Interdicte obra nova (0108/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 108/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el dia 28 d’octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30-04-2008 es va acollir la mesura urgent d’atur de les obres portades a terme per Salcedo.

En data 19-05-2008 els Srs. Ayuso i Agullo van interposar demanda interdictal d’obra nova envers la mercantil Salcedo, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència que ratifiqués la decisió d’atur acordada per Aute de 30-04-2008, així com que es procedís a l’ampliació de l’abast de la continuació de les obres, segons resultés de la pericial, es portessin a terme els treballs i mesures d’assegurament del terreny i s’imposessin les costes processals.

En data 2-06-2008, la representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda i demanava que es dictés sentència que desestimés la demanda i s’autoritzés la continuació de les obres.

II.- L’Hble. Batlle va dictar sentència, de data 12- 03-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX Estimar la demanda formulada pels Srs. Ayuso i Agullo contra la societat Salcedo, tot i ratificant la prohibició feta a aquesta darrera per Aute de data 30-04- 2008 de realitzar un qualsevol treball d’excavació, buidat i moviment de terres en relació a l’obra que aquesta estava realitzant en la parcel·la de terreny radicada a la XXXX i anomenada “La Pardina” i adjacent a la parcel·la titularitat dels demandants per la seva part inferior; imposant a la demandada el pagament de les costes processals causades inclosos honoraris d’advocat, procurador i perit intervinent a acreditar en període d’execució de Sentència”.

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d’instància. Així, la representació processal de la part defenent va articular escrit de conclusions, de data 28-05-2010, segons el qual sol·licita la revocació de la sentència en consonància amb els arguments continguts en el mateix. La representació processal de la part agent va presentar també escrit de conclusions, de data 31-05-2010, segons el qual demanava la revocació parcial de la sentència, d’acord amb els motius continguts en el seu escrit.

Consta també a les actuacions que ambdues parts litigants van articular escrits de contesta a les conclusions, de dates 18 de juny i 13 de juliol de 2010 la part agent i defenent respectivament, d’acord amb els quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present supòsit exigeix examinar per separat els diferents recursos interposats per les parts litigants. Així, la part defenent fonamenta el seu escrit en els següents motius o greuges. En primer terme, argumenta la procedència de l’excepció de prescripció anyal de l’interdicte, essent els dies a quo el moment de la producció o consumació de la lesió. Així afirma que les obres es van iniciar l’any 2005 i que al començament de l’any 2006 es van desplaçar a l’edificació dels agents i van apreciar l’existència d’una sèrie d’esquerdes i desperfectes, sense que aquests danys no hagin evolucionat ni variat fins a l’actualitat, per la qual cosa ha transcorregut més d’un any entre l’existència dels danys i la presentació de la demanda interdictal.

En segon terme, i respecte del fons de l’acció interdictal, sustenta que sempre els agents han volgut relacionar la present demanda amb el quantum indemnitzatori reclamat. En aquest sentit, manifesta que no concorren els requisits per a la procedència de l’acció interdictal: existeix mala fe per part dels agents, no han progressat ni s’han agreujat els danys de l’edificació i la continuació dels treballs no generarà cap mena de danys i perjudicis. En tercer terme, entén que la pericial del Sr. Ferrer s’orienta a connectar els danys existents amb els treballs realitzats per la promotora defenent. Des d’aquesta òptica, considera que el perit arriba a una sèrie de conclusions sense tenir en compte la cronologia dels fets i que el jutjador a quo no ha tingut en compte la rectificació que el propi perit judicial va efectuar per informe de 13-11-2009, de manera que no es pot restar, com fa l’òrgan judicial a quo, credibilitat a l’informe de l’enginyer en estructures Sr. Cañellas. Consegüentment, s’ha de concloure segons les conclusions dels informes que es troben a les actuacions que no hi ha relació entre els desperfectes de la propietat agent i els treballs d’excavació i que no existeix cap motiu per mantenir l’aturada dels treballs d’excavació.

Quant al recurs interposat per la part agent, aquesta impugna el raonament del V Considerant relatiu als treballs i les mesures d’assegurament del terreny i el xalet, tota vegada que entén que la instal·lació d’inclinòmetres i les cates en els fonaments són instruments per a determinar les mesures d’assegurament, per la qual cosa s’ha de reformar la sentència i donar lloc, en seu d’execució, a l’apartat c de la demanda interdictal. Afegeix també que no es pot compartir el raonament segons el qual la resolució final de l’interdicte només pot donar lloc a la confirmació o no de la mesura inicialment adoptada, però no a una eventual ampliació de la mateixa. Considera que la resolució pot modular l’abast d’atur inicialment adoptat segons el resultat de les cates i dels inclinòmetres, de manera que s’ha de donar lloc a l’apartat b de la pètita de la demanda interdictal.

II.- L’estudi dels diferents recursos exigeix començar l’anàlisi pel recurs de la part defenent i, en concret, per l’excepció peremptòria de prescripció al·legada de nou en aquesta alçada.

