en un control efectuat pel Servei de Policia el 7 d'agost de 2004 en els locals de l'empresa Ayuso, es va comprovar que el Sr. Castrillo vestia una granota bruta de treball, que tenia les mans brutes i que ajudava al propietari, i també es diu que el propietari de l'empresa va declarar que el Sr. Castrillo es trobava fent pràctiques a la empresa sense remuneració i que si els seus coneixements tècnics eren adients procediria més endavant a la seva contractació. La sentència fa constar igualment que com resulta de l'expedient el Sr. Castrillo va afirmar que havia vingut al Principat per treballar per compte de la empresa del Sr. Gutierrez, que feia pràctiques en el laboratori d'Ayuso, i que havia treballat sense autorització administrativa per ignorància.

En el seu recurs d'apel·lació, Ayuso demana que en aquesta segona instància es practiquin les que no es van practicar en la primera per ser rebutjades per innecessàries, i concretament que per comissió rogatòria s'interrogui al Sr. Castrillo i es prengui declaració al Sr. Gutierrez i si s'examina el plec de preguntes que proposa en el seu escrit de demanda als testimonis esmentats es constata que versen sobre allò mateix que van declarar davant el Servei de Policia.

El fet de que, segons indica en el recurs la part apel·lant, ni el Sr. Castrillo ni el Sr. Gutierrez dominin el català i que per aquesta raó les seves declaracions no han estat prou ben recollides en l'acta d'inspecció, no justifica la pràctica d'una nova declaració de les persones esmentades, ja que no hi ha raons per suposar que no entenguessin allò que se'ls preguntava ni que les seves respostes hagin estat incorrectament recollides en l'acta.

Tercer.- També s'indica en el recurs que en qualsevol cas la feina que el Sr. Castrillo realitzava es duia a terme havent pactat la no retribució de la mateixa, ja que la finalitat de la prestació dels seus serveis no era altra que valorar la respectiva conveniència de formalitzar la seva relació de treball un cop aquell hagués finalitzat els seus estudis.

L'article 125 de la Llei Qualificada d'immigració defineix com constitutiu d'infracció el fet de fer treballar al Principat d'Andorra a un estranger sense autorització d'immigració, i quedant ben clar que el Sr. Castrillo no tenia autorització d'immigració queda per analitzar si allò que duia a terme era un "treball" en el sentit jurídic legal, cosa que nega la representació d'Ayuso.

Al respecte, l'article 23 de la Llei Qualificada d'immigració diu que als efectes de la mateixa Llei, s'entén com a treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o no, realitzada per compte propi o d'altri i de caràcter lucratiu; i com molt bé matisa la sentència apel·lada, el caràcter lucratiu és una característica intrínseca de tota activitat econòmica, amb independència de la retribució final que el treballador pot renunciar.

La prestació d'un servei dins l'àmbit d'organització o direcció d'una altra persona, és, conforme a l'article 4 de la Llei 8/2003, de 12 de juny, sobre el contracte de treball, un contracte de treball i la obligació de retribuir el treball existeix en tots els tipus de contractes i també durant el període de prova previst a l'empara de l'article 14 de la Llei.

Per tant, l'activitat que el Sr. Castrillo realitzava en les instal·lacions de l'empresa Ayuso era treball als efectes legals ordinaris i als de la Llei Qualificada d'immigració i el prestar aquest treball sense autorització d'immigració és un fet del que n'és infractor el patró conforme a l'article 125.1 de la Llei Qualificada d'immigració.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat mercantil Ayuso contra la sentència 2007-39, de 17 d'abril de 2007, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.