La sentència d’instància entén que les accions interdictals prescriuen en el termini d’un any i que la finalitat de la demanda era evitar que la mercantil defenent iniciés els treballs d’excavació, segons van reconèixer en l’acta d’inspecció ocular, de forma que la mesura cautelar es va adoptar per evitar l’excavació i no pot considerar-se prescrita.

L’interdicte d’obra nova (operis nova nunciatio) constitueix un procés adreçat a evitar els perjudicis i danys que es poden derivar d’una nova construcció respecte dels drets de l’agent. Pel que fa als pressupòsits que es requereixen pel seu triomf, existeixen una sèrie de pressupòsits objectius:

Es porti a terme una construcció, en sentit material, que es pugui entendre en sentit ampli, com a excavacions, aixecament de murs o edificacions, sempre que per a la seva realització es requereixi cert temps. En aquest sentit, el concepte de construcció jurídic esdevé diferent al tècnic.

Que la referida construcció perjudiqui, molesti o generi danys a la propietat o drets reals de l’agent.

Que la construcció no es trobi finalitzada abans que es promogui l’interdicte.

En conseqüència, i a diferència del que s’esdevé amb altres interdictes, com els de retenir o recuperar la possessió, sotmesos a un termini d’exercici d’un any, l’interdicte d’obra nova, atesa la seva finalitat cautelar, es pot interposar per l’agent fins el moment en que l’obra es pugui considerar, des d’un punt de vista jurídic, acabada. Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que ens ocupen, es pot constatar que l’interdicte d’obra nova s’ha interposat molt abans que l’obra estigui finalitzada i, precisament, arran dels moviments de terres i excavacions que es consideren que podien ésser els generadors dels danys i perjudicis que han patit els agents en el seu xalet. Per tant, s’escau refusar aquest primer motiu de greuge i entendre que l’exercici de l’acció d’interdicte d’obra nova esdevé temporani i no procedeix acollir l’excepció de prescripció.

III.- Quant al fons de l’afer, cal advertir des de l’inici que la situació de mala fe a la qual es fa esment per la defenent recurrent, així com les al·legacions a la indemnització que es pretén obtenir esdevenen qüestions que no constitueixen l’objecte d’aquest procediment cautelar i sumari, sinó que les mateixes s’han de deixar pel procediment declaratiu posterior en el qual s’han de ventilar tots els extrems referits als drets reals de les parts en conflicte, així com les hipotètiques indemnitzacions que corresponguin a les parts en litigi.

Establertes les anteriors consideracions, i si es procedeix a l’estudi de la prova pericial efectuada pel Sr. Ferrer, així com el seu complement, i l’anàlisi de l’informe del Sr. Cañellas es poden extreure les següents conclusions. En primer terme, el jutjador a quo ha valorat la prova pericial, de conformitat amb el paràmetre de la sana crítica, i així ha prioritzat la prova pericial judicial front a la prova pericial de part (Sr. ENTITY_8) i no ho ha fet simplement per aquest fet, sinó a més per quant considera que els treballs del perit no judicial són menys complerts que els del perit judicial Sr. Ferrer. Per consegüent, i atès el resultat que proporcionen les actuacions, el tribunal a quo ha prioritzat una de les pericials, d’acord amb les regles de la sana crítica, i ha explicitat les raons per les quals ho ha fet,de manera que des d’aquesta òptica no s’escau efectuar cap reprovació a l’actuació judicial d’instància.

En segon terme, pel que fa a la concurrència dels pressupòsits per a la procedència de l’interdicte d’obra nova i sobre la pretesa contradicció entre el primer informe del perit judicial i el complement de novembre de 2009, convé efectuar les següents consideracions. Així, després de la prospecció de l’empresa Alfaro, el perit judicial ha considerat que el xalet dels agents ha patit danys en elements no estructurals i que els mateixos troben la seva raó de ser en la distorsió angular que ha patit l’edifici (folis 360 i 361) xifrant les causes del mateix en les excavacions realitzades a la parcel·la inferior per la mercantil defenent i ara recurrent. En segon terme, manifestava el perit judicial que la mesura urgent i cautelar de no edificar en la franja de 12 metres d’amplada havia evitat la gènesi de més danys al xalet dels agents.

Quant a les al·legacions de la recurrent que no concorren els pressupòsits de l’acció interdictal i que el jutjador a quo no ha tingut en compte el complement d’informe efectuat pel propi perit judicial, que evidenciarien la no concurrència dels requisits i que la cronologia dels fets no respon a les explicacions del perit, s’ha d’indicar que no existeix cap incoherència o contradicció entre l’informe primer quan indica que la mesura d’aturada va evitar danys més grans en el xalet i el fet que s’asseveri, el mes de novembre de 2009, que en l’actualitat els talussos poden estar estabilitzats per les estructures d’edificació de formigó armat que substitueixen els ancoratges provisionals, tota vegada que el propi perit indica que si bé en la situació actual els coeficients de seguretat semblen suficients per tal que els assentaments no progressin, el perit, davant la manca de dades, proposa la construcció de 2 inclinòmetres per a recaptar dades i segons els resultats poder verificar els moviments del xalet (foli 494). Tanmateix, del complement d’informe (folis 491 i 492) el perit justifica com no hi ha cap alteració de la cronologia dels fets i de la relació de causa a efecte entre les excavacions i els danys produïts. Des d’aquesta òptica, no solament posar en relleu que abans de les excavacions el coeficient de seguretat era de 1.6, mentre que després de les mateixes era de 1.1.

Per últim, quant a l’al·legació que no existeix cap raó per a mantenir l’aturada de les obres, ja s’ha argumentat que la pericial judicial i el seu complement (foli 472) manifesten que per a conèixer la progressió dels danys s’ha d’adoptar una sèrie de mesures consistents, entre d’altres, en la construcció d’inclinòmetres, inspecció de fonaments i càlcul del coeficient de seguretat, així com construir més enllà de la zona de 12 metres i sense excavar nous ancoratges sobre la riostra superior al jet grouting sota el xalet, sense que es pugui admetre que segons les mesures topogràfiques, realitzades pel Sr. Yuste, es pugui argumentar que els danys constatats el 2008 són els mateixos que el 2006 (foli 476).

Per consegüent, les anteriors consideracions justifiquen la concurrència dels requisits per a la procedència de l’acció interdictal, el manteniment de les mesures acordades pel tribunal a quo i que la valoració de la prova pericial s’ha portat a terme, segons el criteri d’aquesta Sala, d’acord amb el paràmetre de la sana crítica.

IV.- Respecte del recurs de la part agent, aquesta el fonamenta en les següents consideracions. Impugna el raonament del V Considerant relatiu als treballs i les mesures d’assegurament del terreny i el xalet, tota vegada que entén que la instal·lació d’inclinòmetres i les cates en els fonaments són instruments per a determinar les mesures d’assegurament, per la qual cosa s’ha de reformar la sentència i donar lloc, en seu d’execució, a l’apartat c de la demanda interdictal. Afegeix també que no es pot compartir el raonament segons el qual la resolució final de l’interdicte només pot donar lloc a la confirmació o no de la mesura inicialment adoptada, però no a una eventual ampliació de la mateixa. Considera que la resolució pot modular l’abast d’atur inicialment adoptat segons el resultat de les cates i dels inclinòmetres, de manera que s’ha de donar lloc a l’apartat b de la pètita de la demanda interdictal.

Quant a l’apartat b de la pètita de la demanda interdictal, esdevé cert que el tribunal pot modular l’abast objectiu de l’atur de les obres adoptat en una fase primigènia i que, en aquest sentit, les proves realitzades i, fonamentalment, la pericial esdevenen recolzaments de gran ajuda per a assolir aquesta decisió. Però, la decisió de l’atur o no de les obres i el seu abast no correspon al perit, sinó que constitueix una tasca judicial. Per tant, la remissió al perit per tal que aquest, segons els resultats que més tard es produiran, pugui decidir sobre l’abast de l’atur de les obres, ha de ser refusat, atès que la sentència d’instància i la d’aquesta Sala ja resolen en funció de la valoració de la prova practicada en consonància amb les circumstàncies d’aquest supòsit concret.

Pel que fa a l’apartat c de la pètita de la demanda, en el qual es sol·licita que es portin a terme els treballs i mesures d’assegurament, a fi que no es segueixin produint els danys, d’acord amb el resultat de la prova pericial, s’ha d’entendre, d’acord amb la demanda de la part agent, que el que està demanant no és solament aquelles mesures directes d’assegurament de la parcel·la, sinó també aquelles actuacions que, segons el resultat de la prova pericial, es troben vinculats i connectats a l’obtenció d’un resultat que pot determinar si cal o no prendre aquestes mesures i amb quin abast. Per tant, aquesta Sala considera que l’adopció de les mesures ,assenyalades pel perit judicial, en el terreny dels agents, entre les quals es troben els inclinòmetres i les cates, s’ha d’entendre viable per a la consecució de la finalitat que la present resolució cerca i per tal de poder minimitzar i determinar amb precisió les mesures futures a prendre. En consonància amb el que s’acaba d’exposar, procedeix l’acolliment d’aquest motiu de recurs.

V.- L’èxit parcial del recurs de la part agent es tradueix en l no imposició de les costes processals (Novel·la 82, cap. X). En canvi, la desestimació del recurs de la defenent motiva la imposició de les costes derivades del mateix (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Salcedo i ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Sr. Ayuso i la Sra. Agullo contra la sentència, de data 12-03-2010, i revocar la seva part decisòria, en el sentit que s’ha d’afegir a la condemna de la de mercantil defenent “l’obligació que a càrrec de la mateixa es portin a terme els treballs i les mesures d’assegurament del terreny i del xalet, així com en la parcel·la veïna per a evitar que es produeixin les lesions constatades, segons ha determinat la prova pericial judicial”. No s’escau efectuar imposició de les costes processals en relació al recurs interposat per la part agent. En canvi, la desestimació del recurs interposat per la representació processal de la mercantil recurrent justifica la imposició de les costes processals d’aquesta alçada en relació al mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.